Però, al cap de poc, dos o tres mesos després d’estrenar-la, l’aparell va començar a presentar una tos sospitosa. Per Pere Brincs Acomiadar-me de l’última planxa que he tingut no m’ha costat tant com em pensava. És inevitable d’agafar afecte als objectes de companyia. Hi ha a qui li passa amb el cotxe, o amb
A una banda, si allargue un poc el braç, fregue amb la mà l’aspror de l’estepa que sempre mostra fulles caragolades i, a l’altra, també amb un simple moviment podria arribar fins a la bromera de la mar, de tan prop com està aquell horitzó blau. Per Pere Brincs Quan acaba el calvari, contigu com
L’home, pillet, guardava amb zel les combinacions i proporcions, i això augmentava el deler d’aquell qui les tastava i li preguntava com ho havia preparat. Per Pere Brincs Saber preparar la salmorra és una forma d’estar al món. I mentre ho escric pense que tal afirmació és una rucada. Hi ha tantes maneres d’estar ací
Malgrat el seu trajecte, la seua dissort vital, al poble no aconseguí mai guanyar ni la segona “t” ni perdre l’article definit femení singular per a semblar-se a la Simonetta de Botticelli. Per Pere Brincs Botticelli va demanar que, arribat el moment, el seu cos fora soterrat als peus d’aquella que havia sigut la seua
En aquest país es veu a simple vista que els oficis es distribueixen tot continuant l’herència que deixaren aquells que per voluntat pròpia, o per força, arribaren fa dos o tres segles a aquestes terres. Per Pere Brincs En els trens americans es viatja confortablement; són amples i nets. He fet el trajecte de Boston
I en aquest sentit es revela l’existència d’una campanya mundial, tan sospitosament falsa com lucrativa, que recomana encaridament a la població alimentar-se d’una forma saludable, mentre se li facilita pinso per a fer-ho. Per Pere Brincs El rei va convocar els consellers perquè li resolgueren el dilema que darrerament li trasbalsava l’ànim, així que els
És una Calcuta maquillada amb gratacels de cartó pedra en constant manteniment, una piràmide que necessita una immensa base d’esclaus per a sustentar el vèrtex d’opulència inexpugnable que és la plutocràcia. Per Pere Brincs El guia, que s’ha declarat colombià, condueix l’ampla furgoneta amb els nou o deu turistes asseguts al darrere. Més aïna, sembla
Per fi, té una casa on els llibres estan definitivament ordenats, l’escriptori instal·lat enfront de la llum d’una gran finestra i totes les espècies arrenglerades a les prestatgeries de la cuina. Per Pere Brincs Sempre m’ha agradat la cal·ligrafia. Em captiva seguir la seqüència, la direcció, l’ordre i la velocitat amb què han sigut creats
Segurament, a aquell avi que seia unes files per davant, l’experiència cinematogràfica li resultava tan insuportable com a mi. Per Pere Brincs Diumenge vaig anar al cinema a veure una pel·lícula el nom de la qual no paga la pena de recordar. D’entrada, la sala, pràcticament buida, estava carregada d’un baf humit que provenia de
El munt de formes que havia hagut d’adoptar aquell jersei al llarg de la vida li havien esborrat la memòria tèxtil i, simplement, mantenia una forma de sac que s’adaptava mínimament al perfil d’aquell cosset. Per Pere Brincs Eren quatre o cinc germans i, si algú hagués aconseguit posar-los un al costat de l’altre, l’alçària
Com hui, quan cuine sopa d’all, tinc el costum de sofregir-ne un grapat amb un tall pel bell mig o després d’haver-los donat un cop per a descorfollar-los sense massa cura Per Pere Brincs Mentre faig el sofregit observe els alls que, pràcticament sencers, salten dins de l’oli roent i, a poc a poc, van
Quan els ulls s’acostumaren i pogueren travessar l’espill superficial on es reflectien el canyar i el cel, l’esguard penetrà la columna d’aigua travessada per les ratlles de llum que il·luminaven la profunditat com els focus d’un escenari. Per Pere Brincs A mon pare sempre li van agradar els pardalets. Toda la vida li he conegut
Si no estigués condemnada a aquell vagabundejar perpetu, ben bé es podria imaginar la dona asseguda darrere de la finestra d’una casa de folls amb l’esguard perdut entre la nitidesa del vidre i el món exterior Per Pere Brincs Sovint, topes amb ella quan camines pels carrers antics de la part de dalt. Si és
Mentre ho contava, evocava l’objecte igualment fascinant i inassolible, i, a pesar dels anys transcorreguts, crec que l’hagués pogut reconéixer entre un milió. Per Pere Brincs L’esfera és blanca, nacrada, amb les hores indicades amb guions d’or, igual que les manetes que fa temps que resten aturades tot formant una “ve”. La convexitat del vidre
L’analfabet contemporani, paradoxalment, ha estat modelat, entre més coses, per les capritxoses lleis d’educació, per la falsa inclusió social i per l’apologia de la mediocritat en qualsevol àmbit Per Pere Brincs Si ja em resultava dubtós el Bo Cultural Jove que s’inventaren per a seduir els que compleixen díhuit anys, ara, a l’altra banda de