Dijous nit, nova sessió del ?Documental del Mes?, a la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya (també se?n fan, en aquests i altres dies, en diferents cinemes i espais (?) Vaig anar a veure un ben interessant film que, amb l?excusa d?en Tintin, narra la vida complexa i recargolada del seu creador Hergé. Efectivament, amb
Una càmera, un circ, uns artistes, pobles perduts de l?Itàlia d?ara (?) La Babooska no és deixada de petja pels realitzadors al llarg d?un any. Del circ, portes enfora ?espectacles, actuacions?- poc hi veiem. Portes endins, de les famílies, rera els oripells, els cortinatges, en coneixerem prou més. Un retrat ple de tendresa, sense artifici
Veig en Joan Miró escoltant i mirant amb atenció, mentre la càmera, literalment, l?encalça i no el deixa de petja. De seguit, obtenim un pla de l?edifici del col·legi d?Arquitectes, a Barcelona. I en Joan Miró que surt al carrer embotit en una bata blava, acompanyat d?un senyor amb ulleres i pelussera que li du
Que poc se?n parla, en les nostres contrades, d?aquest gran director que nat el 1902 al Sarre, dins la regió que històricament ara pertany a Alemanya, ara a França, i traspassat el 1957. Fa poc vaig tenir ocasió al Casablanca Gràcia, de veure?n la seva obra més reconeguda ?Lola Montes?. Un film tan diferent i bell que
Dues imatges congelades de l?Arthur i l?Odile, alternes i pampalluguejants, i una música festiva de principis del XX, amb tocs de jazz, fan d?inusual i joiosa presentació d?aquest nou film d?en Godard. Un Godard, que en els crèdits, apareix com a: ?JeanLuc Cinema Godard?. Geni i figura… Primer pla: un cotxe descapotable, dos homes amb
En Clint Eastwood torna a volar, a gran alçada, en aquesta memorable falsa pel·lícula bèl·lica que he tingut el plaer de veure. De fet, el projecte del director californià constitueix un díptic amb el film que ara ressenyem, vist des de la perspectiva nord-americana, i "Letters From Iwo Jima", des del japonès i ja estrenada,
Vet aquí un segurata, una femme fatale, una colla de mafiosos, i una societat insolidària, pessetera, i hostil; la cara més realista de l?idealitzat estat de benestar finlandès. I un director competent, crític, i ferm disposat a comptar-nos, mitjançant la seva ?trilogia del perdedor?(Nubes pasajeras, Un hombre sin pasado, y Luces al atardecer?), la cara
Un pla: un carrer d?un estudi, dos intèrprets, una càmera sobre una via, tot acompanyant-los mentre xerren i són filmats. Una veu: que literalmen, llegeix els crèdits del film: les actrius, els actors, el guionista, el (…) director, els productors… És en Jean-Luc Godard, un home que mai no deixarà de sorprendre i de trencar
Darrer film d?en Brian de Palma, inspirat en una novel.la d?en Jame Ellroy, narra la colpidora història, real, de la tortura i assassinat de l?actriu Elizabeth "Betty" Short, de 22 anys, el 1947, a Los Angeles. Un cadàver esqueixat és trobat en un espai erm de la gran ciutat. El forense confirma que el cos
Història sense cap ni peus. Moltes, d?històries, que s?obren i es tanquen, que es perfilen, que sobtadament moren… A les comarques de l?Ebre, cap a l?interior. El director Marc Recha es troba força atabalat per un film que té projectat, i està confegint, sobre el periodista Ramon Barnils. Ho està tant, d?atabalat, que truca al
Apaivagada i introspectiva crònica d?un amor volander, fugaç, un si és no és, efímer. D?aquells que, de tant en tant, et piquen ?a tu, a mi, al de més enllà- a la porta. Alt Urgell, La Cerdanya, l?Àlex, en Santi, la Mònica, la Judit, i la Sílvia, coincidiran en un parell de cases de la
Pare i fill viuen en una petita ciutat japonesa una existència modesta i compenetrada. El progenitor és mestre i al llarg d’una sortida escolar, un alumne de la seva classe mor ofegat en un accident perfectament accidental. L’esdeveniment traumatitza, d’allò més, el jove professor de matemàtiques. Tant que no vol assumir més
Vet aquí la història d?en Doc Holliday, en Billy el nen, en Pac Garrett. En el molt i molt salvatge oest ?wild, wild, west-. Segons, esclar, la versió i el punt de vista d?en Howard Hughes, director i productor a l?ensems. El ?sheriff? que vol arrestar en Billy el nen -un eminent fora de la
Una inesperada estona lliure em va permetre descobrir un film fascinant. Tenim al propietari d?una benzinera. Un visitant que li retorna un passat no pas grat. Un mafiós intel·ligent i murri. Dues dones. L?una innocent i bona. L?altra dolenta i trapellota, i més llesta que una guilla. Dona dolenta i benziner s?enamoren. I toquen
Ho diré curt i ras: veure un film d?en Bergman és acceptar que rebràs un fort cop de puny a l?estómac i una intensa fiblada al cervell. Són, les seves pel·lícules, "textos" que disseccionen les persones ?psicologia i capteniment-. Tres germanes, la Karin, la Maria, i l?Agnès, s?apleguen a una casa de la família per