Aquest és el nom d’un material que acaben de publicar Georgina Capell, Maria Pau Teixidor i Carla Rosés, tres estudiants de la Universitat de Girona que van fer la seva estada de pràctiques a la Bressola de Sant Galdric i durant la qual van desenvolupar aquestes propostes per treballar la llengua a l’hora del pati. Posteriorment, ha estat editat per la
El 18 de desembre proppassat va morir a l’Hospital de Montpeller a l’edat de 60 anys (quanta corda li quedava encara!) una de les persones que més ha fet per la llengua i la cultura nord-catalanes en aquests anys darrers. Malgrat que en Cala era barceloní, fill d’un menorquí, les circumstàncies de la vida, especialment
Com cada cap de setmana del 7 de novembre, i des de fa ja diversos anys, la commemoració de la signatura del Tractat dels Pirineus, que va separar fa 351 anys de Catalunya la seva part més septentrional, es fa coincidir amb l’acte final de les diverses columnes del Correllengua, que, des del final de
Com ja hem fet en altres ocasions, El taxista del tsar i Una educació francesa, volem destacar en aquest apunt els aspectes de sociolingüístics que en aporta l’obra literària de l’escriptor nord-català Joan Daniel Bezsonoff (Perpinyà, 1963), que acaba de publicar a l’Editorial Empúries de Barcelona Un país de butxaca, on, després d’haver reflexionat sobre
El març de 1976 una colla de nord-catalans varen decidir fer una escola catalana a Perpinyà. Sens dubte, una autèntica revolució en aquesta part del país que tant i tant havia estat -és- maltractada per l’Estat francès. Trenta i escaig després, podem afirmar que La Bressola és una de les entitats (sortosament no n’és l’única)
I amb el subtítol de Reflexions, vivències i panorama català, l’incansable activista nord-català Alà Baylac-Ferrer (Perpinyà, el Rosselló, 1965) ens ofereix una interessantíssima aproximació a la Catalunya Nord que ha de servir als catalans en general i als nord-catalans en particular per conèixer tot allò que caldria saber per entendre la identitat catalana al nord
Ahir vaig assistir a la manifestació que commemora el Tractat dels Pirineus, que tres-cents cinquanta anys després encara divideix Catalunya. Com cada any, a més, és la data en què clou el Correllengua, que durant mesos ha recorregut els diversos punts del nostre país. Tres-cents cinquanta anys no han estat, però, suficients per esborrar la
Amb aquest títol clar, claríssim, l’escriptor nord-català Joan-Daniel Bezsonoff ens introdueix, a la societat de l’Estat francès en general -i a la societat nord-catalana en particular- dels anys 60 i 70, en una època, com la titlla el propi autor, en què els cotxes tenien llums grocs, les vaques menjaven herba, el cinema feia somniar
Ja hem comentat en altres apunts que alguna cosa està canviant a l’Estat francès (http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/94370), segurament d’una forma molt més tímida i amb moltes més contradiccions de les que voldríem com a catalans (http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/110924), però el cert és que hi ha petits avenços que, fins fa quatre dies, eren impensables. És en aquesta línia de
El bon amic Joan Pere Le Bihan, ànima de la Bressola, ens comunica que, per decisió del Tribunal de Gran Instància de Perpinyà , audiència del 22 d’octubre de 2008, i gràcies particularment a l’ajuda de l’advocat Enric Vilanova, de Perpinyà, ja es diu oficialment Joan Pere i no Jean Pierre a l’estat civil. Joan Pere no és el
És sabut que l’Estat francès és un dels estats més centralistes d’Europa i que, en nom d’una suposada igualtat de tots els ciutadans i totes les ciutadanes, quasi ha aconseguit fer desaparèixer les llengües que s’hi parlen: neerlandès, bretó, alemany, occità, francoprovençal, basc, italià (cors) i, òbviament, català. Ara bé, en els mesos darrers, hi
Davant del possible reconeixement de les “llengües regionals” a la Constitució francesa, l’Académie Française (l’IEC dels francesos) ha reaccionant com només pot reaccionar una institució que és la quinta essència de la nació francesa (ai, com s’assemblen als seus col·legues de la Real Academia de la Lengua Española!): una decisió d’aquest tipus podria comportar problemes
Amb motiu del 75è aniversari de la mort de Juli Carsalade, bisbe de Perpinyà (del 1900 al 1932), el rector de Marata, mossèn Josep Cardús, està treballant per fer conèixer la figura d’aquest bisbe que, encara que gascó de naixement, va ser qualificat de bisbe dels catalans. De ben segur que recordar la figura de Carsalade ens
Joan Daniel Bezsonoff (Perpinyà, 1963) és una dels escriptors més originals de la nostra literatura, ja que hi aporta temes mai no tractats (la presència de catalans a Indo-xina (A les rambles de Saigon -1996), a Algèria (Les lletres d?amor no serveixen de res -1997, La presonera d?Alger -2002), a la Primera Guerra Mundial (La
Arrels, l’associació nord-catalana que ha promogut l’escola i la ràdio en català a Catalunya Nord, rep el Guardó anual del Centre Internacional Escarré per a les minories ètniques i les nacions El Centre Internacional Escarré per a les minories ètniques i les nacions (http://www.ciemen.cat) lliurarà aquest 15 de març proper el seu Guardó anual a l?Associació