El panorama de veus mai no és el que plau ni caldria. El dibuixa molt millor el vent -huracanat a ratxes- que descapella cases grans i deixa morts d’infants sense necessitat. L’engrut domina l’expressió dels ociosos i dels arrogants, i els dits de front dels savis es fan servir de mur per a grafits. Hi
Barack Hussein Obama –BHO per als de casa i amistats- ens crida a l’esperança, i de l’extenuació estant la convocatòria arriba en forma de xiuxiueig; o en tot cas, com una melodia enganxosa. I de la forma com ho transmeten els mitjans de comunicació, sembla més una ordre –del cèsar o del messies?- que no
Anit se celebrà a Palma la revetlla de sant Sebastià, el seu patró. A les nou de la nit la capital ja feia olor de caseta, com se sol dir quan les flaires del llom o de la xulla o dels botifarrons sobre el caliu o la brasa s’enganxen a la roba. De les terrasses
Se n’anà a dormir amb el cap com un bombo. Els morts de Gaza suraven -inflats com a calàpets- en la seva matèria grisa incapaç de gestionar amb l’eima necessària tanta basarda, tanta malvestat. I encara menys les reaccions de cada bàndol en guerra i les dels seus respectiu adlàters, d’allí mateix i d’ací. Si
Acab de fer la migdiada. La necessitava tant que he somniat i tot: caminava pel fons de la mar nostra acompanyat d’elefants savis que me mostraven el millor camí per arribar enter a l’ull de la font d’on flueix l’esforç per vestir els somnis. I abans d’arribar-hi m’he despert inquietat per una pregunta: Què deu
Bo: Barack Hussein Obama Jr. ja és el president de la nació més poderosa del món mundial, segons diuen qui d’això entenen. I? És el primer negre que aconsegueix arribar tan amunt. Extraordinari. I? Tanmateix n’hi ha que matisen la seva negror emfasitzant que és mulat i aprofiten la circumstància per lloar el mestissatge. I?
Ahir, dilluns dia 13 d’octubre, se celebrà la “Segona ruta cicloturística solidària Can Gazà”. Un centenar de ciclistes, desafiant el mal temps que restà efectius a la prova, comparegueren a Can Gazà per participar en un acte d’alt valor compromissari. Efectivament, aquesta ruta ciclista no competitiva però amb tots els ets i els uts federatius
Ja som a casa. Cinc dies pel bearnès suís m’han alpinitzat les energies. Durant moltes estones he aconseguit ser radicalment primordial per poder rebre com calia tot d’estímuls nous que m’ha deixat ben esporgada la sensibilitat. No coneixia aquest raconet dels déus i n’he quedat enllepolit. Hi tornaré, encara que abans hauré de fer una
Com si fos un retir espiritual, callaré durant quatre dies. Hom, adesiara, necessita, fer mutis; fer-se el fonedís; trobar un forat de paret on fer-hi una cura de son; entrar en una cambra hiperbàrica per descomprimir tota mena de pressions. I entrada la tardor m’aprofiten molt més, aquests canvis d’aires i de rutines, que en
Ahir horabaixa, a Bunyola, el meu poble, se celebrà per quart any consecutiu una nova edició de la “Correguda en roba interior”, una festassa –si hem de fer cas a la gentada que congregà- que començà espontàniament, sense cap estudi previ que en determinàs ni la vàlua ni la pertinença. Era de veure la varietat
El batle de Bunyola, Jaume Isern Lladó, ha perdut els papers. A més, s’acaba de mostrar profundament sectari, la maldat més malvada que pot cometre un càrrec públic. Veieu, si no, què diu textualment en la salutació del programa de les festes de sant Mateu d’enguany, les del patró: “Us vull convidar a tots a
Des de fa vint-i-quatre anys, el meu poble, Bunyola, frueix d’un festival de música fet a la seva mida i a l’alçada de la qualitat més exigent. Fa aquest temps, Bartomeu Quetgles Pons, músic i melòman -a part de professor universitari- en tingué la pensada mogut per la seva massissa bunyolinitat i pel seu entusiasme
La pobresa és un conill apocalíptic a qui l’acabalat de torn ha empegat la cua i l’hi ha encesa perquè cali foc a les rotes tot deixant els roters en la misèria. I des dels posts de comandament repartits estratègicament per tots els dominis de la humanitat, els rics i afortunats contemplen privilegiadament els estralls
Ahir, a Montuïri, una gernació va participar en el dissabte de sant Bartomeu, i això que aquest sant –representat amb un ganivet de consideració a la mà dreta que recorda el seu martiri, en morir escorxat- és el patró d’un bon nombre de viles mallorquines. Feia goig passejar-te entre tantes ganes de gresca. Els cossiers
Anit, una gentada tornà anar a La Real per honorar sant Bernat. Les parades de llepolies, juguetes i d’altres matèries, a banda i banda del camí que du al monestir, no podien ocultar la monstruositat emergent de l’hospital de la vergonya. Cap deixa de ningú aliè a la festa, com en anys passats en què