Elisabeth NOELLE-NEUMANN, sociòloga berlinesa famosa entre els estudiosos de la comunicació per la seua teoria de l’espiral de silenci, va morir el dijous, març 25, 2010, als 93 anys a la ciutat balneari de Allensbach, seu del famós Institut für Demoskopie que va fundar el 1947 amb el seu primer marit, el polític i periodista
Una distopia és una utopia perversa on la realitat transcorre en termes oposats als d’una societat ideal. El terme va ser encunyat com a antònim d’utopia i s’usa principalment per a fer referència a una societat fictícia (freqüentment emplaçada en el futur proper) on les tendències socials es duen a extrems apocalíptics. D’acord al Oxford
Amb l’objectiu d’exercir influència política a través dels seus escrits, VOLTAIRE va escriure pamflets freqüentment, a més de la seua altra producció literària. Atès que aquests eren més barats per comprar per als plebeus, els va dirigir a aquest públic. Justament va comentar sobre el populisme dels seus escrits comparant-los amb el seus treballs més
A little rebelion now and then is a good thing. (Una petita rebel•lió de tant en tant és una cosa saludable) THOMAS JEFFERSON, Letter to Madison. Els ‘canvis estructurals’ no suposen una simple evolució pas a pas dins del sistema actual sinó el desenvolupament de nous esquemes conceptuals o paradigmes, un canvi revolucionari en les
Extensa metàfora plantejada pel filòsof PLATÓ per representar la condició dels homes que viuen tancats en un món d’aparences, aliens a la diversitat i riqueses de la realitat i mostrant una natural resistència al canvi que es produeix quan aquests s’enfronten a una nova experiència. Segons aquesta imatge els homes són equivalents a presoners lligats
Si per a parlar de les eleccions presidencials d’octubre a Brasil i la irrupció de l’ecologista Marina Silva, havia recordat un antic post publicat en febrer del 2009 en el post anterior, en aquest vaig a recórrer a un altre, d’agost del 2010. (No pose els enllaços, ja que avui mateix han tancat la plataforma
Quan les mirades són còmplices, juntes escriuen la mes bella novel·la d’amor ALÈX ROVIRA La complicitat és una idea immensament més valuosa que no pas la unitat. La complicitat parteix de la diferència. La unitat tendeix a esborrar la diferència. La complicitat accepta la complexitat. La unitat tendeix a simplificar. Aprendre a conviure en
“Potser no es puga plantejar la pregunta : Què és la filosofia? fins tard, quan arriben a la vellesa i l’hora de parlar concretament.” “No estàvem prou sobris. Teníem massa ganes de posar-nos a filosofar i, llevat com a exercici d’estil, no ens plantejàvem què era la filosofia, no havíem assolit aquest grau de no
Escultura en cartolina. (2013)Autor: J.L. Ros // <![CDATA[ var specifyimage=new Array() //Your images specifyimage[0]="https://lh3.googleusercontent.com/-vQFFvI_HILk/UrWQJSX_eyI/AAAAAAAAATw/AFT6lD_T7Jc/w560-h420-no/20131221_135044.jpg" specifyimage[1]="https://lh6.googleusercontent.com/-WeXLnFYt1NA/UrWz5CdXFQI/AAAAAAAAAUk/w9zp5j7mkH8/w560-h420-no/20131221_162900.jpg" specifyimage[2]="https://lh3.googleusercontent.com/-cQ7J4Qs_5jA/UrWLYUPN6aI/AAAAAAAAARg/0FhXD5-am5k/w560-h420-no/20131221_133640.jpg" var delay=5000 //3 seconds //Counter for array var count =1; var cubeimage=new Array() for (i=0;i
Els estoics consideren que només els negatius són els oposats dels afirmatius… Els estoics afirmen que res del que es diu amb la negació és contrari de res, ja que el contrari de la virtut seria la no virtut i el contrari de la maldat seria la no maldat, sent així que sota la no
A Espanya, el període 1975-1976 va ser una època dominada per la por, a cavall entre un règim despietat i un règim continuista amb una cultura autoritària que no s’havia desmantellat i que amenaçava de dinamitar el procés de canvi en qualsevol moment, tal com, finalment, va succeir amb l’intent de colp d’estat del 23-F
La migració no és un tema nou, és inherent a l’origen i la història de la humanitat, però amb una situació de crisi com l’actual, el nivell de la desocupació i el pessimisme que acompanya el seu anàlisi a Europa és imprescindible. També a Europa la qüestió nacional i dels nacionalismes estan adquirint una intensitat perillosa.
Ayn Rand , pseudònim d’Alisa Zinóvievna Rosenbaum (Sant Petersburg, Imperi rus, 2 de febrer de 1905 – Nova York, Estats Units, 6 març de 1982), filòsofa i escriptora nord-americana d’origen rus, àmpliament coneguda per haver escrit els bestsellers The fountainhead i Atlas Shrugged, i per haver desenvolupat un sistema filosòfic al que va denominar «objectivisme».
Com canviar d’era i preparar-se per al futur quan tot sembla fosc i complicat? Quan les estructures socials complexes semblen estar organitzades per resistir-se al canvi, dignes del fenomen conegut en biologia com homeòstasi (del grec homeos “mateixos” i stasis, “estat de permanència”)? No és hora d’un canvi de paradigma per finalment acoblar-se amb el
En l’any de la mort de STÉPHANE HESSEL i JOSÉ LUIS SAMPEDRO, dos ‘grandes personnes’; també del 70 aniversari de la publicació de ‘Le petit Prince’, vaig aprofitar la magnífica dedicatòria que va fer SAINT EXUPÉRY a LÉON WERTH en el llibre fa 70 anys per incloure’ls. Així mateix com la caracterització de GEORGE BESSON