Persones moribundes i algú que les hi fa costat, vet aquí la inusual vida viscuda per l?Elisabeth Kübler-Ross (1926-2004). Tercera germana bessona a la Suïssa dels anys vint, l?Elisabeth estudià medecina, bo i exercint de psiquiatra als EE.UU. Un llibre, escrit el 1969, la féu mundialment famosa. El llibre partia de la seva experiència amb
home emmirallat abstret immòbil llum que s?encén i s?apaga fressa de caminants rés col.lectiu gats juganers i afamats vaques sense complexos rostres vells amb una punta de perplexitat neus que semblen eternes flocs intemperants volt matinal juguesques damunt la capa de neu pic i pala al jardí flors enmig d?un rigorós hivern primavera estiu tardor muntanyam impertèrrit i altívol espais esbatanats iniciació silenci gran silenci pols en moviment cerimònies sastre rituals gent nova ells i Déu cims i
Boston, avui dia. El cos de policia de l?estat malda per fer front al crim organitzat, el qual ha pres una extraordinària volada i sembla imparable. La seva és una força criminal insultantment impune. Cal fer un pensament, que es diuen els "cop", sinó la pinten bastos. Un paio d?antecedents familiars poc nets va i vol
Traspassat el setembre, en Sven Nyvkvist és, per antonomàsia, el fotògraf de l’Ingmar Bergman i un dels grans directors de fotografia del cinema europeu i mundial. També ha treballat amb en Woody Allen, en Roman Polanski, en Louis Malle, l’Andrei Tarkowski… “En Bergman va ser qui em va ensenyar a sentir veneració (respecte, gratitud) per
Agnòsia f. Pèrdua de la facultat de transformar les sensacions simples en percepcions pròpiament dites. Alèxia f. Incapacitat d’entendre el llenguatge escrit deguda a una afecció cerebral, ceguesa verbal. El darrer film d?en Joaquim Jordà, i que no va poder veure enllestit, tracta d?aquestes dues malalties patides per ell, mateix. El gran director gira visita a
1) Tibat i jove cavaller, en William Blake empren, traspassats mare i pare, un viatge des de Cleveland fins l’alt i isolat muntanyam d’Oregon, pura i dura quinta forca; 2) A la vila de Machine, el barbamec arriba per fer de comptable. 3) La visió del poble el deixa garratibat: tot de rostres sorruts; amenaçadors;
Noi, me n’has feta una de l’alçada d’un campanar, Jack. Jo que t’imaginava sempre victoriós, intocable, i immortal. Sí, prou que ho sé, eres una miqueta gran, amb els teus vuitanta-set anys a sobre (…) Fill de pare miner i nat, com la mare, a Ucraïna –antiga Unió Soviètica- vas fer part, Jack,
Aquest film ben il.lustratiu parla de la vida, la personalitat i l?entorn del líder del Moviment de Resistència Afrikaner-AWB, un tros de carn sense batejar anomenat Eugène Terre?Blanche. Antic guardaespatlles del segon president ?el primer fou assassinat pel braç militar del moviment anti-apartheid- de Sud-àfrica, en Terre?Blanche va fundar el 1973 l?organització pro-apartheid més radical
Dia de les eleccions nacionals, fent temps amb les nenes, un plaer veure aquest film en 3D. En Lluc ha canviat de casa i al nou barri no ha fet pas, encara, amiguets. A casa, tothom va a la seva i tira pel dret –la mare i el pare somiant en el gran viatge; la
La classe treballadora en plena reculada. Campi qui pugui. La Gran Bretanya sota la devastació severa i immisericorde de la senyora Tchatcher i el Conservative Party. Uns anys que, com els d’en Reagan, assenyalen la nova frontera del capitalisme liberal mundialitzat. On l’eclosió de beneficis forassenyats es combinen amb una ferma premissa: el deteriorament gros
En Volker Koepp neix el 1944 a Stettin, Pomerània (Heute Polen) i poc després de cursar estudis i de treballar com a mecànic, ingressa a la DEFA -estudis cinematogràfics de l’Alemanya oriental- on farà tot de films, alguns de propaganda del règim i altres clarament d’autor. Amb poc més de 60 anys ha confegit més
Després d’Hiroshima i Nagasaki, l’Stalin –el tsar roig- no dorm pensant en la imperiosa necessitat del seu imperi per posseir la “bomba”. A més, el gran dictador disposa d’un aplec de material fissionable adquirit al derrotat Reich hitlerià. Aquesta mancança és la partida de naixement de la Wismut. Una elefantiàsica societat anònima germanosoviètica, de fet,
La mar Bàltica. Llong i enretirat banc de sorra, entre Lituània i Rússia, robat a les aigües, de 98 quilòmetres, el del títol d’aquest comentari. Dunes, bruguerars, aiguamolls. Gran ermàs de clima variable. Reialme del vent que el senyoreja a pleret. I cel, sobretot, cel. I quins núvols. I la Renate, jubilada xerraire amb mocador
Tres dones madures, juntes, enllaçades, mirant a càmera. Blanc i negre rigorós. I, de cop i volta, vista enrera –narració cronològica-. Les reveiem amb poc menys, poc més, de vint anys d’edat. Són a la fàbrica, a Wittstock, República Democràtica Alemanya, presidida, llavors, per l’Erick Honecker –l’occidental ho era per en Willy Brandt, em penso-
Bell mig d’Europa. Província de Bukovina. Czernowitz féu part de l’imperi austrohongarès. Gràcies a aquesta ciutat i a la seva gent, he pogut descobrir la màgia d’en Volker Koepp, ciutadà fins al seu col·lapse de la República Democràtica Alemanya i treballador d’una empresa cinematogràfica d’aquell estat. El cas és que per la vila centreuropea