Pols d'estels

El bloc d'Enric Marco

Arxiu de la categoria: Cel fosc

Ens han furtat els estels!

0
Publicat el 19 de juny de 2009

Mars-Comet-NASA

Ens han furtat els estels. Ens han esborrat les constel·lacions i els mites dels antics.

I és tota la veritat. Els carrers estan excessivament il·luminats, amb punts de llum mal dissenyats. Milers de focus, molt artístics això si, es troben per tot València i per tota l’àrea metropolitana allumenant carrers, places i autovies. I les estrelles van apagant-se poc a poc…

Quin sentit té dissenyar punts de llum tipus bola que llencen cap amunt el 50% per cent de la seua energia. Que no val diners l’energia? Deixaríem que rajarà l’aigua el doble del temps necessari?

Cal posar un fanal de llum cada 100 metres en totes les autovies d’entrada a València si tots els cotxes porten els seus llums obligatoris?

Segueix…

No és només una pèrdua econòmica. Hi ha qui pensa que l’excés de llum és innocu, que només s’escapa cap a dalt i prou. Hi ha, però, un efecte afegit. Si hi ha núvols la llum llençada cap amunt es reflexa en ells, retorna a la terra i fa brillar el cel. I aquest efecte és visible a molt quilòmetres de distància. Si no hi ha núvols sempre tindrem pols en suspensió que brillarà per la llum excessiva. El resultat de tot plegat és que no podrem veure ja els estels amb una brillantor menor que la brillantor del cel. És en aquest aspecte que dic que ens han furtat els estels.

Un estudi recent del Departament d’Astrofísica de la Universidad Complutense de Madrid, les conclusions del qual podem llegir a un article de El Pais, ha mostrat amb tota la seua cruesa, el que ja sospitàvem: València és la ciutat que més contamina lumínicament d’España. València superà els 13 milions i mig d’euros el 2007 en la seua factura de llum. Aquesta factura tan grossa, que paguen, no ho oblidem, els seus habitants, és veu en el seu context quan la comparem amb la que paguen ciutats com Madrid i Barcelona, per exemple, que tenen el doble de població. A València es consumeixen més de  127
kilowats-hora per habitant, front als 61,5 de Madrid o als 57,4 de Barcelona. El Pla d’Eficiència Energètica del Ministeri de Foment 2004-2012 proposa un consum mitjà de 75 kilowats-hora per habitant.

La pèrdua del cel estrellat s’ha fet sense preguntar, sense qüestionar els efectes. El cel és de tots. No només dels pobres astrònoms que hauran de viatjar més lluny en busca de cels nets, sinò també de tots els habitants de la Terra. I a més a més els ecosistemes nocturns se’n ressenteixen. El cicle de vida dels animals nocturns queden totalment afectats.

València hauria de ser ben respectuosa amb el medi natural. Molt a prop de la ciutat tenim el llac de l’Albufera. Des d’ell el núvol de llum taronja que embolcalla la ciutat allumena la superfície de l’aigua i les plantes aquàtiques. On s’amagaran els insectes nocturns?

L’altre dia un xiquet de visita amb la seua escola, en veure el cel estrellat que ens mostrava el meravellós programa lliure Stellarium, no va saber respondre en preguntar-li que era l’immens núvol de pols que creuava tota la volta celeste. No havia mai vist la Via Làctia, la visió des de la Terra de la nostra pròpia galàxia.

L’organització Cel Fosc lluita en contra de la contaminació lumínica amb campanyes de concenciació popular i administrativa. Si la ciutadania no es convenç del problema pensant en els diners tirats al fem per la política de Grans Events i de la València de la Llum pensem en els ecosistemes afectats i en els xiquets que no sabran mai més que és l’Òssa Major o la Via Làctia.

Fa 400 anys Galileu Galilei va aixecar el seu telescopi al cel i va fer una sèrie de descobriments que canviaren la nostra visió de l’Univers. Si visquera ara li seria difícil tornar-los a fer.

Foto: Contaminació lumínica a València.
Una vista nocturna de l’avinguda del Cid de València, il·luminada per centenars de faroles. Carles Francesc, El Pais. 10-05-2009.

Publicat dins de Cel fosc i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

La contaminació lluminosa ens furta les estrelles

3

Fa anys, molts anys, tindre llum elèctrica a les cases i al carrer era senyal de modernitat i prosperitat. Normalment teniem una única bombilla per habitació i l’àvia i els pares ens renyaven molt si la deixavem encesa en sortir.

Els temps han canviat i ara sembla que ens sobra tot. Més i més llums adornen els nostres pobles. Els ajuntaments projecten nous carrers amb punts de llums excesius i mal instal·lats que projecten quasi el 50% de la il·luminació cap al cel. I ací està el problema. Les estrelles més dèbils que la llum projectada desapareixen. Podem dir que una mala planificació ens furta les estrelles. També hi ha problemes ambientals greus. Un cas paradigmàtic és el de l’ocell Escateret Hydrobates pelagicus ssp melitensis que nidifica a l’illa de Benidorm. La gran il·luminació del passeig marítim de Benidorm dificulta la conservació de les colonies ja que les gavines són les seues depredadores.

Alguns pobles estan fent coses com per exemple Almoines, la Safor, però altres poblacions més grans com València s’entesten a guanyar el premi mundial al malbaratament de l’energia.

L’organització Cel Fosc fa una gran feina conscienciant a la gent i a les administracions a utilitzar una il·luminació racional i respectuosa amb el medi ambient.

L’any vinent se celebrarà l’Any Internacional de l’Astronomia. Un dels objectius és lluitar contra la contaminació lluminosa. Vicent F. Soler Selva, de l’ IECBV, ha publicat un article sobre el tema al diari Información d’Alacant. És altament recomanable llegir-lo per veure quin és realment l’interés que tenen els nostres ajuntaments sobre aquesta contaminació de nou ric. El podeu llegir a Vull llegir la resta de l’article.

Segueix …

 

Els altres contaminants, la llum

Vicent F. Soler Selva
IECBV

La llum també pot ser un contaminant, i no en la fase de generació, que ho és, de contaminant, sinó quan es fa un ús desmesurat i irracional. La contaminació lumínica és un altre tipus de contaminació. Per admetre-ho cal un canvi cultural, així ho afirmaren els participants en el congrés Starlight celebrat la primavera passada a La Palma. Els astrònoms posaren el dit en la nafra; ara, però, ja són molts els que s’hi han sumat a fer l’advertiment, com l’Organització Mundial de Turisme.

El congrés es tancà fent una declaració de deu principis en els quals s’instava a tothom a assumir-los com a objectius a complir, per a corregir la conducta en allò referent a la il·luminació pública i privada. Val la pena llegir tota la declaració, citem ací, textual, només el primer punt: “El dret a un cel nocturn nítid i a la capacitat d’observar el firmament ha de considerar-se un dret equiparable a la resta dels drets mediambientals, socials i culturals, atenent a la incidència en el desenvolupament dels pobles i en la conservació de la biodiversitat. La progressiva degradació del cel nocturn ha de considerar-se com un risc imminent que cal abordar, de la mateixa manera que es tracten els principals problemes relatius als recursos, el medi ambient”.

Però, a on estan els caps i les voluntats dels nostres governants més propers? El 2003 es féu públic un informe promogut per la Federació de Municipis (FEMP) i el Ministeri d’Economia, titulat “Situación de las ordenanzas solar y de alumbrado exterior de España”, s’hi arreplegava el resultat d’una enquesta enviada a tots els ajuntaments de més de 20.000 habitants. El qüestionari tenia només cinc preguntes, però clarificadores, una deia, “disposa el seu ajuntament d’una ordenança municipal d’enllumenat exterior per a la protecció del medi ambient?”, la següent interrogava: “coneix el model d’ordenança municipal d’enllumenat exterior per a la protecció del medi ambient mitjançant la millora de l’eficiència energètica feta pel Ministeri d’Economia?” Contundents foren igualment les conclusions de l’informe: no contesta el qüestionari el 75% dels ajuntaments, el 8,4% confessa que coneix el model d’ordenança (els havia envia el FEMP l’any anterior), i el 2,2% diu que té les ordenances. Sembla que fa quatre anys no despertava interés el tema.
Hem volgut saber si els municipis de la nostra comarca es troben entre els pocs afortunats de l’enquesta, els hem preguntat. Santa Pola, a petició de l’agrupació Astronòmica de la ciutat, afirma que crearà una ordenança per a controlar la contaminació lumínica (INFORMACIÓN 28-12-2007), és a dir, no en té, d’ordenances, però s’ha compromés a fer els deures; Crevillent respon que no en té, Elx, que també ens ha contestat, tampoc té aquesta ordenança exigent amb l’enllumenat.

El 2009 ha sigut declarat Any Internacional de l’Astronomia, perquè fa 400 anys que Galileu apuntà un telescopi al cel per primera vegada, i la ciència i el món començaren una carrera que ho trasbalsaria tot. Estem amb deute amb el cel. Dies a venir sentirem a parlar d’astronomia i de contaminació lumínica. Ens agradaria que les nostres corporacions competiren per situar-se entre les que tenen els índex més baixos de contaminants, de tots tipus, i que figurara en els fullets turístics, si assoliren l’excepcionalitat. Vivim a ciutats mal il·luminades, ho podem veure qualsevol nit. Un exemple, la il·luminació pública, que just s’acaba d’instal·lar al carrer Sant Salvador d’Elx és de les que feien tro cent anys arrere, hui és més que discutible el sistema utilitzat, i inadmissible per a qui considera que il·luminar el cel és una manera de contaminar. Tornem al principi, per a veure la contaminació lumínica, ens adverteixen els astrònoms, cal un canvi cultural. Mira’t el cel com el patrimoni més gran de la Humanitat, sense ell no hauria misteri.

Foto: Avinguda de Malta a Tavernes de la Valldigna. És necessària tanta llum?. Enric Marco

Publicat dins de Cel fosc i etiquetada amb , , , | Deixa un comentari

Anem a comptar estels

3

Constel·lació Orió

Observar els camins del cel, les seues constel·lacions, planetes i nebuloses brillants pot deixar de ser ben aviat un assumpte a l’abast de tothom. Caldrà anar-se’n al desert del Sàhara o a la Cara Oculta de la Lluna per veure alguna cosa. La il·luminació exagerada, de nous rics, està apagant a poc a poc el cel nocturn a les noves generacions. A València, l’alcaldesa Rita Barberà s’entesta a posar més i més fanals i les constel·lacions dèbils ja han desaparegut. Com explicarem les històries del cel, Zeus transmutat en Cigne perseguint mortals, si ja no som capaços de veure les figures?

Dins de les activitats de l’Any Internacional de l’Astronomia que contava ahir, i com a prova del que farem l’any que ve, hi ha una experiència que podem fer a casa per a mesurar com de malament tenim el cel a sobre nostre. El cel hauria de ser negre com la sutja per la nit però malauradament ja no ho és enlloc. El nostre experiment tracta de comptar estels de la constel·lació d’Orió. Quan més en veiem més fosc tindrem el nostre firmament. Però és també un projecte col·laboratiu. Les dades recollides les podem enviar a una web on les compararan amb les d’altres parts del món. D’aquesta manera tindrem una mesura global del problema de la contaminació lumínica.

Segueix …

La iniciativa s’anomena Globe at night i sembla que ja uns anys que la fan. L’objectiu immediat és mesurar la contaminació lumínica només comptant els estels visibles de la Constel·lació d’Orió que poden veure’s a ull nu. Per això es facilita una sèrie de mapes centrats en aquesta constel·lació fàcilment visible. Cada mapa reprodueix els estels visibles fins a una certa magnitud aparent. Cal elegir el que més s’assemble a la visió que teniu al vostre lloc d’observació. El projecte serà vigent entre el 25 de febrer i el 8 de març de 2008.

Els passos a seguir per a una observació cooperativa a nivell global serien (podeu descarregar-vos el fullet en castellà, en pdf, en aquest enllaç):
1. Troba la latitud i longitud del lloc des d’on observes. Per això pots anar al Google Earth i situar-te al punt des d’on has observat, o utilitzar Maporama que donada la teua adreça et dóna el mapa, la latitud i la longitud del lloc.

2. Troba la constel·lació d’Orió. Aquesta és més fàcil si heu llegit els meus apunts del cel del mes. Podeu veure, per exemple el mapa de febrer de 2008. És una constel·lació molt fàcil de trobar i ara, a la posta de Sol es troba cap al Sud.

3. Mapa d’Orió més semblant al que veieu al vostre lloc d’observació. Hi ha diversos mapes de la constel·lació d’Orió per a diversos nivells de contaminació lumínica. Elegiu el que s’assemble més al que veieu. Aquest enllaç en anglés, vos dóna els diversos mapes.

4. Enviar l’observació. Una vegada feta l’observació cal que siga útil. Cal compartir-la amb la resta d’observadors per a tenir una visió global del problema de la contaminació lumínica. Heu d’enviar les dades a la web de Globe at Night. Et demanaran la latitud i longitud del lloc i quin mapa d’Orió veus. Si algú no vol enviar-ho directament pot enviar-me les dades com a comentari (Dia, hora, Latitud, Longitud i quin mapa) i jo les posaré en la web.

5. Comparar les dades. És la part més interessant. Una vegada feta la teua observació i enviada podràs comparar les teues dades amb les enviades per centenars o milers d’observadors arreu del món.

Bé anim. A veure l’estat lamentable del planeta….

Aquest enllaç del Planetari de Pamplona, en castellà, ens ho explica d’allò més bé.

Publicat dins de Cel fosc, IYA2009 i etiquetada amb , | Deixa un comentari