Ahir, a Montuïri, una gernació va participar en el dissabte de sant Bartomeu, i això que aquest sant –representat amb un ganivet de consideració a la mà dreta que recorda el seu martiri, en morir escorxat- és el patró d’un bon nombre de viles mallorquines. Feia goig passejar-te entre tantes ganes de gresca. Els cossiers
Anit, una gentada tornà anar a La Real per honorar sant Bernat. Les parades de llepolies, juguetes i d’altres matèries, a banda i banda del camí que du al monestir, no podien ocultar la monstruositat emergent de l’hospital de la vergonya. Cap deixa de ningú aliè a la festa, com en anys passats en què
Els horaris que figuren en els programes de festes que se celebren durant l’estiu en les viles de Mallorca, tenen merament valor aproximatiu. Mai no s’avancen, però poden patir retards substanciosos; o caure del cartell a darrera hora. I no passa res, òbviament. Cap veu no s’aixeca contra aquesta impuntualitat que, lluny de ser indecorosa,
Convé entrecavar les soques del sentit i la ment, ara que el sol calciga els sementers. Se n’aprèn aviat, si es té esment a protegir-se de la solellada. I sempre n’és el temps, si va a dir ver. Com de mirar sense parpellejar la lletra per trobar-hi la mirada entera i amable. També és temps
Pos el punt, avui, que és com coneixíem de nins l’acabament del curs escolar i l’inici de les vacances. Així, envacancejat, esper poder dedicar un cert temps diari a badocar, aquesta pràctica que tant bé em fa i que desatenc irresponsablement massa vegades durant els onze mesos de treball regulat. Horabaixant, em seuré a part