La lluna és el vent
26 de novembre de 2024
0 comentaris
La lluna és el vent i el vent és el teu alè quan t’emociones.
La lluna és el vent i el vent és el teu alè quan t’emociones.
Bufa el Vent de Dalt i la negror de la nit s’escampa pel bosc.
Pels camins del riu, totes les ombres dormen arran dels còdols.
L’aigua de l’Ebre ens parla del treball feixuc al llarg dels segles.
La llum del vespre, per damunt de la serra, ens lliura a l’infinit.
M’estimo aquest sol que es lliura a les flors dels horts com l’enamorat.
Cau del taronger la taronja madura i endolceix l’aigua. Les llombrius grosses de l’aigua de la séquia són les més roges. La claror del sol porta la calma als bedolls. Arriba el ramat. Conten los uelos que de nit corre l’aire. Sortim al carrer. A l’ombra del port l’olor de la
El xiprer i el sol. L’antic rellotge de sol. El sol m’encega.
Un riuet d’aigua arriba a les tomaqueres que ahir vam plantar. No t’ofegaràs i xalaràs com un nen a la basseta. Per damunt del sol vola la papallona i sempre sobreviu. La calor amanseix els bous de la contrada. La tarda aguaita. No es deixen veure les cigales de l’hortet. La