En aquests moments, no sé per què, porte uns quants dies que no em puc llevar del cap aquesta cançoneta de Lendakaris Muertos… Si me viese mi amatxo,si me viesen los colegasme colgaban en la plazapor traidor y por idiota yo que soy más vascoque el Árbol de Gernikacuando juega la selecciónno sé lo qué me
I, de sobte, vas aparéixer tu, amb el teu cabell de princesa i els teus silencis que diuen tantes coses, per fer saltar un cérvol blanc cada dia. I demostrar-me que, a voltes, eixos moments d’inesperada felicitat es poden fer nostres del tot i retenir-los molta estona. Per demostrar-me, al cap i a la fi, que
Un altre gran escriptor que se’n va de vacances i ens deixa un poc més orfes, un poc més sols. Lloat i criticat a parts iguals, el premi Nobel de 1998 era un dels meus imprescindibles, una de les meues poques concessions als supervendes literaris. I un dels llibres que més em va colpir va ser
Avui tenia clar el tema d’aquesta columna, ho jure. Venia pel carrer, atrafegat després de cinc hores donant classe, i ja pensava com denunciar el terrorisme d’estat que practica Israel, com expressar la indignació per la situació d’apartheid que viuen els ciutadans palestins o com lloar la trajectòria impecable, coherent, aventurera, valenta i insubornable d’un
El Partit Popular ha perdut, definitivament, la vergonya. L’actuació pseudodictatorial del president de la Diputació, Alfonso Rus, i del seu diputat de Cultura, Salvador Enguix, en censurar l’exposició de fotografies de la Unió de Periodistes al MuVIM perquè una petita part de les noranta imatges més significatives de l’any feien referència al cas Gürtel va
La bona música té futur al País Valencià. En qualsevol estil, amb lletres molt diferents i amb el català com a principal eina d’expressió, la nòmina de grups i cantants creix a un ritme accelerat, frenètic. Avui us parlem d’uns xics molt joves que, des del seu cau a la comarca del Camp de Túria, s’han fet
Ahir, un grup autodenominat “Zeladors del Regne de València”, és a dir, els quatre iaios de torn amb dos o tres xiquets educats en l’odi a tot allò que faça referència a Catalunya, van organitzar un acte públic a la plaça de l’Ajuntament de València. L’antiga plaça del País Valencià va ser testimoni d’un curiós
La basílica de Santa Maria, coneguda per ser el lloc on es representa el misteri d’Elx, amaga en la seua torre un dels punts privilegiats per veure l’esplendor de la capital del Baix Vinalopó. Des del seu mirador, es pot gaudir de l’espectacular cúpula blava de l’església i, sobretot, de l’impressionant palmerar que ocupa una
Les capelletes s’exalten, mare de Déu! Les mateixes capelletes contra les quals ens prevenia Joan Fuster, aquell de qui tothom parla, i cita, i critica, i santifica, i satanitza, i esprem com una llimona, però que ningú no llegeix. El mateix Fuster que devorava Gramsci i somiava per al País Valencià una concepció “popularista” de
Els responsables de Radiotelevisió Valenciana (RTVV) van amenaçar amb denunciar Acció Cultural del País Valencià (ACPV) si no tallava el senyal de TV3 durant les retransmissions esportives compartides amb Canal 9. Mitjançant un requeriment notarial, RTVV va aconseguir que es tallara el senyal de TV3 al País Valencià durant unes hores baix l’amenaça d’executar “accions
Discreta, callada, sense fer soroll… Gairebé com ha fet en els darrers quinze anys. Han sigut quasi quatre legislatures sense pena ni glòria en unes Corts Valencianes on les aclaparadores majories del PP permetien ocupar escons a personatges grisos, tristos, d’aquells que ningú sap d’on han eixit o quins són els seus mèrits polítics. De
Cal plantejar les coses amb realisme: l’objectiu de partida de qualsevol equip que jugue a la primera divisió hauria de ser guanyar la lliga però, en funció dels planters i dels pressupostos, n’hi ha un bon grapat que consideren un èxit, senzillament, no baixar al pou de la segona divisió. De la mateixa manera, l’objectiu
Diu un vell acudit que Sant Pere, un dia que no podia atendre les seues obligacions com a encarregat de la porta del cel, va demanar un altre sant que ocupara el seu lloc per unes hores. Sant Pere li va explicar que l’única cosa que havia de fer era oferir a tota aquella ànima
Feia temps que un acte del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) no tenia tant de ressò mediàtic. Davant la mirada atònita dels organitzadors, la xerrada de Carles Sastre a la facultat de Geografia i Història va provocar la presència de tota la parafernàlia mediàtica existent a València i les càmeres, els micròfons, les gravadores
Ja no estic en nòmina de cap mitjà de comunicació, però em sent més periodista que mai. La vida m’ha dut cap a altres indrets, per altres camins, i la meua professió és ara ensenyar la meua llengua a qui vulga aprendre-la. I ho gaudisc, de debò. M’agrada. Però, al mateix temps, el cuquet del