Quan els ulls s’acostumaren i pogueren travessar l’espill superficial on es reflectien el canyar i el cel, l’esguard penetrà la columna d’aigua travessada per les ratlles de llum que il·luminaven la profunditat com els focus d’un escenari. Per Pere Brincs A mon pare sempre li van agradar els pardalets. Toda la vida li he conegut
Si no estigués condemnada a aquell vagabundejar perpetu, ben bé es podria imaginar la dona asseguda darrere de la finestra d’una casa de folls amb l’esguard perdut entre la nitidesa del vidre i el món exterior Per Pere Brincs Sovint, topes amb ella quan camines pels carrers antics de la part de dalt. Si és
Mentre ho contava, evocava l’objecte igualment fascinant i inassolible, i, a pesar dels anys transcorreguts, crec que l’hagués pogut reconéixer entre un milió. Per Pere Brincs L’esfera és blanca, nacrada, amb les hores indicades amb guions d’or, igual que les manetes que fa temps que resten aturades tot formant una “ve”. La convexitat del vidre
L’analfabet contemporani, paradoxalment, ha estat modelat, entre més coses, per les capritxoses lleis d’educació, per la falsa inclusió social i per l’apologia de la mediocritat en qualsevol àmbit Per Pere Brincs Si ja em resultava dubtós el Bo Cultural Jove que s’inventaren per a seduir els que compleixen díhuit anys, ara, a l’altra banda de
Llig a la pantalla del mòbil el nom del seu marit i sé que alguna cosa no va bé. En sentir la confirmació que em comunica sent una angúnia que intente mitigar ajupint-me a terra. Per Pere Brincs Tinc al davant un dibuix senzill on apareixen els germans Bécquer (Gustavo i Valeriano) i que va
L’enrenou era fenomenal; segurament les abelles pressentien la primavera acostant-se entre aquells dies plujosos, com s’intueix la primavera en els contes hivernals de Txékhov Per Pere Brincs Eixia cavil·lós de la biblioteca perquè no havia trobat el llibre que havia anat a buscar. Prou contratemps per a caminar capficat en aquestes cabòries que, en el
Si la intel·ligència pot ser creada artificialment, sempre unida a la matèria com són els microxips que la sustenten, i pressentim que no hi ha res d’humà en aquestes màquines, és perquè tal condició queda fora del nivell material. Per Pere Brincs Paradoxalment, el Dr. Sans Segarra té pinta d’enterrador. Sovint vist de fosc amb
Cert és que hi ha una certa il·lusió que abans no existia: pensar que es viu millor i més lliurement. Per Pere Brincs Cada vegada que pague amb la targeta, encara que siga poca quantitat, rep al mòbil un missatge del banc per si vull fraccionar el pagament. M’hi apareix un lletreret verd emmarcant l’import
Encara que no m’han agradat mai els animals engabiats i menys si han arribat a conéixer la llibertat, sé que l’activitat d’aquell home mai no va obrir cap mossa en aquell lloc sagrat Per Pere Brincs La Font de l’Algepsar ja no és el que era. S’ha convertit en una amalgama confusa d’esbarzers, de senills
De tots, ell va ser el més perjudicat, com si l’acumulació d’infortuni hagués sigut l’únic regal amb què la vida l’havia d’obsequiar Per Pere Brincs Quan vull recordar-lo, sempre el veig en moviment, anant o tornant, amb tot l’impediment que li suposava la mancança de la cama que li van amputar de xicon. Era un
En un panell es pot llegir que un seguit de catàstrofes (el terratrémol de Montesa del 1748, diversos espolis, etc.) han fet que quede poc de la primera església construïda l’any 1525. Per Pere Brincs Al final es veu el penal de la granja avícola el Salvador, ara abandonada i, una mica més avall, dues
I el cas és que en aquesta evocació pictòrica tampoc sabria dilucidar qui, entre les dues parts litigioses, representa el cec que fa de guia i qui el que va a la cua Per Pere Brincs Aquest és el títol del quadre conegut també com La paràbola dels cecs, pintat pel flamenc Pieter Brueghel, el
L’índex als llibres de cuina sempre són interessants. Descobreixen l’ortodòxia o l’eclecticisme, l’erudició o el refregit, la cura o les presses amb què s’han escrit i cuinat les coses. En aquest cas resulta un inventari ple de vitalitat i optimisme, com és Casimir. Per Pere Brincs Casimir és un home gran, alt, amb una certa
Alguna cosa no quadra si tan necessitats estem d’ajuda i, tot i això, les persones ens mostrem tan complagudes i jovials. Per Pere Brincs Devem estar malament, molt malament. I tampoc no és que es veja un nerviosisme pàl·lid en els vianants com si, per exemple, una invasió extraterrestre ens amenaçara. En aparença, és ben
I tinc el sentiment que els joguets s’alegren de ser rescatats i que la seua ànima diminuta es reconforta quan retroben el tacte de la mà humana Per Pere Brincs He aparcat al costat de dos contenidors d’escombraries i, quan he baixat, he vist un armari de plàstic que havia arribat fins allí com un