Xe, però que rebé que m’ho passe, em cague en l’òstia! Avui vaig en Ferrari i demà em conviden a pegar una volteta en l’Alinghi… Sóc el rei del món, que deia Di Caprio al Titanic! I això no és tot: quan no em regalen vestits de Milano, a la meua amiga li cau un
La música valenciana està d’enhorabona. Junt a la tasca dels músics habituals, dels que porten anys recorrent carreteres i escenaris fent bones cançons en la nostra llengua, com ara Miquel Gil, La Gossa Sorda, Pep el Botifarra o Obrint Pas, de tant en tant n’apareixen de nous per seguir sumant a un moviment que ja
Malgrat el fred i el mal temps que, segons els mitjans de comunicació, “glaçaven Catalunya” el primer cap de setmana de l’any, vaig decidir d’aventurar-me i anar a Andorra per passar uns dies al país dels Pirineus, un dels indrets dels Països Catalans que feia molt de temps que no visitava. Amb una companyia de luxe,
Després de no sé quants dies de festes, àpats, saraus, menjars impossibles, torrons, famílies, jet lag per anar a dormir de matí i alçar-se de vesprada, beguda en excés, raïm a corre-cuita, llumenetes pel carrer, targetes de crèdit fumejants, viatges, regals, gentada pel carrer, desfici per la manca d’obligacions, absències, presències i, per què no dir-ho, un
“Si el futbol fóra negoci, fa temps que ho tindrien els bancs”. Aquesta històrica frase va ser pronunciada pel gran futbolista i pèsim economista i futuròleg Josep Samitier, ex jugador de la Primera Divisió, ara dita Lliga BBVA… La vida pot ser molt irònica.
L’Ajuntament de València ha trobat una bona solució per acabar amb el “problema” dels sense sostre. I no, no es tracta de una millora de les polítiques socials, amb fortes inversions pressupostàries i una xarxa potent de treballadors socials; això fóra massa complicat i poc rendible de cara a l’electorat, única obsessió dels partits polítics
I ja hi tornem a ser… Fa algunes setmanes que no m’enganxava a Benedetti però, de nou, el geni uruguaià ha tornat a les meues mans. Aquest poema es diu Utopías i li ho dedique a una persona molt especial que no em cal esmentar perquè sàpiga qui es i també a l’amiga Bel Zaballa, que
València s’ha despertat aquests dies farcida de cartells i tanques publicitàries sobre no sé quin torneig de tennis, és a dir, l’enèsim gran -o, tal volta, no tan gran- esdeveniment que el govern popular ha dut a la ciutat. El que més em crida l’atenció de la publicitat de la cosa, mitjançant una campanya d’una
La Federació Espanyola de Futbol, un element més de cohesió de la nació “una, grande y libre” que un ample sector de la intelligentsia espanyola s’entesta en mantindre trone o neve, ja ha anunciat la seua intenció d’evitar el partit entre les seleccions d’Argentina i Catalunya que les federacions d’ambdós països estaven negociant per al
Avui, un conegut a qui no considerava especialment amic, però tampoc desafecte a la meua persona, ha malparlat greument de mi. Ho ha fet per darrere i a una de les persones la reacció de la qual més mal podia fer-me. Quan me n’he assabentat, he pensat que, tal volta, ho feia inspirat per aquell aforisme
Davant la inanició informativa de Canal 9, on no existeix més notícia que els grans esdeveniments, el temps, el futbol i algun succés més o menys morbós, els valencians ja busquem la notícia, fins i tot, a la nevera. Si no, no s’explica la imatge que corre aquests dies per Internet i que, des de
Ja fa alguns dies, arran de la defenestració de Ricardo Costa, un dels imputats i dels principals protagonistes del sainet del cas Gürtel, que he sentit comentaris de gent gens afecta a la causa pepera sobre el fet que el ja ex secretari general del PP els està causant, fins i tot, pena. És evident
N’havia sentit a parlar, però mai havia pogut gaudir-ne. La poesia de Mahmud Darwix, considerat com el poeta nacional palestí, ha entrat en la meua vida d’una manera salvatge, aclaparadora. Vaig aplegar-me al col·legi major Rector Peset de València el passat 7 d’octubre per gaudir de Checkpoint rock. Cançons des de Palestina, la pel·lícula sobre
Després de l’intent del PP d’estrenar Roger de Flor, l’òpera del valencià de Villena Ruperto Chapí, eradicant qualsevol al·lusió a “l’enemic català”, la responsable del Palau de la Música i regidora popular, Mayrén Beneyto, curiosament filla de l’antic cap dels censors franquistes, ha anunciat que la peça s’estrenarà però en la seua versió italiana. Doncs, ja que
Al voltant de les nou de la nit, els companys de l’Assemblea de Veïns de Benimaclet ja han arreplegat els estris de l’assaig de la colla de dolçainers i tabaleters i preparen la taula on soparem una mitja horeta més tard. Ho veig quan passe per davant del seu local, al carrer Masquefa, al bell