Adam Majó

Xuts a pals

Cervesisme

Mules

5 d'octubre de 2011

Durant segles, fins a l’arribada del ferrocarril i l’automòbil, la principal força de transport era la sang, humana o animal, i la bèstia de càrrega per excel.lència era la filla d’un ase i una euga, la mula, més forta i més estable que els seus progenitors, cavalls i guarans. Una mula vivia molts anys, resistia

Llegir més

Amy

26 de juliol de 2011

Ara que ja hem comprovat el què ja ens imaginàvem, que l’arribada d’en Barack Obama a la presidència de la primera potència mundial no suposaria cap canvi significatiu en la política Nord-americana, ni a dins ni a fora del país, i que els seus discursos, brillants, regeneradors, gairebé revolucionaris, eren només això, discursos; ara que

Llegir més

Heimkehr – Retorn a casa

24 de desembre de 2010

Amb l’abric de l’enemic, amb sabates massa grosses, a la tardor, per camins tacats de fulles tornes a casa. Les gallines xisclen als teus amics al vent, i vacil·lant truques amb la ma la muda porta nova.     Im Rock des Feindes, in zu großen Schuhen, im Herbst, auf blattgefleckten Wegen gehst du heim.

Llegir més

Admetem-ho, el Halloween és més divertit.

3 de novembre de 2010

Sí, a mi també em sap greu que als aparadors de les botigues hi hagi cada cop més carbasses somrients i menys moniatos, i entenc perfectament als pares que tenen nens de set anys i no saben que contestar quan els diuen que volen fer el Halloween. Jo també m’estovo quan recordo aquelles castanyades de l’escola amb una mestra

Llegir més

Dudeïsme

29 d'agost de 2010

Gràcies a un d’aquests webs de nom estúpid i legalitat dubtosa, m’acabo d’empassar els 92 capítols de My name is Earl en dosis de dos o tres diaris i he de dir que feia temps que una obra literària (els guions són literatura) no em convencia tant absolutament. Sí el Big Lewobsky dels Cohen és

Llegir més

Balaiar

15 de maig de 2010

Tens set, vas a la cuina però, com que encara ets xic,  no arribes a l’armari dels gots nets. Li dius a l’avia, cridant, i aquesta, sense aixecar-se del balancí, et respon  que n’agafis algun d’allà sobre i li facis una balaiada. Que què? Direu, sinó sou de Manresa (i si ho sou potser també).

Llegir més

Fam, de Carles Selrac

22 d'abril de 2010

Fam Ja ni clapo, sempre barrino No enraono, només rumio Quan no penco, m’encaparro Però a la feina, no rendeixo Sense fam, no sé jalar Desganat, ja res no endrapo Per cercar-te sempre friso La falera em fa la guitza Quan et clisso, m’atabalo Quan et guaito, em neguitejo No em fas cabal, sinó t’estorbo

Llegir més

La trinca: els recordava més bons.

9 de febrer de 2010

Sí, a mi també m’agradava La Trinca. Tenia la cinta de casette que regalava la caixa (prèvia imposició, naturalment), em sabia les lletres  de les cançons gairebé senceres i  conservo un gran record del concert que van fer al camp de futbol del  Pujolet. Devia tenir 10 o 11 anys, aleshores,  però aquell bona impressió

Llegir més

Registres lingüístics i Diego Armando Maradona

20 d'octubre de 2009

L’esport, obviament, no és una  activitat desconnectada de la societat que l’envolta. Cada modalitat esportiva té un origen i una evolució concretes i està lligada a un determinats sectors socials i referents culturals. El futbol,  i aquesta és la seva grandesa, és, sobretot,  l’esport de la classe treballadora, no ja només a Europa i alguns

Llegir més

El cor

14 de juliol de 2009

La producció pròpia més llarga de la televisió pública catalana, El cor de la Ciutat, està emetent els seus darrers capítols. Una sèrie que, al contrari de la gran Nissaga de poder, està ambientada en dos barris populars de Barcelona, Sant Andreu i Sants, i té per protagonistes personatges de classe mitjana-baixa o directament pobres.

Llegir més

Una tal Mar Coll

4 de juliol de 2009

El patriarca d’una família de diners es mor i fills i nets acudeixen a vetllar-lo. En les 72 hores que duren els preparatius del funeral, la retrobada provoca l’esclat de tensions personals diverses. I tot això vist des dels ulls d’una de les netes o, més concretament, des de molt a prop, des del des

Llegir més

Es passa el dia al bar?

21 d'abril de 2009

D’un lloc on venen peix  en diem  peixateria. Ara i fa 1000 anys. D’un establiment on  hi anem a menjar, beure i a  trobar-nos amb gent -socialitzar-nos en diríem ara- se’n pot dir, en canvi, de moltes maneres. Primer en dèiem taverna (us restringiu d’una paraula llatina que vol dir botiga). Més endavant, la consolidació

Llegir més

Eren nazis els Expoloited?

13 d'abril de 2009

Eren nazis els Exploited? Es fotia canya el cantant dels Hertzainak? Es pot portar l’estel roig al logo i cobrar per tocar en un concert pro-presos? Si et posen a la tele, et converteixes en un grup comercial? Eren uns pijos els Desperdicis clínics? És cert que el bateria dels Madness simpatitzava amb el National

Llegir més

Rote Armee Fraktion. La peli.

27 de març de 2009

També anomenada Der Baader Meinhof Komplex. Quan surts del cine, t’han quedat, com a mínim, tres coses molt clares sobre la gent de la Fracció de l’Exèrcit Roig, la RAF, que fumaven molt i a tot areu (a la tele, a la universitat, en el seu propi judici o a casa davant dels nens!), que

Llegir més

No et trenquis el cap

14 de gener de 2009

L’any 1987 Skatalà, la llegendària banda de punk i ska barcelonina, treia una cançó que deia així: Baratos intel.lectuals que marquen les jugades. Baratos intel.lectuals que juguen a ser liders. Barba obligada i ulleres rodones. Amb moltes idees i ni una de bona. Ep! Beu unes birres. No et trenquis el cap. Frustrat de la

Llegir més