El capitalisme, l’economia de mercat, té coses bones i coses dolentes. Entre les dolentes, ja ho sabem, la desigualtat, la irracionalitat evolutiva o la tendència a l’excés. Entre les bones, sens dubte, la societat de consum, que no és el mateix que el consumisme. Poder comprar alguna cosa més que allò estrictament necessari per sobreviure
Heisser Tag Heisser Tag. Auf den Knie die SchreibmappeSitze ich im Pavillon. Ein grüner KahnKommt durch die Weide in Sicht. Im HeckEine dicke nonne, dick gekleidet. Vor ihrEin ältlicher Mensch im Schwimmanzug wahrscheinlich ein Priester.An der Ruderbank, aus vollen kräften rudernEin kind. Wie in alten Zeiten! Denke ichWie in alten Zeiten! Rudern, Gespräche Es ist
Sovint sent-ho a dir que l’hàbit de veure cervesa és un costum importat dels països germànics i anglo-saxons, i que aquí, als països més o menys mediterranis, sóm gent de vinya, de vi. Sempre m’ha semblat una afirmació reduccionista i per tant equivocada. De fet, les primeres restes d’un producte més o menys proper a