Chào ông Viêt Nam

En la meva modesta opinió, el que cal és perseverar, continuar, insistir, lluitar, per aconseguir un estat propi, la independència. Està bé recordar el 10J2010, el moviment, la gent, tots plegats, però també no hem d’oblidar que estem on erem, no ha passat res de nou.

La teranyina espanyolista ha continuat i molt eixamplant el seu discurs,i amb fets concrets contra la nostra cultura i la nostra llengua, i el nostre patrimoni, i la nostra gent.
La crisi que patim, tothom al món, i nosaltres som d’eixe món, no ens ha de deixar veure l’arbre de la independència.
És perdre el temps voler convèncer a qui té les idees clares d’una unitat espanyola, però sí que és molt important continuar insistint en que la independència és l’única sortida possible dialogant, informant, sense conductes violentes, amb tranquil.litat, omplir de missatges positius aquest proper dissabte 9 de juliol, però reinvidicatius, contundents.
Volem viure en pau, dins el nostre país, en català, i basta !

Com escriu n’Emili Valdero, Doctor en Economia UB: Ara som una comunitat autònoma de règim comú que no recapta directament ni regula ni inspecciona els impostos dels seus ciutadans. El total d’ingressos dels pressupostos d’enguany que ens arriben sumen 17.391 milions d’euros. L’any 2011 els catalans pagarem, aproximadament, 60.000 milions d’euros. És a dir només un ridícul 29% dels 60.000 milions torna a casa. De cada 100 Euros d’impostos, només ens retornen 29 i 71 se’ls queda l’estat espanyol.



És un fre a la recuperació econòmica i a la sortida de la crisi. Un endeutament creixent. Una reducció en el nivell de vida. Educació, medi ambient, serveis socials, salut, cultura,  retallen i retallen i si una societat no és feliç, mai podrà arribar al cim.

Només és possible si tenim estat propi. El 9J és a tocar. A les 6 de la tarda, Plaça Urquinaona. Insistir i lluitar. El 10J ja va passar, ara és el 9J i molts d’altres díes més.

La meva tristor per el traspàs de’n Miquel Pairolí, gran periodista i escriptor, i en el seu últim article d’opinió (El Punt-Avui, 29/05/11), reprodueixo els seus mots:

Són tres bèsties negres per als poders que ara ens governen (crítica, història i reflexió, memòria) i que ens volen dòcils, emotius i oblidadissos.

Et trobarem a faltar …… 

He sortit aviat al carrer, a comprar el diari, pa i un tros de coca, de la de sempre.
Els carrers eren plens de restes de petards, trons, bombetes, piules, coets.
Bé que vaig sentir al brogit dels petards ahir vespre i en Monty amagat a l’últim racó de la casa.

Compro el diari ARA en paper. Feia anys que no llegia el diari en paper. Des de la seva aparició vaig tornar a provar i cada dia el llegeixo. I els divendres, escriu na Sílvia Bel la seva columna. Sóc lectora de la seva columna ‘en blanc i negre’. 

Passejant per els carrers, silenci, la merla cantant molt i molt alt, com si volgués dir-nos, ara sóc jo la que canto, no els coets ni els petards !
Dia de platja, dia de ressaca i permeteu-me copiar part de la columna escrita per aquesta gran actriu, Sílvia Bel.

De fet és el que jo també penso i crec, i així m’he estalviat de rumiar un text. Perdona Sílvia, és el teu copyright: 
Mentre assaboríem un tros de coca i una mica de cava, vam llençar al foc tot allò que ens feia nosa, conscients que qui juga amb foc es pot cremar. Vam fer un cercle al voltant de la foguera, com una gran sardana, i els més valents van caminar descalços sobre les brases. Avui, dia de Sant Joan, ens hem llevat amb ressaca, com ja comença a ser habitual. Darrerament sentim –ressaca– massa sovint: ressaca d’eleccions, ressaca d’acampades, d’helicòpters, d’avalots i d’antiavalots (de deutes internacionals, de corrupcions, de gent sense feina, d’especuladors, de teranyines espanyolistes, de xenòfobs, intolerants … és el meu afegitó ). És un bon dia, doncs, per sortir al carrer i netejar les cendres i començar a construir plegats tot allò que potser, l’any vinent, ens servirà per atiar novament la foguera de Sant Joan.

No perdre l’esperança, persistir, i aquest és el meu desig per a tot el poble del meu petit país.

Felicitats a tots els Joans i les Joanes i que per moltes fogueres més.

La fotografia ens anuncia els solstici d’estiu: El ‘Sol Solet’ de Els Comediants. Un llibre esplèndid i una mica malmès . Hauré de fer una petita restauració i neteja especial.
Un altre petit dany col.lateral després de l’incendi a casa ….. res a veure amb els focs de Sant Joan !!

Perdoneu, però és que encara no sé qui convoca la manifestació per la independència del dia 9 de juliol. Omnium Cultural? Associacions cíviques? Partits Polítics? Sindicats? Indignats? Federacions de veïns? 
El blocaire d’aquesta casa Jaume Ortí – clickeu ací – ens fa cinc cèntims. I en Josep Blesa, blocaire d’aquesta casa, des de València, ens va deixar un video de promoció i un petit apunt ja fa unes setmanes –clickeu ací-. Gràcies.

Jo hi aniré, això ho tinc clar. A veure si de tants arbres i fulles no ens deixen veure el
bosc !!!! 

Que la cosa no està per  fer balls de saló, i hi han molts bastons arreu. I la teranyina espanyolista que va començar fa uns anys cada vegada és més gran.

Jo encara estic pujant la muntanya, i des de fa unes setmanes, la pujada és dura, i amb pedres que no em deixen caminar prou bé per poder arribar al cim.

No es pot fer un referèndum per demanar a tots els catalans si volem o no la independència ? Crec que hi ha una Constitución Española que prohibeix tot tipus de referèndums. No es pot canviar ? Pel que diuen els polítics, és ‘inamovible’ la Constitución Española. Serà que ja els hi està bé ? No ho vull creure.

Després de les consultes, crec que va quedar molt clar que SÍ que volem un referèndum per decidir si volem la independència o no.
No poden parlar-ne lliurement al Parlament ? Caldran pactes ?
És que després del 10 de juliol de 2010 he notat una indiferència que fa fredor ……

I per acabar-ho d’adobar, l’estelada del meu balcó que em van regalar després del 10J es va cremar, es va desintegrar. Mals presagis, o podría ser que el balcó nou i bonic que tinc ara necessita d’una nova estelada brillant, viva i amb esperança ??

No oblideu la data: 9 de juliol 2011. Per més informació clickeu ací

He escoltat les manifestacions del senyor Puig i veritablement sembla que hagi descobert la ‘sopa del lloro’. Recordo com el seu grup polític va denunciar una i una altra vegada la permisivitat de l’Ajuntament en deixar entrar a grups de fora del país que eren els que organitzàven els aldarulls una i una altra vegada. La ‘guerrilla urbana’ com ha manifestat el senyor Puig avui. Una mala imatge per Barcelona i Catalunya.

També he escoltat que vol endegar una investigació per presumptes calúmnies contra el senyor Arcadi Oliveres perque ha manifestat que en les manifestacions de fa uns 8 o 9 anys contra la globalització, el fons monetari i el G-8, persones pagades per la policia o ves a saber si grups econòmics, o partits polítics, organitzàven aldarulls, provocacions i trencàven vitrines i aparadors de les botigues del Passeig de Gràcia. Grups anti-sistema abans, ara indignats o acampats. En el que va passar a la Ciutadella les actuacions d’aquesta gent no ha estat gaire diferent.

Bé, jo hi era en aquestes manifestacions de fa 8 o 9 anys. Em van dir que al final de la manifestació començàven a aparèixer gent violenta que volia utilitzar la força. Juntament amb gent, bona gent, pacífica, vam organitzar un cordó davant de les botigues del Passeig de Gràcia. Els provocadors amb bats i barres de ferro es van apropar. La majoria amb la cara coberta. Un d’ells va venir directament envers la meva persona i va aixecar el bat. Amb el dit de la meva mà assenyalant als seus ulls li vaig dir: Ets tant valent que em fotràs un cop de porra al cap ? No veus que tinc l’edat de la teva mare o la teva àvia ? Així és com et guanyes uns dinerons ? La policia és al costat, a la Rambla de Catalunya i no fa res. Sense ordres per apaivagar els aldarulls i defensar a la gent, a la societat civil.

Ens van insultar, ens van escupir i vaig sentir les paraules més greus contra la llibertat de l’individu que mai he escoltat.
Finalment, en veure que no ens movíem, van marxar, però abans van poder trencar vidres i aparadors d’una botiga més avall d’on erem i que no tenia protecció ‘civil’.
En aquells anys no hi havia ni Twitter ni càmeres digitals, ni videos domèstics.

Avui he pogut veure a You Tube un video on es poden veure aquests individus, un d’ells amb un ‘pinganillo’ i que van començar a organitzar aldarulls ben aviat el matí del dia d’ahir.
Evidentment no puc afirmar ni confirmar (no hi era), i el senyor Arcadi Oliveres tampoc, i així ho ha manifestat, que aquests individus siguin uns professionals i facin el mateix. Només sé, el que he vist a les imatges, que els Mossos d’Esquadra, protegeixen aquests individus perque puguin marxar tranquil.lament, ja que la gent els havia reconegut com a responsables dels aldarulls.

Senyor Puig sap perfectament que aquesta gent existeix, els infiltrats són sempre presents en qualsevol manifestació. No és una ‘nova guerrilla urbana’. Ja fa temps, anys, que van i venen a la nostra Ciutat.
Només un petit apunt …. Tothom sabia i es va informar abastament que els indignats seríen al Parlament. No hi havia millor manera per protegir als nostres diputats i al President de la Generalitat i a la Presidenta del Parlament ? Quan ens visita el Borbó, bé que s’organitza un dispositiu bestial i no entra ningú.
Si us plau, accepti les discrepàncies a la seva gestió i no s’ampari en unes paraules explicatives del senyor Oliveres fora de context !! I informi al poble qui són aquests provocadors, aquests violents, aquests bèsties, amb noms i cognoms, procedència, professió, nacionalitat i si pot ser, la seva afiliació a partits polìtics. Mai, mai han publicat els noms i cognoms, ni ara, ni en el passat.

També començarà a investigar-me per calúmnies per el que he escrit en aquest post?

Avui pel matí el foc era al Parc de la Ciutadella. Va començar ahir vespre i supòs que encara no s’ha apagat.
No tots els indignats són al Parc; som molts més que pensem que els polìtics han de fer més que seure a la seva poltrona. Vaig escoltar ahir per la ràdio un oient que deia una veritat com una catedral: La veritable democràcia és aquella que qualsevol ciutadà, sigui forner, botiguer, pagès, escrivent, poeta, cantant, mestressa de casa, modista, arquitecte, enginyer, pescador, advocat, fuster, informàtic, vulgui ser politic, exercir aquesta feina i ajudar al poble. Quatre anys, màxim vuit anys, i després tornar a la seva feina, sense pagues extres, ni jubilacions milionàries, ni mensualitats per els serveis ‘prestats’.
Però no, en el nostre país els que opten per ser polìtics, ningú els obliga, s’apoltronen anys i anys, deu, vint, trenta.

S’han convertit en una èlit barroera. Ja els està bé. Se’ls ha solucionat la vida i no volen perdre aquests privilegis. Els polìtics honestos marxen, perque veuen, palpen, que no poden fer res.

Els polìtics són els que faciliten les eines al poder econòmic, i poc a poc aquest poder, amb el vist-i-plau d’ un ajuntament, o un parlament,o  un estat, esclafen a la gent treballadora, als jubilats, als autònoms, als artistes, als pensadors, als escriptors, als músics, als geòlegs, als geògrafs, als restauradors, als periodistes, i no acabaria mai amb aquest llistat.
Potser la forma d’actuar dels indignats (una minoria d’infiltrats ¿?) aquest matí no ha estat la ‘correcta’ com tothom diu i condemna, però, davant la indiferència dels polítics, és que que hi ha una altra manera ?

Les declaracions, el mercadeig, les paraules que he escoltat dels suposadament agredits, són les que he escoltat des de fa anys i panys, les mateixes. Res ha canviat.
Sí, l’arribada en helicòpter al Parlament ….  o diputats en una furgona dels Mossos. Fantàstic !! 

El dia 9 de juliol, totes, tots, al Passeig de Gràcia. Volem la Independència JA !!
Els veurem a tots els diputats, Govern de la Generalitat, alcaldes, regidors, partits polítics, sindicats, associacions, al costat del poble indignat, emprenyat i cansat,  participant en aquesta nova manifestació ??

Permeteu-me que ho dubti ……

Avui 2 de juny, ”Festa della Repubblica” a Itàlia, ha estat la data escollida per AltraItalia, Associació de súbdits italians i que viuen a Barcelona, antifeixistes i progressistes, per presentar davant ”la Audiencia Nacional de Madrid” una querella per crims de guerra contra l’Estat italià.
Concretament, entre 1937 fins el mes de gener de 1939.

Mussolini estava cofoi de poder utilitzar un avió magnífic, el Savoia Marchetti S.79, per llençar bombes contra la població civil i una Ciutat, Barcelona, i així provocar la por entre el poble. Un acte feixista, criminal, i en contra de qualsevol dels drets dels humans.
El primer bombardeig va començar un 13 de febrer de 1937 i l’últim el 25 de gener de 1939. Un total de 385 alarmes, un milió de kilos d’explosius, 1903 impactes de bombes. 1.808 edificis afectats.
I aquests aviadors feixistes de la Aviazione Legionaria (al servei del bàndol franquista) amb base a les Illes Balears van assassinar 2.700 persones i van resultar ferides aproximadament 7.000 persones.
Barcelona té el ”mèrit” de ser la primera Ciutat martiritzada i bombardejada des de l’aire, com ho van ser Varsòvia, o Coventry, o Londres, o Dresden, o Hamburg o Hiroshima.
La denuncia coincideix amb el tràmit al Parlament de Catalunya d’una proposta, crec que per part de ERC, perque el Parlament reclami a l’Estat italià el perdó per aquests fets.
AltraItalia també ho demana. L’Estat italià va fer una denuncia similar i va demanar a Alemania el perdó per tots els assassinats de civils que van fer durant la guerra. Alemania va complir, i va demanar perdó.

Anna Raya de 82 anys també signa la denuncia, com acusació particular, com també Alfons Cànovas. Anna va patir ferides greus quan era a l’escola del carrer de Baluard (1r d’octubre de 1937) a la Barceloneta i el pare del senyor Cànovas va morir mentre treballava com estibador als Magatzems Generals de Comerç al Moll de Barcelona (19 de gener de 1938).

El dia 2 de juny de 1946, després d’un referèndum, es va proclamar la República Italiana, i la querella vol que l’actual Govern d’aquesta República investigui aquest cas vergonyós i cruel, i demani perdó oficialment davant les víctimes i al Parlament de Catalunya i a l’Estat espanyol.

Crec que és necessari que la memòria estigui sempre present i que la història ens expliqui el què va passar. I més avui que els grups feixistes, xenòfobs i intolerants tornen a la vida pública i política, sempre amb mentides, moltes mentides.
Revisar aquest fet és molt important.

En la querella presentada també s’inclouen les paraules dites per l’actual Ministre de Defensa de la República d’Itàlia, Ignazio La Russa, abans del partit de futbol de la Champions entre el Real Madrid i el Barça, i es demana una disculpa:

– Nelle due partite vince el Real di Mourinho. Lui che può, bombarderà Barcellona.-

No, no es pot pensar en una broma o una anècdota, aquestes paraules dites per un Ministre de Defensa demostren un grau de violència i de menyspreu envers les víctimes dels bombardejos feixistes a la Ciutat de Barcelona molt gran.
Repugnant.

La foscor no ens ha deixat veure l’espelma encesa. La memòria no es pot perdre.
Oblidar tampoc. Aquesta iniciativa de l’Associació AltraItalia és d’agraïr i recordar a tothom el que va passar. Segur que encara hi ha gent, jove i no tan jove, que no sap res de les 2.700 víctimes, dones, homes, infants, el poble que era a la Ciutat intentant viure i sabent que lluny el pare, l’avi, el germà, el marit, l’oncle, lluitaven per defensar la llibertat. Ells i elles ignoràven que a casa seva, a Ciutat, aviat arribaríen els Savoia Marchetti S.79 per llençar bombes i matar a gent.
Del 16 al 18 de març de 1938 – els tres díes més sagnants-, 12 bombardejos cruels, terribles, massius, van causar 670 morts – el 15% del total !!

He escollit aquest video de Europa Press per el seu títol ” Batalla campal” …… Quina ?
Jo no en veig cap. Gent sentada pacíficament i els mossos abusant del poder i la força.
Aquesta no és la democràcia que vull per el meu país. 
Les autoritats han manifestat que han fet una bona neteja i que senzillament s’han defensat.
( No han netejat els urinaris i només es poden veure cops de porra de mossos contra gent de totes les edats sentades pacíficament a terra ). 
No sé, segurament no veiem les mateixes imatges o el Photoshop ha fet de les seves …
Tot el que han arreplegat ho han deixat al Sot del Migdia, com a runa; per recuperar alguna pertinença ho tindràn una mica difícil …..

Baixar a Plaça Catalunya, cassolada a les 9 del vespre …… 

Ahir vespre, passades les deu, vaig sortir al balcó i va començar la meva cassolada particular. El soroll va irrompre pel carrer i algunes finestres es van obrir i alguns caps van xafardejar. I alguns veins també hi van participar. Deu, quinze minuts ? És igual.
Cansada i indignada de tots els polítics. Si no volen escoltar al poble, és que no han entès res de res.

En el meu país tenim moltíssimes possibilitats de votar a gent ‘diferent’.No existeix el bipartidisme, mai ha existit, però és que també estem cansats dels que ja fa anys es dediquen a ‘gestionar’ no a fer política, no a estar al costat del poble treballador. Els poderosos, els més forts econòmicament no han tingut mai problemes i les corrupcions van i venen, les portes són obertes.

Està claríssim que en aquestes eleccions cal votar als nous partits, que n’hi han molts. Ep, excepte un de feixista, xenòfob i vergonyant que fa mal a l’estomac i a la dignitat d’un país, el que encapçala el senyor Anglada i d’altres com aquest.

La independència és ja l’únic camí. Occident està malalt. La recuperació i rehabilitació cal començar-la JA ! –Per una transició a la democràcia — // catalan revolution //

Qualsevol nit pot sortir el sol ! Fotografia des d’un balcó a València.

Llegeixo que del 16 al 18 d’abril es representarà al Teatre Romea la sarsuela catalana ‘Cançó d’amor i de guerra’. 85 anys després de la seva estrena, un 16 d’abril de 1926, al Teatre Nou de Barcelona. Fou el primer gran èxit del compositor valencià Rafael Martinez i Valls i text de Lluís Capdevila i Víctor Mora.
El seu títol original va ser ‘Els soldats de l’ideal’, però no va agradar a la dictadura.
Després de la guerra civil es va prohibir.

A la mare li agradava molt la sarsuela i sempre cantava. Molts anys després, éssent na Maria Aurèlia Capmany (1918-1991) Regidora de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona va fer possible que un 1r d’octubre de 1983 es representés aquesta sarsuela al Gran Teatre del Liceu.
El muntatge va ser de’n Josep Montanyés. Preus populars. Em vaig afanyar a comprar les entrades, en una llotja de platea. Vaig convidar als pares, la tieta Martina, la tieta Consuelo, la tieta Teresa, el tiet Josep, la meva cosina. Ningú abans havia estat al Liceu i vaig tenir el goig de poder ser amb tots ells i pujar per les escales de l’entrada principal fins cercar la llotja on tots vàrem seure contents i feliços.

El Liceu era ple a vessar i la gent contenta, molts somriures, la majoria era el ‘seu’ primer Liceu i a més poder veure la representació de ‘Cançó d’amor i de guerra’ !!
Aquest crec va ser l’objectiu de na Maria Aurèlia Capmany i ho va aconseguir.

Però, ai, si cerqueu a les hemeroteques, va rebre unes crítiques ferotges, molt cruels, perque havíen gastat molts diners del pressupost de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona en representar una ‘sarsuela’, gènere no operístic, i deixar entrar al poble a preus populars. Els crítics van acusar a na Maria Aurèlia Capmany de malversar els diners de Cultura en ‘cultureta …

…… vull llegir més …….
Són maneres d’entendre la política. Maria Aurèlia Capmany mai se’n va empenedir, i tots els que erem al Liceu mai oblidarem aquell 1r d’octubre de 1983. De tots els que erem a la llotja, només quedem la meva cosina i jo, però recordo tant i tant bé la felicitat del pare, la mare, les tietes ….. i com nosaltres, tots els que van poder gaudir d’aquesta representació.

Ara, el Teatre Romea, torna a representar  la sarsuela més coneguda i emblemàtica del nostre país i ho fa el mateix dia que es va estrenar, un 16 d’abril de 1926.
M’agrada aquesta programació, a més el text d’aquesta sarsuela té un fons republicà innegable.

I res millor que veure aquest video, enregistrat a Pollença, l’any 2009. Pais Valencià, ses Illes, el Principat, la mateixa llengua …. igualtat, fraternitat, llibertat.

Sí, ja ha arribat el dia; a la meva Ciutat avui, podré votar en una consulta organitzada per ‘Barcelona Decideix’ després de moltes altres que s’han fet arreu del país. 

Quan vaig ser a Osona l’any passat vaig fer un ‘simulacre’ de vot, però amb poques il.lusions que es pogués fer a la meva Ciutat. Ha arribat el dia.

Seré en una mesa electoral al llarg del matí; la banderola és al balcó; el vot decidit, INDEPENDÈNCIA SÍ, i amb la satisfacció de veure com estàn d’emprenyats els estaments oficials, partits politics, butlletins oficials, parlaments, premsa cavernícola, professionals de la mentida i manipuladors, tots, tots. Per que sí, perque el poble, la societat civil ha organitzat les consultes amb milers de voluntaris,  sense el suport logístic de partits polítics, ni empreses consultores, organitzadores d’enquestes, ni de referèndums.

Demà, tornarem a escoltar i a llegir moltíssimes opinions i tothom és lliure de fer-les i expresar-les, no faltaria més. Però poquet a poquet anem omplint el sac, o millor dit, anem pujant la muntanya per arribar un dia al cim. 

No hi ha ningú que ens aturi …… Independència ja !  Ho aconseguirem segur.

Gràcies a tots per haver fet possible aquestes consultes. 

ENDAVANT LES ATXES !! 

Sí, avui i demà última tanda de consultes populars.
Sí s’ha de votar per dignitat i per aconseguir ser més feliços, i per la independència, per la llibertat de vot i el dret del poble a decidir.


Miquel Bauçà – Certituds immediates –



Què fan per la tele avui ? — Més anticatalanisme, porno dur i molt flamenc (el de mentida).
No podríen fer res d’altre ? Això els surt la mar de bé i n’han tret grans beneficis.


No omplim el cove amb més peixet. Sobre la taula hi hauràn molts vots, moltes raons, molts noms de dones i homes que volen i ténen el dret a decidir.



Vallgorguina – Bellprat – El Bruc – Calaf – Calonge de Segarra – Castellfollit de Riubregós Pujalt – Sant Pere de Sallanireva – Santa Margarida de Montubi – El Perelló – Prades – Gavà – Sant Climent de Llobregat – Viladecans – Sant Julià de Ramis – Bellmunt d’Urgell – Blanes -La Pobla de Montornés – Rellinars – Campins – Fogars de Montclús – Montseny – Barcelona Ciutat.


— Endavant les atxes —   Ho aconseguirem, segur —

Indigneu-vos tots plegats … anem a votar ..banderoles als balcons … localitzar el lloc on podem votar …  el 2A a la Plaça del Rei …… el 8A a la festa de Les Arenes …. el 10A tots a votar…..
És el que hem de fer !
I és el que han fet totes aquestes persones d’aquest nou video …
 

Ells jan han votat. I tu, ja has votat? from Barcelona Decideix on Vimeo.

Bon video per el 10A ….  Estic preparadíssima i espero que tothom també:

El 10 d’abril, vota! from Barcelona Decideix on Vimeo.

Només existeix un camí per el nostre país que és la independència, i no és fàcil, però cal continuar i mirar endavant, sense presses. El sac es va omplint, de vegades es buida, però es torna a omplir i així fins a aconseguir ser lliures.

Avui he llegit :
Matthew Tree: L’únic que farà que Catalunya quedi ben explicada al món és la independència.



Toni Strubell i Trueta: Com em va dir ahir mateix un adherit al Baix Empordà: — Si Solidaritat no l’haguéssim creat al juliol, l’hauríem de crear avui —

Si cedíssim als qui res no han fet per l’independència efectiva,sí que estaríem contribuint a fer una fractura i penso que la percepció d’aquesta fermesa és justament l’element que fa que Solidaritat estigui creixent cada dia.



Les dites iròniques, els articles trencadors dels mitjans ‘oficials’, les estratègies de partits politics, res no farà aturar aquest camí que ha començat per arribar a dalt del cim de la independència. Tot just hem començat i és un camí difícil i costerut i amb molts entrebancs. – Ho aconseguirem, segur -.


Primera estelada de l’any 1918.

Dilluns, 7 de febrer 2011 – 20:00 hores – Centre Cívic Parc-Sandaru
Carrer Buenaventura Muñoz, 21 – 08018 Barcelona – Telf.: 93 309 06 35

He vist aquest Documental en DVD. Produït per l’IN3, l’Institut de Recerca de la Universitat Oberta de Catalunya, sota llicència Creative Commons.
Un projecte de Joana Conill, Manuel Castells i l’Àlex Ruiz.
El que més m’ha agradat és el projecte, la idea, la recerca, una història d’històries sobre la construcció d’una economia sostenible, solidària i descentralitzada.
Sí, es pot viure ‘diferent’. En aquest documental s’investiguen noves cultures econòmiques, noves formes de viure i d’entendre l’economia que no segueixen els patrons del mercat, on els beneficis són la prioritat. Aquesta recerca ens ensenya com es poden fer projectes i que ténen com objectiu la satisfacció de les necessitats i els desitjos de les persones. I el millor de tot …. sí, és possible.

Han fet més de setanta entrevistes, realitzades en catorze indrets del territori català.
Les reaccions, les respostes i les discussions permetrà a l’equip del doctor Manuel Castells a continuar investigant en un futur immediat.

Per cert, aquest dilluns, na Joana Conill, realitzadora del documental serà la presentadora i de ben segur ens podrà explicar moltes més coses de les que podrem veure en aquest treball de recerca tan interessant.

http://www.homenatgeacatalunyaII.org/