Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Arxiu de la categoria: Catalunya-Independència

A La Directora General – Justificant de recepció

He rebut una carta signada per la senyora Mª Eugenia Martín Mendizábal, Directora General de la Secretaria de Estado de la Seguridad Social, Ministerio de Empleo y Seguridad Social, Gobierno de España.

Estimado/a pensionista,
Con el objeto de reducir el déficit público, por Real Decreto Ley 20/2011, de 30 de diciembre, se ha establecido un gravamen complementario a la cuota íntegra estatal en el Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas, que resultará de aplicación en los períodos impositivos 2012 y 2013. Como consecuencai de lo anterior, el tipo de retención aplicable sobre los rendimientos que se abonen a partir de 1 de febrero de 2012 deberá calcularse en consideración a dicho gravamen.

Lamentando los inconvenientes que esta situación le haya podido ocasionar, le saluda atentamente,

La Directora General
Mª Eugenia Martín Mendizábal

El meu justificant de recepció el faig en aquest modest bloc. A partir del mes de febrer cobraré menys diners i per tant ompliré més el sac dels impostos, com tots els treballadors i treballadores. D’això en diuen solidaritat … per a qui?
Aquesta carta m’ha produït el mateix efecte com quan faig una queixa a una empresa, un supermercat, una botiga, perque el que he comprat no complia amb els requisits per els quals havia pagat el producte i la resposta de la queixa sempre acabava amb ‘lamentando los inconvenientes que le haya podido ocasionar’, i es queden tan amples, perque han contestat la meva reclamació, però sense tornar els diners.

El Gobierno de España i en conseqüència els seus masovers del Govern del meu país m’han estafat al llarg de molts anys i els que vindràn, i lamenten el que pot passar amb aquesta decisió i moltes d’altres. 
Tot el paper diner és fals, no té valor, cap ni un. El que hem estat pagant tots plegats al llarg de molts anys ha anat a omplir uns sacs que no eren els que havíem ni previst, ni somiat, ni volguts.
La independència l’any 2014 ?? 

 

Febrer: Retallades

Mes de gener 2012: Augment de l’1% en la prestació de jubilació o viudetat.
Mes de febrer 2012: Retallada en el descompte de l’IRPF, retroaactiu. Descomptaran el que no es va fer el mes de gener. L’1% llaminer, electoralista, una enganyifa.
Resultat: Menys diners i recaptació d’impostos a tots els treballadors, treballin o no. 

I continuem callant i pagant. El més greu és que paguem per salvar les malifetes de les grans empreses, especuladors, mercats, bancs, caixes, administracions locals, fundacions, agències de l’aigua, circuits de cotxes, aeroports, i més i més i més.

I els borinots i galifardeus dels representants polítics sense reaccionar, bé sí, fent un mercadeig ignomiós per continuar sentadets a la poltrona. I els que no ho són, doncs s’ho miren impotents o renuncíen als seus càrrecs i llencen la tovallola.
Mentre uns senyors vestits de blau van repartint garrotades …..

Fotografia R.G.: Un bitllet de 50 kyats a Birmània. No val res. I l’Euro ?

 

Tàpies

Publicat el 7 de febrer de 2012 per rginer
Gràcies per tot el que ens has donat. Has marxat, però hi ha tant del teu art escampat per aquest món, que ens serà impossible oblidar-te, i tampoc ho volem.
No tota la teva obra m’agrada, i em costa d’entendre el seu significat. Però sempre has estat per davant de tothom i que millor que aquest mitjó per demostrar a la societat que n’és de fràgil el concepte de la cultura i de l’art, si no navegues en la mateixa nau.

Avui, hagués anat a la Sala Oval del MNAC per seure una estona i meditar silenciosament prop del mitjó, allà on havia de ser, però els polítics van decidir que era lleig, sense sentit i dins el MNAC podría ser massa agressiu. 

Has estat un veí del meu barri discret, de vegades invisible, però tots sabíem que darrera les portes de casa teva l’art i la creativitat es feien realitat.

Fins sempre Antoni Tàpies.

 

Ovidi – No t’oblidem, no

Publicat el 4 de febrer de 2012 per rginer
No t’oblidem Ovidi. La teva veu, les teves cançons, sempre sonen dins a casa.
El dia 23 de gener vas tornar al Palau i amb quina força ! En Toti Soler i n’Ester Formosa van posar tota la seva ànima interpretant les teves vinyes verdes vora el mar i us deixo el link de l’enregistrament de VilawebTV d’aquest moment.
Va ser el moment més emocionant i alegre de la nit. 

http://www.vilawebtv/vinyes-verdes-vora-el-mar 

Escoltant la cançó els ànims per avui són dalt de tot. Gràcies Toti per la teva opinió contundent, entranyable, emocionada. Celebrem aquests 70 anys, i tant !!

Fotografia: Pep Fuster 

Adéu Sílvia i fins sempre

Publicat el 1 de febrer de 2012 per rginer
Un cop dur. He rebut un email informant de la seva mort. El dia 8 de gener na Sílvia em va contestar un correu que li vaig enviar. En llegir el seu últim apunt vaig intuïr que la seva salut no anava per bon camí, però sense pensar en cap moment aquest desenllaç.
Vaig coincidir amb ella en diverses manifestacions i la úiltima, el 9 de juliol de 2011, la recordaré amb emoció. Sentades en una terrassa de la plaça de Sant Pere de les Puelles, un ambient tranquil i conversant mentres la gent amb estelades anava marxant a casa després de la manifestació.
Els seus apunts sempre han estat punyents, crítics, il.lusionants …. tristos.
– Si vinc a Barcelona et faig un toc. Encara que em moc poc, per no dir gens, no em trobo bé, però res de nou, dolor, esgotament.  Són paraules de na Sílvia en aquest email que em va enviar fa poques setmanes.

El país sense record – Màrius Torres

La meva nau va per camins d’oblit
i troba en el mirall de cada platja,
com un fènix d’amor la vostra imatge
clara de jorn, tenebrosa de nit.

Ales esteses al cop de l’oratge
s’inflen les veles turgents com un pit.
Aspra és la mar, igual que el meu neguit;
lluny és l’oblit, llarg el meu romiatge.

On trobaré un país sense record
dels vostres ulls tan cruels i tan blaus
per reposar-hi jo i el meu vaixell?

La nostra tomba serà el nostre port.
Àncores d’algues ens facin esclaus
d’aquell país que no podrà ser vell.

Fins sempre Sílvia. La teva força sempre serà al nostre costat.

 

Debat a Davos: El futur del capitalisme

Publicat el 31 de gener de 2012 per rginer
Fa por, fa fredor, fa tremolar. La veritat és que no he llegit quasi res del què han parlat a Davos. Sí he llegit la resposta d’un grup variat d’economistes del nostre país a la pregunta de : Com evolucionarà el capitalisme d’ací a 5 anys ?

Estic absolutament d’acord amb el Professor Josep Fontana, historiador i professor emèrit de la Universitat Pompeu Fabra:
Si seguim igual, el capitalisme depredador haurà vençut.

I el professor Fontana continúa responent a la pregunta:
Què volem dir quan parlem de capitalisme? Hi havia, fa algunes dècades, un capitalisme relativament controlat que garantia una certa redistribució dels guanys. Des dels anys setanta, però, un procés gradual d’enriquiment dels de dalt i d’empobriment dels de baix, afavorit pels polítics que hem anat votant els ciutadans, ha dut a la minva dels salaris reals i al desmantellament de l’estat del benestar, i ha anat configurant un nou model de capitalisme, que ha encertat a treure profit de la crisi econòmica per consolidar la seva victòria.
Quin capitalisme dominarà d’aquí a cinc anys? Si l’evolució de les coses segueix tal com en l’actualitat, el capitalisme depredador haurà vençut. L’única manera d’evitar-ho és que lluitem per aconseguir un repartiment més just dels guanys i per recuperar els drets socials que ens estan arrabassant. D’aquí a cinc anys, per tant, tindrem la mena de capitalisme que ens haurem merescut.

Aquest capitalisme depredador és el que tenim. La independència del meu país no vull que s’aconsegueixi amb l’ajut d’aquest capitalisme. Cal vigilar i molt bé qui, com i quan, els depredadors posaran en marxa la maquinària política. Sí, s’ha de lluitar per un repartiment més just dels guanys i per recuperar els drets socials que poc a poc i sense soroll ens estan arrabassant.

Del diari Ara de diumenge.
Fotografia: The survival of the fattest. Jens Galshiot. Rinkobing, Jutland.



 

Antònia Vicens: Cal plantar cara a la destrossa lingüstica

Publicat el 20 de gener de 2012 per rginer
Un article contundent, clar i la meva adhesió també contundent, molt contundent.
La teranyina espanyolista i castellana s’ha fet gran, molt gran, i ja està arribant al seu destí final: arraconar la llengua catalana i deixar-la com ‘una anècdota lingüstíca’ regional i que només es parla a casa. Tots nosaltres podem trencar la teranyina. Ho hem de fer. I els nostres polítics que vagin en compte !!

Maria Antònia Vicens i altres escriptors i poetes de les Illes ha començat a plantar cara, organitzant un Premi Ciutat de Palma alternatiu. És una acció brillant, imprescindible per aturar aquesta teranyina espanyolista.

He fet un copy and paste, perque millor que na Maria Antònia, no ho podria haver escrit jo mateixa – Publicat avui, en aquesta casa de Vilaweb:

                                            

Quan van sortir les bases del Premi Ciutat de Palma d’aquest any i vam veure que s’havia inclòs un premi en llengua castellana, em vaig reunir amb el Miquel Bezares, vicepresident de l’AELC, per definir quines accions podíem fer plegats el PEN i l’AELC (Associació d’Escriptors en Llengua Catalana). Alguna cosa havíem de fer, no ja pels Premis Ciutat de Palma, que en el context que vivim són gairebé una anècdota, sinó per com el govern arracona el català en tots els àmbits de la cultura i de la societat. El govern desprestigia la llengua catalana per tenir content un sector espanyolista, feixista, de Mallorca. 

El govern Bauzá comet un crim contra la nostra cultura. I demanem que els polítics vagin plegats i denunciïn en institucions internacionals aquesta massacre. I nosaltres vam creure que en una situació com la que vivim, els escriptors ja és hora que fem sentir la nostra veu, la nostra opinió. Cal plantar cara a la destrossa lingüística. 

Ja fa mesos vam fer públic un manifest de rebuig als Premis Ciutat de Palma al qual s’hi han adherit tres-cents cinquanta escriptors de tots els territoris de parla catalana. A més, molts escriptors han rebutjar ser jurat del premi enguany, com és el cas de la Teresa Pous, que el va guanyar l’any passat. 

Aquest vespre, coincidint amb el lliurament dels Premis Ciutat de Palma, hem organitzat una festa alternativa amb música, poesia, cava… Quaranta escriptors participaran en una lectura de textos. Vindran no només escriptors soní també editors, llibreters, polítics… que d’aquesta manera també rebutgen els premis. 

I a partir de demà seguirem plantant cara. De motius no ens en falten: la Setmana del Llibre en Català a Palma, que cada any se celebra al febrer, de moment s’ha suspès. Hem de seguir convidant tothom que faci sonar la veu i que els escriptors utilitzin el do de la paraula. 


Antònia Vicens, vicepresidenta del PEN, és una de les responsables de l’acte alternatiu dels escriptors mallorquins al Premi Ciutat de Palma  

Fotografia: Biblioteca de Catalunya 

Què volen aquesta gent ?

Deixar el país sense cultura. Fa un temps vaig utilitzar la mateixa fotografia per denunciar la prohibició de veure TV3 al País Valencià.
Ara a les Illes han tancat  ràdio Ona Mallorca i la Televisió de Mallorca.
I els responsables són els representants d’un partit que no vol la cultura per a res.
Que demostra una precarietat cerebral preocupant. I que desitja enfonsar qualsevol llengua que no sigui el castellà.

Hem de tornar a lluitar ? Doncs sí, individualment o col.lectivament. Ja estic farta, sincerament, però no hi ha cap altra alternativa si volem que el català i la nostra cultura no s’enfonsi per culpa d’una gent que sí sabem molt bé què volen.
Sí ho sabem, marginar, fer fora, definitivament ‘estos putos catalanes’. Viure i governar en el seu reialme, tornar al passat, trepitjar els pobles que no són de cultura espanyola, fer la conquesta. 

Pais Valencià, Illes, Principat, Catalunya Nord ….. 

Només demano als representants del poble que siguin conseqüents, coherents, que defensin el país, la cultura, la llengua. Em refereixo, és clar, als partits polítics que desitgen la sobirania del poble i deixin de fer mercadeig i omplir el cove. Les humiliacions són massa grans.

INDEPENDÈNCIA, JA !

Fotografia: Des d’un avió tot creuant el Canal de la Mànega. 

Enric Garriga i Trullols

Ha mort un gran home. Una gran persona. Una bona persona, diria jo. El CAOC està de dol i tots els catalans també. Són innombrables els viatges, les trobades, les activitats que n’Enric ha organitzat al llarg de la seva vida.

No ha estat mai una persona mediàtica, sempre treballant pel país lluny de les nostres fronteres i també dins aquest el nostre pais tan petit.
Entre totes les activitats, he escollit una que sempre l’he trobat significativa i m’agrada: La pujada al Port de Salau. A dalt el retrobament de la gent de les dues bandes del Pirineu era tota una festa.
Una germanor que ni les muntanyes ni les fronteres poden separar.
Des de fa 24 anys, el primer diumenge del mes d’agost, mai ha deixat de fer-se. Des d’Esterri d’Àneu i des d’Arieja, l’encontre a dalt de Salau, 2010 m, era el veritable retrobament per la llengua i l’amistat.

Espero i desitjo que aquesta pujada continuïi endavant, com tota la feina que n’Enric ha dut a terme i el seu llegat no pot quedar ni oblidat ni arraconat.

Descansi en pau i gràcies Enric.

Neguit: Salut i Educació

Encara estic ‘fora de combat’ i a més no m’he adaptat al comfort del nostre país després del viatge a Birmània.

El meu neguit apareix quan llegeixo unes declaracions de l’Ilm. Conseller de Salut del nostre Govern en una entrevista a l’agència EFE:

La salut és un bé privat que depèn d’un mateix, i no de l’Estat. No hi ha dret a la salut, perquè aquesta depèn del codi genètic que tingui la persona, els seus antecedents familiars i dels seus hàbit, que és el que seria l’ecosistema de la persona. 
Va fer una crida a la responsabilitat moral dels usuaris del sistema de salut perquè, segons va assegurar, cada dia hi ha 1.300 visites programades a Catalunya que es deixen de fer perquè els pacients no es presenten a les cites.
(Jo diría que d’aquestes visites moltes són de fora de Catalunya …..)

Un segon neguit:

El senyor Manel Medeiros, técnic en educació, és el nou gerent de l’Institut Municipal d’Educació de la Ciutat de Barcelona. Escoles Bressol, escoles de formació de professional, escoles de primària, escoles de secundària de la Ciutat de Barcelona dependràn del senyor Medeiros. Escoles amb prestigi des de vells temps, de la Mancomunitat fins avui, passant per la República … Escola del Bosc, Escola del Mar, Escola Casas, Parc Guinardó, Tres Pins, Reina Violant, Escola Bressol Canigó, Bàrkeno, BIP, ara Putget, Serrat i Bonastre, EMAV i algunes més.

El senyor Medeiros va passar de ser militant d’Unió Democràtica de Catalunya l’any 2002 a Plataforma per Catalunya, partit xenòfob, racista i d’extrema dreta. Era el Secretari d’Organització d’aquest partit. Després de les eleccions del 20 de març 2011, va deixar el partit i torna a ingressar a Unió Democràtica. En la seva carta de renúncia, expressa que no marxa per raons ideològiques i expressa el seu afecte per Josep Anglada.
Llegeixo que és llicenciat en Història Medieval per l’Universitat de Barcelona i tècnic en educació.

Aquests dos neguits enterboleixen bastant la meva ànima.

Corredor del Mediterrani

Publicat el 5 d'octubre de 2011 per rginer

M’havia promès a mi mateixa no escriure res de política, però en veure aquest corredor mediterrani que es proposa des d’Algeciras a Madrid, passant per València, Castelló, Barcelona i la frontera, no puc dir res més que PROU !!  Com deia la mare, ‘que vagin a pastar fang’. Encara hi ha gent del nostre país que dubta que hem d’aconseguir la independència, JA ???????? És clar que les grans multinacionals catalanes no la volen, però les petites i mitjanes empreses som més i sí que hi ha un moviment que ja veu clarament que sense la independència, mai, mai ens en sortirem.

Què hem d’anar a fer a Madrid ??  Res de res. És des de casa nostra que hem de fer possible el pacte per la independència, perque el fiscal no serveix per a res.

Madrid …. l’eix central, el melic del món mediterrani, si us plau, no fotem. Al llarg de la història l’eix ha estat i serà, des d’Algecires, passant per Almeria, Múrcia, Alacant, València, Castelló, Tortosa, Tarragona, Barcelona, Girona, La Jonquera.  Hem d’aguantar encara més i més bajanades ??

Fotografia: Núvols ben negres que continúen el seu camí per enfosquir la nostra terra.
Compte !

9J – I novament hem de sortir al carrer

Sí, aquesta manifestació que ningú sabía qui la convocaba, oblidada, en un petit racó, dins un calaix, pocs mitjans, poca col.laboració, poc ressò, va aconseguir que milers de persones es trobéssin a la Plaça d’Urquinaona. Gràcies noies i nois de la plataforma per la feina.

Gent jove, moltíssima gent jove, que saben el que volen, independència per Catalunya, de primer i després ja vindrà la resta. Cal però molta pedagogia, novament, per explicar a la gent que té por, que no ho veu clar, el ‘ara no toca’, el que significa per el nostre país, esperonar als polítics, a tots. Existeix una incomprensió per part de molta gent dels mecanismes que porten als ciutadans a decidir el vot per assolir la independència. I explicar-ho no només a Catalunya, però també a Extremadura, o a Andalusia, Múrcia, La Rioja i la resta de comunitats autònomes. La desinformació és total i absoluta. Una nació sense Estat a Europa no significa res. Només cal llegir els apunts i els articles dels parlamentaris catalans a la UE. No val estar indignat perque Malta pugui gaudir de la seva llengua oficial; ells són Estat, nosaltres encara no.

L’espanyolisme s’ha infiltrat del tot a casa nostra, ara ja és un fet. Ells sí saben comunicar, manipular, informar. El seu discurs va guanyant força. Ahir no es va recordar pas la manifestació del 10J de l’any passat, ahir es va reclamar el que no s’ha fet. Estatut retallat, consultes, indignació …..   Teranyina espanyolista més i més instal.lada a casa, peix al cove a dojo (tots), llengua i cultura maltractades (Illes i Pais Valencià i ja apunta també al Principat) escoles, infraestructures,  (corredor mediterrani), economía, indústria, agricultura, medi ambient ….. humiliacions.

Va ser patètic veure el Dr Moisès Broggi dalt un camió per fer un petit parlament, amb tota la seva força, com el senyor Barrera i doctor Domènech. Homes de lluita, savis, que encara tenim la sort de poder escoltar les seves paraules i aprendre.

Indústries i caminars …. L’Hereu Riera …..  Temps d’incertesa (com tots) Borinotus, BioSofia, Octavi, Eloi, Núria, plegats i caminant entre la munió de gent, per fer palès la nostra indignació i per demanar la independència per un futur millor. No, no volem ser dòcils, ni oblidar, ni ser humiliats.

Ho aconseguirem segur …. Endavant les atxes.

Fotografia: Carrer de Trafalgar, nom que recorda que fa molt de temps es va perdre una batalla ……