Marta Garcia-Puig

Curiositats del català, castellà, anglès, italià, francès i gaèlic irlandès, entre d'altres

Arxiu de la categoria: CATALÀ

AI, SI JOAN XURIGUERA AIXEQUÉS EL CAP!

12
Publicat el 8 de març de 2014
Segur que molts de vosaltres heu vist mil cops aquest cartell per Barcelona, però segurament molt pocs us deveu haver adonat dels dos errors garrafals que hi ha.En primer lloc, veiem la frase Fes-te’n soci d’ Aldees infantils SOS. No us grinyola una mica? Doncs sí, aquí sobra el pronom en ( ‘n ), perquè ja posa d’Aldees infantils SOS, per tant el pronom sobra i la frase hauria de ser Fes-te’n soci. Els pronoms serveixen per a substituir noms o sintagmes nominals i els posem per no repetir una cosa que ja hem dit. Per exemple, si ja he dit que vull comprar pomes i algú em vol preguntar quantes en vull, em dirà quantes en vol?; on el pronom en substitueix pomes. Per tant, si dic en no dic pomes. En aquest cartell passa el mateix: si poso el pronom en, no he de posar d’Aldees infantils SOS.

El segon error i el més greu és Trucan’s. Com molts ja sabeu, el pronom que es refereix a nosaltres és ens. Quan aquest pronom va darrere d’un verb que acaba en vocal, per no tenir dues vocals juntes traiem la e del pronom i ens queda ‘ns, oi? Per tant, si ho ajuntem al verb Truca ens queda Truca’ns, i no pas Trucan’s! Ull viu!

A part d’aquest cartell, avui m’agradaria parlar d’altres errors de morfologia verbal molt comuns que esgarrifarien el pobre Joan Xuriguera, l’autor del llibre verd de verbs catalans que tothom que ha estudiat català té a casa:

1. SAPIGUÉS, SAPIGUESSIS, SAPIGUÉS, SAPIGUÉSSIM, SAPIGUÉSSIU, SAPIGUESSIN I SAPIGUT: Quants de vosaltres heu dit o heu sentit dir coses com ara si ho hagués sapigut, no li hauria dit això! o bé si ho sapigués, t’ho diria? Doncs no són correctes! Sapigués, sapiguessis, etc. no són formes verbals correctes en català. En català, el present de subjuntiu del verb saber és sàpiga, sàpigues…, però l’imperfet de subjuntiu és sabés, sabessis, sabés, sabéssim, sabéssiu, sabessin i el participi és sabut, no pas sapigut.

2. QUEPO (present), CAPIGUÉS, CAPIGUESSIS, CAPIGUÉS, CAPIGUÉSSIM, CAPIGUÉSSIU, CAPIGUESSIN I CAPIGUT: Igual que passa amb el verb saber, l’imperfet de subjuntiu i el participi del verb cabre que molts hem utilitzat no és correcte, cal dir si hi cabés ho posaria dins de la bossa o no hi ha cabut, en comptes de capigués i capigut. Així, doncs, l’imperfet de subjuntiu del verb cabre és cabés, cabessis, cabés, cabéssim, cabéssiu, cabessin; i el participi és cabut.

3. BEGUENT, RIGUENT: És incorrecte dir no et passis tot el dia beguent o ens vam passar tota la tarda riguent. En lloc de beguent hem de dir bevent i en comptes de riguent direm rient.

4. POGUER, SAPIGUER: Els verbs poguer i sapiguer són incorrectes, en català tenim els verbs poder i saber. Així, doncs, quan algú ens pregunti per què no hem fet una cosa, no direm ho sento, no vaig poguer, sinó no vaig poder.

5. CONEIXO, CONEIXI: Frases com ara No el coneixo gaire, només l’he vist un dia o bé quan el coneixi millor, potser li dic de quedar són incorrectes! Coneixo i coneixi no existeixen, hem de dir jo conec i quan el conegui millor

6. FAGI, FAGIS, FAGI I FAGIN: Molta gent diu quan fagi els deures o quan et fagis gran... però no és correcte, el present de subjuntiu en català del verb fer és faci, facis, faci, fem, feu, facin.  

 

Publicat dins de CATALÀ i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

PER… O PER A? that is the question!

5
A petició d’un seguidor d’aquest blog, avui parlaré del tema més espinós i més debatut de la llengua catalana: PER I PER A. Tenint en compte que és el tema que més costa fins i tot als estudiants de Traducció i Interpretació i que, a més, ni els mateixos experts no es posen d’acord a l’hora d’establir les normes, és tot un repte haver d’explicar a un públic no especialitzat quan s’ha d’utilitzar l’un o l’altre. Així, doncs, intentaré resumir-ho al màxim perquè no es faci avorrit i no utilitzaré terminologia lingüística perquè sigui entenedor.PER/PER A + SUBSTANTIU 

Aquest apartat, el resumiré molt perquè no presenta tantes dificultats. Podríem resumir la llista de casos dient que quan el nom que segueix la preposició per o per a és la destinació o el destinatari (el dia per al qual fem alguna cosa, la finalitat, etc.) utilitzem PER A. En la resta de casos, utilitzem PER. Exemples:

PER A

D’aquí a una hora surt un avió per a Nova York. (destinació)
– Hem reservat taula per a dijous. (dia “destinatari”)
Han deixat una carta per al veí de dalt. (destinatari)

PER

Tothom el té per beneit. (= com a)
L’he vist per casualitat. (Manera)
Són vint euros per barba. (distribució)
Ho ha venut per quatre cèntims. (equivalència o substitució)
La fàbrica ha estat ocupada pels treballadors. (Complement agent)
Estigues per mi! (estar per)
Ha tirat el nen per la finestra. (lloc)
M’ha llogat l’apartament per dos mesos. (=durant)
Per Nadal, cada ovella al seu corral. (=a l’època de)
Per ara no hi podem fer res més. (per + ara/avui)
Han cedit per por. (causa)
T’ho faré dur per missatger. (mitjà)
És molt espavilat per l’edat que té. (=tenint en compte)

Hi ha, però, un cas que cal explicar detalladament perquè costa una mica. Posaré un exemple que ajuda molt:

Per a l’Anna, això és massa difícil. (A l’Anna li costa)
Per l’Anna, això és massa difícil.  (Segons l’Anna, això és difícil per a tothom)

PER/PER A + INFINITIU 

Aquí vénen els problemes!

PER 

Sóc aquí per ajudar-te. (indica finalitat i el podem substituir el per per amb la intenció de, i el subjecte del verb que precedeix el per i el subjecte de l’infinitiu que hi ha després del per ha de ser el mateix: qui és aquí? jo. Qui ajuda? jo. És el mateix)
L’han fet fora per haver-se quedat diners de la caixa. (l’infinitiu és la causa)
Encara em queda molta feina per fer (el per es pot substituir per pendent de)
Això, per dir-ho d’una manera suau, és un gran problema. (indica manera)

PER A 

Per a obtenir la beca, primer l’has de sol·licitar. (quan el per a és una condició i, per tant, es podria substituir per si vols…, en aquest cas si vols obtenir una beca)
L’hem contractat per a netejar els vàters (indica finalitat, però el subjecte del verb que precedeix el per i el verb que el segueix NO és el mateix: qui l’ha contractat? nosaltres. Qui netejarà els vàters? ell/ella)
No tinc temps per a pensar (es pot substituir per destinat a)
– Verbs que requereixen l’ús de per a: servir, utilitzar, faltar, aprofitar, preparar, guanyar i sinònims. Exemple:  La goma serveix per a esborrar.
– Paraules que exigeixen per a: prou, massa, etc. Exemple: No hi ha prou menjar per a tots.
– Complements finals on no hi ha intenció, perquè el subjecte és inanimat o perquè el verb no indica una acció: No és bo per a res. (no hi ha acció)

Ara, per comprovar si ho heu entès, us proposo un exercici: us dono unes quantes frases i vosaltres m’heu de dir si hi hem de posar per o per a. Podeu fer-me una llista amb el número de la frase i per o per a en un comentari i la setmana que ve, en el proper article, publicaré les respostes correctes. Apa, ànims!!

1. Anguita reclama suport ______ petits i mitjans empresaris.
2. Mesures de seguretat sense precedents a Belfast _______ partit contra Éire.
3. La Seguretat Social modificarà el sistema de les pensions _______ invalidesa.
4. El Consell Escolar Municipal de Barcelona rebutja les modificacions d’Ensenyament ________ curs que ve.
5. Berlín recorda la crema de llibres feta _______ nazis fa seixanta anys. 
6. No hi havia prou seients ________ tothom.
7. _______ l’edat que té, trobo que encara es conserva prou bé.
8. _______ mi que li deu haver passat alguna cosa.
9. Aquesta feina és massa difícil ________ mi.
10. Ho he comprat ______ tornar-ho a vendre.
11. Ha llogat una noia ______ ajudar-la a portar la comptabilitat.  

 

Publicat dins de CATALÀ i etiquetada amb , , | Deixa un comentari