Tenim la casa-museu de Federico García Lorca, a Huerta de San Vicente, Granada; tenim una invitació del comissari Hans Ulrich Obrist; tenim la mirada cinèfila, trencadora, d’en Pere Portabella; tenim un documental de vint minuts poderós, curull de sentits i percepcions (…) Efectivament, el comissari proposa una intervenció en la casa del poeta assassinat pel
Bella. Directa. Crua. Despullada pel·lícula sobre la mort del cinema com a cinquè art, o, si voleu, com a art tout court. Un projeccionista, una taquillera, un espectador, són, essencialment, els protagonistes d’aquest film dirigit per aquest tot terreny que és el català Salomón Shang (director, actor, muntador, guionista, productor (…) El director català ens ofereix
L’any 94, Andrés Rabadán es lliura a la policia després d’haver fet descarrilar tres combois ferroviaris i donar mort, a Premià de Mar, el Maresme, al seu pare amb una ballesta. Al judici se li declara innocent en ser-li diagnosticat esquizofrènia delirant paranoide i és ingressat en un pavelló psiquiàtric penitenciari. Ara i aquí, s’han
Dies negres, els meus: film noir, i llibre noir, mentre tinc en espera un Mankell, i un Chandler, i tot plegat encabat de llegir un González Ledesma. La pel·lícula, però, amb un extraordinari Mc Guffin. Tracta d’un funcionari judicial que s’acaba de jubilar i que havia tingut entre mans el cas Morales –l’assassinat amb violació
Una anècdota immobiliària, perifèries urbanes, un estol de personatges entotsolats, no-llocs, una mirada pròpia; vet aquí un nou Recha que comença, però, a canviar: els títols de crèdit, la música, de gran i espectacular protagonisme, acompanyen els mots i l’anunci del director d’un gran, ens diu, viratge. I què, de Petit indi? singular, fenomenal film
Allà a la quinta forca, una mare, Ray Eddy, la passa ben magra: el marit ha tocat el dos de casa, i amb ell s’ha endut els estalvis familiars -veureu, és un jugador compulsiu-; té dos fills, un ganàpia i un menut, per tirar endavant, i s’acosta Nadal, i no té ni un ral a
En Blomkvist ha sortit malparat judicialment de les seves denúncies contra un poderós manaire econòmic i ha de tocar el dos de la revista Millenium. Un altre important empresari, Henrik Vanger, el crida a la seva illa per tal de fer-li una proposta inesperada: descobrir el presumpte assassí de la jove Harriet, filla de la
Un jove atracador, John Herbert Dillinger (Indianapolis, Indiana, 1903), punit greument per un robatori de no res, surt de la presó fet un profesional bo i iniciant una cursa delictiva d’alt voltatge: atracant, amb gosadia i rapidesa, tot d’entitats bancàries en un temps record. Empresonat i escàpol dos cops, viurà un itinerari que el durà a
Un jove mariner baixa del bus en cerca d’un domicili. En Bennie busca el seu germà que viu a Buenos Aires. En Tetro, el germà, viu amb una xicota bruna i atractiva que el rep amb joia, sorpresa i un pessic de reticència. Sense ofici conegut, en Tetro és un escriptor que té una obra sense final
El món de les arts marcials (el “jianghu”), n’és el protagonista. Ouyang Feng ha viscut al desert durant força anys. El motiu és que va deixar la seva llar, a la Muntanya del Camell Blanc, quan la dona amb la que volia maridar-se, va escollir el seu germà gran, en comptes d’ell (…) El cas
Un professor universitari de raça blanca sud-africà manté relacions sexuals amb una alumna, de la seva classe, negra. La notícia s’escampa pertot i l’ensenyant és expulsat del centre. David Lurie, decideix deixar l’ensenyament (…) L’home se’n va a veure a la seva filla, que viu lluny de Ciutat del Cap, a l’interior eixut i solitari.
Walter Garber és, provisionalment, el cap de Control del ferrocarril metropolità a la ciutat dels gratacels. L’home, hi té mala sort, just un dels dies que desenvolupa la seva eventual funció, una colla de 4 foragits pren a l’assalt una comboi del Metro. Al seu davant hi ha en Ryder, un paio complex psicològicament, executiu,
Nascut en una família amb diners, el gran director de cinema japonès, tenia tots els números, mal estudiant com era i poc apte pels negocis, de ser una persona sense ofici ni benefici. De menut, però, el cinema silent el va enlluernar totalment (…) I des de primer moment, es va empassar tot allò de
Istanbul: tres germans es posen ràpidament en contacte; ha passat un fet greu i sorprenent: la mare, de 90 anys d’edat, que vivia sola, ha desaparegut. Ràpidament, emprenen viatge per carretera cap a una llogaret muntanyenc a la costa de la Mar Negre. Un viatge físic que esdevindrà fondo i dolorós trànsit interior (…) Són
La trencadora realitzadora francesa, hi torna a Los Angeles. Ara, però, en duu una de cap: vol fer-ne un retrat sui generis, de la gran megàlopolis estatunidenca; es tracta de mostrar-nos aquesta enorme i plural trama urbana i ciutadana sota el prisma dels murals que n’inunden parets i més parets de l’extraradi vilatà (…) I