Avui s’escau l’aniversari de la mort de Lenin, esdevinguda el 21 de gener del 1924, i enguany fa un segle de la revolució bolxevic, dugues circumstàncies que obligen a la reflexió contemporània, amb sentit crític, evidentment. En primer lloc, la biografia de Lenin que em sembla més rigorosa és la que va escriure Hélène Carrère
Avui s’escau el vint-i-cinquè aniversari de la dissolució oficial de l’URSS, una data per a la reflexió a Rússia i al conjunt d’Europa ja que en aqueix quart de segle no s’ha donat la compenetració entre la cultura eslava-ortodoxa i l’occidental. Aqueixa entrevista a l’escriptor i polític liberal rus Vladimir Fédorovski, publicada el proppassat 16
Avui, als mitjans nostrats tot són panegírics a la lloança del dictador cubà Fidel Castro que arriba als noranta anys, gaudint del poder absolut des del 1959 per dissort dels cubans i joia dels progressistes d’arreu que n’han fet un mite a recer de tota crítica. L’antiamericanisme és una quimera que, convenientment administrada, dóna molts
El 15 d’abril del 1912 va néixer el fundador de la dinastia comunista nord-coreana Kim il Sung, una data celebrada -forçosament- com un gran esdeveniments pels malaurats súbdits d’aqueix règim. El fet d’estar maridat amb una dona coreana m’ha fet observar amb interès els esdeveniments històrics d’aqueix poble i contrastar les informacions que els mitjans
El món mediàtic català presta poca atenció a les notícies que genera el xantatge permanent que el règim comunista de Corea del Nord exerceix sobre els estats veïns. Segons els paràmetres ideològics del progressisme local cal ser indulgent amb aqueixa dictadura genocida i carregar contra el capitalisme sud-coreà aliat de l’imperialisme yankee. Així s’explica l’àmplia difusió que hom fa
Ambdós han estat guardonats amb els premis Nobel, de la Pau i de Literatura respectivament, però la distància -si fos mesurable èticament- entre ells és enorme. No estic parlant de bons i dolents. Personalment em va captivar fa molts anys (quan jo feia el soldat a Madrid) una disertació en directe de Mario Vargas Llosa treient
Amb el mateix encapçalament d’aquest apunt (però sense interrogant), l’Ateneu Popular L’Espina, de Tarragona, anuncia pel proper dissabte 4 de desembre una xerrada a càrrec d’Alejandro Cao de Benós de Les y Pérez, delegat espacial del Govern de Corea del Nord per a les relacions culturals amb l’estranger. Alejandro Cao, nascut a Tarragona el 1974, apareix
L’atorgament del Nobel de la Pau, a Liu Xiaobo, escriptor xinès empresonat pel règim comunista, és una bona notícia que mou a la reflexió. No he llegit res d’aquest escriptor i en tinc ben poques referències. Potser és culpa meva no haver estat al cas d’allò que passa a la Xina comunista, potència emergent
Gyy Sorman, (París, 1944), economista, filòsof i assagista francès de pensament liberal, va publicar el proppassat 9 d’agost aquest article tot reflexionant sobre el genocidi perpetrat pel règim dels khmers rojos, contra el poble de Kamputxea entre el 1975 i el 1979. L’escrit analitza no solament el cas cambodjà sinó la naturalesa mateixa del comunisme
La lluita dels presos polítics cubans per la llibertat del seu poble ha agafat nova embranzida arran de la mort d’un d’ells, Orlando Zapata Tamayo. Poques veus s’han alçat des de Catalunya solidaritzant-se amb la seva causa, una de les excepcions és la del periodista Joan Antoni Guerrero Vall. Joan Antoni Guerrero manté un bloc propi,
El 28 de gener del 1918, Trotski va organitzar l’Exèrcit Roig per afrontar la guerra civil desfermada arran de la Revolució soviètica de l’octubre del 1917. Trotski era jueu, amb una marcada animadversió vers la seva identitat nacional originària, i un violent antisionista com el retrata Paul Johnson en la seva obra “La historia de los judíos”
El 15 de gener del 1919, fou assassinada a Berlín, Róza Luksemburg, dirigent revolucionària jueva, (polonesa de naixement i nacionalitzada alemanya), un mite en la cosmovisió comunista de la realitat, que mereix algunes reflexions al voltant de la seva identitat i el seu ideari. Les seqüeles del comunisme han deixat empremta en el comportament
Aquesta vesprada fa vint anys que el mur de Berlín va caure, i amb ell un dels símbols del comunisme a Europa, però cal preguntar-nos què en queda del comunisme en la vida política dels catalans. El primer que trobo a faltar és un estudi històric actualitzat sobre el fenomen comunista als Països Catalans.
Manllevo a l’amic Salvador Garcia (l’ànima del Col·lectiu Emma i un dels primers promotors de Reagrupament Independentista) la frase que dóna títol a aquet apunt, quan s’escauen noranta-dos anys de l’inici de la Revolució russa. Pocs mitjans han parat compte en aquest aniversari, només un article punyent de Fred Halliday, “¿ Qué fue el comunismo?”
Segons dades facilitades per les ONG’s que intenten aturar l’epidèmia de còlera que s’ha desfermat a Zimbabwe, fins ara ja hi ha hagut 3.229 víctimes mortals i 62.909 malalts. El rebrot del còlera en aquest país africà és responsabilitat directa del règim totalitari, marxista-leninista, que és al poder des de fa gairebé trenta anys. Quan