Un altre país

Un resumet de la situació itàlica, mentre esperem que caiga el govern d’una vegada (hauria de ser qüestió de dies):

Berlusconi ha decidit no anar a obrir la conferència nacional sobre la família (era on havia de presentar el seu Piano per la vita i fer les paus amb el món catòlic que es va enfadar molt perquè va dir porcodio). Al seu lloc ha parlat un sot secretari del govern que ha dit que la biotecnologia treu drets als fills, concretament el dret a nàixer a l’intern d’una comunitat d’amor amb una identitat certa paterna i materna. El ministre del Welfare (sí, ací tenim un ministre del Welfare) ha dit que per lluitar contra la crisi crearan ajuts per a les famílies, per a les famílies naturals, fundades en el matrimoni i orientades a la procreació. Per aquesta banda res de nou sota el sol, tot i que hauria estat divertit sentir al Cavaliere defensar els principis cristians i familiars, segur que encara se li hauria escapat algun acudit.

Fonamentalment, a banda de discutir si a la Lazio ahir li van robar un penal, ací tothom espera que caiga el govern i discuteix sobre si serà aquesta setmana o la que ve, quasi totes les rates han abandonat la nau, així que deu d’estar al caure…

Mentrestant Nàpols continua coberta de fem, el Vèneto cobert d’aigua, l’Aquila coberta de runes, alguns museus anuncien que tancaran per mancança de fons i Pompei es cau a trossos… 

Seguirem informant.

Jo sóc així des de sempre i si alguna volta em passa que me mire a la cara una xica guapa, millor ser un apassionat de xiques guapes que gai. (Salone del ciclo e motociclo a la Fiera di Milano, 2 de novembre 2010) 

El vídeo del que parlava a la darrera entrada, el del quasi porcodio de Berlusconi, va eixir la setmana passada però l’havien gravat fa mesos, en una de les visites que va fer a l’Aquila per fer promeses a la gent que havia perdut la casa i tot en el terratrèmol.
El dia que va eixir el vídeo algú va gravar aquell on explica un acudit cruel i racista (sobre jueus, el mateix dia que al Senat un senador del seu grup va fer una declaració antisemita en el seu discurs -encara no ha passat res, cap reacció del govern o del President del Senat), era el dia que el govern s’havia salvat per un pèl i clar, Berlusconi estava molt content, molt. Va fer una brometa graciosíssima, va dir que l’esquerra el volia enviar a casa però com que ell en té vint, de cases, no sabria a quina anar. Llàstima que no la fes a l’Aquila, aquesta broma, segur que haurien rigut molt.
De totes maneres el Vaticà ja no hi pensa, a condemnar-lo o criticar-lo, ara estan molt ocupats (sempre tan preocupats pel dret a la vida dels embrions) declarant que donar el Nobel de medicina a l’home que ha permès que milions de persones amb problemes de fertilitat puguen tindre fills, és inacceptable.

La portada de l’Unità de hui fa trenta-cinc anys, ací podeu llegir els articles d’aquell dia, l’article de Luigi Longo, les declaracions de la Pasionaria, les vagues, les manifestacions.

Eren altres temps, no cal ni dir-ho.

Ahir un vaixell de patrulla libi va metrallar un vaixell de pesca italià, l’Ariete, al canal de Sicília, en aigües internacionals. De l’Ariete jo ja n’havia parlat al bloc, i del seu capità, el senyor Gaspare Marrone que és un dels capitans coratjosos que es juguen la pesca, la faena i la vida per salvar els emigrants que troben mentre treballen, fa part del meu altaret d’herois d’aquest país.

El metrallament del vaixell va tindre lloc en aigües internacionals i des d’un dels vaixells que l’estat italià va donar a Líbia perquè controlara el tràfic d’emigrants, a més, pel que pareix al vaixell libi n’hi havia membres de la policia italiana.

Després d’unes hores de notícies confuses el Ministre de l’Interior va dir que ja estava tot clar, que els libis havien disparat a l’aire (les fotos del vaixell de pesca ple de forats fan feredat), després va dir que no, que havien disparat però que ja havien demanat disculpes (!), que s’havia tractat d’un error, s’havien pensat que era un vaixell d’emigrants (!!). I aleshores? Hauria estat acceptable? Fa part del tractat amb Líbia que usen els vaixells donats per Itàlia per disparar als vaixells d’emigrants en aigües internacionals?

A quin país europeu i desenvolupat pot haver passat açò que explique:

Cerimònia de gala del lliurament d’un dels premis literaris més importants i prestigiosos del país (el primer any el va guanyar Primo Levi amb La tregua, per entendre’ns), tot plegat transmès en directe per la televisió pública. En el moment d’atorgar el premi opera prima a una jove escriptora, el presentador de la televisió que condueix la cerimònia diu (literalment, jure): Atorguem ara el premi opera prima a X per la seua novel.la Y, i pregue el regidor que enquadre el seu estrepitós escot.

A quin país europeu i desenvolupat pot haver passat?
Amb el públic que en lloc de posar-se a vomitar riu i aplaudeix?
A quin país pot passar una cosa per l’estil i, a més, quan el periodista en qüestió llig algunes crítiques que li arriben d’un altra escriptora (la guanyadora del premi absolut) respon que ell havia fet una apreciació amb gràcia i el problema de l’escriptora és que no té sentit de l’humor?

Supose que la resposta és facilíssima, per cert, el premi Campiello d’enguany l’ha guanyat l’escriptora sarda Michela Murgia amb la seua novel.la Accabadora i el premi a l’opera prima (i a les mamelles?) l’ha guanyat Silvia Avallone amb Acciaio.

El meu amic estimat ha estat assassinat per un no de massa.
Raffaele Marino, Fiscal.

A aquest país un alcalde honest, un pescador que feia d’alcalde, que havia aconseguit mantindre net el seu poble i la seua mar ha estat assassinat, nou trets l’esperaven baix de casa, ha estat assassinat per dir no a la màfia.
Es deia Angelo Vassallo i tenia 57 anys i dos fills. Un home valent, molt valent, que ha pagat amb la vida el seu coratge a una de les regions més castigades per la criminalitat. Vassallo era l’alcalde de Pollica, a la província de Salerno, des del 2005 i havia fet del seu poble una espècie de miracle de la legalitat, de defensa del territori contra el crim i el ciment. Perquè per aquelles contrades un ajuntament i un mar net són un miracle, perquè un coratge com el seu és un miracle, perquè, segurament, per la camorra el miracle ja estava durant massa, els criminals no es podien permetre un exemple com el seu.
Em pregunte perquè el Ministre de l’Interior encara no ha dit res, em pregunte perquè l’Estat no dóna cap resposta, em pregunte com pot el govern continuar parlant del partit que s’esmicola i de les seues discussions de cafè. No és un país normal, no ho és. 
Els ciutadans de Pollica ens han regalat un altre miracle, ahir quasi totes les botigues del poble van romandre tancades, per dol ciutadà. I això, que semblaria el més normal del món ací és un miracle, un altre.

A Repubblica de hui un article de Saviano en parla. 

La llei sobre la seguretat laboral és un luxe que no ens podem permetre.

Ara Berlusconi diu que formaran les Squadre della Libertà, de cara a les properes eleccions, per assegurar-se el contacte del partit amb el territori. Els seus membres es diran, supose, squadristi della libertà, i diu que aniran d’uniforme (!), amb camisa blava (!!).

L’epíleg del malson s’anuncia evocador, si més no per a mi.