Pols d'estels

El científic valencià Enric Marco Soler opina sobre els resultats de l’aplicació de llum LED en la seua ciutat. Els efectes negatius en la salut pesen més que l’estalvi energètic.

L’astrònom del Departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València, Enric Marco Soler va coordinar l’estudi “La contaminació lumínica generada per LEDS blancs” que va posar en qüestió l’eficiència i l’impacte d’aquestes lluminàries adoptada en la província de València.

Per què es va instal·lar amb tan poc debat la tecnologia LED en la il·luminació urbana?
És una tecnologia relativament nova per a il·luminació exterior, i ha arribat per a quedar-se. No obstant això, abans d’implantar-la no s’ha fet cap estudi cost-benefici durant tot el cicle de vida dels LED, des que es construeixen fins que es desbaraten i es reciclen. I el reciclatge és complicat ja que en els components electrònics del LED hi ha metalls pesats que són nocius per al medi ambient. No és vàlid que es diga que una vegada construït, el llum LED és energèticament més rendible que l’usual llum de sodi. Cal tenir-lo tot en compte. Només en els últims anys han començat els primers estudis acadèmics sobre el cicle complet de vida i la seua eficiència. I els resultats, de moment, revelen que els llums de sodi són encara més eficients. Les empreses han venut el seu producte centrant-se només en el consum i sense tenir present els problemes col·laterals del seu ús.

En Buenos Aires es reemplaçarà el 70 per cent de les lluminàries. I l’argument és que estalviaran un 50 per cent de consum elèctric i que l’impacte ambiental serà positiu, quin és la seua opinió?
Quan es diu açò, s’està parlant de l’estalvi per lluminària. No obstant això l’estalvi podria ser molt major si en comptes de canviar els llums es fera abans una bona auditoria luminotècnica i energètica en tot Buenos Aires. S’ha fet? ….

Continua …

Aquesta auditoria hauria de respondre si falten o sobren lluminàries, si estan ben distribuïdes, si els carrers estan ben il·luminats, o manca llum, o si hi ha massa potència reactiva que es paga però no s’usa, entre altres qüestions. A més, els LED són dispositius electrònics que funcionen amb corrent continu. Per a instal·lar-los en il·luminació exterior, que funciona en corrent altern, han d’incorporar un transformador de corrent que es calfa, i, per tant, també es consumeix energia. El de l’impacte ambiental positiu no ho entenc. Es refereix que, com duren més, la seua construcció i ús implica un impacte menor en l’emissió de diòxid de carboni a l’atmosfera? Açò és la història de sempre. Encara no he vist un estudi seriós sobre aqueixa afirmació.

Hi ha contaminació lumínica?
Si el LED és de color blanc, el problema s’agreuja molt més ja que el component blau de la llum blanca es difon més en l’atmosfera d’acord amb la llei de dispersió de Rayleigh (recordeu el fons blau del cel, que prové de la llum blanca del Sol) i, per això, es produeix major enlluernament als vianants, als vehicles i major contaminació lumínica en el medi natural ja que s’observarà molt més lluny.

Quins són les seues conclusions?
Nosaltres estudiem bàsicament la contaminació lumínica causada per l’enllumenat públic de l’àrea metropolitana de València sobre els tres parcs naturals més pròxims. Però des de l’estiu passat, un projecte de la Diputació de València, l’organisme provincial, va incentivar la implantació dels LED en més de dos-centes poblacions properes a la ciutat. Tot això sense estudis tècnics ni ambientals. L’únic argument va ser l’estalvi per lluminària. A més, posteriorment vam comprovar que s’estan instal·lant LED de llum blanca, que des del punt de vista físic, mediambiental i de salut humana són els més nocius. Aquesta llum arriba més lluny, enlluerna més, afecta les comunitats animals i vegetals, sobretot els insectes, i finalment també la salut humana. Els insectes no veuen en el mateix rang espectral que nosaltres. Ells són cecs al color roig i, no obstant això, veuen molt bé el blau i l’ultraviolat, que nosaltres no podem veure. Una llum blanca, siga de LED o d’altre tipus, amb el seu necessari component blau, els atrau moltíssim. Els insectes voladores utilitzen els astres per a volar. Si observen allà lluny un llum blanc malgasten la seua curta vida, potser de només un dia, per a volar cap a ell. Creuen que estan seguint la Lluna quan realment giren al voltant del llum i solen morir d’esgotament, de fam, per electrocució, depredats o simplement es queden cecs.

I l’efecte en els humans?
Hi ha estudis molt qualificats sobre com incideixen sobre la salut humana les llums blanques o blaves en la il·luminació nocturna. L’ésser humà és un animal diürn. El cos s’adapta als cicles dia/nit a través d’un mecanisme que es troba en la glàndula pineal. El transmissor de la informació és l’hormona melatonina que només se segrega en hores nocturnes. No obstant això, si es detecta alguna llum blanca, o blava durant la nit, s’inhibeix la producció de melatonina ja que s’interpreta que és de dia i, per això, en vigília. L’efecte d’aquesta cronodisrupció sobre la salut és l’envelliment prematur, problemes cardiacs, alteració del somni, deterioració cognitiu, trastorns afectius. A més, nivells baixos de melatonina en sang poden induir el creixement d’alguns tipus de càncer.

Vostè viu en una zona on ja està començant aqueixa conversió, com és la seua experiència quotidiana?
La meua experiència és negativa ja que s’estan implantant sense control, sense estudis tècnics i a més sense tenir en consideració afectacions mediambientals. Part de la població protesta per l’excessiu enlluernament, o per no tenir una il·luminació uniforme ja que algunes vegades la llum no arriba a terra. No obstant això, la majoria de la població no expressa encara la seua opinió ja que no s’ha plantejat que la contaminació lumínica siga un problema. La tecnologia és nova a València. Ja veurem que passa dins d’uns mesos.

Hi ha consens entre governs i empreses sobre aquesta tecnologia.
L’argument és únicament l’estalvi a curt termini sense avaluar tot el cicle de vida dels LED. Hi ha altres mecanismes per a estalviar molt més eficients que ja he exposat. Cal reconèixer que els LED han vingut per a quedar-se, però encara no són suficientment eficients per a substituir als llums actuals de sodi d’alta pressió. Si bé els LED blancs reprodueixen millor el color dels objectes que les llums de sodi, aquest suposat benefici no compensa els problemes mediambientals. L’obstinació d’instal·lar LED de llum blanca és totalment estúpid, haurien d’estar prohibits. En Espanya les llums amb component blau (color blanc) estan totalment prohibits en els parcs naturals. No obstant això, no es diu gens de les proximitats als parcs, la qual cosa és un absurd ja que aquesta llum els arriba directament.

Font: Redacció Z

Enric Marco Soler: “Deberían estar prohibidos”, Diario Z, 3 d’abril 2013

Foto: Instal·lació de LEDs a Nova Escòcia, Canadà.

Se substituirà el 70% de l’enllumenat per lluminàries LED. El govern diu que estalvien energia, encara que el seu impacte ambiental no s’ha estudiat. Científics alerten que pot perjudicar la salut.

La nit portenya ja no serà la mateixa: la llum groguenca que dóna color a la Ciutat serà reemplaçada per una llum blanca potent que canviarà el paisatge nocturn. Després que el Govern de la Ciutat culmine amb el recanvi d’unes 91 mil lluminàries de sodi (72 per cent del total) per fanals LED, Buenos Aires es convertirà –segons el Ministeri d’Ambient i Espai Públic– en una de les “ciutats del món amb major quantitat de llums LED introduïdes en la xarxa d’enllumenat públic”.

Això és bo o és dolent? En principi, es tracta d’una inversió de 291 milions de pesos en tres anys. El Govern va justificar aquesta decisió en dos aspectes: l’econòmic i l’ecològic. Segons informació oficial, la Ciutat paga actualment 100 milions de pesos d’electricitat per enllumenat i 70 milions de pesos per manteniment. “S’espera reduir el consum d’electricitat entre un 45/50 per cent i el de manteniment en un 25/30 per cent”, expliquen. I agreguen que el LED assegura “major eficiència: major vida útil, menor consum, sota cost de manteniment, major poder lumínic. Amb açò, ens acostem a la nostra meta de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle i també a baixar costos operatius”, va assenyalar el ministre Diego Santilli.

Quan Diari Z li va demanar al ministeri d’Ambient els informes tècnics que van donar sustent a la decisió de canviar radicalment la il·luminació urbana, el Ministeri no va respondre la pregunta: es va limitar a enumerar potencials avantatges d’aqueixa tecnologia sense especificar en quina es basava. A més, van oferir una llista de ciutats que ja van encarar aquesta conversió tecnològica: Los Àngeles i Boston (EUA), Sídney (Austràlia) i Hsinchu (Taiwán), entre altres.

En veritat, no existeixen estudis concloents sobre la tecnologia LED aplicada a la il·luminació d’exteriors i hi ha veus oposades respecte dels seus efectes en la visió humana i sobre les seues virtuts ecològiques. Tampoc hi ha consens sobre els avantatges econòmics que implicaria.

NI SALUT

Diari Z va consultar especialistes de dues universitats –la Nacional de Tucumán i la de València– i va accedir a informes de l’Agència Nacional de Seguretat Sanitària de França (Anses) i la ong norteamericana que s’ocupa de la pol·lució lumínica International Dark-Sky Association (IDA). També consultà dos oftalmòlegs argentins, els quals al seu torn van facilitar estudis de Japó, Espanya, França i els Estats Units.

Continua…

L’objectiu d’aquestes investigacions va ser avaluar l’impacte de la llum blanca emesa pel LED. L’agència francesa va determinar en 2011 que els nous dispositius LED “utilitzen díodes electroluminosos que tenen efectes negatius sobre la vista. Els LED de llum blanca utilitzen una alta proporció de llum blava, la lluminositat de la qual és molt alta, produint enlluernament i estrès tòxic per a la retina”. I agrega: “En aquests sistemes d’il·luminació la intensitat lumínica pot arribar a ésser fins a mil vegades major que en els sistemes tradicionals i els xiquets són especialment sensibles a aquest risc ja que el seu cristal·lí està encara en desenvolupament i és incapaç de filtrar la llum de manera eficient”. Altre grup de risc, segons Anses, són les persones operades de cataractes i qui tenen fotosensibilitat.

Luciano Berretta és especialista en retina i còrnia, i integrant de la Societat Argentina d’Oftalmologia (SAO). Coincideix en que “l’exposició al LED pot resultar perillosa en xiquets”, però va advertir que “no existeixen estudis d’aquest tipus en l’Argentina i molt pocs a nivell mundial”. I va ser caut a l’hora de donar el seu veredicte sobre l’impacte d’aquestes lluminàries instal·lades en el carrer: “Tot va a dependre de la qualitat dels focus i que siguen instal·lats per personal qualificat perquè el mal ús o l’ús indiscriminat, l’alta exposició, pot generar danys oculars”.

Nicolás Levaggi –metge de l’Hospital Oftalmològic Lagleyze– va assenyalar que “l’exposició al LED de pacients predisposats pot generar maculopatia, una malaltia irreversible que afecta a la part central de la retina”. Levaggi considera que és necessari estudiar a les poblacions que s’exposen a aquest tipus de llum per a quantificar el risc real.

IDA, una organització nord-americana que des de 1988 es dedica a “advertir els perills de la contaminació lumínica”, també desaconsella l’ús de LED: segons informa, “el reemplaçament de les llums exteriors existents (principalment de sodi a pressió) amb recursos que emeten llum blanca i blava (tecnologia LED) no és prudent donat l’impacte negatiu ambiental i humà que pot resultar”.

La ONG critica els fabricants que promouen la il·luminació urbana amb LED i assenyala que el seu poder de lobby és suficient com per a haver assolit que en 2009 la Unió Europea (UE) ordenara reemplaçar les lluminàries per nous fanals LED. En total, es calcula que a Europa serien substituïdes uns 8 mil milions de bombetes.

Segons estimacions del mercat, la nova vedette de la indústria elèctrica actualment representa quasi el 30 per cent de la facturació total del sector, però es projecta que prompte arribarà al 50 per cent. En el 2020, estimen, representarà un 60 per cent dels ingressos d’aqueixa indústria.

Acatant la recomanació de la Unió Europea, a final de 2012, 211 dels 266 ajuntaments de la província de València van resoldre complir amb el recanvi tecnològic. Es va projectar una inversió de 30 milions d’euros per a comprar al voltant de 150 mil bombetes LED.

La Universitat de València va encarar llavors un estudi (“La contaminació lumínica generada per LED blancs”) que va descobrir alguns problemes reforçant el vell refrany que no tot el que brilla és or. El coordinador d’aqueix informe, l’astrònom Enric Marco Soler, va dialogar via mail amb Diari Z i va subratllar l’absència d’estudis sobre el cost/benefici de la tecnologia LED. “No se n’ha fet cap”, va explicar Marco, qui a més es va esplaiar sobre els desavantatges per als éssers humans: “El cos s’adapta als cicles dia/nit a través d’un mecanisme que es troba en la glàndula pineal. El transmissor de la informació és l’hormona melatonina que només se segrega en hores nocturnes. No obstant això, si es detecta alguna llum blanca o blava durant la nit, s’inhibeix la producció de melatonina ja que s’interpreta que és de dia i, per això, en vigília. L’efecte d’aquesta cronodisrupción sobre la salut és l’envelliment prematur, problemes cardíacs, alteració del son, deterioració cognitiva, trastorns afectius. A més, nivells baixos de melatonina en sang poden induir el creixement d’alguns tipus de càncer”.

També va posar en dubte els beneficis ecològics: “Això de l’impacte ambiental positiu no ho entenc. Es refereix que, com duren més, la seua construcció i ús implica un impacte menor en l’emissió de diòxid de carboni a l’atmosfera? Açò és la història de sempre. Encara no he vist un estudi seriós sobre aqueixa afirmació”.

NI DINERS
 
Si els dubtes es refermen sobre l’impacte en la salut humana, les referides a l’aspecte econòmic no es queden enrere. El Govern de la Ciutat és categòric: es reduirà a la meitat la despesa d’energia. A més, el ministre Santilli afirma que es baixaran costos operatius en el manteniment. La Ciutat contarà amb un centre de Telegestió (s’ocuparà del monitoreig digital des d’un espai unificat) que ajudarà a reduir el cost -que avui li costen uns 70 milions de pesos a les arques portenyes- en un 30 per cent. Els dubtes sobre el cost-benefici plantejades per la Universitat de València van ser reforçades per un estudi realitzat pel cap del Departament de Luminotècnia Llum i Visió de la Universitat Nacional de Tucumán, Eduardo Pomera. Aquest va presentar un informe durant el Congrés Internacional Lux Amèrica realitzat a Cartagena d’Índies (Colòmbia) l’any passat. “La decisió de reemplaçar lluminàries eficients de sodi o mercuri halogen ceràmic per LED, no és una alternativa econòmicament convenient. El seu reemplaçament és una decisió política sense suport tècnic ara per ara”, va dir a DIARIO Z l’investigador tucumà.

Pomera va comparar els avantatges i els desavantatges econòmics de diferents alternatives de sistemes d’enllumenat urbà: lluminàries amb llums de sodi d’alta pressió (llum groguenca tradicional de l’enllumenat vial), lluminàries amb llums de mercuri halogen amb cremador ceràmic (llum blanca càlida neutra o freda), lluminàries amb llums d’inducció (llum blanca també), lluminàries amb llums de plasma (llum blanca) i lluminàries LED (llum blanca).

Les instal·lacions d’aquestes diverses tecnologies havien de satisfer els requeriments luminotècnics de les normes IRAM-AADL Argentina en quatre tipus de vies de trànsit: autopistes, rutes, carrers secundaris i carrers residencials. Excepte la lluminària de sodi d’alta pressió, totes les altres produeixen llum blanca.

El resultat va ser que “la tecnologia LED, des del punt de vista d’eficiència energètica, ha igualat a les lluminàries de sodi d’alta pressió, mercuri halogen i plasma, però els costos no justifiquen encara la seua implantació, doncs no hi ha benefici per a amortitzar la gran inversió que requereixen, encara en el supòsit que no fallaren i sobrevisqueren més de vint-i-cinc anys”.

Pomera també va qüestionar que els LED poden tenir una vida útil d’entre 50 mil i 100 mil hores o més, com afirma el govern porteny. “Són afirmacions de fabricants no escrupulosos”, va assenyalar Pomera i va indicar que “els més seriosos li reconeixen una vida útil de 25 mil hores”.

Luz mala, Diario Z, 3 d’abril 2013

Font: Redacció Z
Foto: Diario Z

Això de la xarxa és meravellós. Per camins intrincats però certers, el nostre informe sobre la contaminació lumínica produïda pels LEDs blancs ha arribat a l’Argentina.

La nostra protesta raonada, utilitzant només arguments tècnics i científics, ha travessat l’Atlàntic. Fa uns dies el periodista Franco Spinetta de Diario Z va entrevistar-me via e-mail per preguntar-me el meu parer sobre el canvi del 70% de les lluminàries de sodi a LEDs blancs que va a realitzar-se en la ciutat de Buenos Aires.

La meua opinió sobre aquest fet, com suposaran els meus lectors, va ser negativa vist l’allau de pobles valencians que han instal·lats els LEDs blancs als carrers sense cap estudi tècnic ni ambiental. El cas més flagrant, per ara, ha estat el poble de Simat, que al costat mateix del Monestir de la Valldigna disposa ara de desenes de luminàries blanques excessivament brillants. Sembla també que a la capital argentina tampoc saben fer estudis tècnics abans d’utilitzar una tecnologia nova com els LED.

El periodista ha fet dos bons articles sobre el tema, preguntant-me no només a mi, sinó també a un enginyer argentí, que per primera vegada ha mesurat l’eficiència de les lluminàries LED. També ha parlat amb la International Dark-Sky Association (IDA) dels Estats Units. Només ha comés un petit error. M’ha fet catedràtic i cap del departament. Això no és cert però li ho perdonarem.

M’ha sobtat veure com Buenos Aires té unes 125.000 lluminàries mentre que València, amb molta menys població, en té unes 100.000. I després no volen que diguem que el Cap i Casal no està sobreenllumenat.

Us posaré els articles en els dos apunts següents.

Foto: Canvi de llums a Buenos Aires. Diario Z.

L’enllumenament públic nocturn ha permés que la vida dels humans no es reduesca només a les hores de llum natural. També en les hores de foscor podem fer activitats, gaudir del lleure o bé estar amb la família. Tanmateix aquesta bondat s’ha pervertit en els últims anys i el descontrol lumínic ha generat un nou tipus de pol·lució que ens furta un bé que sempre havíem posseït: el cel estrellat.

La contaminació lumínica és causada per l’emissió de fluxos lluminosos de fonts artificials amb potència, horaris, orientació o rang espectral totalment inadequats, amb la conseqüent pèrdua de la foscor natural del medi nocturn.

Si bé els primers afectats foren els astrònoms, que veieren com les nebuloses i la Via Làctia es diluïen en un cel cada vegada més brillant, ben aviat van protestar els biòlegs, preocupats per l’impacte de la nova contaminació sobre el medi natural. Darrerament també els metges han demostrat que la irrupció dels llums blancs en l’enllumenat exterior afecta negativament la salut humana.

Una lluminària eficient hauria d’il·luminar només la zona de pas de vehicles i vianants i no la façana d’enfront ni tampoc la zona natural o la platja del davant. Tot flux lluminós emés per damunt de l’horitzontal és un malbaratament energètic i, a més, serà observat a centenars de quilòmetres de distància. Així, l’emissió horitzontal de l’enllumenat públic de València, sobretot, però també de Madrid, és visible des de l’observatori de la Universitat de València a Aras de los Olmos, els Serrans.

Els insectes són els animals més sensibles a la contaminació lumínica. Un 80% d’ells són nocturns i molts s’orienten atenent els astres. Però un llum artificial, actuarà com a pol d’atracció per a ells en brillar més que la Lluna, ja que evolutivament no han assimilat la diferència de l’astre amb un fanal. I així és com els insectes malbaraten la seua vida breu al voltant dels punts de llum, fins que moren per esgotament, per xoc, electrocució, ceguesa o bé són depredats innecessàriament.

La irrupció de llums tipus LED ha agreujat el problema. La llum blanca de molts d’ells és una agressió ambiental i acabarà afectant la salut humana. La llum blanca té un component blau que es dispersa més a l’atmosfera i és molt agressiu per als ecosistemes nocturns. L’exposició a aquesta llum inhibeix la producció de melatonina en humans i n’altera el sistema circadià, pel qual els ritmes fisiològics es coordinen amb l’entorn. Els estudis epidemiològics mostren una relació entre la cronodisrupció i l’augment de la incidència de malalties cardiovasculars, deteriorament cognitiu, trastorns afectius i envelliment accelerat.

Ha costat molt que la població assumesca la conservació dels rius i de l’atmosfera. Ara és l’hora de pressionar els nostres governants perquè apliquen les normatives existents i en creen de noves per preservar el cel nocturn. Si no ho fem estarà en joc no només la pèrdua de les estrelles, sinó també els ecosistemes nocturns i la salut humana. Ho deixarem córrer?

Enric Marco
Departament d’Astronomia i Astrofísica, Universitat de València
Coordinador valencià de Cel Fosc

Angel Morales Rubio
Departament de Química Analítica, Universitat de València
President Coordinadora en defensa de los bosques del Turia

I la nit serà dia. Saó, març 2013. Enric Marco i Angel Morales.

Nota: Saó és la revista degana escrita en català al País Valencià. Ajudeu la revista subscrivint-vos-hi. Ha estat un plaer col·laborar amb Saó.

Foto: Auditori de Riba-roja de Túria. Un excés de lluminàries tipus bola amb llum que es dispersa en l’atmosfera i molesta els vianants, molt a prop del Parc Natural del Túria.

L’assemblea anual de Cel Fosc, associació contra la contaminació lumínica, celebrà el dissabte 23 passat,  la seua reunió anual al petit municipi de Pujalt, dins del terme de Sort, el Pallars Sobirà, a la seu de l’interessant Museu de Papallones de Catalunya.

Cel Fosc es va crear a Catalunya per lluitar en contra de la contaminació lumínica. Avui es d’àmbit estatal i continua lluitant en les tres seues tres principals vessants: protecció del cel nocturn, de la biodiversitat i de l’estalvi energètic.

Al Pallars, l’arribada de la primavera no ha desfet encara la neu que dalt dels pics més alts del Parc de l’Alt Pirineu i de la Vall d’Àssua amb el pic de Mainera, amb 2.906 m, apareixen completament nevats.

Després d’un viatge de més de 6 hores des del Pais Valencià arribàrem a l’hora justa a la reunió, que estava presidida per l’alcalde de Sort, Llàcer Sibis i Gosset.

El president de Cel Fosc, Fernando Jaúregui, agraï la incorporació de la Coordinadora en defensa dels boscos del Túria com a nou membre de l’associació. “És molt important que agrupacions en defensa del medi ambient també s’impliquen en la defensa del cel nocturn i que no només ho facen els astrònoms“, remarcà. “Aquesta és una lluita que afecta a tots“.

Alfons G. Dolsa, biòleg curador del Museu de Papallones, ens presentà els seus estudis a l’interior dels boscos sobre un nou tipus d’enllumenament exterior que no afecta els insectes, els LEDs de color ambre. Aquest tipus de llum no emet pràcticament res en la zona del blau i, per tant, és quasi invisible per als insectes. De fet, la Generalitat de Catalunya subvenciona només canvis d’enllumenament públic amb llum de sodi, la groga típica dels carrers, i amb LEDs ambre. Fa uns dies eixí un extens article sobre aquest nou tipus d’enllumenament a El Periódico.
I és que cal tenir en compte que a Catalunya hi ha 4000 especies de papallones, de les quals només 219 són diürnes i, per tant, ens digué, Dolsa, els efectes de la contaminació lumínica sobre elles es desastrosa, amb una pèrdua de biodiversitat.

Després d’un molt bon dinar a Ca l’Anton, que va tindre la paciència d’esperar-nos una hora més enllà del previst, la reunió continuà amb l’explicació de les diverses delegacions territorials.

Com a coordinador valencià de Cel Fosc vaig exposar les accions que he dut a terme, la majoria d’elles en col·laboració amb la Coordinadora en defensa dels boscos del Túria. Ha estat un any llarg i dur, sobretot per la irrupció, sense estudis tècnics, del programa dels LEDs de la diputació de València. En resum hem fet:

1. Xerrades divulgatives del problema en els pobles dels parcs naturals valencians
2. Entrevistes i articles en els mitjans de comunicació (premsa, ràdio, televisió)
3. Participació en els plens municipals i proposta de mocions
4. Reunions amb tècnics i regidors per parlar del problema i col·laborar en ordenances municipals
5. Escrits de protesta contra la contaminació lumínica per registre a ajuntaments del Parc del Túria
6. Protesta per instal·lació de llums de bola en un col·legi de Manises i resoució del Síndic de Greuges.
7. Protesta pels projectors del principi de la pista de l’aeroport de València i resposta d’Aena.
8. Estudis de camp de mesures del fons del cel nocturn en diversos parcs naturals valencians
9. Participació en diverses exposicions sobre els parcs naturals organitzades per la Universitat de València. Panells sobre la contaminació lumínica en cada parc.

Per a finalitzar l’assemblea es van proposar les línies de treball per a l’any 2013:

– Organització del XIII Simposi Europeu per a la protecció del cel nocturn que tindrà lloc en el Planetari de Pamplona, els dies 12, 13 i 14 de setembre de 2013 i continuar amb les línia d’actuació i activitats desenvolupades fins al moment.

Després d’acabada l’assemblea se’n mostrà el Museu de Papallones i la didàctica d’Alfons es féu més patent. Ens contà coses ben sorprenents d’aquest món que no coneixia. Qui inventà el paper, la ceràmica, l’arquitectura…? Ens assenyalà les papallones més sorprenents, des de la papallona més ràpida, a alguna endèmica descoberta per ell mateix Mariateresa (Heodes virgaureae pyraeneicola mariateresa) o les papallones migratòries que poden creuar Europa en 25 dies. Una d’elles, la papallona nocturna plusia (autographa gamma) és, fins i tot, capaç d’enganyar els seus depredadors amb eines d’alta tecnologia. Quan un ratpenat envia ultrasons per detectar-la, ella ho nota i activa unes contramesures. Envia també ultrasons per crear imatges fantasma i desconcertar l’enemic. La vida es defensa.

Foto 1. Un moment de l’assemblea. Enric Marco.
Foto 2. Luminària LED ambre. AMR.
Foto 3. Alfons G. Dolsa explicant-nos el cicle vital de les papallones i els avenços tecnològics dels insectes. Enric Marco.

Dilluns passat m’entrevistaren a la nova ràdio de la Universitat de València. Si fins ara havia parlat dels efectes de la llum blanca sobre el medi ambient, aquesta vegada m’han preguntat sobre les incidències sobre la salut humana. Jo he parlat sobretot de la part física, del perquè el color blau, que és part essencial de qualsevol llum blanca, es dispersa més en l’atmosfera i també del mal negoci que han fet els ajuntaments valencians instal·lant els llums de LEDs oferits per la diputació de València.

Per a parlar de manera més apropiada sobre els efectes sobre la salut humana, la periodista ha entrevistat el professor de medicina Francisco Martínez Soriano, que va col·laborar amb nosaltres en l’Informe sobre els LEDs blancs que presentàrem a la Universitat de València el 18 de desembre passat.

El programa A la teua salut, convida, des de totes les vessants, a dur una vida sana i saludable amb consells, curiositats i la participació d’especialistes.

El programa del dia 27 de març introdueix el tema d’aquesta manera:

Avui parlem de contaminació lumínica i dels seus efectes sobre la salut dels éssers humans. Una exposició perllongada a llums amb una curta longitud d’ona (llums blanques), com els LEDs, pot provocar trastorns en el son, en el comportament i en el sistema endocrí. Els professors de la Universitat Francisco Martínez i Enric Marco ens donen tots els detalls.

Àudio:

La contaminació lumínica i els seus efectes sobre la salut dels éssers humans.

Foto: Canvi d’enllumenament a LEDs blancs a Montehorquera, urbanització del municipi de Vilamarxant, situada junt al Parc Natural del Túria. Noteu la diferència? Ho veiem igual?. Autor: AMR.

Els habitants de l’interior valencià es mouen per explotar el millor que tenen. Si el paisatge, la gastronomia, la història i les muntanyes són motius suficients per perdre’s pels Serrans, el cel nocturn ha començat a ser valorat per a promoure un turisme especial però molt respectuós amb el medi ambient: el turisme astronòmic.

Aquesta comarca és segurament, juntament amb els Ports, la més fosca del País Valencià. Per això mateix, els telescopis de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València, així com els de l’Asssociació Valenciana d’Astronomia comparteixen la Muela de Santa Catalina a Aras de los Olmos. Una mica més al nord, ja a terres aragoneses, però sota un mateix cel, els telescopis del Centro de Física del Cosmos de Aragón (CEFCA) coronen el Pico del Buitre a la Serra de Javalambre.

Per parlar de com protegir i treure rendiment econòmic a aquest cel meravellós, l’ajuntament d’Alpont, organitzà les Jornades de Turisme Astronòmic i Enllumenament Exterior Sostenible els dies 14, 15 i 16 de març passat.

En la primera jornada sobre turisme astronòmic, celebrada a l’ajuntament d’Alpont el 14 de març, i amb 4 ºC i un vent gelat, es va parlar del problema creixent de la contaminació lumínica, tant per l’excés d’il·luminació, pel mal disseny de les luminàries, com per l’ús de llums de colors inadequats. Susana Malón, directora de l’empresa Lumínica Ambiental, amb una disertació molt clara i didàctica, ens parlà de l’enllumenament sostenible i del fet que enllumenar millor no és més car. Joan Manel Bullón, tècnic mediambiental i astrònom aficionat, ens endinsà en la bellesa del cel de la Serrania mentre que nosaltres, com a Grup de Treball de Contaminació Lumínica de la Universitat de València, mostràrem amb les nostres mesures la foscor del fons del cel d’aquestes comarques i remarcàrem els perills que amenacen el cel dels Serrans: els projectors blancs intermitents dels aerogeneradors i la implantació dels LEDs blancs impulsats per la diputació de València.

Finalment Mariano Moles, director del CEFCA, i impulsor dels telescopis de la Serra de Javalembre, ens animà a defensar el cel nocturn ja que ens hi juguem molt.

Entre els nombrosos assistents es trobaven alcaldes, tècnics municipals, tècnics mediambientals, tècnics de parcs naturals i professionals del sector d’il·luminació, tots ells molt conscienciats amb aquest problema. Aquests municipis d’interior estan apostant per un turisme diferent emprant un recurs que hauria de ser patrimoni de la humanitat i que a més a més no costa diners: les estrelles presents en el firmament.

Per la vesprada, aguantant un vent glaçat, visitarem, de la ma d’Ángel Flores i de l’alcaldessa d’Alpont, els altars neolítics descoberts per Flores que es troben orientats cap a l’eixida del Sol en el dia del solstici d’estiu.

Per a complementar la jornada, a boqueta de nit, es va realitzar una observació amb telescopis dels astres del cel que ressaltaven sobre un fons realment fosc: el cometa C/2011 L4 Panstarrs per l’oest, la Lluna més amunt, Júpiter, nebuloses i cúmuls d’estrelles. Tanmateix, per l’horitzó s’observaven els perills a que s’exposa la Serrania: la il·luminació LED de Titaguas i Sinarcas, els projectors blancs intermitents dels aerogeneradors en direcció al NE i el balafiament de la cúpula lluminosa de la ciutat de València i la seua àrea metropolitana.

Foto 1. Taula redona de discussió dels efectes de la contaminació lumínica.

Foto 2. Cartell de les jornades.

Foto 3. Sobre el fons del poble d’Alpont, el grup de contaminació lumínica.

El portaveu de Compromís Joan Ribó presentava en el plenari de l’ajuntament de València del 25 de gener passat una moció per tal d’elaborar un pla per augmentar l’eficiència energètica i per combatre la contaminació lumínica de l’enllumenat de la ciutat. Com es pot observar als mapes del l’Estació Espacial Internacional, València és una de les ciutats que tenen major contaminació lumínica del món, només superada per Las Vegas i Dubai.

Molt ben informat, parla dels temes més importants de contaminació lumínica, de la sobreiluminació de la ciutat, de com es camuflen les despeses d’enllumenat públic, de la fal·làcia de la seguretat, del pla de la diputació per canviar l’enllumenat per LED, de l’incompliment de la normativa en el pàrquing de l’antic hospital o a l’edifici de la Tabacalera amb llums de globus il·legals, de l’efecte nociu dels LEDs blancs i de la necessitat de fer un estudi tècnic seriós del problema.
 

Que els escarabats piloters són insectes de terra, ningú no ho dubta. Però ningú no sospitava que estigueren també interessats en les estrelles i la Via Làctia com ho estaven els antics mariners. Tan uns com els altres fan servir els astres per orientar-se en la nit i no perdre el seu rumb.

És ben conegut que les aus s’orienten pels estels però fins ara hi ha poques evidències que també ho fan els insectes. Tanmateix és la primera vegada que s’ha observat que el resplendor suau de la Via Làctia és suficient per a guiar els escarabats piloters africans en la nit segons demostra un informe publicat en línia el 24 de gener a la revista Current Biology, una publicació de Cell Press.

Aquests insectes copròfags recullen excrements i en fan una bola per transportar-la millor. Aquesta serveix per alimentar-se o per enterrar-la i dipositar els ous i que siga aliment per a les larves. Els insectes necessiten allunyar-se ràpidament en línia recta per evitar que uns altres escarabats els furten la bola. Podeu veure aquest vídeo d’un escarabat ben nostre rodant i amagant els excrements a la platja de Piles, la Safor.

En les nits fosques i sense Lluna quan les estrelles estan ben visibles i la Via Làctia es destaca en el firmament, els escarabats africans fan un camí ben recte per amagar la bola d’excrements. Tanmateix en una nit amb núvols aquests insectes perden aquesta capacitat.

Aquesta habilitat dels escarabats piloters s’ha estudiat en condicions controlades en l’interior d’un planetari. Si se’ls mostrava un cel estrellat amb la presència de la Via Làctia transportaven la seua bola de la mateixa manera que quan només sel’s mostrava la difusa franja de la Via Làctia.

Aquest descobriment obre la porta a explorar la possibilitat que d’altres insectes utilitzen també les estrelles i el perfil de la nostra Galàxia per orientar-se en la nit.

Redactant aquesta notícia no puc deixar de pensar com la contaminació lumínica causada per l’enllumenament artificial excessiu pertorba de manera dramàtica, i més encara en els entorns naturals, l’orientació nocturna de les aus i, pel que sembla també, almenys la d’algunes espècies d’insectes.

Imatge: Es podria esperar que els escarabats piloters mantingueren els seus “nassos a terra”, però en realitat estan molt en sintonia amb el cel. Un informe publicat en línia el 24 de gener a la revista Current Biology, una publicació de Cell Press, demostra que, fins i tot en les nits més fosques, els insectes africans són guiats pel suau resplendor de la Via Làctia.

Credit: Current Biology, Dacke et al. “Dung beetles use the Milky Way for orientation.” 

M’han dit que el nostre informe sobre l’efecte dels LEDs de llum blanca potser exagera pel que respecta a l’efecte sobre el medi ambient i la salut humana.La contaminació lumínica és una nova contaminació causada pel desarrollisme sense escrúpols i els llums blancs, siga amb LEDs o amb qualsevol altre tipus d’enllumenat, són els llums més nocius de tots.

El fet de parlar dels LEDs de llum blanca justament ara és degut a que justament és el tipus d’il·luminació que es vol instal·lar majoritàriament a tots els municipis només per un estalvi econòmic a curt termini.

Cal recordar, però, que els LEDs de llum blanca emeten intensament en la regió lluminosa del blau i, precisament això, és el que els fa tan nocius per al medi ambient. Està ben comprovat, des de fa uns 10 anys, que l’efecte sobre la salut humana és la capacitat de suprimir l’alliberament de melatonina. Això repercuteix en els ritmes circadians i de retruc en la salut (càncer, obesitat, diabetis i malalties cardiovasculars). És, per tant, la pitjor llum que podem tindre durant la nit. De fet s’ha descobert un nou fotoreceptor en la retina, diferent dels cons i bastons, amb la propietat de ser sensible a la llum blava. És el que rep el senyal de la llum i el que avisa el cervell d’estar en alerta durant el dia.

Els efectes de la llum blava no és un tema menor si fins i tot la NASA va a canviar proximament el sistema d’enllumenat de l’Estació Espacial Internacional per solucionar els problemes d’insomni dels astronautes. En òrbita el cicle dia/nit dura 90 minuts, que és el temps en que la nau fa una volta a la Terra. A més a més els llums de l’Estació sempre estan engegades.  És per això que els astronautes només dormen 6 hores i estan cansats, ja que els ritmes circardians resulten molt afectats.

Per això la NASA va a canviar els 85 fluorescents de la secció nord-americana de la ISS amb LEDs que emeten en diversos colors. En hores de treball el color serà blanc, en períodes d’alerta seran blaus i per poder dormir els LEDs canviaran a colors càlids com el roig.

Però on també s’han estudiat els efectes de la llum blanca i dels LEDs blancs és en la fauna i la flora. El primer indret on s’instal·laren LEDs en l’enllumenat públic fou en Hawai i no varen trigar en observar l’increïble mortaldat que això provocava en alguns ocells joves que eren atrets per aquesta mena de llum diürna i que volaven al seu voltant fins a la mort.

Altre efecte semblant s’ha observat en les tortugues marines que naixen a les platges i que marxen cap als llums blancs dels passejos marins en lloc d’anar cap a la mar.

Els LEDs no són encara competitius front a les llums de sodi d’alta pressió. Algun dia ho seran, sense dubte, i seria molt important que, al mateix temps, s’evitaren els tons blavosos durant la nit.

Recull de premsa sobre els nostre Informe sobre els efectes perjudicials dels leds blancs.

Professors de quatre departaments de la Universitat de València han elaborat un informe a fi d’advertir de la contaminació lumínica generada per l’enllumenat públic de leds blancs. Els experts destaquen que aquest nou tipus d’il·luminació, el qual implica estalvi energètic, incorporat a alguns municipis valencians, incrementa la pol·lució per llum i genera efectes nocius sobre la biodiversitat, la salut humana i l’observació astronòmica.

Per aquest motiu, científics i professors proposen que els ajuntaments facen auditories lumíniques per tal de reduir al voltant d’un 60% el consum energètic abans de dur a terme qualsevol actuació de canvi dels llums actuals de sodi de baixa pressió. I, a més, promoguen l’aprovació d’ordenances municipals de protecció del cel nocturn.

Per la seua banda, el Vicerectorat de Sostenibilitat, Campus i Planificació, el qual dóna suport a aquesta iniciativa promoguda pel Grup de Treball sobre Contaminació Lumínica i la Càtedra de Divulgació de la Ciència UCC+i, posa a disposició de les institucions valencianes l’experiència i el coneixement científic a fi de promoure sistemes d’enllumenat més respectuosos amb el medi ambient. “L’estalvi energètic és una prioritat de la Universitat de València, com es va fixar en el projecte Campus Sostenible que afecta tots els nostres àmbits d’actuació, així, els avanços per reduir el consum d’energia haurien d’implicar una millora global en termes de sostenibilitat”, afirma la vicerectora Clara Martínez.

La contaminació lumínica és un greu problema que afecta a tota la societat. És causat per l’excés d’enllumenat públic i per la instal·lació incorrecta dels fanals que llancen part de l’energia lluminosa cap al cel. La llum blanca, com ara la produïda pels leds blancs, es descompon en diversos colors, dels quals el blau és el component essencial. “Per la llei d’espargiment de Rayleigh, la llum de longitud d’ona curta, com és el cas de la blava, es difon més intensament en l’atmosfera que la llum d’altres colors. Així ocorre amb la llum blanca del Sol, en la qual el color blau es dispersa més donant aquesta tonalitat al cel”, explica Enric Marco, investigador del departament d’Astronomia i Astrofísica. “Els llums blancs es veuen a major distància que els d’altres colors més càlids, com ara el roig o el groc, per tant, els leds blancs contribueixen a augmentar la brillantor del cel”, comenta el professor del departament de Química Analítica, Ángel Morales.

En detriment de la salut humana
“Aquesta pol·lució afecta primàriament als astrònoms ja que perden la possibilitat d’estudiar el cel estrelat i han de viatjar centenars de quilòmetres per veure els estels”, apunta Marco. Però també perjudica la salut de les persones, alhora que la fauna i la flora nocturna adaptades a la foscor. La llum, especialment la blanca, durant la nit “redueix dràsticament la producció de melatonina, de manera que els treballs nocturns perllongats en el temps provoquen greus alteracions al son i al metabolisme en general, ja que generen perturbacions que deriven en diferents tipus de patologies”, assevera el catedràtic d’Anatomia i Embriologia Humana de la Facultat de Medicina Francisco Martínez Soriano.

La melatonina és una hormona, la concentració de la qual varia segons el cicle dia i nit, de fet, respon a canvis en la il·luminació ambiental. Es produeix a la glàndula pineal i participa en una gran varietat de processos cel·lulars, endocrins i fisiològics, mentre que és fonamental per a la regulació dels ritmes funcionals dels òrgans endocrins i metabòlics. El nivell en sang de melatonina és entre 10 i 20 vegades superiors durant la nit que durant el dia; inicien el seu ascens al capvespre i assoleixen el seu punt més alt entre les 00.00 i les 02.00 hores, quan comença a disminuir fins els nivell més baixos cap a les 10-12 hores. “La melatonina no solament respon a la intensitat de la llum, sinó també a les diverses longituds d’ona”, recorda Martínez Soriano, qui exposa que durant l’última dècada, “nombrosos estudis realitzats en animals i éssers humans sobre els efectes de les diferents longituds d’ona, han posat de manifest que la producció de melatonina es modifica, sobretot amb les més curtes, com seria el cas de les emeses amb leds blancs”. Els nivells de melatonina disminueixen en el plasma, sobretot, en la regió blava de l’espectre, tot depenent del temps de l’exposició i la intensitat.

Afecció a la biodiversitat
“La major part dels organismes vius utilitzen la nit per a desenvolupar la seua activitat, ja que la foscor permet escapar de la depredació, la dessecació, la radiació ultraviolada i, en definitiva, mantindre una vida més segura”, argumenta el professor Joaquín Baixeras, de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva del Parc Científic de la Universitat de València. Els animals han desenvolupat òrgans sensorials que els permeten utilitzar ínfimes quantitats de llum ambiental o complementar les mancances amb el desenvolupament d’alternatives sensorials com ara l’olfacte o el tacte.

El cas dels insectes és un exemple il·lustratiu ja que fan servir sistemes de navegació basats en estrelles del firmament o de la Lluna, però l’enllumenat artificial excessiu hi interfereix. “Els insectes es veuen atrets pels fanals, amb la qual cosa veuran reduïdes les seues oportunitats d’alimentació i reproducció, alhora que la seua fisiologia patirà un estrés considerable i podran trobar la mort per depredació o accident pel xoc amb els fanals, l’electrocució o patir ceguera”, afegeix Baixeras. Quant a les plantes, com altres organismes fotodepenents, entren en una fase de descans fotosintètic durant la nit. En conseqüència, l’enllumenat excessiu pot interferir en el seu desenvolupament.

Enric Marco i Ángel Morales insisteixen en què el canvi de llums actuals de sodi de baixa pressió per leds, segurament blancs, és bàsicament econòmic. “Els leds són més cars i no està comprovat que duren 25 anys, de fet, els leds blancs promoguts pels plans de la Diputació de València només disposen de pocs anys de garantia”, exposen. Seria molt recomanable que els ajuntaments feren estudis més extensos de l’enllumenat municipal i s’hi tingueren en compte no només allò que consumeix un fanal, sinó si una zona està sobreil·luminada, amb la qual cosa es podrien eliminar fanals -si aquests estan ben instal·lats-, emeten llum per damunt de l’horitzontal i és llum que no s’utilitza. També es podrien instal·lar reguladors de flux lumínic que baixen la il·luminació a partir de mitjanit, apagar els llums de poliesportius i camps de futbol quan no es fan servir i evitar que llancen llum cap enfora o exigir els comerços que redueixen els llums dels aparadors durant la nit.

Foto: Una plaça interior de Manises, l´Horta. Ángel Morales.

Més informació:

Informe llums LED blancs Universitat de València. 18 desembre 2012

València pretén gastar-se un milió d’euros en led de substitució directa i de fàcil muntatge per a l’enllumenat públic, amb l’ajut de la Diputació. Ho llegirem sorpresos en aquesta diari fa uns dies. No ho acabem d’entendre, perquè el passat 8 d’octubre, també a Levante-EMV, l’informe del tècnic de Villar del Arzobispo expressava dubtes sobre el programa de la diputació: pel tipus de led utilitzats i, sobretot, en la legalitat del canvi de bombeta directa en un fanal no pensat per a aquest tipus de lluminària.

Com a membres del grup de treball sobre contaminació lumínica de la Universitat de València, ens interessa més el problema ambiental que aquesta substitució comportarà en una ciutat envoltada per tres parcs naturals i amb mes de 800.000 persones censades. Si no ens diuen el contrari, la llum dels led serà blanca, com ja hem observat en altres poblacions com ara Sinarcas, Vallada o la Yesa que ja “gaudeixen” d’una llum freda nocturna amb led blancs. I segurament que no seran els últims.

La llum blanca es descompon en diversos colors, dels quals el blau és el component essencial. Aquesta llum blava es difon més intensament en l’atmosfera. Així ocorre amb la llum del Sol, que dispersa més el color blau donant aquesta tonalitat al cel. Per això, sense augmentar el nombre de fanals, posant llum blanca, la contaminació lumínica s’incrementarà.

Els estudis de contaminació lumínica al Parc de l’Albufera demostraren, fa uns anys, com els insectes eren atrets, captivats i extrets del seu hàbitat natural per les llums blanques. Com que més del 80% dels insectes són nocturns, la instal·lació de led blancs per a enllumenat urbà causarà, per tant, un greu problema ecològic.

AFECCIÓ A LA SALUT

Però aquestes llums també afecten a la salut humana, com han demostrat nombrosos estudis que detecten baixades de la producció de l’hormona melatonina durant la nit en presència de llums blanques. Els estudis epidemiològics mostren una relació entre aquesta disminució i l’augment de la incidència de malalties cardiovasculars, deteriorament cognitiu, trastorns afectius i envelliment accelerat. A més a més, nivells inferiors de melatonina en sang poden induir el creixement d’alguns tipus de càncer.

Una altra vegada torna a prevaldre el punt de vista econòmic a curt termini sobre l’ambiental i el de la salut dels ciutadans. En pagarem les conseqüències.

Enric Marco i Ángel Morales. Universitat de València

Levante EMV, 13 de desembre 2012. Leds blancs. No, gràcies.

Entrevista a Levante – La Costera – La Vall d’Albaida, 28 d’agost 2012.

Adrià Calatayud, Xàtiva.

Marco considera que Otos i, en general, l’Ombria del Benicadell és una zona «bastant fosca», la qual cosa la fa adequada per a l’observació astronòmica. Per a l’astrònom llocs com aquests són cada vegada més difícils de trobar per la nostra «mania per la il·luminació excessiva».

P: Com es va desenvolupar la vetllada astronòmica en Ca les Senyoretes?
Vam fer una observació astronòmica, després vaig donar una xerrada. aquest any la xerrada tractava sobre el mesurament de l’univers: com s’amiden les distàncies en l’espai, quins mètodes existeixen… així la gent va comprovar que en totes les representacions que normalment veiem del sistema solar els planetes apareixen més junts del que estan i més grans del que són. I també van veure el gran que és realment l’univers. Entre la Terra i el Sol hi ha molta distància: 150 milions de quilómetres. Això cap persona ho pot recórrer, viatjant a la velocitat a la qual va un avió es trigarien 21 anys!P: També van fer observacions astronòmiques.
Vam fer una abans per a sopar, en la qual vam veure Saturn i la Lluna, perquè tampoc es podia veure molt més. Després teníem previst fer-ne una altra, però com es va ennuvolar el cel no va poder ser.P: Otos és un bon punt per a l’observació astronòmica?
La Universitat de València té un grup d’investigació sobre la contaminació lumínica, en el qual estem Ángel Morales i jo. Ens hem centrat, de moment, en els parcs naturals de prop de València i també vam estar en el Benicadell, ja que cada any em conviden. Pujarem fins a l’Observatori Meteorològic, el punt més alt al qual es pot arribar en cotxe i vam fer uns mesuraments. No és igual que el Parc natural de Xera-sot de Xera, encara que està bastant bé. Malgrat que es veu la llum d’Ontinyent o l’Olleria o de la rotonda absurda de Beniatjar, que està sobreiluminada i per allí passa un cotxe cada nit, és una zona bastant fosca.

P: També investiga la contaminació lumínica?
Sí, tampoc és el nostre camp d’investigació natural, però ens dediquem a això des de fa dos anys. La contaminació lumínica no només és perjudicial per a l’observació astronòmica, també ho és per al medi ambient. Ara la Diputació ha llançat un pla per a potenciar les llums LED, al que l’ajuntament d’Ontinyent ja ha dit que es va a sumar. Molts experts en il·luminació asseguren que aquests llums són nocives per als ecosistemes. Emeten llum blanca, que és la suma de llums de tots els colors. La blava, que està present en la blanca, és la perjudicial. Afecta als sistemes nerviosos dels animals, que no diferencien entre la nit i el dia, el que els genera problemes per a dormir, alteracions en el ritme cardíac… Els insectes són els més afectats i, al funcionar els ecosistemes en cadena, acaba afectant a tots. Per tot això, fins ara, els llums tenien aquest color groc. Si els LED són d’aquest color, no passa gens; el problema està en la llum blava que conté la llum blanca.

P: Està en l’Aula d’Astronomia de la Universitat de València, en què consisteix aquest projecte?
La Universitat té dos centres, d’una banda, l’Aula d’Astronomia, de la qual jo sóc el tècnic; i, per una altra, l’Aula del Cel. La primera és una aula-laboratori on els alumnes realitzen les pràctiques d’astronomia. La segona forma parteix d’un programa de divulgació astronòmica.

Imatge: Des del mirador de la Creu, a l’Ombria del Benicadell, Otos, en primer terme, darrere, la Pobla del Duc i darrere d’ell Quatretonda, a l’esquerra i Llutxent a la dreta. Enric Marco. 13 de juny 2012.