Sant Jordi, prometença d’un poble
23 d'abril de 2020
0 comentaris
Adeu, sant Jordi, fins l’any que ve, que, si em deu salut i vida, jo us promet que tornaré
Adeu, sant Jordi, fins l’any que ve, que, si em deu salut i vida, jo us promet que tornaré
El fil roig del teatre català semblava trencat. Guimerà, Pitarra, Segarra eren noms pretèrits, recordats com a representants d’una època esplèndida, sepultada. A finals dels anys ’50 i començaments dels ’60 ens alimentaven de Buero Vallejo, Sastre, Casona, Priestley, Miller, Williams… Un joveníssim autor ens sorprengué amb una obra teatral diferent, genuïna, escrita en
M’agradava llegir els articles (no de fútbol) que publicava Lluís Racionero. És així com el coneixia, com l’escriptor que en unes línies comptades narrava un retall d’història, ple de saviesa enciclopèdica i de detalls suggeridors. Escrivia enllaçant mots i frases de tal manera que l’interès de la lectura creixia fins a un final mai
Fa 75 anys, la nena en tenia 10 , la mama digué al papa: “El que fa el Santet ho fa la Nena”. I aquell any la nena començà el batxillerat i més tard anà a la Universitat. Eren els temps més durs de la postguerra, de la pobresa i la forçada austeritat, eren
Avui fa 100 anys que en Josep Pallach nasqué. La mort se l’endugué molt aviat, quan la nació més el necessitava. Havia caminat, lluitat molt des quan era quasi un nen contra la injustícia, i ja home era destinat a construir una nova esquerra al servei de tot el país i a escriure les
“No concebo la vida sense escriure” Mirà i ho veié tot clar. Sempre, en temps obscurs i en temps nets, mirà i parlà. Escrigué i descrigué la realitat que sovint es volia amagar. Estimà i fou estimada i ho seguirà essent en la memòria col·lectiva. Isabel-Clara Simó. Escriptora. Alcoi, primavera de l’any 1943- Barcelona,
Ahir els nostres presos i preses polítics parlaren. Una tarda , uns al·legats que mai no oblidarem, la seva veu era la nostra, la seva innocència era la de tots nosaltres, la seva emoció era la nostra i el seu empresonament el de les nostres idees, el de la democràcia, el de la llibertat.
Demà, dia 19 de juny , la cadira Barcelona complirà 90 anys. De neta simplicitat, tub d’acer i pell, disseny minimalista, fa 90 anys atragué les mirades sorpreses dels visitants del pavelló d’Alemanya a la Fira Internacional de Barcelona. Lily Reich i Ludwig Mies van der Rohe foren els coautors del famós pavelló, que encara
El proppassat dia 2 fou l’aniversari de la teva mort, 500 anys han passat. Un estudiós de la teva obra, un dels molts que tens, ha escrit que no fores el primer home nou, sinó l’últim home vell. Crec que potser té raó per la teva saviesa inabastable però crec també que cada dia renaixes
¿On he de guardar el dia en què la societat catalana assolí la grandesa i dignitat d’un poble amb fam de retrobar-se amb la llibertat perduda?… No tornaré a sentir aquella emoció profunda que semblava haver esperat tota una vida per a expressar-se, a respirar aquell aire de feliç complicitat compartida. L’1/O s’allunya, es
Sal oberta a la nafra: que no es tanqui! (Divisa -també- de na Maria-Mercè Marçal)
La imatge clavada a la retina, l’esglai al pit. Nôtre Dame cremant!. Un llibre de la història europea que des de l’any llunyà de 1163 s’anà escrivint amb pedra, fusta i plom fou destruït ahir per les flames. Nôtre Dame no ha estat només la imatge icònica, determinant de París, l’escenari bellíssim de la devoció
Ha mort na Neus Català. Digué “Vivíem per guardar-ne la memòria” Guardarem la teva per sempre, Neus. Neus Català i Pallejà 1915-2019.
Estimada Aina, varem coincidir vuit anys a l’administració de la Generalitat quan tot ens semblava possible, quan tot allò nou ens esperava i la nostra força i determinació eren imparables. Des de tots els angles treballàvem per a la nostra obsessió, la llengua, la pàtria comuna que ens havia estat arrabassada. Eres per a
Avui ens torneu a deixar de manera forçada, us traslladen a la terra que ens és inhòspita, a una presó amb la nostra llengua silenciada, al lloc on el somriure d’afecte és escadusser. Aneu a combatre la gran batalla, sou la veu del poble que majoritàriament us exigí ésser escoltada enfront de la d’un