I, com diu Miquel Carrillo: “
Penseu un moment en això, també, quan us poseu la disfressa de consumidors. Obriu els ulls, trieu bé i feu que les injustícies surtin del vostre armari”.Aquí podeu trobar tots els actes que es fan avui a Móra d’Ebre.
Que tingueu un Feliç Sant Jordi!
Un divendres, 13 de gener de 2006, vaig fer la primera publicació al bloc. Poc imaginava que sis anys després arribaria l’esperada prohibició de fumar en llocs tancats. Recordo de petita, haver vist “La Clave” cada divendres. En Balbín fumava en pipa, generalment. Fumar era un fet habitual. Fins i tot a les aules. El tabac feia més intel·lectual o això devien pensar molts. Eren altres temps. A la tele només hi havia un canal i quan s’acabava l’emissió sortia la carta d’ajust. No, no estic parlant del paleolític inferior sinó de fa només 30 anys. I sembla que parli de la prehistòria. Les coses han canviat i molt. En canvi la Constitución continua inamovible. Sòlida com una roca quan el que l’envolta és ja irreconeixible. Qui s’imaginava fa 30 anys que hi hauria tants canals de televisió i que, normalment, seria tan dolenta, tret d’honroses excepcions? Clar que ara podem comparar, tenim més instruments, tenim més criteri. El tomb que ha fet el país des de la darrera vegada que vaig posar un pastís d’aniversari al bloc ha estat espectacular. Ningú s’imaginava ser on som fa només sis mesos. Impensable.
El bloc continua fent camí, sense pressa, però sense pausa. Les ganes de comentar hi continuen sent, el temps no sempre es troba. Fa set anys ningú imaginava Facebook ni Twitter que permeten molta més agilitat, però el bloc és una altra cosa, m’agrada llegir-ne, sempre n’aprenc. Fa gràcia veure com va canviant el nostre panorama i, si pot ser, fa gràcia continuar-lo explicant.
Som al s. XXI, ja no hauríem de perdre temps i energies defensant coses que a mi em semblen obvies, però és evident que encara hi ha molta gent que no respecta als altres. La llibertat d’algú comença on acaba la llibertat de l’altre, no entenc quina llibertat retalla el que té una parella del mateix sexe, la senyora que decideix avortar o el que decideix adoptar o tenir una criatura, sigui sol/a, o en parella homosexual. Que totes aquestes persones puguin sentir-se lliures fent el que volen i desitgen no veig que ataqui la llibertat de ningú altre… o sí?
Foto: marxa per la independència a Miravet.
Ara al balcó hi ha l’estel·lada. I l’11 anirem en família a Barcelona a manifestar-nos per la independència del nostre país. La distància continua sent la mateixa, però la comunicació és més plàcida amb autopistes caríssimes o trens lentíssims que, malgrat tot, et porten a lloc. Espero que siguem molts. Espero que rebentem Barcelona d’estel·lades. Només ens val la independència i hem d’anar tots a una.
Venim del nord, venim del sud, de terra endins i mar enllà…
L’esperit Olímpic es manté, cert, però per a properes edicions hauríen d’acurar els horaris i ser més sensibles amb els més petits. La sensació és que hi havia certa improvisació i massa lentitud en el desenvolupament de les proves que podía exasperar fins als més pacienciosos. Tampoc la infrastructura esportiva era massa adequada. Tinc entès que fins enguany es feia sempre a Ascó amb un camp d’esports amb unes condicions immillorables i ara han decidit fer-ho itinerant. Això és bo per conèixer la comarca, però també s’han de tenir en compte que l’emplaçament sigui prou còmode i adequat.
Primer de tot, fer arribar a tothom a les 9.30 quan la cursa dels més petits comença a les 11h no és una bona estratègia. Segon, tampoc fer-los esperar fins a la 1 per rebre la medalla participativa. Tercer, no identificar-los amb un dorsal va provocar cert caos perquè la filera patia alteracions constants.
Alguns petits no van poder córrer perquè ja estaven cansats i de mala gaita després de tant esperar; per a acabar-ho d’amanir a les 12 ja havien acabat, però van haver d’esperar fins a la 1 per a rebre la medalla participativa que, per postres, encara els van donar els últims, dilatant al màxim l’estada en un camp
pràcticament sense cap ombra.La participació i entusiasme a pesar de tot, un 10, l’organització de la jornada esportiva un 0 (d’acord, avui em sento especialment crítica, siguem generosos i posem-li un 3). Per a la propera vegada ho hauran de millorar molt, és una llàstima que 35 anys d’experiència no hagin servit per gaudir d’una organització modèlica, semblava més aviat que fos el primer dia.
Avui, però, serà el primer cop en uns 25 anys que estaré treballant fora de Barcelona. L’any passat va ser festiu i ja va ser tota una descoberta viure’l a Móra per primer cop. Em va sorprendre el molt ambient i la molta gent a la plaça de Dalt, molts havien tornat al poble aprofitant la festa i va estar plena de retrobaments inesperats. Avui pot ser diferent, serà el meu primer Sant Jordi en el què treballaré a uns 200 Km de la plaça Catalunya. Impossible doncs passar-hi un moment, però sortosament ja hi ha a tot arreu roses i llibres per celebrar-ho i fer una descoberta.
Feliç Sant Jordi!