Vejam, tenim una unitat contraterrorista alemanya comandada per Philip Seymour Hoffman; trobem un jove txetxè musulmà, immigrat i fill de txetxena i de pare rus que acaba de fer peu a Hamburg, i, finalment, a un banquer. I al voltant d’aquest triple eix hi pul.lulen tot de personalitats diverses, totes elles interessants (…) La Unitat Contraterrorista
. Ivan Locke. Bethan, et telefono per dir-te que no hi tornaré, a casa. Que he pres una decisió greu, important, definitiva (…) . Gareth. Ivan, no m’ho pots fer això. Dir que no vindràs a l’obra per abocar-hi el formigó. I no pots pretendre, a més, que jo, un simple obrer, dirigeixi els treballs.
Una fotoperiodista abillada com les dones musulmanes és a Kabul. I es prepara per documentar, gràficament, l’autoimmolació d’una dona afganesa que ha estat vestida amb tot de cartutxos explosius. No hi fa res; ella, una de les primeres professionals en aquest vessant periodístic hi està molt avesada. Fet i fet, la fotografía, les causes justes,
Macario Gómez Quibus és, des del 1955, Mac, un dels millors cartellistes de cinema. La Filmoteca de Catalunya disposa del fons Mac, que conté més de 500 cartells. Us en presentem una selecció. Macario Gómez Quibus, més conegut com a Mac, és un personatge de vital importància per a la història del cinema del nostre
(Documental) En plena Segona Guerra Mundial, un cineasta alemany i el seu equip endeguen un projecte insòlit: el rodatge d’una pel•lícula sobre la vida dels bascos (…) Un cop acabat el conflicte, el film es va perdre fins que mig segle més tard, a França, es va trobar l’única còpia existent d’Im Lande der Basken
Shang va ser director de cinema, productor, empresari. En vaig veure un parell de films, d’ell, ben interessants, i el seu nom, en un cert moment, es multiplicà; ple d’iniciatives. Fa uns dies, va morir. Tenia 37 anys. Per ventura, ¿algú me’n vol fer cinc cèntims? ¿Qui era en Salomón Shang? (…) Article Més sobre
Pujades a Amsterdam per una parella gai, unes bessones saben que la desconeguda mare biològica ha estat hospitalitzada, i decideixen d’anar-la a veure, per conèixer-la, als Estats Units, estat de New México (…) La mare és un personatge excèntric, poc xerraire, amb tot d’assumptes personals per pair. L’arribada de les filles és per Holly Hunter
Didier ve del món del country, Elise del del coi de tatuatges. A ella, però, també li fa patxoca la música country (en concret, el bluegrass, el country més pur i destil.lat). Vides, doncs, countrys, amb música de l’idem, i un fondo i perdurable drama que els fendeix (…) Si només fos la música, la
En Woody Grant és un avi amb simptomes accentuats de demència que rep una carta on li diuen que ha guanyat one milion dolars, i prest, i quan no el vigilen, engega carretera enllà en cerca de la felicitat monetària (…) La dona, l’altre fill, advoquen per ingressar-lo en una residència com a solució. El
El cine militant comença a Catalunya —i a Espanya— el 1968, quan Antoni Lucchetti i Agustí Corominas roden el curtmetratge No se admite personal. La pel·lícula és totalment clandestina i es va passar sobretot a barris, a través del contacte amb grups de teatre (…) Article de Josep Torrell http://twitter.com/perermerono CANIGÓ, setmanari independent dels Països
Al món dels óssos, està mal vist fer-se amic d’un ratolí. Ernest, un enorme ós músic ambulant una mica molt rondinaire però de gran cor, acull a casa seva a la petita Celestine, una rateta òrfena que ha escapat del món subterrani dels rosegadors (…) Malgrat les seves diferències, aprenen a respectar-se i conèixer-se. Entre
Acabo de veure una història d’amor filmada de les que et fan trontollar, i que t’esqueixen i et remouen. Un film d’una intensa intensitat. Bella. Dura com el diamant… “ets diferent, m’agradaria banyar-me en els teus ulls” (…) El marit de Nikki mort ofegat. El temps passa i passa i ella és incapaç de deixar
Alain Tanner surt de Suïssa i arriba a Lisboa amb la intenció de captar el misteri dels carrers d’una ciutat vella i fascinant i dels vaixells que remunten el Tejo (…) En aquest sortilegi, un mariner atura el temps i entra en una mena d’abstracció voluntària. El film, amb un guió escrit en paral.lel al
Un matrimoni ja gran decideix visitar els seus fills a Tòquio i comproven amb tristesa que només són una càrrega per a ells. El viatge, que té com a objectiula reunificació de la fmaília, es converteix, per contra (…) … en el detonant que obre fissures irreparables i mostra dues concepcions de l’existència humana diametralment
Preferia autodenominar-se cronista abans que crític i resultava difícil, gairebé impossible, transitar pel cinema del nostre país sense trobar-se amb José Luis Guarner. Revistes especialitzades -Film Ideal- o de divulgació -Fotogramas- i diversos diaris barcelonins van acollir les seves crítiques, sovint impertinents però sempre pertinents, documentades i, sobretot, escrites amb un estil digne d’empreses literàries