última ronda

r.mirabete

Arxiu de la categoria: Combat rock

CEL SALAT

Deixa un comentari

Maria Coma
Cel salat (2009)

Trossos de paper ballen a través de l’aire blanc… al cel dolç;
digue’ls-hi que creuin els dits perquè així no parin de ballar, amb la pluja, amb els núvols.
Un paper ha caigut i els altres dubten, dos papers també i els altres tremolen…
(Maria Coma)

Fotografia: Conrad Roset

FELIÇ ANY 2011!!!!!!

http://www.youtube.com/watch?v=NxZh7BxFdJk&feature=related

Aquesta entrada s'ha publicat en Combat rock el 30 de desembre de 2010 per ricard99

CENDRES

Deixa un comentari

El Petit de Cal Eril
Cendres (2010)

 “Sou el que nosaltres érem sereu, el que nosaltres som, sou…!”

Som el que nosaltres érem sereu, el que nosaltres som, sou… nosaltres -les cendres d’il·lusió que revifen i s’envolen ben endins dels qui estimem- som i érem aquestes cendres hostatjades en el vostres cors gentils que serem.

BONES FESTES!!!!

i UN reguitzell DE torronets i MOLTES abraçades!
 

http://www.youtube.com/watch?v=xHMBvVWs5i4&feature=player_embedded

Aquesta entrada s'ha publicat en Combat rock el 22 de desembre de 2010 per ricard99

A L’ESQUENA D’UN ELEFANT

Deixa un comentari

A l’esquena d’un elefant

IVETTE NADAL

Lila Music, 2009


POPROCK.  La paraula i el to, el gest precís d’una escriptura poètica. La cantautora i poeta de Granollers aconsegueix de donar vida a les cançons amb la seva veu de cristall, a punt de trencar-se però amb la fermesa d’un sentiment ben arrelat. Amb aquest segon disc, Ivette Nadal torna a demostrar la seva vàlua com a compositora. Tots els temes són seus tret d’ Eco del sol detingut, que recupera tres poemes breus de Joan Brossa. El disc de debut va ser Guerres dolcíssimes (Aumón, 2007) en el qual Nadal despullava les seves cançons amb l’única presència de la seva veu i guitarra. Ara ens mostra un disc en què la producció de Toni Xuclà –que també produïa el primer disc- pren un relleu determinant. Hi trobem temes amb més canya. Ivette Nadal s’ha decidit a incorporar les guitarres elèctriques i això dóna molta més passió a la seva proposta. També és un encert que doni la benvinguda a d’altres instruments de corda com ara el violí i la viola a Eco del sol detingut. Cal destacar d’altres cançons que prenen el motiu temàtic de la velocitat com a expressió del ritme vital de l’amor: A cent o cent vint –que interpreta amb el David Rossell de Dept.- o En només sis segons, que recupera l’atmosfera intimista del seu primer disc. Aquest darrer tema és un dels que més bé explica la seva creativitat musical. Cançons entre els mitjos temps i les balades d’arrel rockera. El disc va ser enregistrat als estudis Sibelius de Taradell sota el mestratge en les mescles de David Rossell. Músics de renom acompanyen aquest disc que es fa estimar en cada audició: per un cantó, Gerard Quintana és la segona veu a El poble del costat i, per un altre cantó, Toni Xuclà i Jordi Pegenaute posen guitarres a les cançons dolcíssimes de la Ivette Nadal

Video: Eco del sol detingut
http://www.youtube.com/watch?v=u7aElMf2WgY

Aquesta entrada s'ha publicat en Combat rock el 1 d'agost de 2010 per ricard99

ORDRE I AVENTURA

Deixa un comentari

Ordre i aventura

MISHIMA

Sones, 2010

POP.  En el cinquè disc que editen, Mishima busca l’equilibri per mitjà de deu temes que creen atmosferes entre el pop d’autor i la cançó. Mishima han aplegat un reguitzell de cançons que fluctuen entre la intensitat lírica de L’olor de la nit i un cert minimalisme èpic a Com abans, que és un dels temes que opten a ser senzills del disc. El grup del cantant David Carabén ha comptat per segona vegada amb la producció musical de Paco Loco –músic i productor dels Australian Blonde- i els ha sortit un disc molt compensat i emotiu. El seu llenguatge sonor adquireix una aurèola de classicisme i algunes peces remeten a la cançó de temàtica quotidiana i literària. Els seus dos primers discos editats eren en anglès i, ben aviat, els situaren al capdavant dels grups independents catalans. Ja han superat la primera dècada d’existència i es mostren prou dúctils per anar confegint un cançoner ple de matisos i de referències musicals. La primera impressió que s’extreu en escoltar qualsevol tema de Mishima és la de comprovar com, en algunes ocasions, massa efectismes sonors compliquen el missatge. Tanmateix, el grup ha sabut depurar els propòsits culturalistes i la veu de Carabén se’ns mostra més natural i amb una dicció més pulcra. És realment espectacular que una cançó com Tot torna a començar obri el disc i ens deixi bocabadats per com el soroll, si és gairebé harmònic, és melodia pura. En aquest tema l’ombra de The Velvet Underground treu el nas i la saben traslladar a la seva partitura. L’ambició pel detallisme arriba a punts d’un nivell líric remarcable a Una cara bonica. Els cinc membres de Mishima han sabut fer d’aquest disc un compendi de cançons pop que defugen els tòpics i les melodies sense fons. El títol d’aquest àlbum remet a una cita de l’escriptor Jorge Luis Borges en què declarava la sàvia combinació de tradició i emoció, d’ordre i aventura. Mishima n’ha pres nota i ens n’ofereix la prova.

Video: Tot torna a començar
http://www.youtube.com/watch?v=98BSvBvSXhE&feature=related

Aquesta entrada s'ha publicat en Combat rock el 1 d'agost de 2010 per ricard99

UNA FORMA DE HABLAR

Deixa un comentari

Una forma de hablar

MARIA RODÉS

Bcore, 2009

 

POP.  És el nou projecte en solitari de Maria Rodés. L’any passat va enregistrar amb Andy Poole un disc sota el nom d’Oniric: Sin Técnica (Cydonia, 2009). És una jove compositora i cantant que proposa un folk proper al pop fet a casa, amb tot un seguit d’instrumentació casolana (sons d’objectes domèstics com ara encenedors, raspalls de dents, aixetes) i amb una acurada producció musical per part de Ricky Falkner. Una forma de hablar conté onze temes delicats, que s’acosten al jazz, que insinuen apunts de bossanova i mantenen el to de la cançó francesa. La veu de Maria Rodés es fa acompanyar de la guitarra acústica i ens ofereix unes composicions oníriques, suaus, penetrants. Compta amb la col·laboració de músics experimentats que aporten matisos harmònics, principalment en la secció de vents i en les programacions de Ricky Falkner, el productor. El tema que dóna títol al disc és mou entre les reminiscències jazzístiques i el pop acústic de tons quotidians. L’univers musical de Rodés està ple de fets quotidians i de sensacions íntimes. L’amor és un dels motius temàtics principals. A De cero a cien, el soroll esdevé la música pròpia del desconcert vital. En d’altres ocasions, és el ritme de la vida –campanes, tambors d’intensitat diversa- allò que complementa les seves lletres en què el somni és més real que la quotidianitat. Desorden  obre el disc i és un dels temes més rodons. El ritme a voltes frenètic, a voltes calmós, il·lustra el ritme vital d’equivocar-se així –o de viure així. La seva veu dolça, afrancesada, amb constants modulacions, avança al llarg del disc des de la serenitat a la confessió, de l’amor al desamor… tot plegat, en un viatge a què ens convida la seva audició. Totes les composicions són seves i mostra un grau de maduresa envejable. Col·loca més enllà del folk les seves cançons quotidianes i oníriques.

Video Maria Rodés:
http://www.youtube.com/watch?v=VUygQ5D5xr4&feature=related

Aquesta entrada s'ha publicat en Combat rock el 1 d'agost de 2010 per ricard99

YOU CAN’T GET WHAT YOU WANT…

Deixa un comentari

JOE JACKSON
You can’t get what you want (till
you know what you want)

I tot s’avingué als propòsits d’aquell músic que recorria carrers sense lluna; tot resplendia amb una claror que sorgia d’horitzons proscrits que ja no vestien els quatre fanals del Portal de la Pau. Ell es proposà de fer un recorregut que ja no es feia -com deia aquell poeta del port, “Ara no es fa, prò jo encara ho faria”- i tot fent-se sang als llavis repetia un cop i un altre la melodia de saxo fins que sabé què era el que ell volia… i ho va aconseguir; però no només de saber-ho, sinó també d’aconseguir-ho.

Vegem: http://www.youtube.com/watch?v=GasFKkVkgSI

Aquesta entrada s'ha publicat en Combat rock el 27 de setembre de 2009 per ricard99