Pols d'estels

El dijous 10 de juliol participarem en la “Semana de la juventud” de Chelva als Serrans.Tractarem de fer entendre a la gent que més llum als carrers no significa necessàriament més seguretat, més benestar i més nivell de vida, sinó tot el contrari: problemes ambientals, de salut i de malbaratament econòmic.

I després, si els núvols ens deixen, ho complementarem amb una observació de la Lluna, de Saturn i de Mart.

Esteu tots invitats a la xerrada i observació i a conéixer l’interior del País Valencià.

Més informació en:
http://www.chelva.es/content/xxx-semana-de-la-juventud

Dins de les activitats del “Parc del mes”, el divendres 25 d’abril passat realitzàrem la xerrada programada per parlar sobre la contaminació lumínica i els seus efectes sobre l’astronomia, el medi ambient i la salut de les persones. L’anomenada Casa de Fusta, centre d’interpretació del Parc Natural del Túria, molt a prop del riu, al terme de Vilamarxant, va ser el lloc ideal per parlar i observar el cel.

Unes 30 persones van assistir a la jornada, amb interessants preguntes sobre els excesos de l’enllumenat públic, especialment de la invació dels Led blancs impulsats per la Diputació de València.

En l’observació astronòmica posterior, aquesta vegada si que vam tenir l’oportunitat d’observar a través d’un cel ras, essent tant Júpiter i Saturn els dos objectes celestes que més expectació van tenir.

Esperem en un futur poder repetir l’experiència en altres municipis del Parc Natural.

Foto 1: La xerrada comença. Autor AMR.

Foto 2: Moment de l’observació astronòmica en la Casa de Fusta del Parc Natural del Túria. (Autor: AMR)

Fa dos dies es va encendre la muntanya de Cullera a causa del castell de focs d’artifici que cada any es llança per celebrar la Baixada de la Mare de Déu del Castell. Venint de Gandia, ja arribant a Tavernes, vam ser testimonis de com s’enlairaven els coets, en un dia ventós i sec, en la festa grossa de la població veïna.Aquest incendi m’ha fet recordar les agressions que s’han fet a aquesta muntanya des del anys 60 cap ací. Si hi passegeu per la muntanya, que s’ho val i molt, hi ha bones vistes a la Ribera i a la Safor però també és un bon exercici per descobrir, just al cim, un model d’urbanisme desfasat i fracassat amb tot de carrers, voreres, i solars d’una urbanització sense cap construcció. Ara però, des de fa poc, es vol tornar a posar en marxa l’edificació d’aquesta zona malgrat la crisi. Quins interessos hi ha allà dalt?

Per acabar-ho d’arreglar, i també des del anys 60, un enorme cartell anunciador del poble de Cullera es pot veure des de tota la Ribera. Sobre la mateixa vessant de la muntanya es pintaren de blanc les lletres del poble en un cartell de 180 metres d’amplada per 35 d’altura. En aquella Cullera que atreia turistes sobretot de les comarques valencianes però també gent de fora, el cartell era un reclam perfecte, que, com deien les autoritats d’aleshores, competia amb l’altre cartell famós, el de Hollywood.

Però resulta que el cartell de la meca del cine és més gran i no pogueren inscriure les grosses lletres del topònim de la ciutat riberenca en el llibre Guinness dels rècords mundials. Per això volgueren anar més enllà i fer-lo encara més visible. I si li posem llum i que Cullera també siga coneguda per la nit?, es degué pensar.

Així és com l’any 2008, la corporació presidida per Ernesto Sanjuán (PP) va decidir engegar un projecte d’il·luminació, a la qual s’afegí entusiasta la Conselleria de Turisme de la Generalitat Valenciana.

Com es deia en la notícia de Levante l’any 2008: “En paraules del regidor de Turisme, Manuel López, les lletres pintades sobre la muntanya són “la millor tanca publicitària que podríem tenir en la nostra ciutat“. La il·luminació s’inclou dins de la campanya de promoció de Cullera que el Pla de Dinamització del Producte Turístic desenvoluparà en 2009. El projecte té un pressupost de més de 240.000 euros, dels quals la Consellería de Turisme ha aportat 120.000.”

Així és com a principis de l’any 2009 es posà en marxa l’enllumenat del cartell amb projectors de 60 cm d’ample i amb moltes dificultats a causa d’una pendent del 85%. Tots estaven ben contents encara que també hi van haver protestes en persona i a través dels mitjans de comunicació a causa del malbaratament econòmic i pel mal gust de l’enllumenat nocturn, encara que l’alcalde els deia que no tenien ni idea de política. La llàstima és que el govern municipal acabava d’assabentar-se que San Francisco té un cartell encara més gran pintat a la muntanya però no se sabia encara si el tenia il·luminat. Potser encara es podia aconseguir el títol al llibre dels rècords.

L’espertèntica història del cartell il·luminat de Cullera no acaba ací. A principis de l’any passat els amics del coure es fixaren en l’enllumenat i s’endugueren 2000 m del cablejat de coure deixant durant unes setmanes el cartell a fosques. Això ho pague jo, degueren pensar en alguna reunió del govern municipal. Total, tornar a posar el cablejat només costaria uns 6000 euros. Aquesta vegada la posaren d’alumini com es pot llegir clarament a la caseta que distribueix els cables als projectors del cartell.

No sé si el poble de Cullera ha aconseguit estar en algun llibre de rècords pel famós cartell. El que si que hi ha és que ha augmentat la contaminació lumínica del poble i de la Ribera. La il·luminació del cartell amb potents reflectors de llum blanca és altament agressiva per al medi ambient com he contat moltes vegades per ací mateix. Cal recordar, per a qui no sàpia on està Cullera, que està ben prop dels arrossars, d’algunes marjals litorals i no massa lluny del límit sud del Parc Natural de l’Albufera.

I de contaminació lumínica, d’excés d’il·luminació i de malbaratament de recursos en són especialistes a Cullera. Un altre exemple de fa poc és el nou cartell, també il·luminat per suposat, de la rotonda de l’entrada nord del poble, que ha costat uns 20000 euros a les arques municipals. La televisió de Cullera en parlava ben clarament.

Imatge 1: Peu de la foto al Levante del 2008: “Cullera va començar ahir les proves per a il·luminar el cartell de la muntanya i al mateix temps ultima les gestions per a entrar en el llibre Guinness per tenir el cartell més gran il·luminat sobre una muntanya”. Vicent M. Pastor.

Imatge 2: Lletra E del cartell de Cullera. Enric Marco.

El Parc Natural del Túria, vos convida a participar en aquesta xarrada sobre la problemàtica de la contaminació lumínica en l’entorn del Parc.

De la mà dels Dr. Angel Morales Rubio i Dr. Enric Marco Soler de la Universitat de València coneixerem què és la contaminació lumínica i la nostra problemàtica local del Parc Natural. Posteriorment realitzarem una observació astronòmica des del Mirador de Feix a Benaguasil en el cor del parc.

Dades de l’activitat:
•    Dia: divendres 25 d’abril de 2014.
•    Hora d’inici: 19:30 h.
•    Lloc: Centre de Visitants del Parc Natural del Túria (Vilamarxant).
•   Programa: Xarrada-col·loqui sobre la contaminació lumínica. Sopar de cabasset en la casa de fusta. Hi ha la possibilitat de comprar entrepans en el bar del centre. Observació astronòmica des del Mirador de Feix
•    Duració aproximada de l’itinerari: Aprox. 4 hores.
• Avisos: Places limitades, inscripció prèvia necessària (660127250, parque_turia@gva.és).
•    Recomanacions: cal portar entrepà per a sopar (hi ha possibilitat de comprar-lo en el bar), llanterna i prismàtics (opcional).

Recomanem la subscripció al llistat de distribució de les notícies de la nostra web del parc natural del Túria. És la manera més ràpida d’informar-se de les activitats del parc Natural per mitjà d’un correu-e automàtic en el moment de la publicació.

Tornem a anar d’exposicions. Aquesta vegada els Serrans i el Racó d’Ademús són les comarques castellanoparlants valencianes en que la Universitat de València mostra la feina que hi fan els seus investigadors en tots les branques del coneixement, descobrint al món la seua fauna i flora, la seua història, la seua parla xurra, les seues fonts i rius, els seus paisatges, la seua economia…

L’exposició La Universitat de València i els entorns comarcals: L’Alt Túria Valencià  s’inaugurà el passat dijous 13 de març a la Sala de Exposiciones Pintor Rafael Calduch de Villar del Arzobispo amb la presència del vicerector de Participació i Projecció Territorial, Jorge Hermosilla i l’alcaldessa de Villar, Carmen Porter. El comissari de l’exposició Ángel Morales explicà el treball de síntesi que representa resumir en 28 panels tota l’activitat de la Universitat en aquestes comarques.

Nosaltres col·laborem en l’exposició amb un panel en que s’explica l’estudi que estem fet des de fa uns anys sobre els problemes de la contaminació lumínica en aquestes comarques. Ací hem pogut constatar la foscor del cel nocturn que el fa molt apte per a l’observació astronòmica però que permet sobretot preservar els ecosistemes naturals nocturns. Tanmateix l’implacable avanç de la plaga dels leds de llum blanca pot fer malbé en poc de temps un valor que pot donar una gran rendibilitat econòmica a través del turisme astronòmic, per exemple.

Quan ja marxàrem ens adonarem que l’enllumenat del poble és bastant respectuós amb el medi ambient. I va ser llavors quan recordàrem que Villar és justament on primerament es va qüestionar el programa dels leds de la Diputació de València. Sembla que no estem totalment sols en la nostra lluita per un cel fosc.

---

Informació de l’exposició:

Període de l’esdeveniment: De 13 de març de 2014 a 10 d’abril de 2014. Dimecres, divendres, dissabte i diumenge de 18:00 a 20:00.

Lloc de realització: Sala de Exposiciones Pintor Rafael Calduch. Villar del Arzobispo, els Serrans.

Descripció:

Amb aquesta exposició, la Universitat de València, per mediació del Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial, pretén donar a conèixer al gran públic els atractius que alberguen les comarques dels Serrans i el Racó d’Ademús, encara uns territoris desconeguts per a molts valencians.

L’arrelada personalitat de les terres drenades pel curs del Túria es manifesta de diferents formes, des de una natura curulla d’agreste bellesa fins a un parlar molt peculiar que hui es considera un autèntic tresor lingüístic.

Organitza:

Cel Fosc és una organització en defensa del cel nocturn lliure de contaminació lumínica. Hi pertanyen no només persones individuals sinó també organitzacions de tot l’estat com ara la Coordinadora en defensa de los Bosques del Turia.

Cel Fosc es va crear a Catalunya per lluitar en contra de la contaminació lumínica. Avui es d’àmbit estatal i continua lluitant en les tres seues tres principals vessants: protecció del cel nocturn, de la biodiversitat i de l’estalvi energètic.

Dissabte passat l’Assemblea Anual de Cel Fosc se celebrà a València a la seu de l’Associació Valenciana d’Astronomia. El president de Cel Fosc, Fernando Jauregui, agraí la disposició dels astrònoms aficionats valencians per deixar-nos els locals. De fet totes dues associacions estem en la mateixa lluita i compartim valors.

A la reunió es parlà i molt del problema de l’enllumenat nocturn dels parcs eòlics. Sembla que un mitjà de producció d’energia suposadament respectuós amb el medi ambient quan ve la nit es torna agressiu amb el mateix medi ambient a causa de l’utilització de potents reflectors intermitents de llum blanca al cim de cada aero-generador. Potser algun lector pense que aquests llums són necessàris per fer-se notar dels avions que passen. Però resulta que els avions esportius tenen prohibit volar de nit i les rutes dels comercials són molt més altes i apartades d’aquestes zones.

El problema dels LEDs de llum blanca també va estar molt present en la reunió. No només se’n posen ací. A d’altres comunitats autonòmes també se’n posen. Així que la labor de concienciació és necessària.

Com a coordinador valencià de Cel Fosc vaig exposar les accions que he dut a terme, la majoria d’elles en col·laboració amb la Coordinadora en defensa dels boscos del Túria. Ha continuat la irrupció, sense estudis tècnics, del programa dels LEDs de la diputació de València. Molts pobles valencians ja “gaudeixen” d’aquesta llum tan nociva. En resum hem fet:

1. Xerrades divulgatives del problema en els pobles dels parcs naturals valencians
2. Entrevistes i articles en els mitjans de comunicació (premsa, ràdio, televisió)
3. Participació en els plens municipals
4. Reunions amb tècnics i regidors per parlar del problema
5. Estudis de camp de mesures del fons del cel nocturn en diversos parcs naturals valencians
6. Participació en diverses exposicions sobre els parcs naturals organitzades per la Universitat de València. Panells sobre la contaminació lumínica en cada parc.
7. Presentació de ponències en la Biennal de Física, a Burjasssot i en el XIII Simposi Europeu per a la protecció del cel nocturn, celebrat a Pamplona.
8. Instal·lació dels primers detectors permanents d’una futura xarxa valenciana de mesura de la contaminació lumínica.

La reunió acabà amb un berenar de productes de la terra, amb orxata i fartons, obsequi de la Coordinadora en defensa dels boscos del Túria per animar la tornada dels membres de Cel Fosc als seus llocs d’origen.

Foto: Un moment de la reunió. Enric Marco.

La ciutat de València es troba en ple procés de renovació de l’enllumenament públic. Els fanals que il·luminaven la ciutat comptaran amb noves bombetes LED. Com en tot canvi que es realitza a la ciutat i en el qual es troba implicat el ciutadà, en ser els seus diners els que s’hi empren, apareixen immediatament les discrepàncies polítiques, econòmiques i ecològiques. Com a mostra, un detall: vint mil bombetes LED seran les protagonistes de la gegantesca sénia portàtil que es podrà veure a l’avinguda d’Aragó durant el mes de març. “Ens venen els LED com a eficiència i millora d’arques municipals, però no hi ha cap estudi tècnic que diga que aquesta substitució siga rendible”, afirma l’astrònom de la Universitat de València Enric Marco en el programa En Xarxa  de Ràdio Universitat.

Des d’un punt de vista polític, la renovació de la ciutat està directament relacionada amb el panorama econòmic en el qual es troba el cap i casal. Però se sap per què és millor una tecnologia que una altra? Un altre exemple són els llums LED que il·luminen les taules d’estudi o els mateixos televisors i pantalles LED, que són renovats cada cert temps en moltes cases. “Els LED de color blanc són els més comuns, perquè són els més barats, però es continuen instal·lant sense saber que el component blau del LED és nociu per a l’atmosfera i per als paratges, i augmenta la contaminació lumínica”, assenyala Marco.

Arribats a aquest punt, apareix l’altre concepte, l’eficiència energètica. En un informe sobre la contaminació lumínica del LED blanc, realitzat en desembre del 2012 a càrrec dels professors Joaquín Baixeras, Francisco Martínez Soriano i el mateix Enric Marco, es revelen les contradiccions de l’eficiència energètica i el consum humà. “L’opinió pública no capta la idea de separar l’eficiència energètica de la contaminació lumínica. Per exemple, les llums fluorescents són més eficients en forma de consum perquè no es comptabilitza la despesa de descontaminar”, indica Joaquín Baixeras. Per tant, el consum està present en tot el procés de producció, execució i destrucció de l’element lumínic.

La manera de canviar les bombetes tradicionals de sodi per les noves LED també està sent motiu de reflexió i de crítica per diversos partits polítics valencians. A un altre nivell queden els condicionants que han portat a aquest canvi sense, segons els crítics, haver-se fet una auditoria energètica de la ciutat. “La forma mitjançant la qual s’estan intentant instal·lar les noves LED no és l’adequada perquè una substitució simple, sense canviar si més no la caixa del fanal, va contra la normativa”, explica Marco.

Sembla ser que, com tot, la cultura de cada territori ajuda a portar polítiques determinades d’estalvi, en aquest cas energètic. Va ser un fet, explícitament lumínic i lluminós, la decoració nadalenca de ciutats com ara Madrid i Bilbao. A més, i sense anar més lluny, el component luminicofestiu de les Falles és l’exemple local per excel·lència. Segons Baixeras, ací hi ha un conflicte energètic, i assegura que “en moltes ciutats europees s’il·lumina el necessari i, a més, s’ha comprovat que apagar els llums en autovies fa que els cotxes córreguen menys i hi haja menys accidents. Tenim molt a aprendre”.

Es pot escoltar el programa En Xarxa que ha tractat aquest tema en profunditat fent un clic ací.

Article de Jorge Chenovart, “No hi ha cap estudi que diga que el canvi de les bombetes de València per llums LED siga rendible”. InfoUniversitat, 19 febrer 2014.

Vilaweb ens presentà fa uns dies un divertit vídeo del portal BuzzFeed en el que es detallen les nostres actituds diàries que poden afectar el nostre estat anímic.

Moltes d’aquestes activitats nocives són ben evidents com ara la desorganització, o el passar massa hores davant de la pantalla en Facebook. Fets negatius de la nostra vida quotidiana que afecten el nostre nivell d’estrés però que poden ser fàcilment resolts amb poc esforç. Dins dels aspectes tractats, m’ha agradat molt que incloguera un tema del qual ja he parlat força en aquest bloc i que és desconegut per a la majoria de la població. Parle de l’efecte tòxic de la llum a la nit, i més encara de la llum blanca.

La llum blanca a la nit, (LAN, light at night, com es conegut en la literatura científica) inhibeix la producció de l’hormona melatonina, responsable del manteniment del ritme circardiari, de la correcta altenança dia/nit del nostre organisme, de fer notar al cos quan és de dia o de nit per acomodar el correcte funcionament de la temperatura corporal, del ritme cardíac, etc…

El vídeo fa notar que dormir amb llum a l’habitació és dolent, que és molt millor dormir amb la llum apagada. Totalment d’acord. Quants xiquets dormen amb una llumeneta a l’habitació per a que no tinguen por?

Tanmateix el vídeo no diu res de la llum que produeix l’enllumenat públic dels carrers que entra, encara que no vulgues, per les escletxes de la finestra i de la persiana dins de la teua habitació. Unes lluminàries mal dissenyades i pitjor instal·lades en són responsables d’augmentar, com diu el vídeo, el nostre nivell d’estrés via la supressió de la producció de melatonina.

Molts pobles valencians com ara Simat, Pedralba, Favara, Chulilla, etc… han canviat fa poc el seu enllumenat tradicional de llum groga de sodi d’altra pressió per llum blanca de LED.

L’efecte sobre la salut humana d’aquesta llum blanca és molt més agressiva ja que és bàsicament llum semblant a la llum que emet el Sol de dia, llum de dia. Per tant l’organisme que dorm, per poca llum que entre per la finestra està rebent el senyal que és de dia i que cal despertar-se. Un desastre per al nostre nivell de salut. En continuarem parlant.

Malbaratament energètic i problemes ambientals. Això és València de nit. Més llum al carrer era sinònim de més prosperitat. O això pensaven molt. Tanmateix més llum realment significa més malbaratament de recursos públics ja que la llum de l’enllumenat públic que no arriba al carrer és llum que no serveix per al seu propòsit però que s’ha de pagar igualment.  Més llum vol dir també més problemes ambientals i més alteracions de la salut, com estudis recents estan dient molt clarament.El company Alejandro Sánchez de Miguel treballa a la Universitat Complutense de Madrid. Du molts anys analitzant la contaminació lumínica a Madrid i a la península ibèrica. La ciutat de València és especialment interessant per a ell. Acaba de publicar un article al seu bloc que vos passe traduït. Aporta dades obtingudes per ell i per altres a partir de les quals conclou que València és una de les ciutats més contaminades luminicament del món.

---

Vos preguntareu, què ha passat a València? Quin desastre? Cap des de la definició del diccionari. Tanmateix, l’etimologia de la paraula desastre és la de “sense estrella” i és, ben segur, una bona denominació per a la ciutat. València és la ciutat més brillant d’Europa, més que Madrid (la més brillant de les capitals europees). Per tant, la ciutat de València és una ciutat sense estrelles, a causa de la seua increïble contaminació lumínica, similar a la de Madrid. Sobre Madrid…, ja parlarem en altra ocasió.He de puntualitzar una cosa. València és la més brillant, o siga, més llum en menor àrea, però com pot veure’s en les imatges de sota, Madrid, Barcelona o Atenes també són bastant brillants i molt més grans. Per tant, la quantitat de contaminació lumínica que produeixen és molt major, però també una mica menys fàcil d’evitar.

Miniatures de capitals europees preses amb el satèl·lit Suomi-NPP. Tots els detalls en la mateixa escala de color provinents de la mateixa imatge, l’escala espacial no és la mateixa. Aquestes imatges han estat obtingudes a altes hores de la nit (1:30 TU), per la qual cosa la principal contribució és l’enllumenat públic. Per A. Sánchez de Miguel & NASA

València ja ha tingut problemes anteriorment per pagar el seu enllumenat públic. I és una cosa que es veu clarament. El creixement de la despesa en enllumenat públic de la ciutat de València es multiplicà per 2 entre l’any 1990 i el 2000. I altra vegada per 2 entre el 2000 i el 2007. Tanmateix la població de València tan sols ha crescut un 2.5%. O siga que en 20 anys la despesa energètica ha crescut un 400% i la població només un 2.5%.

A. Sánchez de Miguel et al. 2013   Els punts en blau són les dades oficials del Ministeri d’Industria per a tota la provincia de València. Els punts negres són els oficials de l’ajuntament de València. En verd, les dades oficials del Ministeri a partir de 1989 ja que, en deixar d’utilitzar València capital la tarifa especial d’enllumenat públic, desapareix de l’estadística. En l’any 1990, altres municipis sense determinar també deixen d’utilitzar aquesta tarifa. Por tant, sumem aquest offset a les dades de 1990 cap endavant (punts rojos). Els punts violeta són els obtinguts pel nostre grup a partir d’imatges no cal·librades del satèl·lit DMSP. Les estrelles negres són a partir d’imatges calibrades dels satèl·lits DMSP i Suomi-NPP. Aquí la nota de prensa.

Els efectes de la contaminació lumínica i el malbaratament de diners públics no són els únics efectes perniciosos d’aquesta tremenda emissió lluminosa a l’espai.  Un grup californià publicà en la revista Nature GeoScience un article en la que es mostrava la relació entre la contaminació lumínica i la contaminació de l’aire per òxids de nitrògen.

Stark et al. 2011 Relació entre l’emissió lluminosa a l’espai i la inhibició de la neteja nocturna d’òxids de nitrogen.

Podeu veure com aquests investigadors elegiren València com a referència, i és que en intensitat lluminosa per metre quadrat no és superada per cap altra ciutat europea i per poques a nivell mundial.

Però ací no acaba la cosa. La ciutat de València està plantejant-se la instal·lació de gran part de l’enllumenat públic en forma de fanals de LED. Tanmateix, l’elecció errònia d’aquests LED pot suposar un greu risc per a la salut a llarg termini, ja que o bé dorms amb la persiana totalment baixada o aquesta llum pot filtrar-se per la finestra i molts estudis demostren la gran interferència de la llum blava dels LED en los cicles del son. ¿Podríen ser els LED la solució per al desastre valencià? Potser. Actualment hi ha algunes instal·lacions LED intel·ligents que son capaces de regular la intensitat de manera automàtica, de manera que només s’encenen quan són necessàries. Encara així, tot i que s’autoregulen, ha d’evitar-se en el que siga possible l’emissió de llum blava.

Tanmateix, aquesta opció pot ser cara. Una opció més econòmica seria, simplement eliminar aquells fanals duplicats (duplicats és dos en el mateix lloc, no un de cada dos, deixant buits sense enllumenar) i reduir la potència dels fanals mantenint el mateix tipus de làmpara. Això ja podria ser una realitat si el 2009 s’hagués pres la decisió correcta, ja que la vida mitjana de les làmpares més comunes a València està al voltant dels 5 anys. Per tant, ara mateix, més del 50% dels fanals valencians han hagut de ser canviats.

En l’ajuntament de València, segons comenten en “Levante”, han decidit retirar part de las làmpares LED que instal·laren a causa de les crítiques dels veïnat. I és normal, en estar tota la ciutat tan il·luminada, els ulls d’aquests veïns estan adaptats a carrers brillants i en entrar en els seus carrers amb menor il·luminació tenen una sensació brusca de menor il·luminació. Si tot la ciutat tinguera nivells normals d’il·luminació, això no passaria. A més a més, si la instal·lació no és correcta i es veu la làmpara directament, aquesta produeix que l’ull s’adapte al nivell de llum de la làmpara i no al del carrer, la llum d’aquest darrer sembla més dèbil del que realment és. Tot una questió de contrast.

Detall de la imatge superior. Es pot apreciar clarament com, en eixir de la ciutat de València, la intensitat de la llum dels carrers cau ràpidament.

Com acabarà la història? No ho sé. Per començar aquesta setmana he tingut una petita discusió on-line sobre las crítiques d’una empresa que proporciona LEDs a la Diputació de València sobre l’informe d’uns companys de València sobre els LED blancs. Sense entrar en detalls de la discusió que podeu llegir en detall en l’enllaç, en el punt 4 la companyia mateixa reconeix el problema medioambiental que suposen els LED incorrectes, així que sembla que encara hi ha un poc d’esperança.

Ací vos deixe alguns altres enllaços sobre el tema:

Artícles sobre l’il·luminació LED i els seus perills – http://www.celfosc.org/biblio/general/herranz-olle-jauregui2011.pdf

Nota de premsa sobre els LED – Celfosc – http://www.celfosc.org/NP_Cielo_Oscuro_3-3-2011_iluminacion_LED.pdf

Article sobre la contaminació lumínica de València – http://elpais.com/diario/2009/05/10/cvalenciana/1241983078_850215.html

Informe de la Universitat de València sobre l’impacte dels LEDs – http://www.uv.es/astro/Articles/20121218_UVInforme_CLuminica_esp.pdf

Article original.

Valencia, la ciudad desastre. Alejandro Sánchez de Miguel, gener 2014.

Imatge: Imatge de València en alta resolució presa des de l’Estació Espacial Internacional ESA/NASA el diumenge 6 d’octubre de 2013.
S’aprecia l’excés de llum de la ciutat comparant el nivell d’il·luminació de les poblacions limítrofes i el de la ciutat. Aquesta imatge va ser presa relativament prompte (19:58 TU) pel que es poden veure alguns monuments il·luminats.

Nota: Aquesta entrada té llicència CC.-By.

Una nova xarrada de divulgació sobre el problema de la contaminació lumínica, aquesta vegada en el Centre Comercial de Colinas de San Antonio de Benaixeve, va ser impartida pels doctors Marco i Morales.

Juntament amb la xerrada d’Alpont i de Beniatjar, ha estat una de les contades ocasions en la qual la màxima autoritat municipal ha estat present; si bé en aquesta ocasió no va poder romandre en la part mes interessant de l’explicació; quan es parlava dels problemes de la contaminació lumínica sobre la salut de les persones. No obstant això, les 25 persones assistents van prestar una especial atenció quan es va parlar del costat fosc de la llum blanca.

A poc a poc anem obrint els ulls a aquest problema desconegut per a la majoria de la població i ignorat per la majoria de les administracions.

A partir de la noticia de la web de la Coordinadora en Defensa de los Bosques del Turia.

Imatge: un moment de la xarrada. AMR.

Vivim en un món d’excessos. La contaminació lumínica és un claríssim exemple del malbaratament energètic però també del menyspreu als ciutadans. Si l’excés de llum nocturna afecta les comunitats animals i vegetals, ara està molt clar que afecta també la salut humana.Fa uns mesos l’ajuntament de Quart de Poblet s’interessà pel nostre treball d’estudi de la contaminació lumínica en zones naturals per convidar-nos a fer una xerrada-reflexió sobre el problema. Divendres passat, divendres 15 novembre, ens presentàrem a la Casa de Cultura de Quart, per conversar sobre el problema de la contaminació lumínica, dels seus efectes sobre l’entorn i sobre la salut de les persones.

Començarem la sessió amb el vídeo Llums en la nit, realitzat per l’IDA (International Dark – Sky Association) que resumeix perfectament “el costat fosc de la llum” . Aquest vídeo es va presentar oficialment en el XIII Congrés Europeu sobre Contaminació Lumínica el passat mes de setembre a Pamplona i al qual vàrem acudir.

Seguidament vam començar la nostra exposició centrant-nos en dades locals de la ciutat de València i de la comarca de l’Horta i tractant els temes rellevants: imatges per satèl·lit, localització dels punts de llum contaminants sobre el terreny, lectures instrumentals de la contaminació lumínica, dades bibliogràfiques sobre els efectes de la llum en la salut humana i augment de la contaminació atmosfèrica. La contaminació lumínica s’ha de pensar no com un problema local sinó global ja que els seus efectes també s’observen a centenars de quilòmetres. Així, per exemple, des de les muntanyes dels Serrans i la Serra de Javalambre a l’Aragó es visualitzen perfectament les bombolles lumíniques de València, Madrid i Barcelona, situades a centenars de quilòmetres de distància.

En el debat posterior es va posar de manifest que l’excés de llum que ens envolta en horari nocturn és un tema desconegut i ignorat per la majoria de la població i menystingut per la majoria dels polítics.

Finalment, ens vam traslladar a una zona “fosca” de Quart de Poblet, relativament fosca tenint en compte la bombolla d’il·luminació de la ciutat de València que ens envolta. Es van apagar els llums del carrer i vam començar l’observació de la Lluna, la nebulosa d’Orió, la galàxia d’Andròmeda, Júpiter i els seus satèl·lits. Cap a les 12 de la nit la gent començà a marxar. El fred acabat d’arribar no donava massa ganes de continuar observant. A les comarques centrals valencianes nevava.

Crònica feta a partir de la notícia de la Coordinadora en Defensa de los bosques del Túria.

Fotos: Un moment de la nostra xerrada i l’observació en l’explanada del cementeri de Quart. AMR.

Fins fa 100 anys el cel nocturn era fosc. Els nostres avantpassats coneixien les constel·lacions i veien la Via Làctia. Ara l’excesiva il·luminació dels nostres carrers ens ha fet perdre un bé que posseiem. La nit brilla.

Quina ha estat la conseqüència per als animals nocturns?
Com a animals diürns que som, com ha afectat la salut humana?
I quines són les despeses d’aquest excés d’energia llançada al cel?

De tot això ens parla el documental Losing the Dark, realitzat per la International Dark Sky Association (IDA), en versió pantalla plana i planetari. S’ha fet una versió en castellà que és la que vos pose ací. A més a més actualment s’està fent la versió en català, que quan estiga llesta també us posaré ací. Losing the Dark es va presentar en el Planetari de Pamplona la setmana passada dins del XIII European Symposium for the Preservation of the Night Sky.

Ah! està publicat com a Creative Common, així que és quasi obligatori distribuir-ho per tot arreu. 

La contaminació lumínica no és tan sols un problema en aquesta part d’Europa sinó que és, de fet, un tema que preocupa els investigadors implicats a tot arreu del món. És per a aquesta raó que convé reunir-se de tant en tant i parlar dels problemes comuns, de les estratègies a seguir en l’estudi d’aquest tipus de pol·lució. També en aquestes reunions de treball es decideixen seguir els mateixes protocols en la presa de les mesures per a després poder compartir les dades obtingudes.Per aquesta raó la setmana passada assistirem al XIII European Symposium for the Protection of the Night Sky celebrat a la seu del Planetari de Pamplona, veritable centre de cultura científica de Navarra.Investigadors de tot l’estat hi assistiren, juntament amb gent d’Alemanya, Països Baixos, Flandes, Estats Units i fins i tot del Japó.

La conferència inaugural Llum a la nit: conseqüències per a la salut humana, va anar a càrrec de la doctora Maria de los Ángeles Rol de Lama, del Laboratorio de Cronobiología de la Universidad de Múrcia. Una conferència magistral que ens feu veure com els rellotges biològics humans es troben actualment afectats per la sobreil·luminació de les nostres ciutats (disrupció circadiana). Una espècie diürna com la nostra que ha viscut amb la cadència natural dia/nit durant desenes de milers d’anys ha notat com en pocs anys s’ha allargat el dia de manera artificial amb les llums blanques públiques i privades. Els efectes estudiats en animals mostren una clara correlació entre l’exposició a la llum a la nit i la incidència de càncer. Actualment s’estan fent estudis a tot el món per confirmar-ho en humans. De moment l’Organització Mundial de la Salut ha adoptat una actitud de prudència i diu que “la disrupció circadiana és probablement carcinogènica en humans” També podeu llegir aquest text en anglés.

Però hem parlat també d’altres aspectes de la contaminació lumínica com ara la seua incidència en l’estalvi i en l’eficiència energètica. La part històrica, com la xerrada de Susana Malón i Maria Álvarez, ens ha fet reflexionar de com estalviaven els nostres avis però l’ús actual de LEDs ecològics de color ambre, de l’empresa de Besalú, Ignialight, permeten conjugar realment les noves tecnologies amb el medi ambient i la salut humana. També ens mostraren exemples reals de descontaminació de llums excessives o mal instal·lades en algunes poblacions catalanes.

Una de les sessions es dedicà a parlar de regulacions i normatives actuals.

Pere Orts, de Cel Fosc, “celebrà” el 18é aniversari dels primers treballs per aconseguir una Llei catalana de Prevenció de la Contaminació Lumínica. Després de la seua aprovació al Parlament de Catalunya el 2001 i del fallat reglament tombat pel TSJC, sembla que en pocs mesos Catalunya tindrà finalment un reglament decent d’acord amb l’esperit de la llei.

Curiosa va ser la partipació de l’admi-nistració navarresa que després d’uns anys d’haver fomentat i subvencionat el canvi de l’enllumenat públic a LED sense cap estudi previ, ha passat a una actitud més responsable i sostenible per a subvencionar actualment auditories energètiques i instal·lacions de llums ecològiques. Ací s’ha notat l’assessorament actual de l’equip del Planetari de Pamplona. Els tècnics del departament van reconèixer el seu error anterior, cosa no gens freqüent en l’adminstració pública i que els honora.

La població medieval de Puente la Reina/Gares és el punt d’encontre dels camins navarrés i aragonés del Camí de Sant Jaume. Tots els caminants que fan la ruta passen per aquí. Fa uns anys la corporació municipal decidí, per unanimitat, apostar per un enllumenat públic eficient i ecològicament sostenible i amb l’ajuda del Planetari de Pamplona, ara el poble presenta un aspecte ben diferent amb una llum que no entra per les finestres, allumena només el carrer i sense que la llum s’escape cap a l’espai. De fet ens digueren que l’estalvi era apreciable i que des d’un turó pròxim el poble ja ni es veu, cosa que per ací seria increïble. I tot fet amb llum de sodi groc tradicional sense recórrer al LED.

Però la contaminació és un fenomen mundial. A Tòquio no es veuen les estrelles, les estacions principals de metro resplendeixen en blanc en les imatges de l’Estació Espacial Internacional. En marxa hi ha un projecte per conscienciar els seus habitants de la necessitat d’un cel lliure de llums, una feina heroica donada la immensitat de la ciutat. Des d’Alemanya també hi lluiten des d’universitats i observatoris públics i privats. Als Estats Units encara podem trobar indrets on el firmament és negre i la visió de la Via Làctia és espectacular a només 200 km de Los Angeles.

Els nostres col·legues de la Universidad Complutense ja porten anys treballant el tema i ja poden parlar de l’evolució de la contaminació a Madrid des de terra i des de l’Estació Espacial Internacional. Per la nostra banda, nosaltres presentàrem els nous resultats de les mesures de contaminació obtingudes els darrers mesos per les comarques valencianes. La implantació accelerada dels LEDs de llum blanca en els nostres pobles incrementarà la contaminació lumínica i, per tant, ens afectarà com a humans. Els presents se sorprenien d’aquest allau lumínic valencià sense estudis tècnics i vorejant la il·legalitat.

Una reunió agradable i ben útil on els companys d’arreu del món hem compartit idees i desitjos d’un món més net per al futur.

Fotos: Inauguració, Aspectes de Puente la Reina/Gares i exposant al congrés. Enric Marco

Divendres 2 d’agost erem en el bell mig de la comarca valencianana del Racó d’Ademús. Convidats pels gestors del Parc Natural de Puebla de San Miguel i amb la col·laboració de vicerectorat de Participació i Projecció Territorial de la Universitat de València, Angel Morales i jo mateix presentarem  a la Sala de la Herrería de la població que dóna nom al Parc el nostre treball sobre la contaminació lumínica als Parcs Naturals valencians. L’excessiva i incorrecta il·luminació de les poblacions valencianes és ben coneguda. Però el problema és més greu en les situades a la vora o dins dels parcs naturals. En aquest cas, d’aquesta contaminació ambiental en són els principals perjudicats els ecosistemes animals i vegetals.

Des de fa uns anys estem recorrent el País Valencià mesurant la contaminació lumínica de les zones interiors i litorals valencianes. El nostre interés se centra especialment en l’efecte sobre els parcs naturals i altres àrees d’interés naturals.

A la xerrada, La contaminació lumínica en els parcs naturals valencians,  assistiren unes 50 persones. Sembla ser que aquesta ha estat, amb diferència, l’activitat més nombrosa de les realitzades en el parc en els últims quatre anys.

Després de la conferència, s’encetà un animat col·loqui sobre el problema dels LED blancs en l’enllumenat públic i el seu efecte sobre el medi ambient i la salut humana. També es preguntà sobre la suposada eficiència energètica d’aquests nous dispositius.

Acabada la conferència, els assistents es desplaçaren a les afores de la població per admirar el cel fosc i sense contaminar de Puebla de San Miguel. Amb la col·laboració dels estudiants i membres de l’Associació d’Astronomia de la Universitat de València, es muntaren dos telescopis de 20 i 25 cm d’apertura i 2 prismàtics per observar els objectes celestes més interessants: Saturn, la galàxia d’Andròmeda, el cúmul M13, el doble cúmul de Perseu, la nebulosa anular de la Lira, etc. A més a més els visitants descobriren la gran quantitat de satèl·lits que creuen el cel. L’esclat de llum provocat pel pas d’un satèl·lit de telefonia Iridium va deixar bocabadat els presents. Finalment, donada la proximitat de la pluja d’estels de les Perseides, uns quants meteors van creuar el cel, cosa que va meravellar els presents. El cel del PN de Puebla de San Miguel, com vàren poder comprovar, és ben fosc i lliure de contaminació lumínica, la qual cosa permet l’observació astronòmica.

La idea de l’observació després d’una xarrada sobre contaminació lumínica no és purament lúdica sinó que està pensada per conscienciar els assistents del cel impol·lut que posseeixen. Un actiu que val la pena preservar front a possibles agressions futures d’instal·lacions inadequades d’enllumenat públic.

Finalment, amb l’ajuda de la tècnica del Parc, es va fer una llarga ruta nocturna pels camins del Racó d’Ademús recollint dades de la lluminositat del fons del cel. Des de Puebla de San Miguel es passà per Ademús, Casas Altas, Casas Bajas, el Negrón, Vallanca, Ademús fins a tornar a Puebla de San Miguel cap a les 4 de la matinada.

Foto 1: Enric Marco parlant del problema dels LED blancs en entorns naturals.

Foto 2: Observació del cel de Puebla de San Miguel.

La contaminació lumínica observada a les comarques valencianes sembla que no té aturador. Si bé en les comarques d’interior el cel és encara impol·lut i la Via Làctia es veu en tot el seu esplendor, en les comarques pròximes a l’àrea metropolitàna de València la cosa és lamentable. Una vegada conegut el problema per les autoritats, seria lògic pensar que el malbaratament d’energia s’aturaria i poc a poc aniria minvant, però sembla que no ha estat així. El llançament indiscriminat de llum al cel continua creixent. No s’entén, i menys encara en època de crísi, que llencem els diners dels nostres impostos al fem. I al mateix temps tanquen serveis bàsics per a la societat.

La cosa s’ha agreujat amb la introducció accelerada, sense estudis tècnics i suposadament avalada per una eficiència energètica encara per demostrar, de la tecnologia LED per a l’enllumenament públic exterior.

A més a més, tota la llum instal·lada als pobles valencians fins ara, a instància del programa de la Diputació, és de color blanc. Això té efectes perversos com ja anunciàrem en un informe realitzat per uns quants investigadors de la Universitat de València. Amb aquesta llum blanca la contaminació lumínica ha augmentat ja que aquesta es dispersa més en l’atmosfera. A més a més ha augmentat la pressió sobre els ecosistemes, sobre tot sobre els insectes nocturns que són atrets i desplaçats dels seus hàbitats naturals amb la consequènt pèrdua de biodiversitat.

Cal remarcar finalment la ja ben documentada afecció sobre la salut humana de la llum blanca en horaris nocturns. El component blau de la llum blanca afecta a la producció de l’hormona melatonina. Aquesta regula els ritmes circardians i una baixa concentració de l’hormona produeix insomni, problemes cardíacs, etc…  i és un factor de risc per a alguns tipus de càncer.

De tot acò parlàrem l’altre dia en la xerrada presentada al Simposi d’Energia i Sostenibilitat dins de la XXXIV Reunión Bienal de la Real Sociedad Española de Física que s’ha celebrat al Campus de Burjassot de la Universitat de València entre el 15 al 19 de julio de 2013.