Anit, a Palma, l’obra poètica “Ecogrames”, de Jorge Fernández, es fa ver amb el Premi Ciutat de Palma de Poesia Joan Alcover 2023. Enhorabona. O no tanta, per ventura, perquè l’autor ha reconegut que és una obra escrita originàriament en castellà i que va traduir al català simplement i pura per poder presentar-se al premi
Avui fa 272 anys que morí a Venècia i als 79 anys Tomasso Albinoni, un dels músics barrocs italians més destacats i a qui Bach admirava. De família de comerciants rica, estimà totes les arts i per expressar-se es decidí per la música: va estudiar violí i cant i destacà en ambdues disciplines. Per al
Diu la tia Maria, noranta anys modèlics, que els Reis, quan ella era nina a casa de pobre, només els podien dur una ensaïmada que deixaven al portal o davall la finestra que donava al carrer. D’aleshores a ara els Reis segueixen sent tres –el rei Baltasar, el rei negre i l’altre rei- com la
Mentre muntava el betlem –massa tard, ja ho sé…- pensava que la justícia francesa ha ordenat a l’ajuntament de Perpinyà que retiri el que ha muntat en el pati tot al·legant que les figures representades són contràries al principi de laïcitat de l’estat francès. La denúncia l’ha interposada l’associació La Ligue des Droits de l’Homme.
Donar vida és una expressió prou concloent per manifestar satisfacció extrema. El Diccionari Alcover Moll diu: “Donar vida a algú, a alguna cosa: infondre-li força, vigoria, fer que es pugui sostenir”. Afegir-hi infondre també benanança no és cap exageració ni despropòsit. Així, les criatures donen vida, com la lectura d’un llibre, una peça musical, un
Vivo sin vivir en mí, y tan alta vida espero, que muero porque no muero. És el començament del poema “Vivo sin vivir en mí”. L’aprenguérem de memòria quan la vida ens començava a esclatar a les mans, sense entendre res, com les cançons en anglès dels grups i cantants que, sonant insistentment en la
Les menudències guanyen a les transcendències, proclama el profeta i coc en cap del casal dels intocables nostrats, de la mateixa manera que la contundència dels detalls marca indeleblement el batec de la vida tota. Per això, assenyala el profeta en coc, la vida humanal no val més que la d’un me o la d’un
Arriba el capvespre amb un solo de trompeta que ho fa tot creïble, que ho torna tot aigua, que a tot hi posa perfum de llimona. Recorda que ha somniat que una dona deia uns versos extraordinaris asseguda a l’ampit d’una finestra amb cortines fetes de ganxet que emblanquinaven la llum que fendia amb interès
El lema del Dia Mundial de la Sida que se celebra avui, dia 1 de desembre, és una crida a l’acció: “Igualtat Ja”. Per això, per tal d’eradicar les desigualtats que perpetuen la pandèmia, ONUSIDA insta governs i persones a: Augmentar la disponibilitat, la qualitat i la idoneïtat dels serveis per al tractament, les proves
No és que la participació dels homes en l’eradicació de la violència contra les dones sigui imprescindible; és que els homes som els agressors i, per tant, som nosaltres en exclusiva els que hem de deixar d’exercir aquesta violència boja i assassina. I hem d’admetre que, cofoiament instal·lats en el patriarcat i les seves confortables
A l’emirat de Qatar, la flagel·lació i la lapidació són càstigs legals. L’apostasia i l’homosexualitat poden comportar la pena de mort. Les dones estan sotmeses al seu tutor i no poden ocupar certs llocs de feina sense el seu permís, ni casar-se amb qui volen ni sortir del país sense el seu consentiment. Només el
Agafarem el darrer tren, el dels irredempts endarrerits sense mans per emparar els infortunis. S’estendrà la remor de tempesta, diu el vell al veí de seient, temerem el vent i assegurarem portes i finestres. Capcineja el panell en sentir que el cel vol tornar ser terra, el marrec cavaller del Temple i el moribund carn
La pedra ha pres la forma d’un alè i s’enlaira com si fos un estel. Renuncia a la seva natura impermeable i es transforma en vegetal per poder sentir la transpiració d’un prec, el sospir d’una rosa esdevingut desig de transcendència. I esguarda l’ombra estremida que la mira fulgir com ho fa la paraula quan
A Can Gazà, havent dinat de llampuga amb pebres, la conversa amb el coc i la resta de l’equip responsable fila i s’enfila amb la calma que un temps llunyà caracteritzava la gent d’aquesta illa. D’entrada, no sabem si llampeguejam o llampegam, però ens fa vessa anar-ho a cercar tot d’una. Finalment sabrem que tant
Llegeix i no li entra cap paraula del text, però no sap què el reté en la lectura. Té la sensació que, en lloc de llegir, manoteja un piano o fa voleiar embogidament una campana. I de sobte, quan més enutjat està de no trobar res que li interessi, es posa a cantar a viva