Chào ông Viêt Nam

Fa dies que volia escriure el meu petit resum, la meva petita història, de la Meridiana. I un article de la Mercè Ibarz que he llegit avui, m’ha donat el punt precís, l’arrancada. Perque ja podem dir que va ser la Meridiana la protagonista del passat 11S15 i el cop de puny final abans del 27S15. Sí, he llegit articles l’endemà, el diumenge i una miqueta dilluns, però el tsunami de la campanya electoral s’ho ha cruspit tot. Però jo, cada dia, em miro el video resum que va fer l’ANC de la Meridiana. No més de 4 minuts. I l’he enviat a la gent amiga d’arreu del món, Arizona, Austràlia, Viet Nam, Dinamarca. M’han dit que veure el que han vist els fa pensar que sí, que existeix un món millor, i que és possible. Van coneixent cada vegada més el que passa a Catalunya. Com la gent que viu a la Meridiana.

També ells estaran sorpresos de no veure gaires més notícies del que va passar davant de casa seva. I sí, potser alguna cadena de televisió els haurà sorprès, perque el que explicaven i no explicaven no tenia res a veure, amb el que ells havien vist davant de casa, des del seu balcó.

I penso ara amb els partits polìtics i els seus dirigents, i penso que no tots donen la talla. I quan en la seva història han pogut convocar tanta gent per anar a la Meridiana ? Mai. Perque els que hi erem vam ser molts, moltíssims, però un munt ! Des del Tram 01 fins el Tram 135, venint del nord, del sud, de terra endins i de mar enllà. Feia goig veure baixar dels més de dos mil autocars la gent del nostre país que veníen a la capital, a Barcelona, a la Meridiana.

I penso també amb la gent que va estar més d’una hora sota terra, en una estació de metro sense poder pujar al convoi, perque em van dir que semblaven els trens que veuen en els documentals de la Índia. I com la gent de dins el metro anava cantant i cridant in-inde-independència. Suant, apretats, i després en arribar a l’estació, més de mitja hora per poder sortir.

I penso en el moment que el punter gegant va començar a moure’s des del començament fins el final, i com la gent que erem als trams sense megafonia, ens anavem informant persona a persona, que sí, que ja és molt a prop, que és ja al color verd, i el següent és el nostre. I com la gent rebia el punter tal fos la carrossa dels reis mags, amb entusiasme i alegria, perque tots, tots els que erem a la Meridiana, sabem que sí, que podem viure millor, que es pot treballar, estimar, i respirar en un país on tots ens ajudem i que alguns dirigents polìtics que no saben ser-ho, no ho entenen ni volen, que no saben res. I junts construirem el nou país, la República Catalana, amb les seves virtuts i els seus defectes.

I penso en una parella d’ancians, no sabria dir-vos l’edat, agafats de la mà, mudats, ballant la Catalunya té poder, la rumba de’n Peret.

I penso en els que ja no hi són, els que ens han deixat, però que sí que han estat a la Meridiana, perque els hem recordat. I la gent no es torna invisible, si els recordem. I ho fem. Sovint, molt sovint.

Sí, he trobat en falta moltes cròniques de la Meridiana i no estaria de més tornar a reviure-la. Perque els discursos dels polìtics ja no són originals, ja han dit tot el que sabíem i potser alguna cosa més, però tot és igual. Si pensem en la Meridiana, potser que sí que sabrem molt bé a qui votar el 27S15. Jo ho sé, i vosaltres ?

Endavant les atxes. Ho aconseguirem, segur. Bròquil is OVER.

Demà ens veiem a la Meridiana. Ens retrobarem, com cada any. Gent d’arreu del nostre país, com cada any. Avis i néts, com cada any. Famílies senceres, com cada any. Pagesos i ramaders, com cada any. Botiguers i comerciants,com cada any. Pescadors i viticultors, com cada any. Enginyers i paletes, com cada any. Modistes i dissenyadors, com cada any. Poetes i músics, com cada any. Politics i advocats, com cada any. Treballadors i amos, com cada any. Amics i coneguts, com cada any. Gent jove i gent gran, com cada any.

Una societat transversal on tothom sap trobar el seu lloc, sense diferències.

Sí demà seré al Tram 82 ( barri del Clot, cantonada carrer Aragó). Hi seré molt aviat a partir de les 10 del matí perque hi ha molta feina a fer per prepar el tram i rebre a tota la gent que s’hi ha apuntat i els que vindran de més. A la meva territorial de l’ANC, hi estem treballant des de fa setmanes. El Tram 82 està ja més que ple, crec que ja tenim un 119% d’ocupació. I estic contenta perque venen la gent de FEMINISTES PER LA INDEPENDÈNCIA. I encara més contenta perque feran una acció que té a veure amb aquest bloc ( i ha estat una casualitat aquesta coincidència …) , un enlairament de 200 globus a les 4 de la tarda per denunciar la violència masclista i per una República Catalana sense violència. També hi hauran parlaments i més accions.

I donaré la benvinguda a la gent del Garraf, de Vilanova i la Geltrú, i la gent del Baix i Alt Penedés i una mica més amunt la gent dels Pirineus. Els castellers de Vilafranca, Minyons de Terrassa, els de VIlanova, els timbalers. Els trams de la Igualtat. La gent del col.lectiu LGTBI també hi seran. Voleu dir que hi haurà espai per a tothom ? Sí, tots hi tenim lloc.

La Meridiana bullirà d’anhels, il.lusions, emocions, fermesa, persistència i tots ens conjurarem perque aquest punter ( una mica atabalador de com i quan s’ha d’utilitzar, i quin és el color …) arribi fins el 27S15 on tothom anirà a votar, ara sí, per decidir que SÍ volem viure en la República Catalana. Perque així serà. No hi ha cap altra resposta. I el 28S15 començarà el procés constituent. I nosaltres la societat civil deixarem el pas als nostres representants per acabar la feina, però sempre amatents i en guàrdia, perque no ens fallin, perque saben que no els hi perdonaríem mai. Continuarem empenyent.

Endavant les atxes. Ho aconseguirem, segur. Bròquil is OVER.

Ahir vaig veure el plenari del meu Ajuntament per votar si es vol formar part de l’A.M.I. i com ja se sabia, no va ser possible. Els SÍ van guanyar, 17 regidors, però van haver-hi 12 que es van abstenir. D’aquests dotze de ben segur més de 4 haguéssin votat SÍ. Però van baixar el cap i van seguir el que dicta el partit, bé, aquesta coalició estranya, que no pas partit. Em va decebre, i molt, en Jaume Assens i des d’aquest modest bloc voldria transcriure part del discurs de’n Salvador Seguí, el Noi del Sucre, dia 1r d’octubre de 1919, Ateneo de Madrid. Dedicat al senyor Assens.

A Catalunya, els elements reaccionaris del catalanisme, sovint aixequen la bandera de les reivindicacions catalanes, en un sentit nacionalista. I quan més soroll fan és en els moments quan es produeix un fet social de ressonància, talment com si cerquessin la intervenció de les autoritats de l’Estat espanyol per abatre els treballadors catalans. Nosaltres, ho dic ací a Madrid, i si convé també a Barcelona, som i serem contraris a aquests senyors que pretenen monopolitzar la pollítica catalana, no per assolir la llibertat de Catalunya, sinó per poder defensar millor els seus interessos de classe i sempre amatents a malmetre les reivindicacions del proletariat català. I jo us puc assegurar que aquests reaccionaris que s’autonomenen catalanistes el que més temen és el redraçament nacional de Catalunya, en el cas que Catalunya no els restés sotmesa. I com que saben que Catalunya no és un poble mesell, ni tan sols intenten deslligar la polìtica catalana de l’espanyola. En canvi, nosaltres, els treballadors, com sigui que amb una Catalunya independent no hi perdríem res, ans el contrari, hi guanyaríem molt, la independència de la nostra terra no ens fa por.

És per ventura, amb la col.laboració ministerial com es poden afermar les aspiracions de llibertat nacional de Catalunya, sotmesa a una monarquia centralista i enemiga de l’emancipació dels pobles hispànics ? Sortosament, la Catalunya vexada i injuriada, privada de la seva llibertat nacional, coneix bé els seus detractors i sap de quin cantó estan els seus veritables amics i defensors.

Estic tan cert del que dic, que sense pecar d’exagerat, puc assegurar-vos que si algun dia Catalunya conquesta la seva llibertat nacional, els primers, si no els únics, que li posaran entrebancs, seran els homes de la Lliga Regionalista, per que a Catalunya com arreu, el capitalisme està mancat d’ideologia.

Ens veiem a la Meridiana divendres, 11S15. Seré al Tram 82.

Ens diuen que no ens quedem a casa, que agafem un trosset de Meridiana, i que sortim al carrer. Jo estic segura, sempre ho he estat, que la Meridiana s’omplirà de gom a gom. Ens diuen que estaria bé que 125.000 persones més estiguéssin ja inscrites i que ens queda una setmana. Ho farem, segur.

Ahir tarda vam ser moltes les parades de les Territorials de l’ANC que erem ja a la Meridiana repartint fulletons, lones per els balcons, estelades, venent samarretes, parlant amb la gent. Malgrat la pluja, crec que es va fer molta pedagogia i bona feina i ens vam trobar amb molta gent esperant ja poder ser ja a la Meridiana l’11S15.

Hi ha moviment, molt. Llegeixo avui : El vi català el veig ara mateix com el país: agitat, neguitós, dubtós, valent, provocador i garbellant. En plena revolució i reacció, en construcció. Roger Viusà, sommelier.

Jo seré al Tram 82. I vosaltres ?

Endavant les atxes. Ho aconseguirem, segur. Bròquil is OVER.

Fotografíes : Avgda. Diagonal – setembre 2014. RG.

[vimeo 138207776 w=500 h=281] <p><a href=”https://vimeo.com/138207776″>Cap revoluci&oacute; s’ha fet des de casa</a> from <a href=”https://vimeo.com/assemblea”>Assemblea Nacional Catalana</a> on <a href=”https://vimeo.com”>Vimeo</a>.</p>

Des de que vaig tornar d’una estada plàcida d’estiueig a Cadaqués, el dia a dia ha anat pujant i pujant la temperatura de moltes notícies i fets, no només al voltant de casa meva, del país, d’Europa, del món. Els anys anteriors arribavem a les portes de l’11 de setembre més o menys neguitosos, molt il.lusionats i sabent que la lluita era allà, i havia de continuar. Enguany, continuem la lluita, però …. diferent. Les circumstàncies han canviat i molt, i per a bé. Perque el 27S15 anirem a votar en unes eleccions legals, autonòmiques, i que nosaltres hem capgirat perque siguin plebiscitàries. Perque volem saber d’una vegada per totes quanta gent vol viure a la República Catalana i quanta gent vol continuar vivint en el reino de españa. I el tret de sortida és precisament l’11 de setembre i cal, hem, d’omplir la Meridiana. I ho farem.

És una situació tant gran, que aquest 11 de setembre bull, es mou, es treballa, també amb il.lusió i molta, però amb uns cants de sirena perniciosos al darrera, al clatell, per part dels grups-candidats a unes eleccions del 27S15 que no volen construïr un nou país, i un govern fascinerós i feixista, que volen instrumentalitzar la Meridiana, a base de denúncies. Ja ho sabem, això és la política, és clar. Però nosaltres sabem molt bé que aquesta Meridiana, que omplirem, no és un acte partidista, perque és així com se’ns acusa a la gent, al poble, perque hi volem anar, perque volem. Demostrarem, que la societat civil, transversal, vol la llibertat, vol votar ja d’un a vegada per totes, que sí volem la independència del nostre país, que hem reclamat des de l’any 2010 manifestant-nos al carrer i a les carreteres.

També influeix i molt aquesta violència de gènere on moltes dones han estat assassinades cruelment, i per descomptat tota aquesta vergonya per Europa, de la poca capacitat i poques ganes d’ajudar a milers i milers de refugiats fugint de les guerres absurdes, cruels i hipòcrites. Perque aquests països rics, democràtes, enlluernadors, són els que trafiquen amb armes de guerra perque aquestes guerres continuïin impunement. Fa mal a la consciència fins on pot arribar la crueltat de la gent, però no és nou ni novetós, ja ho sabem. Només cal mirar enrera, la nostra història. I una certa campanya de certs mitjans de comunicació, que tots coneixem, que els agrada tant i tant publicar fotografíes i ”informar” a la gent, però sense cap consistència ni un periodisme que cerqui els motius, que denuncïi d’una vegada per totes, que sigui al costat de la gent i els escolti. La fotografia és la prioritat. Però a continuació la gent ha de saber la història, la veritat, els motius, les mentides.

Tot està dins el nostre cap, amuntegat, i que moltes vegades et desborda i no saps ja que escriure ni que pensar. Sí, estem a Europa, això ningú ho dubte, però ens agrada formar part d’uns estats que tanquen els ulls, fabriquen i venen armes de guerra, tanquen fronteres, deixen morir gent a la mar Mediterrània, no els donen les mínimes ajudes, ni tan sols lluiten per acabar amb les màfies ? I també una altra imatge que no em puc treure del cap; com uns salvatges en nom de la veritat i la justícia són capaços de destruir la història del món a Palmira.

Dins aquesta realitat, la gent de l’ANC continuem treballant voluntàriament perque l’11S15 torni a esclatar de gent, i esclatarà. Ja fa setmenes que ho fem i ens queda una setmana justa. Aquesta tarda una intensiva de parades a la Meridiana i informar als veïns i veïnes del què passarà el divendres vinent. Actes i més actes, reunions amb les comarques que envairan Barcelona amb milers i milers de manifestants. Algú creu que aquest 11S15 no serà el tret de sortida d’una campanya política perque tots anem a votar el 27S15 per la República Catalana ? I tant que ho serà, i hi haurà majoria. D’escons, de vots, millor que millor, però recordem que són unes autonòmiques, que no tenim llei electoral pròpia, i estem dins la legalitat i 68+1 escons, vol dir que ha guanyat el SÍ. El govern feixista del reino de espanya no ha donat cap altra alternativa.

Comença el procés i tenim uns mesos al davant, els que calguin, per començar a construïr el nostre país des de baix, com ho estem fent des de l’any 2010. Hem arribat fins aquí perque hem lluitat,  perque ho volem, des de baix, tots. Ens queden, res uns pocs metres per arribar al cim. Hi ha unes pedres, uns rocs, emprenyadors que ens dificulten el camí, però són tan sols quatre, cinc ?, no és res. Ja hi som.

Ens veiem a la Meridiana. Jo al Tram 82. I vosaltres ?

Endavant les atxes ! Ho aconseguirem, segur. Bròquil is Over.

[vimeo 137347981 w=500 h=281] <p><a href=”https://vimeo.com/137347981″>Via Lliure 2015: Tu ets decisiu</a> from <a href=”https://vimeo.com/assemblea”>Assemblea Nacional Catalana</a> on <a href=”https://vimeo.com”>Vimeo</a>.</p>

Demà comença el mes de setembre. Encara hi ha gent que estiuejerà fins ben bé el 20 o 22 de setembre, un dia després que comenci la tardor. Enguany jo he estiuejat a Cadaqués, tres setmanes, des de meitat de juliol fins la segona setmana d’agost. Una estimadíssima amiga m’ha deixat compartir el seu apartament, en un carrer de Cadaqués de nom ‘Sa Tórtora’. Han estat tres setmanes de descans, de fer quasi res, de gaudir de la mar Mediterrània, prendre el bany i nedar, de passejar, poquet perque la fortíssima calor no podia convertir les passejades en moments agraïts, prendre la cerveseta, dinar, becaina, mirar la tele quan s’ho valia, llegir la novel.la Un film (3000 metres) de Víctor Català, Editorial Club Editor. Capvespre, lluny del sol, passejar i prendre, perquè no?, un gin mare (us el recomano). Fins i tot vaig provar un cocktail guanyador, exclusiu del noi del Pere Vehí del Boia, un Gin Kontos, gin mare i placton ! Deliciós. Converses amb amics i amigues. Sopars o dinars amb colla. Una pizza lleugera mentre miraves els partits del Barça per la tele a casa. Concerts a l’esglèsia, amb el gran Christian Zaccharias …. Mozart, Haydn, o un trio interpretant música de cinema de Morricone i Nino Rota, al Portitxol, (un guster) o un quartet de corda a Port Lligat. Entrar a les galeries d’art on sempre et trobes amb sorpreses, obres d’autors desconeguts, però que et diuen coses amb els colors i la pintura de les seves obres.

Seure davant una cervesa i en Juane mostrant les gambes acabadetes de pescar de la costa de Cap de Creus. No podía marxar sense un tast. Som-hi unes gambes per les senyores perque es llepin els dits. I així va ser. Anem sovint al Restaurant Marina, una mica amagadet del passeig, amb una cuina excepcional.

Un curt viatge a L’Armentera per visitar uns amics que m’hi van convidar. La Sarfa m’hi va portar. Més tranquil que a Cadaqués. Converses llargues, tots implicats amb aquest 27S15 i l’11S15. Recordar la Costa Brava de fa molts anys. Comprar bon peix, fruita i verdura i veure sortir el sol des de la finestra de l’habitació de casa en J. i la M.

I dia rera dia llegint un, dos, tres capitols de la novel.la de Víctor Català. La vaig acabar precisament el dia 8 d’agost, un dia abans de tornar a Barcelona. La cirereta. Una novel.la immensa, preciosa.

I el diumenge 9 d’agost amb la Sarfa torno a Ciutat. Em trobo el meu barri quasi sense gent. Dues setmanes on era difícil trobar-te amb els veïns, a no ser que baixéssis a Barcelona on veies visitants, turistes, a centenars gaudint del bon temps i la Ciutat.

Comencem un nou curs, i és important, molt important. Els motors són ja quasi a punt. L’11S15 comença i el 27S15 serà l’exàmen final. Quin goig, quina alegria, tenim ja la República Catalana a tocar.  Perque mai he deixat de creure que ho aconseguirem, segur.

He fet aquest video amb fotografies de Cadaqués. Aquest estiu n’he fet poques, la majoria són del mes d’abril d’enguany i algunes d’anys anteriors. La música escollida una havanera que la gent de Cadaqués coneixen bé i tenen cantaires de categoria que la canten millor.

[vimeo 137815035 w=500 h=281] <p><a href=”https://vimeo.com/137815035″>Cadaqu&eacute;s : Mediterranean flair</a> from <a href=”https://vimeo.com/user3223114″>Roser Giner Bru&ntilde;&oacute;</a> on <a href=”https://vimeo.com”>Vimeo</a>.</p>

Em sembla que la gent al capdavant dels partits polìtics se n’adonen i ho saben que hem d’arribar al 27S15 amb garantíes, tranquil.litat, alegria, convenciment, motivació, per omplir les urnes de vots per demanar, sí a la independència , derrotar als adversaris, i que volem ser lliures, ser un estat independent del reino de españa i ser nosaltres els que hem decidit trencar la nostra dependència amb aquest reino de españa que encara vol ser conqueridor i colonitzador.

El que em neguiteja, només, és que ens trobem en la situació estratosfèrica que continuem utilitzant una llei electoral del reino de españa per convocar i celebrar unes eleccions ‘autonòmiques’  Perque nosaltres no tenim cap Llei Electoral pròpia per culpa dels desacords dels partits polítics (vergonya !!), i que tot el que es faci en aquestes eleccions sigui legal dins aquesta llei, ser molt curosos i no es pugui impugnar res de res. La Junta Electoral Central estarà a l’aguait. TInc confiança, i sé, que ho feran bé.

Una llista només amb gent de la societat civil em sembla bé. Fa uns díes ni m’ho plantejava perque no veia factible l’acord entre els partits. Ara sembla que sí. Els adversaris, els del NO, i els del SI-NO, ho tindríen una mica magre per fer el debat de campanya. M’hauríen d’explicar perque estaria millor vivint novament en el reino de españa. Perque jo no ho vull.

Marxaré fora tres setmanes, fora de la Ciutat, però dins la República Catalana. Tornaré i cointinuaré amb les paradetes i activisme de l’ANC. Potser si en convocar les eleccions, i es faci pública la llista, no tindrem cap problema amb la Junta Electoral Central, de continuar amb les parades i fer campanya com ANC perque la gent voti per la independència i el procés constituent, i en definitiva començar a viure a la República Catalana i bastir un nou país, des de baix, com hem fet des de 2010, el poble, empeyent i empenyent. Som a tocar ho hem dit moltíssimes vegades, gent, poble, no ho espatllem i anem a votar el 27S15 i continuem lluitant per aquest país nostre i per nosaltres, i pels nostres fills i néts, per tota la gent que hi viu i treballa.

És la hora, ara sí, dels representants del poble i que l’encertin, i no la caguin. Cal derrotar als adversaris. La història i el futur és a les seves mans. I si la caguen, que no els passi res, no ho perdonarem mai, mai.

Comentaristes de mala estrugança, hi ha una altra manera de veure les coses i de viure i lluitar per fer realitat el que la majoria, una gran majoria, desitja. Vosaltres no teniu problema … podeu continuar dins el reino de españa.

Ho aconseguirem, segur. Endavant les atxes. Bròquil is OVER.

Moltes vegades tenim problemes per deixar comentaris als blocs, amb aquest nou sistema de WordPress. Moltes vegades no ens calen comentaris sabem que hi som, els llegim, i ens llegim. Penso, però, que la Dolors – miozz mirades – mereix més que un comentari. Ha estat un any duríssim per a ella, i ahir, en veure el seu somriure i la seva mirada, vaig saber (no en tenia dubtes ) que els propers quatre anys seran intensos, emotius, difícils, alegres, amb molts problemes, però la Dolors continuarà al capdavant d’aquest canvi que Badalona volia. I ho ferà bé.

I és molt gratificant veure una blocaire d’aquesta casa de veïns, nova Alcaldessa de Badalona, que des de l’any 2009 ha anat publicant apuntaments, un rera l’altre, d’opinions, comentaris, poesia, vivències viscudes, els seus somnis i que els blocaires  els hem anat llegint i seguint.

Ja des del mes d’abril no ha tornat a escriure cap apuntament, evident. L’últim ” netejar, netejar, netejar ….. pel canvi”. No vaig saber fins fa pocs díes que la Dolors de miozz mirades seria l’Alcaldessa de Badalona. Dolors Sabater …. La Dolors de miozz. Un bon amic, badaloní, m’ho va dir. Si és la Dolors de miozz ? No recordes ? Ens vam veure fa uns anys al Círcol ? 

Ahir van haver-hi molts canvis, cares noves, diferents, joves, moltes que ni tan sols han millitat en cap partit, i partits que ja van fer aquesta neteja, i d’altres que van fer la feina fa ja uns anys a l’àmbit municipal i ara han entrat amb força. Al País Valencià (després dels ensurts ….) i a les Illes també els canvis són notoris i evidents. Les diferències sempre han començat per el municipalisme i ens omplia d’orgull escoltar a regidors i a alcaldes prometre els seus càrrecs i invocant la República Catalana.

Sí, jo també espero que la majoria dels nous alcaldes ho seran a la República Catalana, perque així ho vol el poble.

Gràcies Dolors.

Ho aconseguirem, segur. Endavant les atxes. Bròquil is OVER

Hi ha dubtes ? Cap ni un. Els seguidors del Barça ja no tenim aquell esperit perdedor, aquell patiment (que sí, encara hi és), no hi han ni Sevillas, Atenes, Berna. Fa uns anys, molts ja, que tenim confiança, ens emprenyem, critiquem, però tots pensem que al darrera de tot existeix una manera de jugar a futbol, aquest esport que diuen és l’opi de la gent.

Heu llegit l’article d’avui de l’Andreu Barnils ? No puc estar-hi més d’acord.

Ahir nit una grandíssima majoria erem a casa amb familiars, amics, seguint el partit, per la ràdio, per la televisió, marxem, nervis, tornem, abraçades, fer un mos durant el descans, continuar, patiment després de l’empat, ui, ui, però no, tornem a marcar, i novament a patir, no, la pròrroga no, i no …… La cirereta un tercer gol, ben merescut. La Juve un gran rival, però amb moltes faltes, moltes, ja ho sabíem. No es pot parar aquest Barça, ni el dels últims 10 anys,. si no és amb faltes i espentes.

I en Piqué va plantar la bandera al mig del camp, perque ningú ho dubti.

Sí, ser del Barça és el millor que hi ha i de la República Catalana encara més.

Aparquem el tema insults, evidència de les reaccions del reino de españa, i no perdem el temps comentant les tertúlies que diuen bestieses amb la xiulada a l’himne. Quan Messi juga, jo sóc feliç, no sé vosaltres. Te’l mires, gaudeixes de com juga a futbol, i t’oblides de tots els problemes, en aquests instants màgics. Un dia Messi no hi serà, així que disfrutem de cada partit i cada jugada. Ara ens queden 90 minuts el proper dissabte, la final de la Champions. I el Barça la guanyarà. Perque tenim un molt bon equip, molt bò, que acompanyen a Messi en tot moment. Dissabte vaig cridar, aplaudir, xiular, aixecar l’estelada, vestir amb la samarreta del Barça, i les abraçades amb el noi jove que seia al costat meu  i amb la meva amiga M. (aquestes encara més intenses) que era també al meu costat, van ser per triplicat. Es nota que va ser la meva primera final d’una copa ?

Aquest és el video de la jugada. Ens la tornem a mirar ?

Sí, la volem, i ho aconseguirem. Avui és un bon dia per anar proclamant aquesta convicció i continuar en la nostra lluita, perque se’ns escolti i sobretot cal actuar. El poble no ha abaixat ni el soufflé ni la guàrdia. I com sempre, faig menció als nostres polítics …..

n o  e n s    f a l l e u  !!

Diferents estelades que han aparegut aquest matí per la Ciutat de Barcelona i la convocatòria d’una gran xiulada a tot el país en el precís moment que soni l’himne del reino de españa.

Endavant les atxes. Ho aconseguirem, segur. Bròquil is OVER !

La Junta Electoral no permet les estelades en espais públics i places, però no pot dir res si tots, tots, posem estelades als balcons de casa nostra, i convidem als veïns, familiars, coneguts a fer el mateix. Omplim d’estelades els balcons, i a veure si aconseguim que tot un edifici sencer llueixi la nostra bandera en tots els balcons. Feu-ne difusió els que esteu a twitter, a FB, enviant e-mails.

Aquesta acció també pot visualitzar la nostra resposta que continuem ferms davant els atacs ferotges que un dia sí i un altre també ens arriben en tots els àmbits, llengua, seguretat.

@assembleasmxi

Cap fred.

Cor calent

Puny ferm

#esteladesalsbalcons

Hem perdut la por als règims feixistoides. Estem compromesos amb la #llibertat.

#24M2015

Endavant les atxes. Ho aconseguirem, segur. Bròquil is OVER.

Fins el dia 23 de maig sentirem, veurem, escoltarem, conversarem, cantarem, parlarem, llegirem, aplaudirem, xiularem, no direm res, rumiarem, ens sorprendem, ens sentirem avergonyits, lluitarem, ens manifestarem o senzillament ignorarem tot el que passa al nostre voltant.

I el primer video vist a les xarxes, m’ha encantat. M’agrada i molt. Sí, capgirem el nostre futur. Hi estic d’acord. Ho hem de fer. Nois, noies de la CUP, bona feina. Molt bon video.

Sí, capgirarem la història, el futur,  el dia 24M15 i sobretot el 27S15, perque els resultats del 25M15 tinguin la continuïtat necessària per proclamar la nova República Catalana.

Video Capgirem la Hisòria: Text: Ovidi Montllor – Serà un dia que durarà anys. Música: Xcyril – The Kalligan Rupture. Locució: Elvira Prado.    Editor: CUP Comunicació.

He tornat fa uns minuts del Palau Sant Jordi. Suposo que la gent llegirà als diaris, escoltarà per les radios i ho veurà per la tele, que no hi havia eufòria, que no va ser el mateix que el concert del Camp Nou, que no s’ha omplert l’anella olimpica, etc. etc. És curiós saber que en pensen els que escriuen i fan els relats de l’acte. Moltíssimes vegades res a veure amb el que han vist i han viscut els assistents. I quina mania de comparar, quan cada acte és diferent, i les circumstàncies res a veure. I no vull parlar dels tertulians de les televisions del reino de españa i les cròniques de certs diaris.

M’he trobat un acte alegre, festiu, socialment compromès, amb accions veritablement encertades. Dos grans presentadors (Quim Masferrer i Eloi Vila). Un començament important, fent referència als Països Catalans, i al País Valencià, Ovidi, la seva música, les seves reinvindicacions i esmentar que avui 25 d’abril és la seva festa nacional.

Antonio Baños ha fet un excel.lent discurs, social, com català nascut prop de la Meridiana, fill i nét d’immigrants, i reinvindicant que a la Meridiana hi viuen molts catalans i catalanes, diferents, lluitadors, persistents i que sí, volen viure en una República Catalana.

A mí m’ha semblat un acte esplèndid, el Palau Sant Jordi ple, i la gent compromesa i convençuda que guanyarà el sobiranisme el 24M15 i el 27S15. Un acte organitzat per als alcaldes i alcaldesses que es presenten en aquestes eleccions, un suport de la gent, la gent que empeny i empeny, perque vol alcaldes sobiranistes i no vol ja que els politics s’adormin. La por és pels covards. I no ho som. Només volem que els politics no facin més el ridícul i es comportin com el que són, politics al servei de las Republica Catalana. No ens torneu a fallar.

I en aquests els nostres temps que sempre es busca la fotografia, doncs ahir nit ja la van trobar, i ben explícita: Rull, Junqueras i Fernández junts, els que han signat el full de ruta per la independència, obert a més gent, i al seu costat Muriel Casals, Carme Forcadell i VIla d’Abadal, i dins el Palau, la gent, el poble, que empeny i empeny i que vol votar en unes eleccions que el poble vol que siguin plebiscitàries, i el poble que vol que es proclami la República Catalana, perque guanyarem. Perque volem marxar del reino de españa, així de senzill.

Perque no hi ha cap més solució per poder viure en un país més lliure, més just socialment i on la gent se sentirà feliç, que proclamar la República Catalana el 28S15.

La Dharma va acabar d’arrodonir l’acte. Espectacular.

Endavant les atxes. Ho aconseguirem, segur. Broquil is OVER,

El proper dimecres torno a casa. Em trobare amb molts o pocs canvis, segons es miri, coses que han passat i que he anat llegint, i amb la ma al cor, crec que m’haure d’agafar un mes de vacances de tipus mental, per no arribar a una depressio instantania ……

Continuem essent espanyols, no hi ha dubte, la lluita continua, no ens podem cansar i hem d’arribar al cim de totes totes, malgrat els politics que tenim ( no tots, no vull generalitzar) i tots hem de conjurar-nos per uns canvis absoluts i totals de tot aquest sistema politic que tenim vivint al reino de espanya i per descomptat en una Catalunya dins un regim autonomic que no ens condueix a res bo. I els partits politics continuen jugant al seu joc, i els nous tambe, excepte la CUP que sempre ha estat, i es, coherent amb el que defensa i en el seu treball contrastat dins el Parlament com en diferents ajuntaments. El discurs de la majoria dels politics es vell, obsolet ( per quan el canvi?). La societat civil el vol canviar, i el 27S2015 tenim la oportunitat, encara que siguin unes eleccions ‘habituals’ dins el sistema.

Ja em cansa nomes pensar en les eleccions municipals i les campanyes. Per aixo necessitare un altre mes per ”viure” el moment actual del meu pais, un pais que ha de ser independent si vol mirar cap endavant. Deixar els trastos vells al fangar i comencem, passem pagina. Ens queda un llarg cami, pero ple d’esperances d’aconseguir la independencia.

Tambe necessitare aquest mes de temps per organitzar tot el material que he anat acumulant durant aquestes setmanes d’estada a Viet Nam; fotografies, videos, notes, objectes, records, converses.

De la calor, al fred o la fresqueta. El canvi tornara a ser important, com quan vaig marxar a finals del mes de gener. Ja havia agafat els habits de viure en aquesta Ciutat-poble, on tot es possible i sempre trobes la solucio, el moment, el raconet, l’espai, la placidesa.

Em quedaria uns dies mes, la veritat, pero tambe enyores la terra, les persones i sempre vols tornar a casa. El dia abans de marxar tenim dinar especial, amb els amics catalans i vietnamites …….. l’arros amb bacalla !

El proper apuntament el podre ja escriure amb el teclat del meu Mac i tot sera mes facil. Certament es una mica angunios escriure sabent que falten accents, alguna lletra no es la correcta i acabes escrivint un text ple de faltes ……