Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Arxiu de la categoria: Catalunya-Independència

23G Avui: Terrassa decideix

Publicat el 23 de gener de 2011 per rginer

Sí, avui a Terrassa votaran si el que volen és la independència per aquest el nostre país. Les consultes continúen, no s’aturen. Malgrat la situació actual, la gent, el poble, no deixa en un racó el fet d’expresar-se i voler la independència.

Perque, és l’únic camí, no n’hi d’altre. Vivim una crisi, ja fa uns anys, no és d’ara, igual que molts, molts altres països i nacions del món, però aquells que són ja independents, poden mirar endavant. Dèficit, no hi ha diners, retallades, violència, feina, estadístiques … poques paraules per la gent del poble, poques il.lusions per la gent treballadora. El poder, els que remenen l’arròs, els que poden tirar de beta, la crisi passa de llarg …. 
Solidaritat, poca, individualisme un munt …

Avui, Terrassa, demà més i més poblacions i ciutats i anem sumant vots i omplint el sac. Independència és la única sortida.

— Ho aconseguirem, segur —  Endavant les atxes —

Adéu 2010 – Bon dia 2011

Ja és l’hora dels adéus … i dir un bon dia. Malgrat tot, sóc feliç vivint en aquest el meu país, per que és el meu, on he passat bons moments, i també de dolents, i de molt dolents, decensisos. Les petites coses del día a día fan reviscolar al més pessimiste dels humans i de vegades aquestes petites coses s’obliden i només es miren grans projectes.

Aquestes petites coses també poden créixer, però n’hi una que és molt gran, important, necessària, i ho fem a l’inrevés … de tan gran la vam convertir en petita, però ara torna a créixer i ja la tenim al costat i molt present entre la gent:

             INDEPENDÈNCIA

– Ara que el braç potent de les fúries aterra
la ciutat d’ideals que volíem bastir,
entre runes de somnis colgats, més prop de terra,
Pàtria, guarda’ns : – la terra no sabrà mai mentir ….
– Màrius Torres –

És la motivació, és el camí, no n’hi ha d’altre i no vulguin encapçalar d’altres grans projectes, ni sortir als diaris, ni utilitzar grans paraules, ni fer més rics als que ja ho són, ni malversar el territori.
Malgrat tot, hem de continuar, sense por, i gaudint de tot el que ens ofereix aquest país nostre, i sempre mirant de cara enfora, aprenent, i omplint el cove de savieses d’altres països. El Coronel Van em va dir una vegada, en un poblet anomenat Song Thap a Viêt Nam : Vosaltres els occidentals teniu diners, nosaltres tenim temps.

Jo ho he aconseguit: No tinc diners, però sí tinc  temps !

Salut per a tothom i …..  ho aconseguirem segur !

Fotografía: Cal Boter – Montseny. L’estelada no es veu, però hi és.

El meu país – Independència ja !

4 d’octubre de 1945 – Hà Nôi, Viêt Nam.  
President del Govern Provisional del Poble – Hô Chí Minh – Eliminate the Plague of Illiteracy:  Citizens of Viêt Nam IF WE WANT TO PRESERVE OUR INDEPENDENCE –
IF WE WANT TO HAVE A STRONG AND PROSPEROUS PEOPLE-
Every Viertnamese must know his or her rights and duties and must have a new level of learning to help build our country. Most of all, everyone MUST KNOW how to read and write our national script.

El dia 2 de setembre de 1945 Hô Chí Minh va proclamar la independència, sense més.

Ja ha començat la ofensiva, perque senzillament ni som independents, ni tenim cap constitució catalana, i formem part d’un regne que no respecta la diversitat. I els polítics ‘oficials’ del nostre país continúen amagant el cap sota l’ala.

Insubmissió … defensem el nostre país …. independència, ja !!

Imatge: Diari Ara 

28N – Votar independència

Han estat díes i díes avorrits i feixucs dins el món mediàtic ‘oficial’. Per poder saber més coses, cap altra solució que entrar en el món blocaire, twitter i demés informacions que els ‘altres’ grups de gent han utiitzat per intentar fer arribar el seu missatge.

El 10J el missatge va ser molt i molt clar; el poble va parlar com també en totes les consultes populars que s’han organitzat i les que vindràn encara. Aquest és l’únic camí.
Una independència que podem assolir i després ja vindrà la resta. Cal que aquest Parlament faci un gir i és precís que la independència estigui sempre present en tots els debats parlamentaris. 

I prou ja de llistes tancades i anar per el peix al cove. Dia de reflexió … i què més !
Votar independència i res més. La por de fer i actuar políticament de manera incorrecte …. no fotem, no en tenim ja prou des de que va començar una ‘transició’ que encara patim i continuarà, un día i un altre, si no podem dir amb el cap ben alt que vivim en un país independent, que no volem esperar el motorista amb noves ordres ?

Aquests propers quatre anys han der ser per capgirar el país, el de mirar endavant i el d’omplir el cove amb independència …. i noves maneres de fer política, per viure millor, amb un somriure, no veure aquestes cares pel carrer, pels camins, pels camps, a la mar,  que sempre pensen en masses coses (què comprem, que venem, on invertim, no ens arrisquem, val més guardar la roba, pactem, millor dos engrunes que res, corrupcions, estafes, enganys, vergonyes, mirar-se el melic). Sí, penso que manquen somriures perque la gent té masses coses al cap. 

Il.lusió de viure en una Cataunya independent !

La nostra llengua

Per què escriure en aquest modest bloc ? Senzillament deixo el link de l’article d’opinió de’n Vicent Partal i l’últim llibre que he estat llegint aquests díes; poesia, Màrius Torres. I ja està tot dit.

http://www.vilaweb.cat/editorial/3795177/llengua-nosaltres.html



Hi ha dones i homes que lluiten un dia i són bones persones.

Hi ha dones i homes que lluiten un any i encara són millors persones,

però n’hi han que lluiten tota una vida

…….
i en Joan Solà ha lluitat tota la seva vida per la nostra llengua, com ho hem de fer tots plegats … viure en català, amb normalitat, sense estirabots, i mantenir-nos ferms. 

17O SÍ – Exercir el dret a decidir: Independència

Al llarg de l’estiu s’han fet diverses consultes, moltes, i avui tornem-hi;  Tarragona Ciutat, Rubí, Gòsol, Olesa de Bonesvalls, Villalonga del Camp i les que vindràn i ja estàn en marxa. No s’aturen. 

És evident que el 28N es veuràn resultats vinculants, és a dir, el poble haurà exercit el seu dret a votar els 68 escons del Parlament.  Però aquestes consultes de la societat civil catalana són importants, i molt.
El dia 10A es ferà a Barcelona i podré exercir el meu dret a decidir. Cada dia és més i més clar que només podem assolir les nostres llibertats si es proclama la independència.

No cal córrer; hi ha temps. Sempre existeix el moment just i precís per arribar al cim. Concerts econòmics, estatut, promeses, peix al cove, raspallades, etc. etc.  No, no és això companyes i companys.

En resposta a un comentari en un dels meus apunts he escrit :
Podem fer un paral.lelisme entre Birmània i aquest país nostre. Daw Aung San Suu Kyi estima la llibertat; el general Than Shwe li té por.



Avui noves consultes ….     — Endavant les atxes —

Avui – 15 d’octubre – Lluís Companys

Sí, som dins un estat europeu ‘diferent’; i l’afusellament del President Lluís Companys encara és vigent. I els vencedors encara són al capdavant, fins quan?El blocaire Josepmiquel Servià va recitar un bell poema de’n Ventura Gassol, i el reprodeuixo en aquest apunt …. i penseu, decidiu, entreu en acció, pacíficament, però amb fermesa.
Ja prou d’humiliació, rebaixament, avergonyiment.

 

Sí, a La Mercè ha sortit el sol

…i què és la política, sinó la definició d’una esperança ?  Es preguntava ahir en Joan Margarit tot llegint el seu pregó per les festes de La Mercè.

…. potser ha arribat el moment d’acceptar que cal canviar profundament la relació amb aquesta Espanya si els ciutadans de Catalunya, sigui quina sigui la llengua materna que parlen, volem que la nació esdevingui una Holanda, o una Dinamarca, en aquest nou ordre mundial que, sobretot arran de l’última gran crisi econòmica, s’està configurant  
… Em sembla que les raons històriques són prou rotundes perquè us digui que demà no sé el que serem, però que avui l’únic que ens pot unir a tots – vinguem de la llengua que vinguem -és una Catalunya en català. 

…  Des de que vaig creuar els setanta anys, el passat ha començat a estendre’s cap endavant i a ocupar fins i tot el demà. Els carrers m’emparen des de dintre. La ciutat prova que la superfície és la manifestació de fons. Per això, si es coneix per primera vegada una ciutat amb la qual es té una relació a través de la poesia mai no és un lloc estrany.

… El diàleg amb Barcelona és un diàleg amb mi mateix, que, en fer-se poema, busca que sigui també el diàleg del lector o la lectora amb la seva ciutat. Els poemes parlen no només de llocs concrets, sinó, sobretot, de les restes del somni que per a mí és Barcelona, i ho fan a vegades amb duresa, a vegades amb tristesa, a vegades fins i tot amb humor. I com jo sóc un poeta i no em trobo còmode gaire estona seguida amb la prosa, obriré el pregó a la poesía, i ho faré referint-me, en primer lloc, a la nevada que hem tingut aquest hivern passat.

… Va causar seriosos problemes a la ciutat, però com ara podreu escoltar, a mi em va dur la literatura i l’amor. Un amor que encara dura i al qual dedico aquest primer poema:

MARE RÚSSIA

Era l’hivern de l’any seixanta-dos:

el llum encès en el capçal del llit

no s’apagava fins a ser esvanit,

a l’alba, per murmuris de clarors.

Tolstoi va ser incansablement llegit:

mentre en algun badiu bordava un gos,

jo imaginava, al bosc, un fabulós

passeig en els trineus sota la nit.

Va nevar a Barcelona aquell hivern.

Calladament ens van embolcallar

els flocs de neu com una gran vitrina,

i, en arribar el bon temps, amb el desgel,

tu ja tenies per a mí, Raquel,

el rostre clar d’una Anna Karenina.

Gràcies Joan Margarit per aquest pregó.

Recomano a tothom es baixi el text complet on hi són tots els poemes que va llegir (Manifestació del 10 de juliol – La llibertat – Sonet a dues ciutats – Casa de Misericòrdia …. fins a setze ).
Només heu de tornar a la portada del Vilaweb i us feu baixar el PDF.

Sí, avui ha sortit el sol, molt brillant i esplendent a la meva ciutat.

Avui 11 de setembre 2010

Aquesta Diada és diferent …. Es podrà demanar, exigir, la independència tranquil.lament.
S’han acabat, per fí, les corredisses quan grups petits de gent, del poble, cridàven aquesta paraula, aquest desig des de dins la seva ànima.

Tanta ‘politesse’, voler ser ‘políticament correcte’, ‘que bé hem omplert mig cabàs ….’
cal fer el gir, ser políticament incorrecte, deixar de ser una ‘franquícia’ d’Espanya com molt bé em va dir aquesta setmana un blocaire brillant, cal mirar endavant, però també no cal córrer. Tot arribarà, el poble és sobirà i la por s’ha de deixar dins el sac ben lligat i tancat. Parlar, escriure, votar, cantar per aconseguir la independència és ja un fet, una realitat. Un somni que tot just ha començat, però amb molta força i hem de continuar, no defallir, tranquil.lament.

Els amics de Vilaweb de Melbourne m’han manifestat les seves esperances; molts anys lluny i somíen tornar al seu país convertit en un Estat independent dins Europa.

Una tannka (epigrama japonès de 31 sil.labes) que ha restat inèdita de’n Màrius Torres:

Més que el silenci,
molt més que les paraules,
els ulls o els llavis,
les galtes sempre saben
els secrets d’un somriure.

Recordo els somriures de la gent una tarda del 10 de juliol de 2010.

BONA DIADA A TOTHOM i ….. endavant les atxes ! 

28-N – Capgirar

Fa mandra haver d’escoltar i llegir fins el dia 27-N paraules, paraules i més paraules, tertulians saberuts. Potser sí que algú pugui convèncer a aquest 8% de vot en blanc a omplir aquesta papereta amb un nom, una persona.

Però sí que hi ha un fet irrenunciable, precís, contundent, engrescador, il.lusionant i que ha de capbussar tots aquests anys des de la mort del dictador: independència.

Capgirar, sense por, aquests 68 escons.

Temps per endreçar la casa, llegir, escoltar música, amics i amigues, cel blau, aire, la mar, sentiments, emocions i … mandrejar.

Can Fufluns – Un racó del Montseny

Al llarg dels anys, he anat escrivint aquest nom ‘Can Fufluns’ o ‘fufluners’, Montseny, Sant Esteve de Palautordera; són dins els meus enllaços.
Una tardor de l’any 2008 ens vam retrobar unes blocaires amb aquests cellerers.
—  ACÍ —

Però avui em ve de gust escriure un apunt dedicat a en David i na Marga, o na Marga i en David, ànimes de Can Fufluns -antic Celler Rovira- situat al carrer Major no. 24 d’un poblet emblemàtic del Montseny, anomenat Sant Esteve de Palautordera.

A mí sempre m’han agradat les delicadeses, serà perque el meu pare va ser molt ben mirat en el menjar i el beure, i a casa sempre he vist els millors productes de la terra, i els bons vins del celler del costat de casa o el peix fresc que ell comprava directament a la banqueta del port de Barcelona.

A Can Fufluns m’han ensenyat a conèixer i tastar el ví, el cava. M’encanten els rètols i la descripció dels diferents vins i caves. A més a Can Fufluns es respira poesia, són uns lletraferits, la música li dona una atmosfera diferent al Celler i tot està tan ben posat a la vista de tothom. 

Na Marga en David, en David i na Marga, m’han ensenyat a estimar encara més la natura, les flors, aprofitar el que et dona la terra. No és un Celler qualsevol, és el Celler, el lloc on pots xerrar, comentar, cantar, recitar poemes, fer crítica de cinema, mentre t’expliquen les excel.lències d’aquest ví o aquest cava o aquesta cervesa o aquest whisky i oferint el producte al millor preu. Ep, també pots comprar ví, vermut, malvasia de la bota !!
I per acompanyar, l’assortiment de formatges és esplèndid, o el bacallà arribat directament d’Islàndia, o unes escopinyes, o patates fregides.
Ups!!…. no tinc res per fer el dinar …. cap problema, pasta arribada directament de Gragnano, Napoli — Garofalo –.

Marxes de Can Fufluns amb un bon ví o cava o whisky, o uns formatges deliciosos, i un bon bacallà i un somriure molt gran, i contents d’haver pogut comprar i parlar, aprendre i conèixer, sense fer cues a una caixa, anar a un prestatgeria i agafar un ví qualsevol i un cava, mirar els preus, em va bé, i adéu ….

Paga la pena entrar a la seva web i també al Facebook on ja ténen molts amics.
Informen no tan sols de les excel.lències dels productes que són a les prestatgeries del Celler, també de totes les activitats de Sant Esteve de Palautordera, suggerències, servei meteorològic i tot un seguit d’apunts que surten de la imaginació de’n David i na Marga, na Marga i en David.

www.canfufluns.com

Unes fotografíes d’aquest Celler tan peculiar, tan personal, on sempre hi trobes somriures i emocions. I si aneu per el Montseny, passegeu per el carrer Major, que no la carretera general :

Oh! Benvinguts, passeu, passeu,
de les tristors en farem fum.
A Can Fufluns és casa vostra,
 SÍ … és la casa de tothom.



 

IP, ILP, independència, estatut, parlament, cortes, TC, lleis ….

Marxo avui, res quatre dies, a la Val d’Aran, més concretament a Salardú. Ens retrobem antics companys i companyes d’escola i també amb una mestra.

Jo com a ciutadana sense càrrecs polítics, que només vol viure en un país tolerant, lliure, en català, i arribar a assolir la independència, (per això vaig fotre-li canya al meu genoll el dissabte passat), aniré escoltant, veient, llegint, diàlegs, comentaris, entrevistes i sobretot veure per on van els politics després de que el poble digués PROU !

Hi han eleccions la propera tardor, i el poble no és idiota. Jo no sóc ningú per dir ni criticar ara que és el que han de fer; són prou grandets i experts, i segons el meu parer en edat, tots, de jubilació, però són els que són, escollits lliurement per el poble, en llistes tancades vergonyants, però legals, i se’ls gira feina, molta feina. Però el poble és sobirà, som molts, que no ho obliden i demanem RESPECTE, i cap ENGANY. No, no, de frustracions cap ni una, els polítics en són uns experts en això i de lleis ja n’hi han un munt, masses diría jo, i algunes de inútils.

Continuaré pujant la muntanya, passet a passet, perque arribarem al cim i ho aconseguirem, sense frustracions, senzillament perque així ho vol molta gent i més que n’hi haurà per pujar en aquest camí. 

A la tardor …. 68 dones i homes hauràn aconseguit un escó al Parlament …. perque nosaltres, el poble, ho haurà volgut.

La fotografía …. Pirineus – Val Louron des de el Col de Peyresourde.

10-J: Casualitat ?

Les que tenim ja una edat, l’artrosi apareix i els genolls fan figa …. Després de més de tres hores de caminar lentament, sense poder moure’m, ben acompanyada per blocaires, decideixo pujar a casa quan era a la cruïlla amb la Gran Via.
Un turista americà, de Califòrnia, em va demanar si podia fer-me una fotografia; cap problema, però abans em va escoltar i vaig fer pedagogia. Em va dir que mai havia vist tanta gent caminar de forma tan pacífica i encara estava sorprès de la quantitat de famílies, infants, gent gran, joves … sí, una bona representació del nostre poble.

Arriba el metro; a l’andana molta gent amb les seves banderes, la majoria de certa edat avançada; cares cansades, peus rescalfats, genolls endolorits ……. Pugem i casualitat o no, però els joves asseguts es van aixecar com si un ‘xip’ els indiqués que ho havíen de fer, i van deixar lliures els seients per tots nosaltres que erem ben bé més de deu persones; joves que no veníen de la manifestació, i de parla catalana i castellana. Uuuuf, quin descans !
Gràcies noies i nois !
Feia temps que no veia aquest civisme !
Una petita resposta ? Un petit canvi ? 

Només hi ha una porta oberta: La independència

Venim del nord, venim del sud, de terra endins de mar enllà ….. i així va ser ahir: Montpeller, Rivesaltes, Perpinyà, les Illes, País Valencià, TOTES les comarques del Principat, gent de fora que viuen al país i gent de Ciutat, de tots els barris, tots plegats, que calía posar el cartell ‘ no hi ha més espai’ i la gent organitzava caminades paral.leles. 

El poble es va cruspir literalment als polítics i esperem que hagin près bona nota, perque els únics crits que es podíen sentir eren per la independència i ….  polítics ara us toca treballar de valent.

Cansada, sí encara ho estic, perque ‘ l’overbooking’ va ser considerable. Gràcies a tots per ser-hi. S’ha acabat el bròquil. 1977-2010 …. molts anys i ara toca independència, passet a passet, ja hi arribarem, fem-ho bé, el poble ha parlat i ha decidit, i com molt bé diu el ‘jefe’ ara toca escollir-ne seixanta-vuit per continuar la caminada per assolir el cim.

Bon diumenge a tothom !