SERRALLONGA

ADDENDA: Els de l’aula ja han penjat tota la conferencia tal i com s’ha viscut a la sala d’acte. Si voleu cliqueu aquí.

Avui, per primera vegada, la gent de l’aula universitària de gent gran de Cerdanyola m’han convidat a explicar Serrallonga.
Cada vegada que refaig la xerrada davant d’una nova aula,  tinc la impressió que aquesta gent que em ve escoltar, està molt freturosa d’aprendre de la nostra història, del nostre passat.
Penso que la societat civil ha d’emmirallar-se en aquestes aules universitàries: Son una de les millors activitats que,  des de l’ambit de societat civil,  es fan avui a Catalunya.
Una abraçada a aquesta bona gent de Cerdanyola que, fet i fet, han tingut la paciència d’aguantar-me en la feina d’entrellucar una part de la nostra història: El barroc català.

Apali, si  voleu escoltar la conferència , només heu de clicar aquí.

Avui m’ha plagut molt que em convidessin a presentar el libre d’en Joan Portals sobre Vallgorguina.
Avui ha estat un dels dies que no he cregut a meva avia Tereseta: Ella deia que mai dels mais havíem de tenir enveja de res ni de ningú.
Doncs avui no l’he creguda. He tingut enveja de Vallgorguina que tenen una Associació Cultural que és una joia de compromís amb el poble. De bona gent que treballa pel seu poble, en tots els aspectes, el lúdics, els festius i els de calat molt més profund.
Avui, dia que feien la consulta per la independència  han presentat aquest llibre que ha encarregat la pròpia Associació, al molt bon historiador Joan Portals i que han editat els dels Setciències d’Arenys de Mar. I he tingut enveja d’en Joan, perquè ell ha dut a Vallgorguina una part important de la seva història. Del seu passat… I ja ho sabeu , qui perd els origens perd la identitat.
Si en voleu escoltar la presentació, vosaltres mateixos, cliqueu al dessota i a veure si ara sí, ara ho podeu escoltar..

Avui a l’Ateneu de Sant Celoni he tingut el goig de presentar el llibre de Maria Carme Roca:  Escollida pels Déus.
Un goig, de veritat.
Si voleu, podeu escoltar la presentació que us enllaço.
Un llibre de claror. Un llibre on la claror traspua a qualsevulla de les seves pàgines. Ull! que la claror no és el mateix que la llum: la llum te l’efecte de la foscor inserit en ella mateixa. La llum toca el que veu i l’anvers desprèn foscor. Doncs no: el llibre de Maria Carme Roca desprèn  claror…
Els personatges alimenten la seva pròpia llum. Es un espai de claror.
Es un espai on, encara, trobem la lírica com a fil conductor de la pròpia essència de la novel.la. Quin goig endinsar-se a la claror del llibre i gaudir, per uns instants, de l’altra dimensió de la llum: la claror que ho embolcalla tot.
Llegiu-lo : Val la pena.
I si voleu, escolteu la presentació.

Ahir vaig adjuntar un post al meu bloc amb la llegenda, ampliada, de l’espasa de Vilardell , en la meva xerrada a l’Aula Universitària de Gent gran de Sabadell.
Avui us enllaço la resta de la xerrada, on , si voleu, podeu escoltar la simbologia de la llegenda, el significat de l’espasa, del drac, de Sant Martí, de l’Església de Vilardell i tota la simbologia d’una llegenda que, manllevant paraules de mestre Pla, jo considero la més ben girada de Catalunya.
Si us animeu, la podeu escoltar clicant aquí.  (dura uns 45 minuts).

Un goig: Els amics de l’Aula d’extensió universitària  de Sabadell per a la gent gran,  em varen convidar a fer la xerrada anual a les seves aules. Son molts i s’han de fer tres vegades.
Avui he tingut el goig de poder explicar la llegenda del Drac de Vilardell, amb una versió més ampliada a la que faig sovint per la radio. Avui es tractava de fer un petit experiment que, penso, ha sortit prou bé.
Varem pactar que explicaria la simbologia del nostre imaginari popular. Però per a fer-ho em basaria, majoritàriament,  en la llegenda del Drac de Vilardell. (per a mi la llegenda més ben girada del llegendari català) . I per tant, de primer havia d’explicar la llegenda i després explicar la simbologia.
Encara que la llegenda ja la trobareu en un altra lloc del meu bloc, aquí la podeu trobar completa.
Més endavant us enllaçaré la xerrada de després, o sigui, de la simbologia de la llegenda.
Si voleu escoltar la llegenda in extenso, podeu clicar.la aquí.

Avui he viscut una experiència prou agradívola. Els bons amics Martí i Montse, em varen convidar a anar al Col.legi del Cor de María de Sant Celoni a parlar, als joves del col.legi, sobre l’obra i vida de Mn. Cinto Verdaguer. La xerrada serviria,  també,  per provar un nou sistema que han instal.lat: la video-conferència. De moment ho han fet amb el col.legi que tenen també a Valls.
De veritat que era una experiència prou engrescadora. El resultat no se si ha estat prou reeixit, però de ben segur que és una nova tècnica que pot donar per molt. Fer una xerrada a un col.legi, i en temps real et poden veure els altres col.legis. Engrescador.
Per cert, des d’aquí vull felicitar tothom per deixar-me fer una de les coses més plaents que ara faig. Explicar part de la nostra història ,  dels nostres clàssics,  als més joves. I aquests, sembla, que els agrada prou.
En fi. Aquí us enllaço la conferència de Verdaguer, encara que no és la que he fet a Sant Celoni, que, fats dels déus, la gravadora no ha anat prou bé i per aixó us enllaço la que vaig fer ja un temps a l’Aula de Granollers.

Nota: Ep! després de dir que no s’havia gravat, he repassat la gravadora i sí. S’ha gravat!. Per tant, us l’enllaço aquí.

No us haig d’amagar que m’omple de joia que l’amic Martí Monclús de la llibreria Alguer7  m’hagi encomanat la presentació.
Si voleu, ens veiem a Sant Celoni.

Avui, l’Aula Universitària de gent gran de Sabadell m’ha convidat a fer, no una, sinó dues xerrades. Ha tocat el tema  a “Hereus ,pubilles, cabalers i fadristerns”.
Son una gent molt dinàmica i una entitat important, molt important. Tant , que s’han de fer tres xerrades per abastar tots els socis que tenen.
de veritat que m’ha plagut molt. Penso que ha estat una bona experiència i poder veure les cares dels “alumnes” com xalaven d’alló més a les facècies que anava predicant.
Apali, us enllaço la xerrada de  la sessió que vaig fer a Arenys de Mar que és més complerta. Us adjunto la de l’aula de Sabadell, més comprimida. Cliqueu aquí.

Avui conferència a l’aula universitària de gent Gran d’Arenys de Mar. Sobre hereus, pubilles, cabalers, fadristerns … Una visió de l’evolució de l’herència a Catalunya…
Una pregunta:
Quin sistema és més just… fer hereu al fill gran, o fer hereus a parts iguals a tots els fills.
La resposta sembla fácil… no la respongueu sense reflexionar, penseu-hi… o bé escolteu la conferència… Ull dura un xic més d’una hora.
Apali…

Divendres al vespre, els del CESC (CENTRE EXCURSIONISTA DE SANT CELONI) em van convidar , dins dels actes del seu XXV aniversari a anar a parlar de bandolers, o sigui, de lladres de pas o saltejadors de camins.
M’abellia doblement, de primer perque em plau parlar d’aquestes històries i en segon lloc per poder parlar a Sant Celoni, vila i persones  als  que tinc una molt  alta  estima: per la seva gent i la seva contrada, no endebades fa més de 21 anys que vaig ser-hi acollit i on continuo encara treballant-hi unes hores a la setmana des de la seva màxima institució, o sigui l’Ajuntament.
Érem un centenar de persones reunides a la biblioteca municipal… Varem anar desgranant la vida i miracles d’aquesta bandolerots i altres figures afins. I també, una part de la xerrada la vaig esmerçar per explicar que en Perot Rocaguinarda va viure a Sant Celoni entre 1607 i 1608, i l’any 1610 va tenir-hi una gran batalla amb la gent d’armes del Virrei i tot i que no el van detenir, si que van detenir alguns dels seus capitostos i  com que Sant Celoni tenia “dret de forca” els van penjar a Sant Celoni mateix.  No es gratuït que l’indret d’entrada a la Vila se n’anomeni “Les forques”.
Rocaguinarda potser és el bandoler més famós internacionalment i Cervantes el féu sortir al seu Quixot als capítols LX i LXI de la segona part.
També vam poder veure la importància d’acollir-se a Sagrat, i del perquè Trentapasses es deia trentapasses encara que avui es diuen Vilalba Sasserra. De ben segur que s’en diuen perquè deu ser així, però Trentapasses seria més històric. (trentapasses era la circumferència de trenta passes a comptar des de l’altar Major d’una Església i d’aquest espai s’en deia la Sagrera, on , els fugitius de la justícia es podien acollir a Sagrat i no podien esser ni torturats ni presoners…..