Alguna cosa no quadra si tan necessitats estem d’ajuda i, tot i això, les persones ens mostrem tan complagudes i jovials. Per Pere Brincs Devem estar malament, molt malament. I tampoc no és que es veja un nerviosisme pàl·lid en els vianants com si, per exemple, una invasió extraterrestre ens amenaçara. En aparença, és ben
I tinc el sentiment que els joguets s’alegren de ser rescatats i que la seua ànima diminuta es reconforta quan retroben el tacte de la mà humana Per Pere Brincs He aparcat al costat de dos contenidors d’escombraries i, quan he baixat, he vist un armari de plàstic que havia arribat fins allí com un
Pepita era el bon oratge, l’estiu, les vesprades i les nits senceres asseguda al carrer com si aquell fos el seu encàrrec en la vida Per Pere Brincs Ara que ja no hi és, la torne a veure darrere de la persiana, entrellucant qui va i qui torna. És difícil de caure en el fet
Jo, encara que no sóc massa donat a les teories conspiranoiques, em pregunte si la pèrdua del valor dels productes agrícoles en origen no ha sigut premeditada per a comprar després terra barata. Per Pere Brincs És una llàstima passejar pel terme, encara que sóc sabedor que els termes no es van fer per a
En totes les cases del poble hi havia una espera callada, uns moments d’expectativa tibant. Després, la primera detonació se sentia com una canonada sorda, embolicada entre la teranyina d’aigua que l’ofegava. Per Pere Brincs De les poques premisses que em plantege quan escric és de prescindir de recerques en la xarxa. Em fa l’efecte
Es pot comprovar, doncs, que l’herbívor en qüestió és una variable mutable perquè allò que és essencial per tal d’assegurar el comboi és el producte brut de la seua digestió. Per Pere Brincs M’han comentat que els darrers estius, a les festes dels pobles, fa furor un nou divertiment conegut per diversos apel·latius. A saber:
Em resulta difícil de definir el sabor del moscatell, encara que se simplifica dient que té un aroma floral Per Pere Brincs Quan ve el moscatell me’n recorde de mon pare. Ell li tenia una gran estima a aquest raïm. Segons l’any, el moscatell sol arribar a mitjans o a finals de l’agost, amb una
Era allà baix, prop de la superfície, excavant amb el musell el fang de la vora, lentament, deixant anar núvols grisos quan els bocins de terra es diluïen en l’aigua com la tinta. Per Pere Brincs El llibre de Patrik Svensson L’evangeli de les anguiles m’ha fet evocar durant tota la lectura un record que guarde