El Nadal al País Valencià esdevé com una moneda amb dues cares. D’una banda, el rostre dur, pedrenc, de formigó, del president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra; d’altra, el rostre fred, blanc, inexpressiu, d’Stanislav. El primer passa per la vida com si fóra l’amo de tot; enguany, no li ha tocat -almenys, per
Sí, ho confesse, el passat 2 de desembre vaig anar a la conferència d’Abelard Saragossà a Lo Rat Penat. Sóc així, i no ho puc evitar. Hi haurà qui pensarà que és un problema de morbositat però, més que això, jo diria que es tracta d’un cert cansament dels debats absurds. I estèrils. Fins i
Feia gairebé un any i mig, des que em vaig deixar el diari, que no publicava res a El Mundo. La setmana passada, però, em van trucar per demanar-me un article en qualitat de filòleg sobre Enric Valor, amb motiu de l’exposició que l’Octubre dedica al mestre de Castalla. A continuació, us deixe el resultat
Ja sabeu que no acostume a escriure de futbol en aquesta trinxera perquè, sincerament, es tracta d’una qüestió a la qual no done massa importància. Amb tot, no puc evitar fer referència al partit de passat dilluns, quan Messi, Xavi, Piqué i companyia em van fer tornar a l’adolescència, a aquells moments del Dream Team
Ja ho sabíem però, si més no, ara ja hem confirmat a què va anar España 2000 a Benimaclet el passat divendres. Com que no van tindre cap mena de ressò al barri i el seu pas provocatiu i macarra per davant del Terra no va provocar cap aldarull, José Luis Roberto i el seu
Llegit aquesta setmana a El Cabinista, del diari Las Provincias de València: “Aviso a los pancatalanistas valencianos: Tertuliano dejó escrito que el sino del esclavo es hablar la lengua de su amo”. Per això aquest personatge anònim parla en espanyol. Com la resta del diari, com els que han parit l’anticatalanisme al País Valencià… La llengua dels
Avui us propose una endevinalla: quin conegut professor de la Universitat Cardenal Herrera-CEU i de la Universitat Catòlica de València va aparéixer en un vídeo de TV3 el 1997 insultant el càmera al crit de “que se la metan por el culo, polaco de mierda”? Aquest pressumpte home de ciència, membre de la direcció d’un partit
Després de l’inesperat èxit de les entrades dedicades a Miquel Herrero i els Autòmats i als Make some are us, continue amb aquesta sèrie dedicada als companys que conreen la nostra llengua mitjançant la música amb Aspencat. La banda de la Marina està batallant des dels escenaris amb el seu segon disc, Obri la llauna, farcit de
Així de clar ho ha dit la Cadena SER fa només uns minuts. El proper 18 de desembre tindrem ja el maleït AVE Madrid-València en marxa i la conclusió final és aquesta. Els madrilenys ja tenen platja. Confirmem que som encara el Levante feliz o, a tot estirar, la región sureste, farcida de platges, arròs, taronges i
Nosaltres paguem les seues crisis. No hem de consentir-ho! El proper 29-S, tots i totes al carrer. Salut!
Després d’un mes de descans, L’Informatiu torna a reobrir i, amb ell, tota la seua nòmina habitual de columnistes, inclós jo mateix. A partir d’aquesta setmana, La carn vol carn no es publicarà els dimecres, sinó els divendres. Us convide a llegir-la, comentar-la, discutir-la i millorar-la. Perquè pensar, parlar i treballar per allò en què creiem
La desfeta econòmica de la Generalitat Valenciana és, cada volta, més evident: les càmeres de Canal 9 ja no poden entrar als camps de futbol pels deutes amb Mediapro, les beques universitàries s’han retallat en més d’un milió d’euros i els convenis amb residències privades per la manca de serveis socials públics de qualitat es desfan
Teulada, la Marina, País Valencià. Vuit de la vesprada. Una llarga filera de vehicles s’acosta als salons Canor, un dels nombrosos llocs on la trama corrupta investigada al cas Gürtel ja havia organitzat saraus per al PP valencià. Com s’acostuma a dir, el culpable torna a l’escena del crim. El president valencià, Francisco Camps, s’autoproclama
El president Camps visita aquest divendres la comarca de la Marina, però continua sense donar resposta a la gran pregunta: On estan els meus diners? Caldrà anar a preguntar-li, doncs…
Quan encara queda estiu per endavant, ens tornem a posar en marxa. En Moviment, com qui diu. El passat dissabte, malgrat que acabava d’aterrar des de l’altra punta del planeta, vaig acceptar de gust la invitació dels companys de l’aplec Arrels per parlar sobre En Moviment en Orba, a la comarca de la Marina. Davant