La Batalla d’Almansa. Obra pintada per Bonaventura Ligli sobre dibuix del natural de Filippo Pallotta. El desenvolupament de la batalla no deixa de ser una representació teatral de gran efecte causat per les canonades sordes de tots dos bàndols, les nombroses càrregues al sabre de la cavalleria, els trets sincopats de les línies enfrontades. Per
Per això deia que, després d’una vida plena de pelegrinatges i prodigis, tal vegada a aquest Sant Antoni de poble se li hauria de permetre un cert respir, sense arribar a jubilar-lo del tot. Per Pere Brincs El Sant Antoni del meu poble és un homenet amanós que passa la vida dalt d’un núvol al
Relero és un renaixentista extraviat en el temps, un pintor de sagristia, de l’anècdota com a forma d’explicar, o d’explicar-se, la redonesa del món Per Pere Brincs Una de les coses bones de viure en una mitja vila, o en un poble que s’ha dilatat, potser en excés, és que de vegades ensopegues amb succeïts
Llevat d’aquell lloc perillós, l’àvia em deixava escodrinyar i regirar tant com volia. Quina felicitat! Per Pere Brincs La casa de l’àvia Maria era una casa decrèpita. S’entrava per una portella menuda baixant un escaló des del carrer. La porta estava sostinguda per un marc desbocat, i per a evitar els corrents d’aire de l’hivern
Així estant, cada cert temps treia un bitllet del falcat que guardava a la butxaca interna de la jaqueta i el mullava ostentosament, com si fóra una magdalena, en el líquid escumós de la copa. Per Pere Brincs Era una vesprada de diumenge i el Fugi seia davant de la barra del bar. Feia estona
Divague pels voltants dels reguers i veig com les plantes submergides es bressolen amb el corrent; en aquell fons cada pedra s’assembla a una gemma. Per Pere Brincs Isc a buscar l’olor de la flor del taronger i no la trobe com abans. Antany era ella mateixa qui t’eixia al pas, es regalava sense cap
Al final, darrere de la imatge, desfilen els últims rogalls de la processó: peus descalços de promeses in extremis, àvies amb els néts agafats de la mà, alguns que passaven per allí… Per Pere Brincs Amb prou feines, pel cantó, com si fóra un vaixell que maniobra temeràriament en aproximar-se al moll, apareix l’anda amb
Les penyes semblen tallades pel ganivet d’un creador, amb la traça de qui va somiar i crear els rius, els mars i les muntanyes. Per Pere Brincs Fa un dia fred, amb una atmosfera gruixuda i carregada d’una humitat tensa. El fum de les fogueres que els llauradors han encés per a cremar la rama
Ara simplement trobe a faltar l’olor de café, el soroll sa, el fum ros del tabac, les dissertacions dels meus admirats filòsofs que ensenyaven als devots amb un canut a la mà. Per Pere Brincs He sigut un alumne pèssim i he passat per tots els estaments acadèmics sense pena ni glòria. Sols sentia interés
Josep Valor i Gadea a Aielo de Malferit. Foto: https://historiadeaielo.blogspot.com/ Si l’afecte envers els escriptors, envers el que se’n diu cultura, fóra un interés real i no un dels comodins més que fa servir la política més puta i profitosa, aquest home estaria més valorat Per Pere Brincs Finalment, a l’altra banda de l’auricular sent
La seua persona exhala una olor tenaç de química, com si les substàncies amb què mercadeja se li hagueren apegat de per vida a sobre. Per Pere Brincs Els temps que corren no són bons. Apugen tots els preus i tornen a apujar en una tendència inexorable cap on sempre hem estat. Jo no tinc
La sensació de fred intern certament és una percepció constant de baixa temperatura i, això no obstant, compatible amb el fet de sentir la febre de la passió o la torridesa de la còlera quan es presenten tant una com l’altra. Per Pere Brincs El fred també s’aprén o s’hereta i, com la majoria de
Però es referia a la creu d’haver de baixar caminant fins allí per a treballar un tros de terra amprat, després d’haver fet el jornal, i així poder menjar –amb un poc menys de limitació– carabasses, creïlles, cacauets i hortalissa d’estiu. Per Pere Brincs Al poble d’on sóc hi havia un trosset de terme que
Però sí, és cert; almenys per a mi ho és, que Nadal tenia més sentit quan jo era menut. Per Pere Brincs Cada vegada estic més convençut que Nadal era per als xiquets d’abans; els de hui estan farcits de tot i sort si, de tant en tant, poden reglotar i adonar-se de l’enfit. Sens
Paradoxalment, sembla que l’individu no es beneficia d’aquesta exposició perquè queda atrapat entre l’autoexplotació i l’afany de protagonisme en un univers que és tan familiar com descarnat alhora Per Pere Brincs Hui ningú no s’estranya del fet que els mòbils espien les converses. No, s’accepta com a normal que després d’una xarrada sobre gossos, per