Les menudències guanyen a les transcendències, proclama el profeta i coc en cap del casal dels intocables nostrats, de la mateixa manera que la contundència dels detalls marca indeleblement el batec de la vida tota. Per això, assenyala el profeta en coc, la vida humanal no val més que la d’un me o la d’un
Arriba el capvespre amb un solo de trompeta que ho fa tot creïble, que ho torna tot aigua, que a tot hi posa perfum de llimona. Recorda que ha somniat que una dona deia uns versos extraordinaris asseguda a l’ampit d’una finestra amb cortines fetes de ganxet que emblanquinaven la llum que fendia amb interès
El lema del Dia Mundial de la Sida que se celebra avui, dia 1 de desembre, és una crida a l’acció: “Igualtat Ja”. Per això, per tal d’eradicar les desigualtats que perpetuen la pandèmia, ONUSIDA insta governs i persones a: Augmentar la disponibilitat, la qualitat i la idoneïtat dels serveis per al tractament, les proves
No és que la participació dels homes en l’eradicació de la violència contra les dones sigui imprescindible; és que els homes som els agressors i, per tant, som nosaltres en exclusiva els que hem de deixar d’exercir aquesta violència boja i assassina. I hem d’admetre que, cofoiament instal·lats en el patriarcat i les seves confortables
A l’emirat de Qatar, la flagel·lació i la lapidació són càstigs legals. L’apostasia i l’homosexualitat poden comportar la pena de mort. Les dones estan sotmeses al seu tutor i no poden ocupar certs llocs de feina sense el seu permís, ni casar-se amb qui volen ni sortir del país sense el seu consentiment. Només el
Agafarem el darrer tren, el dels irredempts endarrerits sense mans per emparar els infortunis. S’estendrà la remor de tempesta, diu el vell al veí de seient, temerem el vent i assegurarem portes i finestres. Capcineja el panell en sentir que el cel vol tornar ser terra, el marrec cavaller del Temple i el moribund carn
La pedra ha pres la forma d’un alè i s’enlaira com si fos un estel. Renuncia a la seva natura impermeable i es transforma en vegetal per poder sentir la transpiració d’un prec, el sospir d’una rosa esdevingut desig de transcendència. I esguarda l’ombra estremida que la mira fulgir com ho fa la paraula quan
A Can Gazà, havent dinat de llampuga amb pebres, la conversa amb el coc i la resta de l’equip responsable fila i s’enfila amb la calma que un temps llunyà caracteritzava la gent d’aquesta illa. D’entrada, no sabem si llampeguejam o llampegam, però ens fa vessa anar-ho a cercar tot d’una. Finalment sabrem que tant
Llegeix i no li entra cap paraula del text, però no sap què el reté en la lectura. Té la sensació que, en lloc de llegir, manoteja un piano o fa voleiar embogidament una campana. I de sobte, quan més enutjat està de no trobar res que li interessi, es posa a cantar a viva
La tardor no vol venir o no la deixen arribar, qui sap. El món, l’alienament de la gent, la cobdícia i la maldat dels poderosos, i les circumstàncies tan imprevisibles com incontestables ens mantenen estacats en una perplexitat que pot acabar fent-nos tornar boiets a tots o a bona part dels sàpiens, en clara recessió
El menut mira un núvol blanc sense dir res, amb cara setcienciosa. Aixeca un dit per veure si amb ell pot modificar la forma nuvolada que no arriba a ser, precisament, d’un acrocantosaure. No ho aconsegueix i mira son pare desconcertat esperant una resposta. Coi de nin, no t’escantis!, li contesta el pare.
L’estiu segueix impertèrrit. La tardor era una estació, desconeguda per als més joves, falsament malenconiosa que s’assimilava a la decadència, pròpia d’esperits lànguids i propensos a fer versos amb no gaire fortuna contemplant la fulgor dels ocres. L’estiu s’imposa des del maig i amb ell legislen els moscards i les moscardes, veritables monstres –per diminuts
Avui és un d’aquests dies dedicats que val molt la pena atendre, el Dia Mundial de la Salut Mental, per una raó definitiva: perquè les persones que pateixen alguna malaltia mental es veuen abocades a un món on la incomprensió, el rebuig i la negligència hi són ben presents; com si la malaltia posàs en
Reconec que em criden molt l’atenció els dies internacionals o mundials. N’hi ha, evidentment, que tenen tot el sentit perquè criden l’atenció sobre un fet, una causa, un problema que ens ateny a tots i sobre el qual pensar-hi. N’hi ha d’altres, però, molt més que sorprenents. Sense anar més lluny, avui se celebra el
Avui que els Mateu fan festa, fa 120 anys que va néixer el poeta andalús de la generació castellana del 27 Luís Cernuda. Home de caràcter, valent, que digué molt i bé: He venido para ver la muerte Y su graciosa red de cazar mariposas, He venido para esperarte Con los brazos un tanto en