Penso en l’autodeterminació, sense entrar més enllà de la manera en què parlem, i en parlen els polítics, i els informadors, sobre aquest dret. Sense entrar més enllà tampoc de tractes, estratègies, i conseqüències polítiques inacceptables, que veiem envolten la negació d’aquest dret -en democràcia, clar; però pot ser fora hora que la donem per
1) VOLEM TOTS ELS PAPERSRecullo una notícia de fa uns dies d’una carta que de La Comissió de la Dignitat enviaren al Ministerio a Madrid. 07.03.2007Carta a la Ministra de Cultura, Carmen CalvoDistingida Senyora Ministra, Us escrivim persones i representants d’entitats afectades pels expolis de documents realitzats per les forces franquistes a Catalunya. Estem informats
"(…) Això altre si que és terrorisme. I del pitjor, per dir-ho tot: del terrorisme d?Estat. Terrorisme d?Estat amb uniforme autonòmic que segresta una veïna a terres gironines i, sense necessitat de dur-la al Guantánamo americà en vols il·legals, la duen al Guantànamo local on han capficat la Núria. On han capficat a la Núria
Encara que només es doni un cas, seria suficient. I només és marca de salut democràtica que no hi hagi cap ni un. Vull dir que hi ha coses en les que clarament les xifres no signifiquen res, més enllà del zero i de l’u. Com a exemples ben propers els encausaments; un i cada
Penso que si no fem un gir potent podem arribar a haver de pensar els drets humans en uns termes que no sé com qualificar. Crec que ens podem trobar en una situació en que o renunciem a tals drets i acabem de fer-nos i declarar-nos bèsties; o només diem bajanades. Un exemple que se
Ara fan sentència ferma contra De Juana, per a passar (diuen) la decisió del seu futur a mans del govern.I al costat tenim les amenaces que han anat alimentant i permetent al PP i altres adherències de poder a l’estat en la política que ens venen com a normal.On ens situa tot plegat? (segueix) (…)Jo
Alguna -i fins i tot només una d’entre elles- de les darreres noticies que relacionen el nostre país amb el govern centralista d’Espanya no fóra suficient si és contestada i aturada (vull dir, que no permetés repeticions, i guarís conseqüències), però és prou -i ben prou- donada la situació (vull dir, que veiem que ni
No em refereixo a to, ni a qualitats de cant, ni a gust, plaer o desplaer, o coses d’aquest tipus. Algunes sobre les quals tampoc opinaria. Estic pensant en el poc que conec de Oleguer Presas com a ciutadà; i en que, en diversos sentits, fa el què jo en dic defensa ciutadana. Que d’això,