Entre el Túria i el Ridaura

el bloc de vicent

Arxiu de la categoria: cinema

Harpo parla!, de Harpo Marx II

Més humor “marxista”:

– Vaig debutar com a solista de piano tocant The Holy city…….No hi va haver molta gent al meu debut. Vaig haver de competir amb un linxament a l’altre costat de la ciutat, i el teatre només estava ple en una quarta part. (Humor molt negre. Pàgina 144).

– …..Jenny era un gran xica, però un poc nimfòmana…..Perseguia qualsevol cosa que portès pantalons llargs: gerents de teatres, empleats d’hotel, idiotes locals o dignataris igualment locals. Per sort, nosaltres èrem un espectacle infantil amb pantalons curts, i ella no ens considerava caça permesa. (pàgina 145)

-…acabaven de demanar-li (a Chico) que tocara en un cine de barri d’enfront, on el pianista, un xic anomenat George Gershwin, havia estat despatxat perquè els clients es queixaven de que la seva música feia mal a les seves orelles. (pàgina 114)

Publicat dins de cinema | Deixa un comentari

Liz Taylor (1932-2011)

Avui s’ha mort l’actriu Liz Taylor, una de les poques “estrelles” de Holywood que quedaven vives. Fa molts anys va venir al nostre país, per rodar un pel·lícula (Suddenly, Last summer), rodada a Begur, on fa poc varen fer uns actes commemoratius. Tot un esdeveniment als anys 50, sota la dictadura franquista. Crec que a la taverna de Can Moni, de Palamòs, hi havia una foto seva, però l’ultima vegada que vaig anar no la vaig saber trobar.
La foto és del rodatge a Begur. La primera vegada que recorde haver-la vist va ser fent de Rebeca a Ivanhoe

Publicat dins de cinema | Deixa un comentari

Harpo parla!, de Harpo Marx

Uns quants extractes del llibre.

– En aquella època la meva mare estava massa ocupada en altres assumptes com  per preocupar-se de l’educació pública. Per exemple, semblava més urgent mantenir al meu germà gran, Chico, fora de les sales de billar que mantenir-me a mi a l’aula. (capítol 2)

– Chico era una espècie de geni per les matemàtiques, amb una capacitat sorprenent per els nombres i la geometria (Més tard, va adquirir  habilitats amb els cossos no geomètrics. també. Així es va guanyar el malnom de Chico, que hauria de ser Chicko per la manera amb que el pronunciàvem) (Nota chick, vol dir en anglès, xica)…..
…. Vaig aprendre (de Chico) principis bàsics com “Mai vages contra les probabilitats a cap preu” i “Mai llences els daus en un manta”….i a detectar els daus carregats. (Capítol 2)

– Però -em va dir Chico- tens que calcular les probabilitats. Pensa quants tubs de ventilació hi ha en el carrer 93, sense contar la resta de la ciutat. Papà Noel ha de baixar en cada un d’ells en una sola nit. Després pensa que ha de cuidar-se dels irlandesos i els “bohunks” i els italians abans d’arribar als jueus, correcte? Així que, quina probabilitat hi ha? (capítol 3) (Nota: Bohunk vol dir bohemi o centro-europeu de manera despectiva)

Hem descobert la faceta matemàtica del Chico Marx

Ah! tenim sort de viure als Estats Units! deia (l’avi Marx) en alemany, aspirant  profundament el fum del cigar que li donaven per votar ilegalment i duent-se les mans al cap per mirar les flames que pujaven al cel- Sí, una veritable democràcia. (Capítol 3. sobre com es podia comprar el vot o votat gent que no estava legalitzada al país)

Publicat dins de cinema | Deixa un comentari

Jane Russell (1921-2011)

Gentleman prefer blondes, però molt més tard, Gentleman marry brunettes. Aquesta tria (però no per casar-se, sinò com a actriu) ja la va fer el magnat i milionari Howard Hughes al fer-la protagonista de la molt escotada pel·lícula The outlaw.
Ací la podeu vore cantant a Macao, fent parella amb Robert Mitchum.

Publicat dins de cinema | Deixa un comentari

Innisfree

John Wayne, Maureen 0’Hara, John Ford, Victor Mclaglen, Ward Bond, Michaleen Flyn, Innessfre, Homèric,  Sean Thornton, Ireland, IRA, Black beer, Mary Kate Danaher,…..

THE ISLE OF INNISFREE

(Go to Wikipedia for a fascinating article on this song)

Words & music by Dick Farrelly
Published by The Peter Maurice Music Co. Ltd. 1950

The melody is the theme of the film, The Quiet Man.

I’ve met some folks
Who say that I’m a dreamer
And I’ve no doubt
There’s truth in what they say
But sure a body’s bound to be a dreamer
When all the things he loves are far away
And precious things
Are dreams unto an exile
They take him o’er
The land across the sea
Especially when it happens he’s an exile
From that dear lovely Isle of Innisfree

And when the moonlight
Peeps across the rooftops
Of this great city
Wondrous though it be
I scarcly feel its wonder or laughter
I’m once again back home in Innisfree

I wonder o’er green hills
Through dreamy valleys
And find a peace
No other land would know
I hear the birds make music fit for angels
And watch the rivers laughing
As they flow
And then into a humble shack I wander–
My dear old home–
And tenderly behold
The folks I love
Around the turf fire gathered
On bended knee
Their rosary is told

But dreams don’t last
Though dreams are not forgotten
And soon I’m back
To stern reality
But though they pave
The footways here with gold dust
I still would choose

Publicat dins de cinema | Deixa un comentari

Blake Edwards(1922-2010)

Ahir ens va deixar un dels reis de la comèdia.

Meglio stasera, che domani? o mai Domani chi lo sa, quel che sara Non
mi dire d’aspettare Il domani che verra E una porta che tu chiudi Fra
me e te Se stasera ti decidi a rispondermi di si, I domani che verrano
li dedico solo a te Meglio stasera, che domani o mai Domani chi lo sa,
quel che sara Nasce il giorno e il giorno muore, e la notte portera
L’incertezza del domani, chissa, chissa

Publicat dins de cinema | Deixa un comentari

Circ romà de Tarraco (Tarragona)

Una de les ruïnes que es poden visitar a Tarragona són les restes del circ romà. Només queda una volta del que era el circ complet i costa fer-se una idea de la grandària que podia tenir. Però gràcies al cinema, i en particular a William Wyler i la seva obra Ben-Hur ens podem fer una idea de com era i quina classe d’entreteniments es feien a l’època del imperi. Ara el panem et circenses l’han canviar pel pa i futbol.

Publicat dins de cinema | Deixa un comentari

Luis Garcia Berlanga (1921-2010)

Avui ha mort un dels millors directors de cinema de l’estat. Molts hem crescut mirant les seves pel·lícules a la televisió i algunes al cinema. Sempre recordarè la primera vegada que vaig vore Plácido en pantalla gran al campus de ciències de Burjassot. Ja no escoltàrem més referències a l’imperi austro-hongarès. Hitchcock solia fer una aparició en les seves pel·lícules, Berlanga sempre posava alguna referència al desaparegut imperi.

Publicat dins de cinema | Deixa un comentari