Fa uns dies Diego Rodríguez de Cosmos Mataró m’entrevistà com a president de Cel Fosc, associació contra la contaminació lumínica, en el programa Parlem del cosmos, programa a Instagram que xerra amb personatges de la nostra comunitat d’amants de l’astronomia.

Durant la llarga conversa, parlàrem de l’associació Cel Fosc, de les seues activitats en defensa de la nit, del nefast projecte de decret que han proposat des del Ministeri d’Indústria i del de Transició Ecològica i que augmentarà la contaminació lumínica a l’estat, de la sonda Solar Orbiter que viatja cap al Sol i de moltes altres coses. Una xarrada de 70 minuts que podem mirar si us interessa per Youtube.

Gràcies Diego per la conversa.

Podem ingènuament pensar que l’administració sempre treballa pel bé comú i que qualsevol reforma legislativa sempre millorarà la situació anterior. Això evidentment no passa sempre i aquests dies tenim l’exemple del projecte del Reial Decret d’Eficiència energètica i reducció de la contaminació lumínica que actualment es troba en fase d’exposició publica.

La lectura detinguda del document et va sorprenent a mesura que el lliges: valors mínims obligatoris d’emissió i consum de llum, prohibició d’apagada total o parcial de l’enllumenat públic, obligació d’enllumenar totes les rotondes, fins i tot les que no tenen trànsit a la nit, enllumenat de tots els vials d’accés a les rotondes com a mínim durant 200 m i desregulació en la pràctica de l’enllumenat ornamental i festiu, protecció “si és possible” dels observatoris astronòmics, entre moltes altres perles. Si hi ha ha alguna regulació sobre els màxims de llum a emetre sempre es pot esquivar per “seguretat pública”, “per afluència turística”, “si és possible”, etc…

Així que més superfície enllumenada, més contaminació ambiental i més negoci per a les empreses del sector.

Els que estimen la nit per a l’observació astronòmica, els que volem conservar els paisatges nocturns, els qui creiem que cal preservar els ecosistemes nocturns, o que simplement volem veure la Via Làctia rebutgem frontalment aquest projecte.

Us adjunte les explicacions detallades dels problemes que trobem al projecte de Reial Decret. Aquestes explicacions poden servir com a al·legacions al projecte que pots enviar fins el 30 de setembre. Estan escrites per Martin Pawley de l’Agrupació Astronòmica Io d’A Coruña. Al final del document trobaràs com enviar les al·legacions si vols.

1. INTRODUCCIÓ

El text que actualitza l’encara vigent RD 1890/2008 es denomina oficialment “Reial decret pel qual s’aprova el Reglament d’estalvi i eficiència energètica i reducció de la contaminació lumínica en instal·lacions d’enllumenat exterior i les seues instruccions tècniques complementàries”. L’objectiu de “reduir la contaminació lumínica” s’enuncia ja des del títol, la qual cosa no deixa de ser el mandat exprés de la Llei 34/2007 de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera, aprovada, encara que no ho semble, fa quasi catorze anys, i que exigeix explícitament en la seua disposició addicional quarta la preservació “al màxim possible” de les condicions naturals de les hores nocturnes en benefici de la fauna, la flora i els ecosistemes en general, així com la reducció de la intrusió lumínica i la prevenció, minimització i correcció dels efectes de la contaminació lumínica en el cel nocturn.

Infeliçment, les bones intencions d’aquest projecte de reial decret (PRD en endavant) es queden en el títol, perquè el seu enfocament general (obsolet) i el conjunt de les obligacions que introdueix no sols no contribueixen a la reducció de la contaminació lumínica sinó que permeten o promouen l’extensió de la superfície il·luminada, i en conseqüència dels efectes negatius de la llum artificial a la nit, amb escàs o nul control. Amb la seua redacció actual el PRD no és més que una eina legal per a emparar l’augment sense mesura de la contaminació lumínica.

2. ASPECTES NEGATIUS DEL PRD

2.1. El PRD continua posant el focus en cada instal·lació de llum individual, fixant diverses característiques tècniques. Però la contaminació lumínica no depén només de les bones o males característiques de cada punt de llum, sinó de les emissions totals. Encara en el cas hipotètic que es generalitzara la instal·lació de fonts molt eficients i poc contaminants, l’efecte global no milloraria si aquestes proliferaren sense límit, perquè moltes fonts bones contaminen en conjunt més que unes poques fonts dolentes. Si no es plantegen límits a les emissions totals, no hi ha raó per a creure que vaja a disminuir la contaminació lumínica (i en general qualsevol forma de pol·lució). És imprescindible un canvi de paradigma del reglament i que s’incorporen a la normativa fórmules que forcen la disminució de les emissions contaminants totals.

2.2. El PRD imposa, en molts dels seus articles, valors mínims d’emissió i consum de llum, però en favor tant de l’estalvi energètic com de la reducció de contaminació l’assenyat seria fixar valors màxims d’obligat compliment per entitats públiques i privades.

2.3. El PRD prohibeix (ITC-EA-03, 7) la reducció del flux de llum per davall del 20% del flux normal i de manera expressa l’apagat total de la il·luminació, encara en aquelles zones de nul·la activitat nocturna, llevat que existisquen sistemes de detecció de presència. A Espanya passaria a ser il·legal alguna cosa que fan un de cada tres ajuntaments francesos, per exemple: l’apagat de llums en les hores centrals de la nit, una esplèndida pràctica en favor de la biodiversitat. Seria un disbarat intolerable.

2.4. El PRD imposa (ITC-EA-03, 5) un valor mínim de l’Índex de Reproducció Cromàtica de 70, la qual cosa impedeix de facto l’ús de les fonts de llum menys contaminants, com és el cas del LED PC Ambre. No es justifica quin sentit té aqueixa imposició d’un IRC mínim.

2.5. La redacció del PRD inclou, en la majoria dels seus articles, les estratègies per a no complir-los. Constantment es plantegen excepcions al compliment del PRD “quan no resulte possible”, “en casos excepcionals”, “per motius d’interés públic”, “quan la lluminositat ambiente ho requerisca”, “en temporada alta d’afluència turística”, etc. És més que sospitosa tal imprecisió, que contrasta amb obligatorietats ben definides com la del IRC abans citat. I és una òbvia invitació a fer el que a l’alcalde o alcaldessa de torn li plaga, màximament quan els titulars de les instal·lacions d’il·luminació són en la majoria dels casos també l’“autoritat competent” que ha de justificar les excepcions.

2.6. És particularment irritant la permissivitat del PRD davant la il·luminació ornamental (ITC-EA-02, art 4, ITC-EA-04 3.2) i festiva, que fins i tot queda al marge de les limitacions de potència (ITC-EA-02, art 7) i a la qual se li permet fins i tot escapar de la prohibició de “les emissions lluminoses cap al cel”. Com que aqueixa classe d’il·luminació compleix funcions purament estètiques i no és rellevant per al trànsit de persones i vehicles, el seu ús hauria de ser especialment acurat i restrictiu si volem fomentar una nova cultura de la llum que es base a acceptar i promoure la foscor natural de la nit.

2.7. El PRD només s’aplica a les instal·lacions “de més de 100 W de potència instal·lada”, la qual cosa deixa expressament fora del seu àmbit les instal·lacions de menys de 100 W, que tenen un impacte igualment notable en termes mediambientals. No hi ha raó per a no imposar alguna regulació a aqueixes instal·lacions.

2.8. El PRD deixa expressament fora del reglament “les instal·lacions i equips d’utilització exclusiva en mines, usos militars, regulació de trànsit, balises, fars, senyals marítims, aeroports i altres instal·lacions i equips que estigueren subjectes a reglamentació específica”. Que disposen de reglamentació pròpia no hauria d’eximir el compliment de la normativa general, excepte per causes molt puntuals i molt precisament detallades, si es pretenen complir els objectius del PRD, l’eficiència energètica i la reducció de la contaminació lumínica.

2.9. En general, els valors numèrics de referència que proposa el PRD per a les emissions de llum estan clarament sobredimensionats i manquen de base científica. Quan en altres països la tendència és a minimitzar l’ús de la llum, el PRD espanyol camina en sentit contrari.

2.10. El PRD proposa valors desmesurats per als senyals i anuncis lluminosos, una font de contaminació lumínica actualment sense control. Les millors recomanacions actuals divideixen fins per deu aqueixes xifres.

2.11. Expressament, el PRD imposa (ITC-EA-02, 3.7) l’enllumenat de totes les glorietes, que “haurà d’estendre’s a les vies d’accés a aquesta, en una longitud adequada d’almenys de 200 m en tots dos sentits”. És un exemple clamorós d’extensió de la superfície il·luminada sense justificació científica, que tindrà un impacte ambiental obvi. No és creïble el desig de reduir la contaminació lumínica quan una obligació del PRD imposa exactament el contrari (i de manera massiva).

2.12. El PRD es presenta, aparentment, com una norma industrial, a la qual en condicions normals la ciutadania no tindria per què prestar-li molta atenció. Si genera resposta popular és perquè, davall d’aqueixa disfressa tècnica, hi ha una llarga col·lecció de decisions polítiques. El PRD influeix decisivament, i a més en contra dels objectius d’eficiència energètica i reducció de la contaminació lumínica, sobre la il·luminació general dels pobles i ciutats, sobre la il·luminació de les carreteres i sobre la il·luminació ornamental, de les quals són titulars altres administracions. Manca de sentit obligar a un ajuntament a no ser més eficient apagant la llum d’un espai d’interés paisatgístic, obligar-lo a no reduir encara més la contaminació lumínica fent ús de les millors fonts del mercat i obligar-lo a il·luminar rotondes i pistes que abans no estaven il·luminades. El PRD s’extralimita en els seus mandats i envaeix competències d’altres àrees; fins i tot s’atreveix a incloure missatges anticientífics sobre la seguretat viària.

2.13. El PRD reprodueix en diverses ocasions el missatge pseudocientífic que vincula il·luminació amb seguretat ciutadana. No hi ha cap investigació seriosa que relacione més llum amb més seguretat, però el PRD insisteix en aqueix discurs anticientífic: “llevat que, per motius de seguretat ciutadana”, “en casos excepcionals, com poden ser motius de seguretat ciutadana”, “sempre que es garantisca la seguretat ciutadana”, “per motius de seguretat”, “en cas de risc d’inseguretat ciutadana”, “en el cas que s’estime un risc d’inseguretat alt”… És intolerable que un decret del govern reproduïsca un missatge anticientífic, pura superstició sense aval de la comunitat investigadora.

2.14. El PRD no proposa mecanismes rigorosos de control i verificació del compliment dels objectius de la normativa, molt en particular pel que fa a la reducció de la contaminació lumínica. S’al·ludeix en diverses ocasions a inspeccions “que seran realitzades respectivament per empreses instal·ladores habilitades, d’acord amb el Reglament electrotècnic per a baixa tensió”, però és obvi que la contaminació lumínica no ha de ser avaluada per les mateixes empreses instal·ladores que la produeixen i que aquestes, amb caràcter general, poden no tindre la suficient qualificació tècnica per a satisfer aquestes funcions.

2.15. El PRD estableix un molt permissiu catàleg d’infraccions, que en la pràctica tolerarà emissions molt superiors a les que formalment proposa el text.

2.16. El PRD té una orientació descaradament industrial i no ambiental, que es manifesta ja des de la seua “Memòria d’anàlisi d’impacte normatiu” (*MAIN) amb uns “comptes de la lletera” sobre l’impacte econòmic i pressupostari que resulten com a mínim ingènues.

2.17. El PRD expressa una vergonyosa i insultant deixadesa quant a les seues preocupacions ambientals, que en teoria són un objectiu primordial. Fins a la redacció del text és deficient, indefensable en un text legal d’aquesta magnitud. Produeix vergonya llegir en el PRD una frase com aquesta: «Els efectes d’il·luminació en entorns naturals són difícils de quantificar quan existeix camp, muntanyes, boscos, rius, llacs o costes, etc., pròxims a una instal·lació d’enllumenat i, depenent de la temporada, existeix la possibilitat que la il·luminació tinga un efecte negatiu en insectes, plantes i animals dins de la zona». Difícils de quantificar? Quan existeix camp, muntanyes, etc? Depenent de la temporada? Existeix la possibilitat -només la possibilitat!- d’un efecte negatiu? En insectes, plantes i animals, com si els insectes no anaren animals? Qui haja redactat aquest text manca no sols de la més elemental sensibilitat ambiental, sinó també dels més elementals coneixements de ciències naturals.

2.18. El PRD permet (ITC-EA-02, art 4) “en casos excepcionals i prèvia autorització de l’administració competent” la il·luminació de “espais singulars amb un règim de funcionament definit i justificat”, la qual cosa obri la porta a la il·luminació artificial de la naturalesa (inclosos rius, riberes, platges, litorals i boscos) segons el capritx del govern local de torn. Quin motiu “justificat” pot haver-hi per a llevar-li la foscor a la naturalesa nocturna?

2.19. El PRD exigeix (*ITC-EA-03, 4) que les instal·lacions “no il·luminaran directament vies fluvials, masses d’aigua, llacs, estanys, ni el domini públic marítim”, però exclou expressament “el cas de requisits de treball en activitats portuàries i llevat de raons de seguretat en les zones de trànsit i estacionament al llarg de molls”, i també “les instal·lacions comercials i pesqueres portuàries o d’operacions industrials, incloses la part d’aigua immediatament adjacent a les instal·lacions”. A què ve la inclusió d’aqueix adverbi, “directament”, que obri la porta a qualsevol il·luminació indirecta de masses d’aigua, com si un fotó reflectit anara menys fotó? Hi ha límits concrets a aqueix ampli concepte de “instal·lacions comercials” o també una discoteca al costat de la mar podria il·luminar sense mesura? I quant s’estén aqueixa “part adjacent d’aigua”? Un metre? Vint quilòmetres? El resultat conjunt és un temible “no s’il·luminaran les masses d’aigua, llevat que s’il·luminen”.

2.20. El PRD tampoc protegeix degudament els observatoris astronòmics, ni tan sols als quals denomina “de categoria internacional” (sic), perquè les limitacions d’il·luminació en el seu entorn per a garantir una certa foscor del cel s’estableixen “sempre que siga possible” o “quan resulte factible”. I quan no resulte factible, l’observatori astronòmic tancarà les seues portes perquè deixarà de servir per a fer ciència.

2.21. És quasi lògic que el PRD no protegisca l’observació astronòmica, perquè explícitament afirma que les instal·lacions estaran dissenyades “en la prevenció de l’observació del cel nocturn” (ITC-EA-03, 3). Considerant l’accepció número 3 del verb “previndre” en el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola (“evitar, destorbar o impedir alguna cosa”), és un gest d’honestedat reconéixer que el PRD impedirà l’observació astronòmica.

2.22. No és l’única frase grotesca: “A fi de limitar la capacitat de veure informació dels usuaris…”, és a dir, perquè no vegen (ITC-EA-03, 4.2.3). Pot semblar una anècdota, però reflecteix bé la pobresa d’un text que, quan li convé, és minuciosament pervers en les seues indicacions.

2.23. Poques setmanes després que el Parlament Europeu acordara la necessitat d’abordar la contaminació lumínica en el marc de l’Estratègia de Biodiversitat 2030 de la Comissió Europea i el Pla Zero Pollution, el PRD espanyol ignora els consensos europeus i aposta per la il·luminació no sostenible d’alt impacte ambiental. El PRD, de fet, ignora l’amplíssim cos de recomanacions que proposa la comunitat científica fruit de dècades d’investigacions rigoroses. És un PRD calamitós, tosc i mal escrit, que només atén la voracitat irrefrenable d’un sector de la indústria. La protecció de la naturalesa, del patrimoni cultural i de la salut pública exigeix una actitud molt diferent.

2.24. En la primera fase de consulta pública es van presentar nombroses al·legacions que no van ser tingudes en compte, per més que el document MAIN intente fingir que sí. És molt decebedor constatar que aquest PRD apenes s’ha mogut de la rajola; que ho faça embolicant-se en una bandera de preocupació ambiental és ja una aixecada de camisa.

3. PROPOSTES FONAMENTALS DE MODIFICACIÓ DEL PRD

3.1. És indispensable que el PRD pose el focus a fixar valors màxims d’emissions, mai valors mínims.

3.2. Com que les emissions de llum que marca aquest PRD estan clarament sobredimensionades, és necessari que aqueixos valors màxims es reduïsquen tenint en compte les recomanacions científiques d’avui en dia.

3.3. El PRD ha d’aplicar-se amb caràcter general sobre qualsevol instal·lació que emeta llum, incloses per descomptat les instal·lacions privades i aquelles instal·lacions que no tenint en la il·luminació la seua funció principal generen igualment contaminació lumínica, com les pantalles i els dispositius publicitaris siga com siga la seua localització (interior o exterior), sempre que el seu impacte aconseguisca el medi ambient. La llista d’excepcions ha de ser molt restrictiva i detallada, referida exclusivament a elements o aspectes concrets d’instal·lacions les normatives específiques de les quals col·lidisquen amb articles del PRD.

3.4. El PRD ha d’introduir les vies legals per a establir límits globals màxims de les emissions o, per equivalència amb altres agents contaminants, valors màxims de concentració (de fotons en aquest cas) per unitat de volum. A més, haurien d’indicar-se les estratègies de resposta en cas que se sobrepassen aquests límits, per a aconseguir que els valors corresponents tornen als nivells desitjats.

Si voleu fer una ullada  al despropòsit vosaltres mateix, ací teniu l’enllaç del projecte:

Segundo Trámite de audiencia pública para el Proyecto de Real Decreto que aprueba el Reglamento de ahorro y eficiencia energética y reducción de la contaminación lumínica de instalaciones de alumbrado exterior y sus instrucciones técnicas complementarias

Termini de remissió

Termini per presentar al·legacions des del dia dimecres, 21 de juliol de 2021 fins al dia dijous, 30 de setembre de 2021

Presentació d’al·legacions

Les al·legacions podran remetre’s a l’adreça de correu: participacion_csegind@mincotur.es

Asumpte: “Proyecto del Real Decreto por el que se aprueba el Reglamento de ahorro y eficiencia energética y de reducción de contaminación lumínica de instalaciones de alumbrado exterior y sus instrucciones técnicas complementarias”

Només seran considerades les respostes en las que el remitent estiga identificat, fent constar en elles:

• Nom i cognom/denominació o raó social del participant
• Organització o associació (si correspon)
• Contacte (correu electrònic)

Més informació.
La SEA expresa su preocupación ante el posible aumento de contaminación lumínica que supondrá el nuevo reglamento estatal de regulación de la iluminación, 16 de setembre 2021.

Imatge: Església de Riba-roja de Túria, 2011, Enric Marco.

Entrevista a Enric Marco, president de Cel Fosc, associació contra la contaminació lumínica. Podríem estar millor. Amb Susa Calafat. À Punt.12 d’agost 2021.

La llum artificial nocturna és un agent contaminant més que ens dificulta l’observació del cel nocturn. Però la pèrdua de la nit també té, sobretot, efectes nocius sobre el medi ambient, sobre els ecosistemes, sobre els animals i plantes i sobre la salut humana. Encara que aquestes pertorbacions són conegudes des de fa temps, els municipis i particulars continuen instal·lant làmpades massa potents, amb emissió fora de la zona d’interès i massa blanques (fredes) amb un fort component de llum blava. Unes làmpades, per tant, que pertorben els ritmes circadians dels vertebrats, entre ells, els humans. Malgrat això, la indústria pretén continuar augmentant la superfície il·luminada del planeta, que creix ja a un ritme d’un 2,2% anual.

Àudio original en:

Podríem estar millor. Primera hora. Amb Susa Calafat. À Punt. 12 Agost 2021.

Col·laboració amb l’Agrest, revista quadrimestral del Parc Natural de la Tinença de Benifassà. Gener 2021

El meravellós cel de la Tinença de Benifassà

En The Strange Affair of Uncle Harry, un film clàssic de 1945, dirigit per Robert Siodmak, l’elegant i nouvinguda Deborah Brown (Ella Raines) se sorprén del cel nocturn del petit poble de Corinth i li ho comenta al seu company Harry Quincy (George Sanders).

– No me n’havia adonat que ací teniu un cel.
– És el mateix que teniu a Nova York.
– Oh, no hi ha cel a Nova York. Els llums brillants han acabat amb ell.

Aquesta sensació d’adonar-nos de sobte que el cel que tenim damunt nostre és realment ben diferent del de la ciutat, més negre, més profund i ple d’estrelles, l’hem tinguda cada vegada que hem aterrat a la Tinença de Benifassà. Des del 2014 hi hem fet estada, habitualment invitats pel Parc Natural i per l’ajuntament de la Pobla, per explicar les bondats de l’indret a la nit i els perills de l’excessiu enllumenat artificial nocturn, nefast per al benestar de la vida silvestre. Les ciutats properes i algunes instal·lacions molt millorable sa l’interior del parc ens priven d’una foscor total, sobretot cap a l’horitzó oest.

En un parc natural com el de la Tinença s’han de conservar els ecosistemes diürns, però també els nocturns. Els animals que viuen a la nit no han de ser molestats per llums intrusius que alteren la seua forma de vida.

La gent associa la llum artificial nocturna amb el progrés, el benestar i sobretot la seguretat vial i personal. Tanmateix, açò és un mite, ja que la instal·lació de més punts de llum, de major potència i engegats durant més hores a la nit només augmenta les despeses energètiques i contamina el cel, mentre que els efectes sobre la seguretat vial no estan gens clars. A més, els experts ens diuen que la llum a la nit en àrees solitàries només dona la sensació de seguretat personal però no fa que realment el lloc siga més segur.

La contaminació lumínica interfereix directament en els hàbits de vida dels animals del nostre entorn. Els insectes són el grup més afectat, mentre que una llum molt tènue és suficient per alterar els hàbitats d’amfibis, aus i mamífers. Per a tots els animals nocturns, la nit és necessària ja que al llarg de la seua evolució s’han adaptat i especialitzat per tal d’ocupar els nínxols ecològics que deixa la nit, i que ara es veuen amenaçats per la intervenció antròpica.

En aquest temps d’una pandèmia causada per interaccions entre espècies silvestres i humans, un efecte sorprenent, però no inesperat, de la contaminació lumínica sobre els ecosistemes nocturns és la relació d’aquesta amb algunes malalties, com ara la causada pel virus del Nil Occidental. Els ocells són els portadors del virus, moltes vegades de manera asimptomàtica. Els mosquits són els vectors de la malaltia ja que, després de picar un ocell infectat, poden picar un humà i li poden transmetre el virus. La investigadora de la South Florida University, Meredith Kernbach, afirma: “Hi ha proves que la llum tènue a la nit estén l’activitat nocturna en els ocells. Aquest augment de l’activitat significa que la major interacció entre les espècies no només és possible, sinó probable, i això té implicacions per a la propagació de malalties com el Virus del Nil Occidental“.

Una campanya dels Parcs Nacionals dels Estats Units, realitzada per Tyler Nordgren, astrònom i artista, utilitza un lema molt contundent: Half the Park is after dark. És a dir, la meitat del Parc ve quan es fa fosc. Si no es visita el parc a la nit, es perd la meitat de l’espectacle. Una idea molt suggerent que podria aprofitar-se per valorar encara més el Parc Natural de la Tinença de Benifassà.

El foment d’activitats nocturnes al Parc, evidentment de manera controlada, seria molt positiu per apreciar la bellesa de la natura a la nit, tant la terrestre com la celeste: rutes per detectar rats penats, observació del cel (astroturisme) o fotografia nocturna com fa el fotògraf de Benicarló, Lluís Ibáñez, que ha captat aquests moments màgics d’hores de foscor en què els únics llums són els de la celístia o cel estrellat. Fa un parell d’anys presentà al Jardí Botànic de la Universitat de València l’exposició “Quan dormen els arbres”.

Ací deixem aquestes idees i propostes perquè siguen valorades o tingudes en compte i, si cal, us brindem la nostra més desinteressada col·laboració.

Enric Marco Soler i Ángel Morales Rubio
Salvem la nit, Universitat de València

Revista completa L’Agrest, gener 2021

Imatge: Coratxà, el 25 d’agost de 2020.  Ángel Morales-Rubio.

Dimecres passat 23 de juny vaig participar en la I edició de Catarroja Sostenible i Saludable 2021, invitat per la regidoria de Desenvolupament sostenible de Catarroja.

La meua ponència “Sostenibilitat i contaminació lumínica” tracta de situar l’enllumenat públic de les ciutats i el problema de la contaminació lumínica dins dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

Moltes de les actuacions de renovació de les lluminàries d’un poble o ciutat es fan, suposadament, amb criteris d’eficiència i de sostenibilitat. Tanmateix, si s’indaga una mica mirant realment que s’entén per sostenibilitat, es veu clarament que els municipis busquen realment l’estalvi econòmic, mentre que la sostenibilitat és un concepte molt més ample. Té una vessant econòmica, per suposat, però aquesta part no ha d’anar en contra del medi ambient i ni de la societat. Així que una actuació serà realment sostenible si compleix les tres vessants: econòmica, social i ambiental.

Per altra banda la contaminació lumínica causada per un enllumenat inadequat, ineficient i amb colors contaminants afecta clarament a diversos ODS i, per tant no reduir-la no ens permetrà transitar cap a una societat sostenible en els pròxims anys. La contaminació lumínica és un malbaratament d’energia, té un efecte devastador per a les ciutats, per a la fauna marina i terrestre nocturna i, a més a més, afecta la salut humana a través de la inhibició de la secreció de melatonina durant la nit, amb augment de risc d’obesitat, diabetis, problemes cardiovasculars, depressió i alguns tipus de càncer, com de pròstata i de mama.

Des de fa anys s’ha tractat d’aturar aquesta llum nocturna excessiva i intrusiva mitjançant normatives i regulacions. Tanmateix la superfície il·luminada del planeta creix a un ritme d’un 2,2% anual, fomentat sobretot per la instal·lació sense control dels LEDs.  Per tot això sembla que caldria considerar la llum artificial nocturna com un agent contaminant. I, per tant, com a qualsevol altre agent contaminant, caldria fixar un límit legal a la seua expansió en l’atmosfera.  Quin límit seria bo? Caldria contestar abans la pregunta: Fins a quin nivell vull veure degradat el cel?

De tot això i més vaig parlar el dimecres 23 de juny a les 18 hores dins el cicle “Catarroja sostenible i saludable” .

Si us interessa podeu veure la xarrada completa en aquest enllaça de Youtube.

Seguint el lema dels Parcs Naturals del Estats Units, Half Park is after Dark, el Parc Natural el Fondo d’Elx programà els divendres 18 i dissabte 19 de desembre passats unes activitats per al públic interessat per conéixer el parc a la nit, els ecosistemes nocturns i el cel i les seues amenaces. Unes 25 persones pogueren participar en cada sessió.

La nit del divendres, en una xarrada introductòria, Núria, la tècnica del parc, ens explicà les afeccions que la llum artificial nocturna causa a la biodiversitat del Parc. En acabar ens guià en un llarg passeig per les passarel·les que travessen les marjals sota un cel ras ple d’estrelles. En diversos indrets ens aturarem per escoltar els nyec-nyecs dels ànecs, bastant actius a la nit, els crits de les polles d’aigua i molts d’altres que no vàrem ser capaços d’identificar.

Un dels atractius del parc és la presència de mustèlids. En un moment determinat Núria ens mostrà les restes de marcat de territori d’una llúdriga, senyal inequívoc de la qualitat de les aigües del Parc.

La nit humida, però amb el cel ras, permetia veure les estrelles, encara que la contaminació lumínica dels pobles del Baix Vinalopó i del Baix Segura impedeixen que el cel nocturn siga negre. A més a més, cap al sud els pobles pròxims com ara Catral o Dolores embruten l’horitzó de llum. Cap al nord, Elx encara que més llunyà, no permetia veure l’Ossa Major, molt baixa en aquesta època de l’any. Tanmateix al cel oriental pujava majestuós la saga del caçador Orió, amb els gossos Ca Major i Menor, la Llebre, juntament amb el Taure i les Plèiades. Això va permetre que en una parada de la caminada poguera explicar les constel·lacions visibles del cel i les històries no gens edificants del gegant Orió.

El passeig nocturn per les marjals del Fondo d’Elx va ser un encert. En silenci i sense cap llum artificial per no molestar els animals, la llum de la celístia fou suficient per admirar les aigües plenes de vida a la nit i el cel a sobre nostre tot escoltant en veu baixa les explicacions de la tècnica Núria.

La nit del dissabte era reservada per a la xarrada sobre les causes físiques i els efectes sobre els ecosistemes nocturns de la contaminació lumínica. I, tot complementat amb una observació astronòmica posterior a les portes del centre d’interpretació del Parc.

En arribar ja de nit, els núvols que havien cobert tota la vesprada el Baix Vinalopó semblaven haver-nos donat una treva. Una lluna creixent es veia a través de la coberta nuvolosa mentre que els planetes Júpiter i Saturn encara es veien però ja prop de l’horitzó sud-oest.

En la xarrada vaig parlar dels mites al voltant de l’enllumenat nocturn i sobretot del seu excés i dels problemes que causa a les especies nocturnes i a la salut humana.

La gent associa la llum nocturna amb el progrés, el benestar i sobre tot la seguretat vial i personal. Aquest són mites ja que la instal·lació de més punts de llum, més potència i engegats més hores a la nit només ha fet augmentar les despeses energètiques, mentre que els efectes sobre la seguretat vial no estan clars i. a més, els experts ens diuen que, moltes vegades, la llum a la nit en àrees solitàries només dona sensació de seguretat i no seguretat realment.

La contaminació lumínica afecta a la biodiversitat. Els estudis científics ens diuen que els insectes són el grup més afectat mentre amfibis, aus i mamífers també veuen alterats els seus hàbitats amb només una llum molt tènue. Per a tots els animals nocturns, la nit és necessària ja que han evolucionat per ocupar els nínxols ecològics nocturns i estan molt ben adaptats a ells.

I en temps de pandèmia està bé recordar que alguns estudis relacionen la contaminació lumínica amb els brots del Virus del Nil Occidental, però també amb el dengue, la febra groga, el chikungunya i el Zika.

En acabar la xarrada el torn de preguntes dels assistents va ser bastant animat. El tipus de llums més adient per instal·lar a casa, els problemes que causa la llum exterior per dormir amb la finestra oberta o com es poden afrontar les agressions contra les dones en ciutats hiperenllumenades.

El cel nocturn, però, no ajudà per poder acabar les activitats previstes. La capa de núvols s’havia fet tan grossa que la Lluna i els planetes havien deixat de veure’s. Serà necessària, per tant, una altra visita cap a la primavera per a compensar-ho.

Agraesc al Parc Natural El Fondo, als tècnics Núria i Ismael, al president de la Junta Rectora, Vicent Sansano i a l’Institut d’Estudis Comarcals del Baix Vinalopó la seua invitació i l’amabilitat rebuda durant la visita.

Imatges:

1.- Passeig nocturn pel Fondo. Les ciutats del Baix Segura embruten l’horitzó sud. Enric Marco.
2. Presentació de les Jornades per Vicent Sansano. Enric Marco
3.- Passeig nocturn pel Fondo. Les ciutats del Baix Segura embruten l’horitzó sud. Enric Marco.
4.- Presentació de la xarrada del 19 de desembre per Vicent Soler. Rosa Magraner
5.- Parlant per fomentar els cels foscos. Rosa Magraner.

Durant els últims anys alguns municipis han fet canvis d’il·luminació seguint criteris mediambientals. No obstant això, algunes infraestructures públiques continuen instal·lant llums altament contaminants. Cert és que l’enllumenat artificial possibilita moltes activitats en la nit, no obstant això un excés d’il·luminació provoca més inconvenients i problemes que beneficis. Llums mal dirigits, encesos en horaris no necessaris, amb més potència de la necessària o excessivament blancs, entre d’altres, són l’origen de la contaminació lumínica. Ja se sap que interfereix en el comportament dels animals i és un factor de risc addicional per a diverses malalties en les persones.

És evident que la contaminació lumínica es pot observar des de l’espai, i és habitual que els astronautes de l’Estació Espacial Internacional (ISS) facen fotografies de la Terra en la seua òrbita des de 400 km d’altura. Com a exemple farem alguns comentaris sobre l’evolució de l’enllumenat en una zona limítrof amb el Parc Natural del Túria a partir d’una secció de dues fotografies preses des de la ISS en 2011 i en 2020 (https://eol.jsc.nasa.gov/searchphotos/#).

En les fotos nocturnes s’observa l’enllumenat, d’oest a est, de Riba-roja de Túria, Masia de Traver, València la Vella, Els Pous, La Presa i les Instal·lacions d’aigües potables. L’any 2011 predomina el color groc-taronja de l’enllumenat, color típic de les fonts de llum de sodi d’alta pressió. És de destacar l’àrea fosca a l’altura de la Presa, perquè en aquesta urbanització encara no disposava d’enllumenat públic, i l’enllumenat en aigües potables que alternava sodi amb alguns focus de color blanc.

L’any 2020 s’observen els canvis en l’enllumenat d’algunes de les zones. Riba-roja continua amb la majoria de l’enllumenat per sodi, d’ací el color groc-taronja, i la prenem com a referència per a veure els canvis en la imatge. En Masia de Traver (A) es va substituir l’enllumenat de sodi per LED de 3000 K, una llum lleugerament freda amb un pic en el blau que s’hauria d’eliminar per complet. En Els Pous (B), i d’altres zones del municipi, es van substituir per LED de 2100 K, de color groc similar al sodi i en el qual el component blau de la llum ha desaparegut per complet: Unes llums fantàstiques des de tots els punts de vista (energètic, mediambiental i per al benestar per a les persones). En La Presa (C), els veïns gaudeixen d’una il·luminació adequada a l’entorn natural en el qual es troben, de sodi de 2100 K amb un pic en el blau molt tènue.

Malgrat els esforços d’alguns municipis del Parc Natural per minimitzar la contaminació lumínica, cal destacar l’aberració des del punt de vista ambiental de la instal·lació en Aigües Potables de focus de llum molt blanca, de LED de 6200 K, a l’entorn del Parc Natural del Túria, sense considerar l’evidència científica dels seus efectes negatius sobre el medi ambient.

Nota de premsa de la Coordinadora en Defensa de los Bosques del Turia

Retornem admirats de les meravelles del cel de la Tinença de Benifassà.  Tan siga de dia com de nit, aixecar el cap i mirar el moviment dels núvols, el blau intens de l’atmosfera, la negror plena d’estrelles del firmament, totes les variants del seu cel enamoren.  De fet, el cel de la Tinença és un dels grans valors naturals, de moment encara no massa valorat, del Parc Natural que ocupa en gran part la comarca.

Una campanya dels Parcs Nacionals dels Estats Units utilitza un lema molt clar: Half the Park is after dark. És a dir, la meitat del Parc ve quan es fa fosc. I això justament és el que passa amb el Parc Natural de la Tinença de Benifassà. Multitud d’animals són nocturns i, per tant tenen la nit com el seu habitat natural. Insectes, especialment papallones, rosegadors, ocells, amfibis són molts d’ells nocturns. I, per a tots ells, tindre un cel nocturn de qualitat és essencial.

Després de quatre visites als pobles de la Tinença, puc afirmar que un dels valors del Parc és el cel nocturn. Un cel que, en absència de la Lluna, és molt similar als cels de l’Alt Túria on es troben els telescopis de la Universitat de València o els de l’Associació Valenciana d’Astronomia. Amb poca contaminació lumínica les estrelles, les nebuloses i la Via Làctia brillen intensament.Enguany, aquest cel ens l’hem trobat a Coratxà. Des de l’ermita de Sant Jaume, la visió dels planetes Júpiter i Saturn a la dreta de la Via Làctia, la Lluna en quart creixent, la Via Làctia eixint de l’horitzó, passant pel mig del Triangle d’estiu i arribant, cap al nord, a Cassiopea, era espectacular. El cúmul doble de Perseu es veia a ull nu i prop de l’estrella Mirach de la constel·lació  d’Andròmeda s’endevinava una taqueta blanca, la nostra gran galàxia veïna.

Fins i tot, des de dins del poble, a través de la finestra de l’habitació de l’Hostatgeria Sant Jaume on ens allotjàvem, vaig poder captar una nit la bellesa de l’Òssa Major i de tota la zona nord del cel.

Finalment les postes de Sol de la Tinença també són un regal per als sentits que cal tindre en compte.  Ja ens van dir que moltes vegades deixen espectacles ben fotogènics.

El cel de la Tinença de Benifassà és un recurs natural que s’hauria de considerar en la potenciació del Parc i de la comarca de la Tinença.

Imatges de Ángel Morales-Rubio i d’Enric Marco.

Una campanya dels Parcs Nacionals dels Estats Units utilitza un lema molt clar: Half the Park is after dark. És a dir, la meitat del Parc ve quan es fa fosc. Un lema que és molt adequat ja que és justament el que vàrem voler explicar en la xarrada que férem a l’ermita de Sant Jaume de Coratxà al bell mig del Parc Natural de la Tinença de Benifassà (el Baix Maestrat) el passat dimarts 25 d’agost invitats pel Parc i per l’ajuntament de la Pobla de Benifassà.

La nit és necessària. Mites, problemes i bones pràctiques en l’ús de la llum artificial nocturna.

En un parc natural com el de la Tinença s’han de conservar els ecosistemes diürns però també els nocturns. Recordem, per exemple, que la majoria de papallones són nocturnes i que les llums inadequades alteren els seus habitats, les atrapen i són fàcilment depredades.

La gent associa la llum nocturna amb el progrés, el benestar i sobre tot la seguretat vial i personal. Aquest són mites ja que la instal·lació de més punts de llum, més potència i engegats més hores a la nit només ha fet augmentar les despeses energètiques, mentre que els efectes sobre la seguretat vial no estan clars i. a més, els experts ens diuen que, moltes vegades, la llum a la nit en àrees solitàries només dona sensació de seguretat i no seguretat realment.

La contaminació lumínica afecta a la biodiversitat. Els estudis científics ens diuen que els insectes són el grup més afectat mentre amfibis, aus i mamífers també veuen alterats els seus hàbitats amb només una llum molt tènue. Per a tots els animals nocturns, la nit és necessària ja que han evolucionat per ocupar els nínxols ecològics nocturns i estan molt ben adaptats a ells.

Un efecte inesperat de la contaminació lumínica sobre els ecosistemes nocturns és la relació amb les afeccions pel virus del Nil Occidental. Els ocells són els portadors del virus, moltes vegades de manera asimptomàtica. Els mosquits són vectors de la malaltia ja que, després de picar un ocell infectat, poden picar un humà i li poden transmeten el virus. És una zoonosi, una malaltia que es transmet d’animal a humà. Per sort no és transmet d’humà a humà (de moment).

La investigadora de la South Florida University, Meredith Kernbach, ha demostrat que la llum artificial a la nit, molt més la més blanca, augmenta el temps en que els ocells poden contagiar a d’altres ocells. Diu: “Hi ha proves clares que la llum tènue a la nit estén l’activitat nocturna en els ocells unes hores al matí. Aquest augment de l’activitat significa que la major interacció entre les espècies no només és possible, sinó probable, i això té implicacions per a la propagació de malalties com el Virus del Nil Occidental“.

Després de la xarrada i del sopar, just al costat de l’ermita de Sant Jaume on havíem parlat sobre els efectes de la contaminació lumínica, muntarem els telescopis i els assistents, amb les adequades mesures anti-Covid-19, observaren els planetes Júpiter i Saturn i la Lluna en quart creixent, mentre que la Via Làctia, com una banda blanquinosa plena de petites estrelles, travessava tot el cel de sud a nord. Un indret meravellós per a observar.

Imatges: Ángel Morales-Rubio i Enric Marco.

Ho podrem comprovar el Dimarts 25 d’agost, en col·laboració amb la Universitat de València, la Coordinadora en Defensa dels Boscos del Túria i Cel Fosc, mitjançant una activitat on descobrirem mites, problemes i bones pràctiques en l’ús de la llum artificial nocturna.

L’activitat consistirà en una xarrada impartida pel Dr. Angel Morales Rubio, pertanyent al Departament de Química Analítica i pel Dr. Enric Marco del Departament d’Astronomia i Astrofísica, ambdós de la Universitat de València. Posteriorment realitzarem una observació astronòmica del cel amb l’ajuda de telescopis.

Vine i descobreix el cel de la Tinença!

• Dia: dimarts 25 d’agost de 2020
• Lloc: enfront de l’església de Sant Jaume de Coratxà
• Horari: 19:30 h. – 20:30 h. Xarrada
  • 20:30 h. – 21:30 h. Descans21:30 h. Observació astronòmica
• Duració de l’activitat: 4 h. Aproximadament
• Avís: L’activitat és gratuïta, però les places són limitades. Vos podeu inscriure en 964715720 – 650 412 497 – parc_tinenbenifassa@gva.es
• Recomanacions: Portar calçat còmode, llanterna (preferiblement de llum roja) i cadira plegable o tovallola per a seure. L’ús de la mascareta és obligatori.

Fa uns dies, des del diari Levante, em convidaren a un desdejuni informatiu amb diversos polítics, empresaris, gestors i activistes valencians per parlar sobre l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 7: Energia assequible i no contaminant de les Nacions Unides.

Com a president de Cel Fosc, Associació contra la Contaminació lumínica, vaig fer notar que en parlar de l’enllumenat públic, massa vegades l’eficiència s’assimila a la sostenibilitat, quan l’eficiència és només un dels seus tres pilars. Caldria que que qualsevol actuació humana fos sostenible, és a dit que satisfera les necessitats de la generació actual sense comprometre la capacitat per satisfer les necessitats de les generacions futures. I, per tant l’eficiència ha d’anar sempre acompanyada del respecte al medi ambient i de la no afecció  al benestar humà. En aquest sentit la majoria de les instal·lacions de l’enllumenat públic de les nostres ciutats, moltes vegades amb llums massa brillants i blanques, molt contaminants, no són sostenibles.

A tot això, caldria sumar l’excés i incorrecta instal·lació de l’enllumenat que ens ha furtat les estrelles i que pot arribar a un 30% d’energia malbaratada que prové, moltes vegades, de fonts no renovables. Hi ha molt de camí per a l’estalvi energètic en el llums dels carrers!

De tot això i més vaig parlar a la reunió del diari Levante. Agresc als periodistes que m’invitaren pel seu interés pel problema de la contaminació lumínica i per saber-ne més dels esforços que fa la ciutat de València per reduir-la amb la instal·lació de nous llums més sostenibles.

Ací vos deixe l’article original:
“Vivimos una revolución energética con las renovables” Levante, R. F. | valència 15.03.2020
España se ha comprometido a que en el año 2030 el 74 % de la energía proceda de plantas eólicas, fotovoltaicas e hidráulicas – El gran reto es su almacenamiento y su integración en la red.

El acceso a la energía segura y continua condiciona enormemente las posibilidades de desarrollo humano, social y económico. Un grupo de expertos participó el martes pasado en el desayuno organizado por Levante-EMV para difundir el Objetivo de Desarrollo Sostenible número 7 de Naciones Unidas, que busca garantizar el acceso a la energía sostenible. España se ha comprometido a que en 2030 el 74 % de su mix energético esté compuesto por energías renovables. Ahora mismo hay una carrera por el despliegue de parques fotovoltaicos y eólicos, y los principales retos son su conexión a la red y el almacenamiento de la energía que producen. La serie de desayunos de los Objetivos de Desarrollo Sostenible cuenta con el patrocinio global de Facsa y Caixa Popular, y el número 7 ha contado con la colaboración especial de Opel Vara de Quart.

Continua a l’article….

Imatges:

1.- Foto del grup de persones convidades al desdejuni de Levante. R.F. Levante
2.- Sosteniblitat. Desenvolupament sostenible. Wikipedia Commons.

Invitat pel Fòrum Catarroja, i dins de les activitats que s’estan duent a terme al voltant de la sostenibilitat, fa uns dies vaig tindre el plaer de parlar d’un problema mediambiental poc coneguda pel públic però que té grans efectes sobre el medi ambient i la salut humana.

Es tracta de la contaminació lumínica, i, al contrari del que ens pretenen vendre, en la majoria de les nostres ciutats l’actual enllumenat públic no compleix les regles bàsiques de la sostenibilitat. Només algunes ciutats valencianes com Riba-roja de Túria, Meliana, Aras de los Olmos, Albalat dels Sorells i València s’han sumat de veritat a tindre unes llums càlides més amigables amb el medi ambient i amb la salut humana.

La sostenibilitat, i el desenvolupament sostenible, per definició inclou sempre obligatòriament els tres àmbits econòmic, social i ambiental. Així el desenvolupament sostenible requereix un desenvolupament tant econòmic (cal anar cap a l’eficiència) com social (no afectar el benestar de la població) mentre es protegeix el medi ambient. En el moment que no es té en compte un o dos d’ells deixa de tractar-se de sostenibilitat.

Moltes vegades la instal·lació de l’enllumenat públic, fins i tot el més modern amb LED de llum excessivament blanca, no és sostenible. La raó és que la potència dels llums és excessiva, amb la qual cosa és energia lumínica malbaratada, els llums blancs afecten el medi ambient i, a més aquest tipus d’enllumenat perjudica la salut humana, a través de la incidència en la producció de melatonina.

D’aquestes i d’altres coses vaig parlar al Fòrum de Catarroja davant d’un públic atent que va fer moltes preguntes al final.

Presentat per Conxa Romero, que també va fer les fotos d’aquest article, la meua intervenció va ser precedida per Elisa Gimeno que ens introduí en els Objectius de Desenvolupament Sostenible  (ODS). Una introducció necessària per conscienciar els presents de la necessitat de millorar el present per salvar el futur de les generacions dels humans que ens seguiran.

Vídeo del anunci de la xarrada: Contaminació lumínica i sostenibilitat

Enllaç al vídeo: Contaminació i sostenibilitat. Enric Marco, 27 gener 2020

Hace años era tradición montar el belén y el árbol de Navidad durante el puente de la Inmaculada. Los niños esperaban expectantes para poner las figuritas en los lugares adecuados y decorar el árbol con las bolas, las guirnaldas y la estrella con su cola. Mientras, en la calle, el frío ocupaba su lugar natural a finales del otoño.

Actualmente esta imagen ha cambiado. Los niños han crecido y ya están para otras cosas y las temperaturas suaves se alargan hasta bien entrado el invierno. Por eso, para recordar que la Navidad está a la vuelta de la esquina, las administraciones municipales, desde hace ya unos años, instalan millones de luces en las calles, primero en el centro y poco a poco en los barrios periféricos.

Pero no nos engañemos. No lo hacen para fomentar el espíritu festivo y solidario de estas fechas sino para promover el consumo. ¿Por qué las luces se encienden cada vez más pronto, en noviembre, y no se apagan hasta pasada la festividad de Reyes?

Definición de sostenibilidad

Acabada la Cumbre por el Clima de Madrid (COP25), en un mundo en crisis climática, con los niveles de concentración de CO₂ cerca de 411 ppm y subiendo, cualquier nueva acción humana ha de ser evaluada para comprobar su sostenibilidad.

Es necesario asegurar que satisface las necesidades de las generaciones actuales, pero sin afectar la capacidad de las futuras. En términos operacionales, debe promover el progreso económico y social, respetando los ecosistemas naturales y la calidad del medio ambiente.

De acuerdo con este criterio acuñado por las Naciones Unidas, la iluminación navideña de las ciudades no es sostenible. Es posible que los millones de luces instaladas por los gobiernos municipales incrementen la actividad económica como se pretende, pero también es seguro que lo hace sin respetar el medio ambiente y el bienestar de la población.

Demasiada luz nocturna

El exceso de luces de Navidad está relacionado con el problema de la contaminación lumínica. Ciudades ya de por sí muy contaminadas lumínicamente como Vigo o Madrid compiten por ver cuál de ellas llena más las calles de luces multicolores.

Estas ciudades añaden miles de lúmenes de flujo luminoso al cielo nocturno, afectando a zonas medioambientalmente muy sensibles como el Parque Nacional de las Islas Atlánticas o el Parque Nacional de la Sierra de Guadarrama. Otras urbes como Murcia lanzan descaradamente haces de luz al cielo, incumpliendo la legalidad.

La verdadera sostenibilidad consistiría en no incrementar el desastre ambiental que ya producen con el exceso usual de luz de sus calles. Por ejemplo, por cada lumen de luz de Navidad instalado deberían rebajar un lumen de la luz de las calles. Así se ha hecho en la Grand Place de Bruselas, donde han apagado la luz de la plaza para admirar los edificios iluminados.

Afectados por la contaminación lumínica

Que la luz artificial nocturna contamina es ya una evidencia científica. La intrusión lumínica en los ecosistemas que necesitan la oscuridad para vivir afecta a anfibios, tortugas marinas, plancton, mamíferos, aves y, sobre todo, a insectos.

En el caso de las aves, es muy conocido el problema con las pardelas en Canarias que, en su primer vuelo, quedan desorientadas por el alumbrado de las ciudades costeras. O la catástrofe de las miles de aves migratorias atrapadas por los haces luminosos que conmemoran cada 11 de septiembre los atentados de Nueva York.

Pero la cuestión es todavía más sangrante en el caso de los insectos. Un estudio reciente denuncia la disminución de los polinizadores en todo el mundo, siendo la contaminación lumínica una de las causas.

En las zonas de plantas iluminadas por la noche, las visitas nocturnas de insectos polinizadores se redujeron en un 62 % en comparación con las áreas oscuras. Y ello ocurre cuando las zonas iluminadas crecen a nivel mundial un 2,2 % al año.

Hemos sido capaces de poner en peligro el futuro de nuestros alimentos y de las plantas silvestres en general. Los humanos, como seres vivos de actividad diurna, tampoco nos libramos de los efectos nocivos de la luz artificial nocturna sobre nuestro sistema circadiano. Esta inhibe la producción de melatonina.

La cronodisrupción producida está relacionada con problemas de insomnio, obesidad, depresión o diabetes. Las luces led blancas con un exceso de componente azul que se instalan en muchas ciudades y pueblos son los mayores disruptores del ciclo día/noche de nuestro organismo. Y, por cierto, la mayoría de luces de Navidad o son blancas o son directamente azules.

Luces navideñas y transición energética

Resulta increíble que en un contexto de cambio climático evidente, y cuando es necesaria una transición energética feroz –se deberán cerrar las minas de carbón y el petróleo se dejará en sus pozos, para usar únicamente recursos 100 % renovables–, las administraciones estén fomentando luces no necesarias que consumen recursos no renovables y que emiten CO₂.

Se nos dirá que los led instalados no suponen un gasto excesivo, ni consumen mucho. Incluso que son sostenibles. Pero es un mal ejemplo que se da a los ciudadanos: si este exceso es posible, cualquier extra también lo será. Demuestra que los dirigentes no están dispuestos a cambiar el modelo de producción y consumo actual para dejar un planeta habitable para nuestros hijos y nietos.

En definitiva, hay que elegir bando: si queremos estar al lado de los negacionistas con Trump o seguir lo que nos dice la ciencia y estar al lado de Greta Thunberg. La decisión es nuestra y el resultado de nuestras acciones se verá en pocos años.

Enric Marco Soler, Técnico Superior de Astronomía, Universitat de València

Este artículo fue publicado originalmente en The Conversation. Lea el original.

He engegat una nova relació amb la revista The Conversation, en la que he publicat el meu primer article al voltant de l’exagerada instal·lació dels llums nadalencs a les ciutats de l’estat espanyol. I en la competició absurda de les ciutats per veure quina brilla i gasta més, en la que Vigo i Madrid encapçalen el ranking. No ho denuncie des dels punt de vista econòmic. Això ja ho ha fet la revista Newtral en una sèrie d’articles i un mapa interactiu espectacular. El meu article incideix en la impossibilitat que aquest tipus d’enllumenat efímer però contaminant lumínicament siga sostenible.

No existe la iluminación navideña sostenible

Hace años era tradición montar el belén y el árbol de Navidad durante el puente de la Inmaculada. Los niños esperaban expectantes para poner las figuritas en los lugares adecuados y decorar el árbol con las bolas, las guirnaldas y la estrella con su cola. Mientras, en la calle, el frío ocupaba su lugar natural a finales del otoño….

Continua a l’article….