Coc Ràpid

El bloc de Carme-Laura Gil

Cóc mític

DIA DE LA DONA. Gràcies, mama!

8 de març de 2020

  Fa 75 anys, la nena en tenia 10 , la mama digué al papa: “El que fa el Santet ho fa la Nena”. I aquell any la nena començà el batxillerat i més tard anà a la Universitat. Eren els temps més durs de la postguerra, de la pobresa i la forçada austeritat, eren

Llegir més

Josep Pallach. 100 anys del naixement.

10 de febrer de 2020

  Avui fa 100 anys que en Josep Pallach nasqué. La mort se l’endugué molt aviat, quan la nació més el necessitava. Havia caminat, lluitat molt des quan era quasi un nen contra la injustícia, i ja home era destinat a construir una nova esquerra al servei de tot el país i a escriure les

Llegir més

Isabel-Clara Simó i Monllor

14 de gener de 2020

  “No concebo la vida sense escriure” Mirà i ho veié tot clar. Sempre, en temps obscurs i en temps nets, mirà i parlà. Escrigué i descrigué la realitat que sovint es volia amagar. Estimà i fou estimada i ho seguirà essent en la memòria col·lectiva. Isabel-Clara Simó. Escriptora. Alcoi, primavera de l’any 1943- Barcelona,

Llegir més

Orgull i dignitat!

13 de juny de 2019

  Ahir els nostres presos i preses polítics parlaren. Una tarda , uns al·legats que mai no oblidarem, la seva veu era la nostra, la seva innocència  era la de tots nosaltres, la seva emoció era la nostra i el seu empresonament  el de les nostres idees, el de la democràcia, el de la llibertat.

Llegir més

Lily Reich i la cadira Barcelona

18 de maig de 2019

Demà, dia 19 de juny , la cadira Barcelona complirà 90 anys. De neta simplicitat, tub d’acer i pell, disseny  minimalista, fa 90 anys atragué les mirades sorpreses dels visitants del pavelló d’Alemanya a la Fira Internacional de Barcelona. Lily Reich i Ludwig Mies van der Rohe foren els coautors del famós pavelló, que encara

Llegir més

Per molts segles, leonardo!

7 de maig de 2019

El proppassat dia 2 fou l’aniversari de la teva mort, 500 anys han passat. Un estudiós de la teva obra,  un dels molts que tens, ha escrit que no fores el primer home nou, sinó l’últim home vell. Crec que potser té raó per la teva saviesa inabastable però crec també que cada dia renaixes

Llegir més

Aquell 1/O tenyit de groc…

6 de maig de 2019

  ¿On he de guardar el dia en què la societat catalana assolí la grandesa i dignitat d’un poble amb fam de retrobar-se amb la llibertat perduda?… No tornaré a sentir aquella emoció profunda que semblava haver esperat tota una vida per a expressar-se, a respirar aquell aire de feliç complicitat compartida. L’1/O s’allunya, es

Llegir més

Nôtre Dame crema!

16 d'abril de 2019

La imatge clavada a la retina, l’esglai al pit. Nôtre Dame cremant!. Un llibre de la història europea que des de l’any llunyà de 1163 s’anà escrivint amb pedra, fusta i plom fou destruït ahir per les flames. Nôtre Dame no ha estat només la imatge icònica, determinant de París, l’escenari bellíssim de la devoció

Llegir més

Estimada Aina

10 de febrer de 2019

  Estimada Aina, varem coincidir vuit anys a l’administració de la Generalitat quan tot ens semblava possible, quan tot allò nou ens esperava i la nostra força i determinació eren imparables. Des de tots els angles treballàvem per a la nostra obsessió, la llengua, la pàtria comuna que ens havia estat arrabassada. Eres per a

Llegir més

Stephen W. Hawking. (Ara fa 30 anys…)

17 de març de 2018

Enguany en farà 30 que vaig comprar i llegir la “Història del temps” d’Stephen W. Hawking traduïda per en David Jou.Era l’any 1988. N’he rellegit fragments aquests últims dies, no com un homenatge sinó com a mostra d’agraïment per la finestra que m’obrí per a contemplar el cel amb una mirada nova, per a llegir

Llegir més

I avui és l’endemà

9 de març de 2018

  Ahir les dones fórem portada als mitjans de comunicació, com ho serem avui atesa la força de la vaga feminista al nostre país i arreu. La vaga ha estat important, imprescindible, moltes dones la seguiren, totes en parlaren convertint-la en un missatge potent del canvi cultural i social que de manera imparable s’ha iniciat.

Llegir més

La carta que no he enviat

6 de febrer de 2018

  Benvolguts, estimades, aquesta carta és plena de ràbia, d’indignació i d’afecte i també de ferma esperança que ben aviat sereu a casa, a la vostra i nostra. Ho sabeu -ben segur que ho sabeu- que ens trobem forts però desorientats en aquest temps emboirat, que sentim profunda tristesa per no poder compartir-ho físicament amb

Llegir més