En 1973, la Guerra Freda segueix a dalt de tot. Un home conegut com a Control, cap del M16 o “Cúpula” i el seu segon, George Smiley, són rellevats dels seus càrrecs després d’una missió lamentable i impuixant. Amb tot, el Govern contracta Smiley com a agent secret per tal de descobrir un agent doble
Un pare autoritari. Força autoritari. Violent, a estones. Una mare dolça, carinyosa, que sembra amor pertot. Un fill gran perdut, on hi cau, i de quina manera! la sacrosanta i incontestable autoritat paterna. Un fill menut de presència intermitent, sensible i de perfil baix. Al cort de Texas, a mitjan del segle passat, l’arbre de
Un equip operatiu i clandestí del Mossad -????? ???????? ????????? ???????-, marxa cap a l’Alemanya oriental on creu haver localitzat, en 1966, el cirurgià nazi que va experimentar i exterminà un bon nombre de presoners. Es tracta d’anar-hi, confirmar-ne la identitat, i, viu i ben viu, dur-lo a Israel on serà jutjat pels seus crims
Som a Euskal Herria, en una vila petita a tocar d’una frontera interestatal que esqueixa en dues parts una nació. Una comunitat humana. Amb dues famílies enfrontades. I una aposta. I una pedra –“Arriya”, en llengua basca. Un film hipnòtic. Ben rodó (…) Dues famílies. Tres amants. Una anècdota d’infantesa: el noi –menut
Enginyosa, intel·ligent, amb diàlegs guspirejants, trepidant però reflexiva, molt nord-americana-hollywoodenca, t’hi fas un tip de riure; una comèdia d’excel·lent factura. Del bo i millor, en clau de comèdia, que he vist els darrers anys (…) Vaig llegir-ne una bona crítica; fa dies que li donava voltes; i avui n’era el dia: calor, força calor, molta
. “Hola, em donarà una entrada per la pel•li dels micos?”. Encara en recordo la versió protagonitzada pel gran Charlton Heston (quina pena, i quin abús, la manipulació que en va fer d’ell, el documentalista Michael Moore, quan girà visita al president de l’Associació Nacional del Rifle). Heston, un actor ben plantat, que vessa virilitat
En Bruno Michelucci és un home rondinaire, un punt malenconiós, de vida prima i destarotada, que no se sent a gust amb la seva pròpia pell. Per acabar-ho d’adobar, li fan avinent que sa mare es troba greument malalta amb poc temps de vida. A partir d’aquí, els records, les imatges del passat li revenen
De bellesa subjugant, Ava Gardner va arribar a Catalunya en 1950, per rodar, a Tossa de Mar, “Pandora i l’holandès errant”. Anys després, va tornar a Espanya, tot residint a Madrid, on filmà per televisió en 1986, “Harem”, tot morint poc temps després. A partir del llibre “Beberse la vida: Ava Gardner en España”, de
Vet aquí una petita, una gran història d’amor, tendra i aspra, versemblant i certa. Calvados, Baixa Normandia, Port-en-Bessin. Angèle just ha sortit de la presó amb el cap una mica a tres quarts de quinze i el fill a casa dels avis i que vol recuperar peti qui peti. Tony és un pescador solitari i
Francès enterrat a l’Escala, que un dia aterra a Barcelona. Cineasta. Fotògraf. Escriptor. Construeix un conserva un fabulós arxiu fotogràfic sobre la comunitat gitana barcelonina. El seu casori amb la gitana, Rosario Amaya, li permet capbussar-se, enamorar-se dels antics Senyors de les Carreteres (…) Ordenat temàticament, amb el testimoni preferent dels seus dos fills, el
Tot va pensar que es tracta d’un cas senzill de la crònica negra. Un poble menut i perdut a la regió de Friuli-Venezia-Giulia, paratges bells i solitaris, una adolescent morta a la vora del llac, i un comissari hieràtic i d’actitud aparentment indolent (…) Una corrua de sospitoses i de sospitosos –el pare de família
Sabia que aquesta pel.lícula m’agradaria molt i molt. Collage. Arreplec de fluxos. Film fet i pastat de capes. De fragments. Incursió personal i col·lectiva. Amb moments, imatges, fotogrames, d’una bellesa inaudita. Un gran, gran film sobre Bob Dylan, i aquella seva generació (…) La pel·lícula incursiona en la vida i miracles del cantautor d’origen jueu. Les
El recent film del mestre suís és una brillant revisitació dels seus temes i procediments de sempre; una narració fragmentària, esfilagarsada, amb imatges i textos potents, vius i ferrenys. Ara, còmodament instal·lat en el camp del vídeo. I, com sempre, impagable, incombustible, i tan radical en el mètode i l’objectiu. Sense concessions (…) Parlem-ne. A
Un avantatjat alumne de Harvard seu, una nit d’alcohol i joia, davant del seu PC i desenvolupa una nova idea. Dies després, la idea es concreta en una xarxa social universal que, sis anys després, aplega 500 milions d’amics. El seu nom: Facebook (…) El film en narra la història tot personalitzant en la figura
Sorprenent, vívida, excepcional revisitació de “Viaggio a Italia” de Roberto Roselini (amb Ingrid Bergman i Georges Sanders). Una pel·lícula parlada, una novel·la riu filmada (…) Una conversa que dura tot el film. Dos actors, dels grans, plurilingües. Un viatge. Diversos escenaris. Tot d’estats d’ànim. Filmació morosa. La càmera mira, i aconsegueix, de capturar de vampiritzar