Chào ông Viêt Nam

ULTIMA HORA: Jordi Sánchez, Jordi Cuixart, Oriol Junqueras i Joaquim Forn continúen empresonats i considerats com a delinqüents per la justícia espaÑola, presoners polítics en el dret internacional. Aquesta és la justícia que ens hem d’empassar ?

Avui 50 díes sense llibertat dels Jordis. Exigim que tornin a casa.

SEGUIREM LLUITANT PER LA VOSTRA LLIBERTAT.

Avui 32 díes sense llibertat del Vicepresident Junqueras, Consellers Turull, Rull, Romeva, Bassa, Borràs, Mundó, Forn. Exigim que tornin a casa.

I el MHP de la República Carles Puigdemont, i els Consellers Ponsatí, Serret, Puig, Comín exiliats a Brussel.les. Volem que tornin.

Vicepresident i Consellers segrestats i esperant saber quin serà el seu rescat. Empresonats com a delinqüents. Són presoners polítics, tots ho sabem, excepte el gobierno d’espaÑa, i la gent que hi viu i accepta ser a les seves ordres.

Una catalanofòbia terrible. De fet la teranyina va començar en el mateix moment que va morir el dictador feixista. El feixisme sempre ha estat latent, hi és. I aquesta catalanofòbia ha anat creixent i creixent, quan es deia que era el contrari !!

La misèria s’escampa entre una complicitat vergonyant i una complicitat descarada, cínica i fastigosa entre gent que vol viure dins aquest reino de espaÑa.

Com molt bé va expressar en Barnils ahir, el grup del 155, vol ser un governet de Vichy. Recordem-los: Cs’, PP, PSC i ara sembla que els Comuns també.

L’argument feixista clàssic, històric, el de sempre: Les víctimes són sempre culpables i porta a que hagin de donar explicacions.

Mentre, el país s’ha tornat de color groc i moltes iniciatives comencen a veure la llum. Per anar a Brussel.les ja tinc el xubasquero de color groc. Tinc una bufanda de color groc. Un mocador groc. El llaç groc i vaig estar guarnint la placeta del costat de casa amb llaços de color groc.

I la música ha estat protagonista aquesta cap de setmana. Estadi Olímpic i Plaça Espanya. Concerts contundents. La gent hi era. No falla.

I avui molta gent comença a desplaçar-se a Brussel.les. Cotxes, autocaravanes, autocars, avions. Jo marxo dimecres dia 6 ben d’hora pel matí. Cotxe. Dormir en un poblet prop de la frontera amb Bèlgica. Tenim ja reservat el parking. He quedat amb amics i coneguts en un lloc concret per anar junts a la manifestació. En acabar tornada a Barcelona. Reservat hotelet B+B a Beaune i l’endemà xino-xano a Barcelona.

20-09-2017. Demostració de la força del poble defensant les seves institucions.

01-10-2017. Referèndum. Portar el govern de espaÑa contra les cordes. Ho vam fer.

03-10-2017. Una nova demostració de força del poble. Contundent.

10-10-2018. Desaprofitar el moment per part dels polìtics.

27-10-2018. Polítics, govern, no van estar a l’alçada.

08-11-2017. Novament demostració de força del poble. No ens agenollem.

11-11-2017. Gran manifestació al carrer Marina. Suport absolut al Govern de la República de Catalunya i exigir la llibertat dels nostres polítics i el retorn a casa dels exiliats.

07-12-2017. Manifestació del poble a Brussel.les. Comencem a escalfar motors. Serem molts.

21-12-2017. Eleccions imposades, il.legítimes, brutes, miserables. A contracor hem de votar i tornar a guanyar amb més marge. El poble decideix.

22-12-2017. No ho sé. Tot depèn de la força del poble i de l’implicació dels politics i estar a l’alçada. La força del poble està més que assegurada. Els polìtics, els nostres, no pas els del 155, no ens poden fallar ….. una altra vegada. Nosaltres hi som.

Salut i República. Seguim  …..   ni defallim, ni ens agenollem.

Avui 35 díes sense llibertat dels Jordis. Exigim que tornin a casa.

Avui 17 díes sense llibertat de Junqueras, Turull, Rull, Borràs, Bassa, Romeva, Forn, Mundó. Exigim que tornin a casa.

I els nostres exiliats a Brussel.les MHP de la República Carles Puigdemont i Consellers Comín, Ponsatí, Serret, Puig. Volem que tornin.

I aviat, si no ha començat ja, haurem d’escoltar i veure a polítics oferint un munt de coses per atraure els vots dels ciutadans. S’ho poden estalviar, perque el poble ja sap a qui votar. La majoria, molt gran per cert, ho ferà a contracor, però votarà als partits que defensen la República i la volen implementar i restituir. El poble, la majoria, molt gran, vol que retornin els presos polìtics a casa i els exiliats tornin a Palau i el Parlament torni a exercir de Parlament de la República.

Certament que el poble, la majoria, molt gran, hagués volgut un referèndum pactat, i ja ho van demanar els representants polítics moltes vegades, fa molts anys i van insistir una i una altra vegada.. La resposta sempre ha estat la mateixa. I jo em sento insultada i menyspreada quan el virrei del reino de espaÑa señor millo manifesta en un programa de televisió FAQ a TV3, que l’actuació de la policia i guàrdia civil pegant de forma violenta, disparant bales de goma i tirant per terra a qualsevol persona que tenia al davant, va ser un accident. Més de 900 persones van rebre de manera lleu, greu, molt greu, assistència mèdica. El delicte ? Fer cua per anar a votar, pacíficament o defensant les urnes, pacíficament. NO els perdonaré mai.

I ara que començarà la campanya, que millor que anar a Brussel.les el dia 7 de desembre i participar en un gran mítin a la capital d’aquesta Unió Europea dels estats que encara avui s’amaguen i no diuen res. Jo hi seré. Marxo el dia 6 en cotxe. Dormir pel camí, molt a prop de Brussel.les i tornar després de la manifestació del matí i de l’acte polìtic al vespre. Descansar pel camí i el dia 8 migdia a casa.

Precisament ahir i avui parlant amb bons amics que han estat fora de Catalunya, em comentaven que sorpresos, mai abans els hi havia passat, molta gent els preguntaven:  Com va tot ? Endavant. Va ser una salvatjada. Lluiteu fins el final. Perquè no podeu votar? Ho sabem tot. Llegim els diaris. Estem informats.  Gent de diferents països del món.

Guanyarem la llibertat i la República. Defensem les nostres institucions. Mai defallirem i no ens arronsem davant la violència.

Avui 28 díes sense llibertat dels Jordis. Exigim que tornin a casa.

Avui 10 díes sense llibertat de Junqueras, Romeva, Bassa, Borràs, Turull, Rull, Mundó, Forn. Exigim que tornin a casa.

I demanem el retorn dels exiliats MHP President de la Generalitat Carles Puigdemont, Consellers Ponsatí, Serret, Comín, Puig.

Vaig escriure en un post que estaria de vaga fins el dia 22 de desembre, i només recordaria els díes de l’empresonament dels nostres Consellers i els presidents de l’ANC i Òmnium i també l’exili de part del govern amb el MHP al capdavant, a no ser, que hi hagués algun daltabaix.

I ahir al carrer de la Marina va ser un veritable daltabaix. Un acte de força, dignitat, de lluita, de defensa de la República i per exigir la llibertat dels presos politics. Hi havia gent de tota mena. No era la manifestació dels somriures, no, era la manifestació de la dignitat i de la lluita per defensar-nos del miserable 155 i de tota la gent que menysté el que està passant. A contracor anirem a votar el dia 21 de desembre. Llista única, partits separats, el que sigui. Però el resultat ha de ser com a mínim més del 50% de vots a favor de reemprendre el procés constituent i implementar la República de Catalunya que es va declarar el passat 27 d’octubre 2017 amb la majoria absoluta del nostre Parlament.

Ahir vaig fer una marxa darrera la pancarta des de Plaça Molina, Balmes avall, Diagonal fins a Marina. Riuades de gent fent el mateix camí. Impossible entrar a Marina. Vaig optar per la direcció contrària a la capçalera. Marina amunt. El carrer ple a vessar fins arribar a la seu de l’ANC. El moment màgic de l’encesa de mòbils era a Marina-Córsega. Gent diversa, molt diversa. Enrabiats. Esperançats. I tots convençuts que no baixarem els braços, i no defallirem. El poble és al carrer i seguirà estant.

Ara toca Brussel.les el dia 7 de desembre. Hi serem. I mentre, un consell, els que estem vivint ja en aquesta República de Catalunya, no escolteu gaire els discursos partidistes i electoralistes del equidistants i d’altres. Ahir mateix, una vergonya els 27” del discurs de l’alcaldessa de Barcelona, la meva Ciutat.

I un altre consell:  Compreu Cultura !

Aneu al teatre, al cinema, a concerts, a les llibreries, llegiu i compreu llibres, mireu bones series de televisió, converseu amb amics i familiars, camineu per la muntanya, per la natura, vora la mar. Escolteu música a casa.

Avui 27 díes sense llibertat dels Jordis. Exigim que tornin a casa.

Avui 9 díes sense llibertat de Junqueras, Mundó, Romeva, Bassa, Borràs, Forn, Turull, Rull. Exigim que tortnin a casa.

I els nostres exiliats MHP President del Govern Carles Puigdemont, Consellers Ponsatí, Serret, Puig, Comín.

I avui tots al carrer Marina. No serà la manifestació dels somriures, serà la manifestació de la tristor, de la ràbia, de la exigència de llibertat per els nostres presos polìtics i el retorn dels nostres exiliats, de defensar la república, de guanyar la llibertat.

17:00 hores. Carrer de la Marina. Barcelona. No ens agenollem. No defallim. Lluitem.

Guanyem la llibertat. Defensem la República.

Avui 23 díes sense llibertat dels Jordis. Exigim que tornin a casa.

Avui 5 díes sense llibertat Junqueras, Romeva, Turull, Rull, Bassa, Borràs, Mundó, Forn. Exigim que tornin a casa.

Aquest bloc està de vaga indefinida fins el dia 20 de desembre. El dia de reflexió de les eleccions il.legítimes convocades per el gobierno del reino de espaÑa, eleccions colonials, eleccions brutes, eleccions miserables, eleccions indignes.

Si no hi ha cap daltabaix, només publicaré posts recordant els dies que són a la presó els nostres presoners polìtics, reclamant la seva llibertat : Jordi Sánchez, President de l’ANC, Jordi Cuixart, President d’Òmnium, Vice President de la Generalitat Oriol Junqueras, Consellers de la Generalitat, Raül Romeva, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Turull, Carles Mundó i constataré el que facin els nostres exiliats MHP de la Generalitat Carles Puigdemont, Consellers Lluís Puig, Toni Comín, Clara Ponsatí i Meritxell Serret, Govern de la República en actiu amb residència provisional a Bèlgica.

Signo aquest post d’avui, com a ciutadana catalana que va votar juntament amb els 2.044.037 votants del SÍ al Referéndum de l’1 d’octubre i dels vots del 27S15 que vam atorgar la majoria absoluta a JxSí i la CUP al Parlament de Catalunya per dur a terme el procés per la independència del país.

——       Guanyem la llibertat. Defensem les nostres institucions. 

——       Mai defallirem i no ens deixarem dominar per la violència.

Avui 18 díes sense llibertat dels Jordis. Exigim que tornin a casa.

Ahir, la nit va arribar més aviat que mai. La lluna brillava però entre teranyines, de fet no brillava. Havia molta foscor. Davant el Parlament, ocupat per el 155, no ho hem d’oblidar, ens vam reunir un munt de gent, moltíssima gent. Ja sé que no n’hi ha prou, i jo mateixa ho reinvindico, de sortir al carrer, però ahir vespre quedar-se a casa era col.laborar amb el nostre silenci amb els que ens volen trinxar. I ja ho sabeu …. el 155 …. que tot ho pot. Fer-nos callar i agenolllar-nos, res de res. No ho aconseguirà ni el 155 ni tota aquesta gent.

Els volem lliures :  Oriol Junqueras, Dolors Bassa, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Carles Mundó, Meritxell Borràs, Joaquim Forn. La jutgessa de l’audiencia nacional del reino de espaÑa va decidir que sí, també, tots a la presó, i que se’ls acusa de rebel.lió, sedició i malversació de fons.

La èlit d’aquesta màquina de guerra, la justicia espaÑola, continúa parlant, actuant i atacant i nosaltres ens mobilitzem i refusem els atacs injustos, execrables i de caire al premodernisme que és on viuen aquesta gent. No els acceptem.

I ja és hora de deixar-nos d’hòsties i anem a la vaga general i aturem el país. Aquesta resposta de tots la entendran molt millor.

I part del nostre Govern, amb el MHP Carles Puigdemont, i els Consellers Toni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Lluís Puig, són a Brussel.les, exiliats, però exercint de Govern de la República, una continuitat necessària institucionalment que permetrà un debat jurídic sobre el reino de espaÑa internacionalment.

I ha quedat ja molt clar on estem ara, en una divisòria política entre els qui donen suport a l’aplicació del 155 i els que s’hi oposen.

I una cita:

Podran tallar totes les flors, però no aturaran la primavera.  Alexander Dubcek (1921-1992) 

I ahir vespre, i avui, jo com els del Polònia  …..

AVUI 17 DÍES SENSE LLIBERTAT DELS JORDIS. EXIGIM QUE TORNIN A CASA.

I som on estem. Proclamada la República divendres 27 d’octubre, no tenim cap indici que sigui una realitat. Cap decret, els Consellers dispersats entre Barcelona i Brussel.les. Ordres des del reino de espaÑa. Cessaments. Querelles. Demà i demà passat la Presidenta del Parlament i la Mesa han de declarar davant el tribunal suprem i el President i els Consellers a la audiencia nacional. I només es parla, es comenta, es discuteix de les eleccions autonòmiques que ha convocat il.legalment un govern del reino de espaÑa. Segons el full de ruta, les eleccions havien de ser constituents i convocades per el nostre Govern, el de la República de Catalunya. I no ha estat així. Després de païr tot el que està passant, sí, ho accepto, com molts d’altres, hem d’anar a votar el dia 21 de desembre i el nostre President ja ha fet la gran pregunta des de Brussel.les : Acceptaran el resultat el gobierno del reino de espaÑa ? I els partits unionistes PP, C’S, Socialistes i fins i tot els Comuns ? Tornaran a utilitzar el 155 ? Tornaran a dir que és il.legal un referèndum ? Sí que ho feran, i ho sabem. I la Unió Europea ? També plegarà veles per defensar el gobierno del reino de espaÑa ?

No seran les eleccions que voldríem, però hi tornarem. Hem de guanyar aquestes eleccions colonials. Hem de defensar la República.

I  el nostre President i diferents Consellers ahir a Brussel.les van fer un acte de dignitat. Convincent davant el món. Com també va ser un acte legítim proclamar la República de Catalunya divendres 27 d’octubre. Era legítim fer-ho. Vam votar l’1 d’octubre i es va guanyar, diguin el que diguin. I tots vam estar d’acord en que ara havíem, i hem de defensar, als nostres representants i les nostres institucions.

Ho hem fet ? No. Aquest vespre els Consellers Joaquim Forn i Dolors Bassa van tornar de Brussel.les. I a la porta d’arribada de l’Aeroport s’han trobat un munt de periodistes i un grup d’ultra dreta insultant-los. I nosaltres on erem ? Recordo un altre fet, els nostres Consellers no tenen protecció policial. El govern del reino de espaÑa els hi ha tret. Ahir nit van ser tractats com a delinqüents, que no ho són.

Massa secrets, silencis, i no detallar amb claredat el què està passant. La gent hi és. I volem un Govern fort, i esborrar la paraula submissió i plegar veles. Si no plantem cara, com ho hem estat fent i ho farem, condemnarem els perseguits i empresonats a més persecució, i malgrat tot, per dignitat, per la nostra llibertat hem de protegir-los i crear situacions, fets, per a poder rescatar-los, Jordis, Govern i Presidenta i Mesa del Parlament. Per aquest motiu demanaria als polìtics més claredat per saber què poder fer i com.

Sempre recordo les paraules de George Orwell : La veritat és el més revolucionari dels actes per canviar una societat.

Avui 15 díes sense llibertat dels Jordis.. Exigim que tornin a casa.

No podem escriure res sense recordar que dues persones del poble són a la presó. Dues persones pacifistes són a la presó. Dues bones persones són a la presó. Que no han fet res. Són dos presos polítics, diguin el que diguin. I no poden ser a Soto del Real, una presó d’un país estranger, sense cap seguretat jurídica.

Dit això, un cap de setmana ben estrany, molt. Penso que som milers i milers de ciutadans d’aquesta República tot just proclamada fa tres díes que ens sentim com en un núvol, o perplexes, o angoixats, o expectants, o amatents per actuar en la seva defensa o ….. no fer res. Silenci.

L’únic que sé, el fet, és que no s’ha fet res per implementar la Llei de Transitorietat i fer els decrets perque la República comenci a caminar. I la bandera espaÑola encara al Palau de la Generalitat. Ni tampoc cap mobilització per defensar el Parlament, ni el Palau de la Generalitat ni les Conselleríes.

Jo em sento súbdita d’aquesta República, ho sóc, que va nèixer fa tres díes. Un part potser prematur, però legítim. Una República que necessita molta cura i que cal defensar-la. I ho farem. El poble sí.

I si us plau que no ens tractin d’idiotes. La grandíssima majoria que vam anar a votar el dia 1 d’octubre juntament amb els que no van poder fer-ho sabíem, i sabem, que la República de Catalunya no seria factible ni a l’endemà, ni un dia després. Molt de temps encara per endavant per bastir-la.

I ara unes eleccions autonòmiques convocades per el gobierno del reino de espaÑa a tota pressa. Un signe de debilitat, és el que crec, o senzillament empès per les ordres de la Comunitat Europea. Ara diuen en proclames VOTAREM ….. i em fa mal que ho diguin. Els tecnicismes dels partits polítics no ténen aturador i podem copsar la hipocresia i el cinisme dels polítics dels partits unionistes PP, C’s, PSC i els que no ho són, Catalunya Sí Que Es Pot, Comuns i Podem.

Deixo les  fotografíes que vaig fer divendres 27 d’octubre. Aquest dia ningú l’esborrarà. No poden. Es va fer el que calia fer. No es va claudicar. Tenim la legitimitat. Tota. I els que erem al carrer vam plorar, ballar, riure, ens vam abraçar i el camí del Passeig Picasso per el carrer Princesa fins la Plaça Sant Jaume va ser màgic, molt, i que mai oblidaré.

I amb tots els meus respectes i sense deixar ni de bon tros de confiar ni amb el nostre Govern ni amb els nostres representants:

Senyor President, Consellers, representants polítics, Parlament …. actueu. Prou de silencis. Sabeu que ens teniu al vostre costat i el nostre suport.

Actualització: El nostre President i alguns Consellers són a Brussel.les i demà ferà una declaració. Ja han actuat. Esperem a escoltar les seves paraules. Ara ja no poden dir que es tracta d’un afer intern del reino de espaÑa.

Parlament dissolt. Ara sí entenc molt millor la votació secreta i els dos vots en blanc.

# seguim   ………

Sempre recordo les paraules de George Orwell : La veritat és el més revolucionari dels actes per canviar una societat.

I una última fotografía del dia d’ahir …..  Res a comentar.

Existeixen, una minoria sí, però que la gran majoria els dona suport. Fixeu-vos amb l’esvàstica del braç d’un d’aquests individus. Aquesta majoria, respectable, diuen que volen votar i mantenen a tots aquests violents a la seva avantguarda per anar fent camí i trinxar als catalan tant com puguin.

Avui 10 díes sense llibertat dels Jordis. Volem que tornin a casa.

És molt gros el que està passant.  Ara bé, en totes les manifestacions que he anat ( la última la de dissabte …. ja em perdo ), he copsat que cada vegada hi ha més i més gent absolutament convençuda que hem d’anar cap a la independència i bastir la República de Catalunya. Ningú es vol fer enrera, i aquest ningú estic segura que són ja més dels 2.000.000 de persones que van votar amb un SÍ contundent i clar.

No deixarem sols als nostres representants polìtics i per damunt de tot lluitar per l’alliberament dels dos Jordis, presos polìtics, diguin el que diguin els mentiders del reino de españan, perque són uns mentiders, molt mentiders, sense cap mena de vergonya i decència.

Eleccions ? sí, però les constituents. Declaració de la independència ? Sí, absolutament. Procés consituent ? Está més que clar. Preparats per defensar les nostres institucions ? A punt. Protegir el territori ? A punt.

Un molt bon escriptor, periodista i articulista, Juan Manuel de Prada escriu que Rajoy i companyia no s’han llegit els clàssics, Cervantes, Tirso de Molina, Quevedo, quan han decidit aplicar el 155 ……..   Pero todos nos advierten que, si como amigos son los más fieles, como enemigos son los más implacables y acérrimos. Los corteses catalanes, cuando están pacíficos son suaves, pero enojados, resultan terribles. 

I us recomano de llegir l’article al complet. Un llenguatge impecable i bonic i he après un mot que retrata molt bé als castellans ……..  Pero sucede que en España nadie lee a los clásicos, ni conoce su propia Historia, y así se explica tanto pichabravismo en la solicitud maniática de aplicar el artículo 155, que no va ser la panacea al problema catalán.

I no, ara mateix han informat, que el nostre President NO anirà a Madrid. Així ho ha decidit. I em sembla bé. No ho entenia que hi anés. A fer què ? Com em comenta un amic, molt amic, la seva presència podria interpretar-se com un ”desplante torero”, cosa que els espaÑols entenen perfectament. I no, no hi anirà.

Demà a la tarda Parlament i divendres matí  es votarà la declaració d’independència, i espero es tramitarà la Llei de Transitorietat, i es convocaran eleccions CONSTITUENTS, o almenys, és el que m’agradaria, però ja sabem que sempre hi han sorpreses, cops d’efecte. Aquestes eleccions sí, són les legitimes seguint el mandat de les eleccions del 27S15 i el referèndum de l’1O17.

Petita crònica del matí d’avui 26 d’octubre: I no …. No ha estat així. Esperant l’anunci del President per unes eleccions autonòmiques ??????  Ja ho he escrit abans  …  pero ja sabem que sempre hi han sorpreses, cops d’efecte. Però aquesta, senyor president, ha estat molt barroera. Ens ha enganyat, vostè i ja no sabem qui és qui l’han convençut. No ho sabem. Ara sí ho sabem. La negociació ha existit !! I  cada minut que passa canvia tot. Com diu un amic meu, en Hitchcock no ho hagués fet millor. La negociació depenent si es retira el 155 es convoquen eleccions. I com els espaÑols no retiran el 155, doncs res de res. I jo ja sé que si es convoquen eleccions no les acceptaré. Baixo a Plaça Sant Jaume.

Buuuuf. Ja no sé ni que dir ni que escriure. Si després de la compareixença del President hom pensa que la jugada és de geni, jo hi estic d’acord. Ara a veure què passa al Parlament. No hi ha volta de fulla, es proclamarà la independència i endavant les atxes, passi el que passi. Estem preparats.

Anem buidant el pot de la til-la i a punt per actuar. Molt més a prop, cada vegada més.

Ho aconseguirem, segur. Sí, ho aconseguirem, perque ho volem.

L’any 2009 vaig escriure dos apuntaments:

———— En un apunt anterior, curtet, ja ho vaig escriure. I continuem, tots, en aquest món, en la nostra societat, arreu; les coses no van bé.

————-Repeteixo les paraules de George Orwell :

————-In the time of universal deceit, telling the truth is a revolutionary act -.

————-En temps de mentides i enganys universals, dir la veritat és un acte revolucionari.
Res més a dir, oi ?

I escric aquest apunt ara escoltant les paraules del president deel reino de españa. Un discurs de la por, del caos, autoritari, ple de mentides. Un cop d’estat feixista.

Nosaltres, el poble i els nostres representants polítics que van rebre el nostre vot majoritàriament el dia 27 de setembre de 2015, reclamen la legitimitat, tota, i volem que s’implementi la independència per començar a bastir la República de Catalunya, d’acord amb els vots afirmatius del referèndum del dia 1 d’octubre 2017. No hi ha un altre camí. L’altre seria directament una traicció.

Vagi per endavant ….. en Jordi Cuixart i en Jordi Sánchez són presos polítics, diguin el que diguin. La mentida i la manipulació arriba a uns límits esgarrifosos.

Ahir a les 12 del migdia a la Plaça de la Vila de Gràcia, 15 minuts de silenci.

Per la tarda una altra manifestació. A les 7 de la tarda era a Plaça Molina on ens vam reunir un bon grapat de gent, jove, molt jove, mitjana edat, gent gran. Baixant per el carrer de Balmes ens vam agrupar la gent de Sant Gervasi, Sarrià i Vallvidrera. En arribar a Diagonal, tombem a l’esquerra i anem direcció el Cinc d’Oros i ens parem entre Rambla Catalunya i Riera de Sant Miquel. No tenim ni idea de com anirà aquesta manifestació, però hi erem, amb les nostres espelmes. Uns enrabiats, d’altres tristos, d’altres preocupats, d’altres reinvidicatius. Cridem de tot …..  llibertat presos polítics, no esteu sols, llibertat Jordis, independència ( moltes vegades ), fora, fora la justícia espanyola, fora les forces d’ocupació. Una televisió francesa entrevista un xicot que parla un francès perfecte. Uns quants ens posem al darrera amb uns posters demanant la llibertat dels presos politics. Les respostes d’aquest ciutadà van ser esplèndides i van deixar una mica fora de joc al periodista. Va deixar clar el que vol aquesta gent. Que som un moviment, una revolució pacífica, des de baix a dalt.

Un bon grup de gent porta una senyera llarguíssima i com no sabíem res del que havia de passar, passat 2/4 de 9 del vespre, donem mitja volta i enfilem la Diagonal direcció Francesc Macià. Ens fan un passadís, envoltada de gent, fent proclames i la gent responent, aplaudint. Ens parem passada la Via Augusta, vora del carrer de Balmes i de sobte ens assebentem que hi ha un escenari al Cinc d’Oros i parlaments. Sempre hi ha algú que porta ràdio i escoltem. Uns parlaments fluixets, no gaire engrescadors, la veritat. Eren els primers davant tanta gent dels substituts de’n Cuixart i en Sánchez.  La millor na Sílvia Bel. Té la experiència i sap molt bé llegir el discurs i enviar-lo a la gent i nosaltres l’entomem.

I tota la gent, moltíssima gent és allà, al carrer. Conjurades. Ressolutives. Les espelmes es van apagant. És curiós veure les diferents maneres que la gent ha creat per no cremar-se. L’ambient és de resistència, de convicció, de ràbia, de tristor, de passió. I no se sap com ni qui, però es fa un silenci, un silenci que trenca la nit. I tothom callat. Pensant en els dos Jordis i en la gent apallissada del dia 1 d’octubre, i en els nostres que ja no hi són, en guanyar la batalla, i que no hem de renunciar, ara no. Ni un pas enrere. I de lluny s’escolta un so, veus que canten ? criden ? El so va arribant, com les onades dels estadis de futbol …….   els carrers ara són nostres.

Va ser un moment màgic.

I una cita:

Saber el que cal fer, elimina la por.    –  Rosa Parks ( 1913 – 2005 ).

Sóc de reacció davant els fets. I ahir vam viure un altre fet. La màquina de guerra del govern del reino de españa continúa volent aniquilar el nostre poble. Algú es podia imaginar que l’any 2017 hi hauríen presoners polìtics a Europa ? Doncs sí. Després de veure la repressió cruel i violenta dels últims díes, sí, ens ho imaginem tot.

Però davant d’aquest estat repressiu hi ha un poble combatiu, sense por, resistent i persistent i que no baixarà els braços. Aquesta és la seva creu.

El dia 1 d’octubre vam guanyar. La República de Catalunya és un fet. El Referèndum amb els vots de 2.262.424 de persones afirmant que SÍ , volem la República de Catalunya,  ho va avalar.

Demanem la llibertat dels presoners polítics Jordi Cuixart i Jordi Sánchez. La jutgessa de l’Audiència Nacional va decidir que sí, que se’ls acusa de sedició i que van organitzar mobilitzacions tumultuàries. No esteu sols, Jordis, ho sabeu i estem amb les mans alçades i demanarem, exigirem, la vostra llibertat.

La èlit d’aquesta màquina de guerra, la Justícia espanyola, continúa parlant i atacant, i nosaltres ens mobilitzem i refusem aquests atacs injustos, execrables i de caire al premodernisme que és on viuen aquesta gent. No els acceptem.

I una cita:

La veritable saviesa està en reconèixer la pròpia ignorància.  –  Sòcrates –

Aquesta gent no la reconeixen ni l’han reconeguda mai, però ep ! no es pot menysprear mai la ignorància dels dirigents espanyols per anar fent via en bastir la República de Catalunya. No hi poden haver-hi errors.

Tot just he arribat a casa. He estat al Passeig Lluís Companys des de les 4 de la tarda, i en acabar el parlament del President senyor Carles Puigdemont he marxat. Sense entendre res, molt decebuda, emprenyada i amb la sensació que ni el nostre Govern ni els diputats han defensat al seu poble, a la gent que va anar a votar diumenge passat, després de molts anys de lluita, i tots sabem sota quines circumstàncies.

Avui era el dia de la proclamació de la independència i de la República de Catalunya. Sí avui. I no ho heu fet. Em sento enganyada. Em costarà molt de païr.

Ho aconseguirem, segur ? Bròquil is NOT OVER.

La gent de AbracadaBras ha editat dos videos a Vimeo molt ben fets. Reals, sincers, emocionants, de lluita, resistència i convicció. És el que és, i aquest en particular desmunta tot el que es va veure ahir a Barcelona. Jo em vaig fixar en una pancarta ( de les moltes que hi havíen i que els diaris i teles ni tan sols en informen), aquesta :

I a continuació a veure aquest video. Res més a dir. Demà tot comença. Ara sí.

[vimeo 237313818 w=640 h=360]
<p><a href=”https://vimeo.com/237313818″>Ells VS nosaltres &middot; 2n homenatge d’AbracadaBras a l’1 d’octubre de 2017</a> from <a href=”https://vimeo.com/abracadabras”>AbracadaBras</a> on <a href=”https://vimeo.com”>Vimeo</a>.</p>

Ahir vaig veure per Betevé el plenari de l’Ajuntament de Barcelona, el meu Ajuntament. I vaig poder escoltar intervencions vergonyants dels senyors Collboni, PSC, Fernández Diaz, PP i de la senyora Cifuentes, Ciudadanos. I els que no sé, no decideixo, ja ho veuré, senyor Pisarello i l’Alcaldessa Ada Colau. Els senyors Bosch, ERC, Trías PdeCat i Ardanuy Demòcrates, van ser contundents i Maria Rovira de la CUP definitiva. Van demanar a l’Alcaldessa Ada Colau de trencar el pacte amb el PSC per la seva actitud en contra un dret universal com és el dret  d’autodeterminació, i la seva tebiesa en condemnar els actes de violència acarnissada contra gent, els ciutadans, que només volíen votar i milers, milers, no van poder, perque els van furtar les urnes, van tancar els col.legis o simplement perque polìcies i guàrdies civils van pegar amb porres, escuts, fins i tot amb les culates de les seves armes, i van estirar la gent amb brutalitat, els van arrossegar per la cara, la boca, els cabells, i van magrejar i assetjar sexualment a dones. Tot d’una manera cruel, amb odi. Són gent dolenta. I molts d’aquests ciutadans de ben segur han votat el PSC, o els Comuns, o Iniciativa.

Perque no n’hi ha prou dient que estan en contra de la violència de manera generalitzada. T’has de posicionar. I ho han fet al costat del poder que amb aquesta violència inadmisible,  s’ha encarnissat amb la gent, amb els civils, que eren dins o fora del seus col.legis electorals, en poblets petits, grans, amb una papereta a la mà. Són uns covards.

I la nostra Alcaldessa, la senyora Ada Colau, que no saps mai que ferà avui, demà o demà passat, no vetlla, no defensa a una grandíssima majoria dels ciutadans de Barcelona.  I m’hi vaig fixar en la seva resposta al senyor Bosch d’ERC ….  No és la màxima preocupació dels ciutadans de Barcelona. Pel carrer em diuen que ara és hora de bastir ponts per negociar, per dialogar. No trencarem el pacte amb el PSC.

RESULTAT DE LA VOTACIÓ DEL REFERÈNDUM – 1r d’octubre 2017 – Barcelona Ciiutat:

Vots del SÍ: 389.777       Vots del NO: 37.975      Vots en BLANC: 13.485

I s’han desmarcat, sí,  i en la votació s’han abstingut, perque no és la màxima preocupació dels ciutadans. La senyora Alcaldessa i els regidors dels Comuns donen validesa als comentaris de la gent del carrer i del seu partit, no pas dels quasi 390.000 ciutadans que van votar SÍ a la independència.

Nosaltres ens queda el poder del carrer, de defensar la llibertat, de no arronsar-nos, un poder bastit sobre la dignitat que no té final, de milions de persones, davant del qual res no pot la força bruta, irracional, sense justificació, i si ho mirem d’un punt de vista moral, abominable. És el que va passar el dia 1r d’octubre de 2017.

La senyora Alcaldessa no en té de dignitat.

Declaracions d’avui 9 d’octubre de l’alcaldessa: El referèndum no pot ser un aval per la independència.

L’Alcaldessa continúa sense escoltar a la majoria dels ciutadans que van votar el dia 1r d’octubre, 390.000 SÍ a la independència.

I una cita:

La memòria de les paraules es perd, però no les emocions.     Amin Maalouf – 1949