Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Arxiu de la categoria: Catalunya-Independència

# He votat SÍ i hem guanyat. Emocions, indignació, rebel.lia

Publicat el 4 d'octubre de 2017 per rginer

 

Estic pensant tot just quan m’he despertat com cada dia, que avui, 1r d’octubre 2017,  no és un ‘altre’ dia. Avui comencen molts dies. República, independència, llibertat, un futur millor. Ahir no vaig tenir gaire temps per les emocions. A les 4 del matí m’aixeco i a 3/4 de 5 del matí ja era al meu col.legi electoral, Poeta Foix. Abans de les 6 del matí ja erem més de 100 persones fora al carrer i més de 60 persones dins.

Va ser la meva primera escola quan tenia 3 anys, però el nom de l’escola era un altre ‘ República Argentina ‘. Només vaig anar-hi dos anys. Però aquesta escola ha estat sempre al seu lloc del carrer de Balmes i durant un temps pares, mares, veïns s’hi van tancar per defensar-la de l’especulació immobiliària i van guanyar.

Molta gent. Cues. Pluja. Sistema informàtic lent. Informar la gent. Ser-hi. Votar. Butlletes, sobres, urnes, tot a punt.

Sí, les urnes eren al col.legi, les butlletes i els sobres també. Com han arribat ? En cotxe, a les 7 del matí. Algú va baixar d’un cotxe, dues persones, amb les urnes, cinc, i caixes de butlletes i sobres. La emoció entre tots que erem al carrer sota la pluja va ser gran, molt gran. Quina bufetada més desitjada que ha rebut l’estat del reino de españa i els polìtics descreguts. Encara no coneixeu al poble ? No sabeu que es pot organitzar i coordinar amb creativitat, eficiència i rapidesa ? I encara havia d’arribar el millor de tot: el cens universal. Escac i mat.

 

Il.lusions i emocions. Nervis i angoixa. VIndràn o no vindràn ? Els Mossos, dos, hi són des de les 6 del matí. Es va omplir un informe i ells salvaguardant la convivència sense cap aldarull. I comença la votació. Cap incidència. Una informació que la policia i guàrdia civil vénen. Ràpidament s’endreça tot. Es guarden els ordinadors. La gent ocupant el carrer per les dues bandes. Un carrer estret, on es troba l’entrada del’Escola. Una falsa alarma. Tornem-hi.

I continua venint gent i sembla que la pluja vol parar. Més gent gran, molt gran. Gent jove, molt jove. Parelles amb els seus nadons, de 12, 21 díes, un mes, cinc mesos.

La gent torna a partir de les 6 de la tarda. Ja han votat. Volen defensar les urnes i els vots. Va arribant gent i més gent. Més de tres-centes persones. Corredisses de gent que no han pogut votar en altres col.legis. Un sense parar. Finalment a les 8 del vespre es tanca el col.legi. La gent aplaudeix i cridem plegats HEM VOTAT. Feina feta. Entren els Mossos a requisar les urnes. Informe. Signatures. Entrega de les urnes. El recompte ja s’ha fet. Separar les butlletes del SÍ i el NO és fàcil i ràpid. Tornen els aplaudiments. Abraçades entre la gent. Tornem a casa i el gruix de voluntaris resten a l’Escola per endreçar. Plorem.

 

I ho hem tornat a fer. La coordinació entre la societat civil catalana és immensa, ben estructurada i eficient. El Referèndum no se realizará. Hemos decomisado las papeletas. También las urnas. No tienen logística. No hay tarjetas sensales. 

I què ? El Referèndum ha estat una realitat. L’hem fet. 400 col.legis tancats i urnes requisades. 700.000 persones que no es poden comptar. 2.262.424 persones han exercit el seu dret de votar. El 90% amb un SÍ ben gran.  7% un NO. 2% en BLANC. 0,89% NULS. Hem guanyat el Referèndum, és el qué és. La realitat. La veritat. I ara, després del recompte de vots, la declaració de la independència. Honorable President, Vice President, diputats, Polítics, Govern, ho sabeu, oi ? I també sabeu que no esteu sols. El poble és al vostre costat.

 

I deixo per un altre apunt compartir amb vosaltres els meus sentiments, el meu enuig, la meva ràbia, la meva denúncia, per la violència que ha patit la gent amb més de 800 persones amb ferides i cops. Veure les imatges en arribar a casa va ser un shock i vaig plorar.

Ho aconseguirem, segur. Bròquil is OVER.

I una cita:

Sobretot, no tinguis por dels moments difícils. D’ells surt el millor.

– Rita Levi-Montalcini – 1902-2012

 

# Jo votaré SÍ : Avui reflexió, resistència, activitats escolars, junts, dignitat, lluita

Avui dissabte dia 30 de setembre 2017. Després de l’intent de cop d’estat del dia 20 de setembre, i que el vam parar, ens preparem per demà per anar a votar massivament, tots, els del SÍ, els del NO, els del BLANC, NUL. Omplim les urnes.

I un tast de fotografíes del què passa en aquest el nostre país que lluita perque el dia 2 puguem començar a bastir la República Catalana.

 

El Referèndum es ferà.

I una cita:

La llibertat no és cara per escassa, sinó escassa perquè s’ha de guanyar.

  • Joan Salvat-Papasset   ( 1894 – 1924 )

Ho aconseguirem, segur. Bròquil is OVER.

 

 

# Jo votaré SÍ. Urnes. Poder. Places. Revolta. …. i Tweety/Piulet

Estem ja a tres díes de diumenge dia 1 d’octubre 2017 i anirem a votar. Algú ho dubta ? D’acord amb el nostre Govern, si apareix un problema hi haurà una solució. El poble està decidit i vol canviar el que tenim. Un projecte, un procés innovador i de lluita, sense embuts, davant l’estratègia vergonyant de la por que vol imposar el gobierno del reino de españa. Més de 9000 agents de la policia i guàrdia civil són a la nostra terra. El més gran desplegament que han fet mai, més que en temps d’ETA. On s’és vist això ? Però el carrer és nostre i no hi han ni lleis ni fiscals que ho puguin ni denunciar ni aixecar actes ni fer anar a la gent a declarar. I mentre, aguantem i aguantem, pacíficament, amb cançons i convençuts de votar i de guanyar. Ells canten …. a por ellos …. perque no ténen música, ni cançons, ni somriures. Ténen ràbia, odi, sempre fan cara d’emprenyats.

I ara la nova paraula …. precintar …. les escoles ? Qui és aquest sheriff ? Un fiscal ? On és la justícia ? Els jutges on són ? La meva gent sí que hi és i ja ens estem organitzant. I el Govern és on ha de ser i no estan sols. Nosaltres al darrera, al seu costat. I els alcaldes i alcaldesses. Estem al seu costat i al seu darrera.
Ho deixo aquí perque n’hi ha tant i tant per escriure, conversar, protestar, que no acabaria.
Per cert, algú sap on són les urnes ??? Ssssssst ……. Diumenge dia 1 d’octubre entrem amb la butlleta a la mà dins a tots els col.legis electorals. Les urnes hi seran i les meses constituïdes.

I els díes passen …. Diumenge a la Plaça Universitat. Un ambient festiu, compromès i decidit. I de sobte els estudiants surten de la Universitat amb caixes i caixes i papeletes i més paperetes ! Famílies senceres encartellant, dibuixant. La Presidenta del nostre Parlament parlant. Aplaudiments. Bravo Carme ! Sabeu ? Jo estic contenta de les nostres autoritats. Tenim un President periodista, un Vice President historiador i una Presidenta del Parlament filòloga.
Humanitats ……

Ens trobem novament gent, amics i amigues. La plaça es va omplint cada vegada més i més gent amb la galleda encartellant. I els infants dibuixant. Decidim, els amics que ens hem retrobat, a fer una cervesa. Plaça Castella. Cerveceria La Sureña. Us ho recomano si aneu amb el moneder buit … Una galleda, aquesta diferent, de cervesetes fresques i una tapa de peix, freginada andalusa, vam pagar 2 € cadascún. I un molt bon espai per conversar, discutir, arribar a conclusions, pensar en l’endemà.

Dilluns vaig baixar a Barcelona. Plaça de la Gardunya, davant la nova seu de l’Escola Massana. Un edifici imponent a punt de ser inaugurat. Trobes que és massa imponent i no encaixa en aquesta plaça. L’arquitectura sempre porta discusions.

La gent de la Cultura també vol ser-hi i vol llegir el seu manifest, en català, aranès, castellà, francès, anglès, alemany, italià.

Pere Arquillué, Rosa Boladeras, Jusep Boya, Jeni Diaz, Jordi Savall, Maria Molins, Maria Pau Pigem, Sílvia Bel. Un miler de persones. Gran ambient. La nostra cultura en defensa del nou país, la República Catalana. I com sempre passa en el món de la cultura, hi ha diversitat i es llegeix un segon manifest de la Plataforma Assembleària d’Artistes de Catalunya. Se’ls dona la paraula, com ha de ser.

Dimarts a la Plaça de la Bonanova. Mítin de final de campanya al barri de Sarrià – Sant Gervasi. Plena de gent, com mai havia vist. Gent del barri que vol votar. I en aquest barri molta gent del NO i com em diuen molt sovint, emprenyats, perque no els deixen votar. No els deixen, els ”seus” que van abandonar el Parlament, no fan campanya del NO i no volen que la gent vagi a votar. I els que els voten, ho volen fer. Com és habitual en aquests barris, van aparèixer uns joves amb banderes espanyoles cridant que ells i elles són catalans, que ténen tot el dret d’ocupar places, i que volen continuar dins el reino de españa. Sense arguments. Molt cridaners, poquets, però sempre hi veus un parell de persones adultes, amb cara de ‘camisas viejas’, que dirigeixen l’acció. Un clàssic. Eren al darrera de tota la gent. Bon ambient. Al final com no saben què dir, ni tampoc ténen cançons per interpretar, es van moure al davant, prop de l’escenari, i es va començar a cantar el passi-ho bé, aixecant les mans i per acabar-ho i arribar a un final feliç, va sonar el ‘Virolai’ i van callar.

Les places són del poble i arreu del país s’omplen com mai. I per la nit les cassolades continúen. A les 10.

Penso que el govern del reino de españa i els seus aliats estan enfonsant el poc prestigi que teníen amb la seva democràcia. És un fet. El Referèndum està deixant fora de joc la intolerància espanyola i posa en evidèncias la seva propaganda legalista, i a les seves mentides que volen que es transformin en veritats i ningu se les creu. Avui no es pot amagar la veritat. Internet, twitter, facebook, smartphone. Manipular la veritat sí que ho fan, ho intenten, sense vergonya.

I ahir vaig riure molt …. Uns cosins meus no ténen internet i em van demanar si podia entrar en una de les webs per saber quin és el seu col.legi electoral. Les webs que tenia ja estan intervingudes i vaig anar cercant i finalment vaig trobar-ne una i ràpidament vaig poder anar a la pestanya ‘on votar’ i feina feta. L’adreça ….. té a veure amb els Loneley Tunes !!!

No és magnífic que anem rient i somrient davant tots els embats que ens vénen al damunt?

Continuarà …..

Ho aconseguirem, segur. Bròquil is OVER.

Fotografíes: RG.

I una cita:

A LA VIDA, DEIXEM DE TENIR POR
QUAN COMENCEM A ENTENDRE.

– Marie Curie (1867-1934) –

# Jo votaré SÍ. Revolta pacífica.

Després de dimecres, arriba dijous. Pel matí davant el TSJC. A les 11 ja hi era. Poca gent. A més amb entrebancs per els muntatges de la festa major de la Mercè. I va començar a baixar la gent, una altra riuada. Molta. Moltíssima. Novament els retrobaments, alguns inesperats i sorprenents.

El crit de VOTAREM és un clam. I contenta, molt contenta, de la implicació de les Universitats i els estudiants. La seva arribada va ser descomunal.

Torno a casa a primera hora de la tarda. I no baixo més. Vaig llegint notícies, escoltant la ràdio, mirant la televisió. Les cadenes de televisió espanyoles continúen manipulant, una vegada i una altra el què passa al meu país. Una vergonya. Són uns miserables, ells, elles, el govern del reino de españa, els partits polìtics que li donen suport.

Llegint un article del senyor Ramoneda, en acabar, em vaig sublevar i em vaig dir ….. sí demà aniré a la Ciutat de la Justícia. No vaig descansar, no vaig dormir, i no, em vaig quedar a casa. Quina alegria veure els nostres polìtics en llibertat i quina vergonya el que ha fet la fiscalia sota les ordres del gobierno del reino de españa. Tot és molt brut. El poder i la polìtica ha desaparegut, i només els queda la força. Actuacions policials i judicials emanades de les directrius polítiques autoritàries del govern del reino de españa. Davant d’ells, un poble exercint a través de l’acció pacífica i fins i tot festiva, reclamant la seva llibertat i els seus drets. Davant això no poden fer-hi res. No hi ha lleis. El carrer és nostre.

Ahir per la tarda vaig baixar a Plaça Universitat. Una meravella. Els estudiants asseguts al carrer, molts, centenars. Una taula de debat. Grupets debatent. Tot tranquil. Un grup fent petites pancartes. Flaire de lluita. D’altres entrant a la vella Universitat per quedar-s’hi. Aquesta va ser una concentració que feia tant de temps que no hi participava !! Bravo nois i noies, estudiants. Vosaltres heu de continuar, fer camí.

Torno a casa. Més descansada i contenta. Ep, encara queda la cassolada. Puntualment a les 10 del vespre. Molt sorollosa com des de fa tres díes i continuarà ……

I una cita:
Quan algú comprèn que obeir lleis injustes
és contrari a la seva dignitat d’home,
cap tirania no el pot dominar.

– Mohandas K. Gandhi – ( 1869 – 1948 )

Ho aconseguirem, segur. Bròquil is OVER.

Fotografíes: RG i JS.

#Jo votaré SÍ: Resistència pacífica.

 

 

Ja fa temps que ens ho pensàvem, ho comentàvem, en parlàvem  ……  hem d’estar preparats per acampar davant les nostres institucions o on calgui, per resistir, per omplir el carrer, per acompanyar a la gent detinguda per la guàrdia civil.  I perquè ? S’ha convocat el referèndum per el dia 1-O-17 i es va aprovar la Llei del Referèndum al nostre Parlament. Tot està a punt. Sí, sabíem que el govern del reino de españa actuaria, i jo no em creia que ho ferien tan aviat, a 11 díes del referèndum. I sí ho han fet.

Fotografia: Ahir migdia. Gran Via / Rambla Catalunya. RG.

Doncs, bé, acceptem l’embat i resistirem pacíficament fins el dia de la votació. I votarem. I guanyarà el SÍ.

Fotografia: Ahir migdia des d’un balcó proper. RG.

Ahir vaig ser a Rambla Catalunya / Passeig de Gràcia. Des de les 9 del matí fins a 2/4 de 8 del vespre. La meva edat no dona per a més. Ja hi ha moltíssima gent que resisteix millor que jo mateixa i estic contenta. En arribar a casa, peus a la palangana d’aigua fresca amb sal ( quin descans ! ), escoltant la ràdio i mirant la televisió. Resistència pacífica a diferents llocs del país i de la Ciutat. Molta gent, molta.

Al vespre a les deu al meu barri, el Farró/Sant Gervasi una  cassolada impressionant, com mai. Escolto com el públic del Liceu crida votarem i canta Els Segadors. I com la gent continúa a la Rambla Catalunya/Gran Via.

I avui al migdia al TSCJ. I els joves a les Universitats i de ben segur que també vindràn al Passeig de Lluís Companys. Hem de donar tot el nostre suport a les persones encara detingudes.

I una cita de Alfonso Daniel Rodriguez Castelao (1886 – 1950) :

El veritable heroisme està en transformar els desitjos en realitat i les idees en fets.

Ho aconseguirem, segur. Bròquil is OVER.

Votem per ser lliures

 

 

Ens despertem cada dia amb notìcies de violacions i vulneracions dels nostres drets com a ciutadans. És magnífica la fotografia publicada ara mateix a Vila Web. Els guàrdies civils han entrat a la Conselleria d’Economia per cercar què ? I sembla que estan entrant a tot arreu. Un desplegament sense miraments entrant a les dependències del govern del meu país.

Frisso per veure que feran el dia 1-O-17 quan milers i milers de persones serem davant els col.legis electorals per deixar el nostre vot a les urnes.

Conjurem-nos i resistim. És el millor antídot. I continuem amb la nostra vida diària. I participem quan ens ho diguin, en un acte de campanya per el SÍ, o davant les dependències del govern, empreses, diaris.

Ens queden 11 díes.

Una cita: Tanca les teves llibreries si vols; però no hi ha porta, cadenat o forrellat que puguis posar a la llibertat de la meva ment.  Virginia Woolf.

 

 

1.O.17 – Jo votaré SÍ

Votarem i guanyarem. Aquest és el crit que hem de fer plegats. Deixem el ‘no tinc por’ perque no existeix, mai ha existit. I anem per feina. Conjurem-nos. Estiguem actius. Com sempre. Dia a dia.

Omnium Cultural ha publicat un video fantàstic i de ben segur tots nosaltres, els que volem viure en la República de Catalunya, hi som representats. Jo sóc voluntària.

 

Una cita de Manuel de Pedrolo : La llibertat no és fer el que vulguis, és no haver de fer allò que volen els altres.

Dia 1r d’octubre 2017 : Votarem. Tots, els que volem bastir la República Catalana i guanyarem. Esperem instruccions i anem ben d’hora, ben d’hora. Empapelem els carrers tant com puguem. Anem a tots els actes de campanya que puguem. Estelades als balcons. Cartells de l’1-O17 també als balcons. Donem el nostre suport a les alcaldesses i alcaldes i representants polítics. No estan sols ni soles.

Queden 12 díes.

Ho aconseguirem, segur. Bròquil is OVER.

Comencem …. un camí curt fins l’1 d’octubre 2017

 

Sí, comencem. Ja tenim les dues lleis necessàries per començar a fer l’últim tram del nostre camí. La desconnexió és un fet. I tots nosaltres ho aconseguirem, segur. Des del meu primer apunt un 14 de setembre de 2009 fins avui, en l’apartat Catalunya Independència, el camí ha estat llarg fins ahir.

I ara a moure’ns. A empènyer. Els nostres polítics han fet bé la feina. Tots junts.

De primer dilluns 11 de setembre al carrer. Serem molts, però molts.

A continuació, començar la campanya per el Referèndum i finalment després d’un dissabte dia 30 de setembre per descansar, gaudir de la vida, ballar, estar amb els amics i la família, respirar, a l’endemà 1 d’octubre tots a votar. I el dia 2 d’octubre serà un altre dia.

Un camí curt, molt curt. I com és habitual en els meus apuntaments :

Bròquil is OVER.  Ho aconseguirem, segur.

 

Barbàrie a La Rambla

Publicat el 18 d'agost de 2017 per rginer

 

 

No, no és casualitat que l’atac bàrbar, cruel, hagi estat a la meva Rambla. Per la seva força simbòlica, de postal, un lloc d’encontre de gent, avui de molts turistes, visitants, ha estat sempre un espai estimat i odiat a la vegada per a tots nosaltres. Aquests bàrbars ho saben. Cerquen portades, difusió mundial, fer saber que ells i elles hi són, i els agrada matar, ens avisen. I La Rambla és l’espai de convivència, i també de supervivència, on ens trobem gent d’arreu del món i parlem, i ens mirem, sota les ombres dels plataners o tot mirant el que podem comprar als kiosks, seure al Cafè de l’Òpera, entrar a la Virreina, o vigilar si vénen els de la Urbana per fer foragitar els manters. Aquests bàrbars malnascuts no em feran canviar els meus rituals, i continuaré baixant per La Rambla, que jo estimo, no odío, i m’agrada barrejar-me entre la gent. I tornaré una i una altra vegada.

No, tampoc és casualitat que aquesta barbàrie ens hagi caigut al damunt ara, aquests díes, en que tots nosaltres els barcelonins i els que no ho són estem discutint en debats d’alt voltatge sobre el tema del turisme, perdre els barris, desnonaments, pisos de narcos.

I som una ciutat com les altres del món, una ciutat molt coneguda i visitada, i tots ho sabíem, sí, que un dia o l’altre arribaria aquest atac bàrbar. Hi ha passat. Aquests malnascuts fan mal a gent innocent, no ho oblidem pas. No van directament als respon- sables d’aquesta violència, no, són covards i ataquen a la gent innocent que ahir tarda baixava Rambla avall, feliç, contenta, tranquil.la.

I veurem d’aci a poc, molt aviat, avui mateix, com aquest atac terrorista servirà per enlairar i excitar discursos unionistes, que ens diran la necessitat de continuar com fins ara, sense canvis, sense somnis sobiranistes,i que demonitzaran qualsevol tensió social i el nostre desig de ser poble, nació. És la pau del reialme, la pax romana ………… i no, cal acabar la feina i fer realitat el que vam començar. No hi ha marxa enrere.

Aquest atac no és una excepció. Ha passat i passarà. I voldria dir que els mossos d’esquadra han actuat brillantment, molt. Han fet, i seguiran fent, una molt bona feina per reduïr i fer fora aquests bàrbars que són a Barcelona, Ripoll, Osona, Cambrils, Alcanar i qui sap on més. Fer-los saber que aquí a Catalunya no els volem, que ho ténen difícil. Els mossos investiguen, ho saben i vigilen, encara que atacs com el d’ahir és quasi impossible de preveure.

Alcanar, Barcelona, Cambrils ….  fa fredar. Controls, reforçar l’actuació policial, no deixar que els bàrbars facin més mal. I no demonitzem a la bona gent que viuen amb nosaltres i res tenen a veure amb aquests bàrbars assassins.

Ahir tarda havia d’anar a la Filmoteca per veure Rio Grande de John Ford. Per mandra no hi vaig anar ….. santa mandra beneïda. Ferrocarril, Rambla avall, fins carrer Hospital o Sant Pau, 3/4 de 5 de la tarda. Casualment parlo amb gent, amics que també teníen previst anar-hi, i s’ho van repensar, per feina o senzillament per la calor, per mandra. M’han enviat e-mails, m’han trucat, familiars i amics d’arreu.   Estàs bé ? 

El meu condol per a les famílies que han perdut un ésser estimat. Tretze persones. I els ferits el meu desig d’una ràpida recuperació.

Avui a les 12 del migdia seré a Plaça Catalunya i demà tornaré a baixar per La Rambla, com sempre.

Fotografíes: La meva Rambla. RG.

Mes de juny: Del Món Sant Benet a Otel.lo de Verdi.

Publicat el 29 de juny de 2017 per rginer

Avui pel matí m’he despertat amb un aire fresquet que entrava per la finestra i que l’enyorava des de feia més de dues setmanes. El cel és tant i tant blau que fa mal als ulls. Un aire net i no es veuen núvols. Han estat uns díes de calor difícils per a viure normalment.

He passat aquests díes de calor immersa en la cultura, l’art, el país i el gaudi.

Fem un repàs:

10.06.17 – Visita de l’exposició ‘Jardins d’Espanya’ – Santiago Rusiñol al Museu del Modernisme al carrer de Balmes ( fins el 9 de juliol ). Una descoberta. Uns quadres absolutament brillants, magnífics. La seva visió de la natura, romàntica i simbòlica dels jardins i espais del País Valencià, Barcelona, Girona, Mallorca, Granada i Aranjuez. Vull fer esment la sorpresa, per la seva bellesa i també del seu orígen, del quadre ‘El Calvari de Bétera’. Lloc de naixement del nostre director en Vicent Partal !!  Però la visita no hagués estat excepcional si no fos que el ‘guia’ va ser, ni més ni menys que el Pare Josep de C. Laplana, Director del Museu de Montserrat, una persona culta i gran coneixedor de l’art. Un privilegi.

 

11.06.17 – Un matí gloriós a Montjuïc. Sota les 4 columnes i ja amb un sol de justícia, i moltíssima calor, ens vam trobar milers i milers de catalans per reinvindicar que volem votar el dia 1r d’octubre.

 

Per la tarda al Centre Cívil del Coll, antic edifici del’Editorial Bruguera. Concert i performance del Quartet Brossa contra Josep Pedrals. Nos ho el perdeu si actúen prop de casa vostra. Altament recomanable.

 

12.06.17 – Molt d’hora, molt d’hora, al TSJC per donar suport al nostre diputat en J.J. Nuet. Més gent de la que em pensava. Junts ho aconseguirem. Molt bé !

 

14.06.17 – Matí de platja al barri del Poble Nou/Bogatell. Un altre privilegi. Els barcelonins podem gaudir d’unes platges netes, espaioses, amb una aigua de mar neta, tot just a baixar del metro o el bus.

 

15.06.17 – Dia complet. Món Sant Benet. Bages. Navarcles/Sant Fruitós. Excursió d’un dia. Recomano deixar el cotxe, i agafar el tren a Plaça Espanya, FGC, línia de l’Anoia. Bitllet combinat Món Sant Benet. 24,95€. Inclou tren anada i tornada a Manresa, autobús públic fins a Navarcles. Una caminadeta d’1,5 km fins el Monestir. Entrada visita medieval i campanar. Es pot dinar a la Fàbrica, Restaurant La Fonda ( 15 €/ menú ) dins aquest conjunt medieval i modernista. No us ho perdeu. El claustre el més bonic que he vist. Secle IX/X.

 

16.06.17 – Avui Bloomsday recordant a Leopold Bloom. Dia de lectura.

 

[vimeo 217726087 w=640 h=360]
<p><a href=”https://vimeo.com/217726087″>Somni d’una nit d’estiu de W. Shakespeare</a> from <a href=”https://vimeo.com/elspiratesteatre”>Els Pirates Teatre</a> on <a href=”https://vimeo.com”>Vimeo</a>.</p>

 

18.06.17 – Tarda de bon teatre a La Seca. Que millor que riure, passar-ho bé, amb el Somni d’una nit d’Estiu de Shakespeare i la Companyia Pirates Teatre.

 

 

21.06.17 – Nit de teatre. Biblioteca de Catalunya. La Perla29. Bodas de Sangre. Garcia Lorca. Encara hi penso, recordo i gaudeixo del text, la posada en escena, els actors i actrius, la música i el cavall Juguetón majestuós cavalcant per la Biblioteca. Tornaré el mes de setembre. Gràcies Perla29.

 

27.06.17 – Tarda, a les 6, a la Plaça de la Vila de Badalona. Donar suport al referèndum del dia 1r d’octubre davant la moció de censura que portava la gent del PP i Ciudadanos al plenari de l’Ajuntament.

 

28.06.17 – Nit d’òpera al cinema Cinesa Diagonal. Otel-lo des del Royal Opera House, en directe. Amb el gran tenor Jonas Kaufman. Abans de començar, va ser una mica difícil arribar al cinema. Un fort vent, núvols de tempesta, pluja i sembla que aviat baixaran les temperatures. No va ser pas així dins la sala. L’ambient va ser tempestuós, per el drama de l’obra de Shakespeare i la música de Verdi. Un Jonas Kaufman excepcional. Un director d’orquestra, Antonilo Pappano, brillant. Una gran nit d’òpera i cada vegada gaudeixo més i més amb aquestes retransmisions en directe. M’agrada la Royal Opera House. No és un teatre, és la ”casa” de l’òpera.

 

29.06.17 – Vila Web en paper !! Gran notícia i ja el tinc a les meves mans. Felicitats i bona feina Assumpció, Vicent i tot l’equip. Un pas més.

 

I després de tanta activitat, faig un recés, descanso tot meditant i tornant a l’entorn del Monestir de Sant Benet amb aquests xiprers majestuosos i ferms en mig d’un silenci enriquidor.

 

 

No puc deixar de fer esment que durant la visita del Monestir de Sant Benet vaig assebentar-me que el secle XI van portar les relíquies de Sant Valentí al Monestir on s’hi van estar fins el secle XVII. Avui són a l’esglèsia de Navarcles.

Ja sé quina será la primera sortida de la tardor amb el meu nét, en Valentí; visitar el Monestir de Sant Benet.

Fotografies: RG ……. excepte les de teatre, música i cinema.

 

 

The New York Times – Nit de Sant Joan 2017

Publicat el 25 de juny de 2017 per rginer

Divendres per la tarda, 23 de juny, vaig rebre el correu del New York Times, és a dir, el diari. Com és habitual faig una ullada ràpida per veure si hi ha algún article, notícia, reportatge que em pugui interessar per llegir-lo en aquest moment.
I per sorpresa llegeixo el titular d’una de les seves editorials: The opinion pages – Catalonia’s Challenge to Spain. Signat per The Editorial Board.

Quin cop més magistral ! Publicar-ho la nit de Sant joan. Ras i curt. Entenedor. Contundent. Brillant. Un gran pas. Publicitat. Per tots aquells que no entenen res, ara sí. És que és així de fàcil. Un referèndum l’1 d’octubre, votar, posar una papereta a les urnes, un Sí o un No. I el futur estarà al nostre abast. Només nosaltres podem decidir. Mai s’havia arribat on hem arribat en cap altre país. De manera pacífica. Persistint. Totes les primeres vegades són difícils de païr. No hi ha res establert, però cal fer-ho. La gent, el poble ho decideix. Empenyent des de baix, i els seus representants escollits en unes eleccions  que no pas referèndum, el 27S15, van assolir la majoria absoluta, després d’un acord, en el nostre Parlament. Aquests representants estan fent la feina. La gent, la opinió pública de molts països del món ara, també ells i elles, s’hauran de posicionar, hauran d’opinar. No hi ha marxa enrera.

Tinc certa il.lusió i molta alegria per aquesta editorial del New York Times. La meva relació amb aquest diari vé de lluny, més de quinze anys. Per a ells sóc Xaloc i fins fa tot just un any aproximadament rebia el correu i el diari gratuïtament. M’hi vaig subscriure, no sé com, però era dins un paquet de subscripció gratuïta. No tenia accés a tot, però sí al diari i altres seccions, com cinema i viatges. Però la gratuïtat va durar fins fa poc i ara pago una subscripció mensual i tinc accés a tot. Tot vol dir que no te l’acabes.

 

En els meus viatges per el sudest asiàtic sempre he explicat la nostra lluita, la nostra terra, els Països Catalans. Allà on era i em trobava amb viatgers d’altres països, americans del nord, britànics, canadencs, francesos, escandinaus sempre sortia el tema Catalunya-España. Recordo una llarga conversa durant l’esmorzar del matí a Mandalay, tardor de 2013, un petit hotelet, a dalt a la terrassa. Un matrimoni de Boston resident a Chiang Mai, una noia jove de Texas i una altra noia i el seu xicot de San Francisco. Els vaig explicar la situació. Vam conversar molt. No es creien, ni possiblement, podíen acceptar que poguéssim ser independents. La noia de Texas em va dir ….. Quan ho llegeixi al New York Times m’ho creuré. La noia de San Francisco em va dir … Si ho aconseguiu m’hi fixaré en les notícies i et buscaré …. I el matrimoni de Boston, residents a Chiang Mai, es van quedar com astorats de la nostra lluita. Advocats com eren, m’ho van deixar molt clar. La vostra lluita és absolutament legal i hi teniu tot el dret. Heu d’estar preparats, molt ben preparats. Els vostres representants si ténen el vostre suport, la gent, el poble, ningú us podrà aturar.

En un altre viatge, a Birmània, concretament a Ngapali, també, esmorzant. Una parella de Paris i un xicot nordamericà i la seva xicota. Tardor de l’any 2011. Plovia molt i la conversa es va allargar. No sabíen res de res, evidentment. La meva classe magistral els va sorprendre. I en explicar el nostre objectiu per assolir la independència, em van dir clarament que era impossible, que no podia ser, que l’estat és poderós. Al llarg dels anys hem mantingut una certa correspondència, i ja no ho veuen de la mateixa manera. Els he enviat l’editorial del New York Times.

 

Ha passat la revetlla de Sant Joan. I hem celebrat el solstici de l’estiu. Hem fet focs, hem llençat coets, hem menjat coca i hem brindat amb xampany. Des de Guardamar a Salses tots hem celebrat la festa, però  la publicació de l’editorial del diari The New York Times ha encés millor que ningú la flama del Canigó.

Una revetlla 2017 que recordarem per molt de temps.

 

 

Avui: Data i pregunta. Resposta: SÍ.

Publicat el 9 de juny de 2017 per rginer

Sí, m’he emocionat en escoltar les paraules de’n Oriol Junqueras, vicepresident del Govern i Carles Puigdemont, President de la Generalitat. M’he afanyat a escriure a la meva agenda : 1 d’octubre 2017 – Referèndum.

El camí, els fets, es van complint. Ara ens toca treballar de valent, organitzar el referèndum vinculant, i gestionar el resultat. Ho farem bé, no en tinc cap dubte. Cal aguantar els embats del reino de españa i el seu govern, i dels partits que hauríen de fer campanya per anar a votar i posar el vot del NO a les urnes. Perque aquesta és la llibertat, la democràcia, ens calen urnes i un referèndum per decidir el nostre camí.

Molts anys han passat …. tants ? Si ho mirem fredament, no tants. Pocs, però intensos. No hem baixat mai els braços. I tot perque aquesta revolució pacífica va començar, i continuarà, des de baix a dalt. Ara ja hi som. Conjurem-nos. Ho estem fent bé, i no caiguem en el pessimisme, ni tinguem por.

Vol que Catalunya sigui un estat independent en forma de república ?

Ras i curt: SÍ.

 

Avui: Diumenge de Pasqua. Reflexions: Fixar la data per votar Sí/No.

Publicat el 16 d'abril de 2017 per rginer

He estat quatre díes a la Costa Brava, concretament a Cadaqués. Passejades vora la mar. Natura. Mar blava, verda, colors intensos. Flors. Estar amb amics i amigues. Prendre la cerveseta amb anxoves de Cadaqués, de les de veritat. Contemplar la lluna plena il.luminant la badia. Sense barques. Molt relaxada i tranquil.la, i ignorant tot el batibull de declaracions i discusions dels nostres polítics.

 

L’1 de juny de 2016  vaig publicar aquest apuntament i el que vaig expressar aleshores, és exactament el que penso i de fet el que està passant, i ha passat, aquests díes de Pasqua. No he escrit gaire res des d’aleshores del procés. El Govern i els 72 diputats van fent la feina. Segueixen el full de ruta. Cert que estem tots ja cansats i impacients de saber el dia que anirem a votar, aquesta vegada de manera definitiva, vinculant, referèndum acordat o no. Més aviat haurem de desobeïr, però ens és absolutament igual.

I com vaig escriure el mes de juny de l’any passat, vaig esbroncar als nostres polítics, per les seves declaracions, per el seu partidisme, per dir el que no han de dir, per els seus dubtes, per tàctiques que la gent no entenem, perque no som de partit.

El que s’ha de dir, al Parlament. Els acords per la política del dia a dia, el Govern, i els partits a preparar-se per anar a votar, perque guanyi el Sí i perque una vegada proclamada la República, o el nou Estat, posicionar-se per unes eleccions, que NO autonòmiques, Sí de país independent, d’un nou país que hem de bastir entre tots.

Aquests últims díes han estat de vergonya. He estat llegint les declaracions, els tuits, etc. etc. De vegades penso si tenim polìtics que estan a l’alçada.

Discutim si tot funciona com previst, si es van arreglant problemes en el nostre dia a dia, denunciar les injustícies. No tot és el procés, evidentment, però sembla que tant uns com els altres, els del sí, i els de no, s’aferren al procés per anar amagant les seves mancances. Deixem els dubtes. No existeixen. Una data. Un Sí o un No.

Tinc confiança en els 72 diputats i en el Govern. Es mantenen ferms. I els bocamolls, els que tenen sempre a punt l’iPhone per gravar converses, els mentiders, i els que no ho són, els especuladors, les capelletes, els mals periodistes, els tertulians tòxics, continuaran fent la seva guerra bruta. Ignorem a tota aquesta gent.

Vam votar el 27S15, i els resultats van donar una majoria amplia i absoluta per el Sí. Treballem doncs, tots plegats, per fer possible aquest dia que tots esperem. Dubtes fora.

I jo us dic, als polítics, als diputats, no ens falleu. Sabeu que mai us ho perdonarem.

Quin és el dia per anar a votar ?

 

Ho aconseguirem, segur.  BROQUIL is over !

Fotografíes: RG.