Marta Garcia-Puig

Benvinguts de nou!!

Perdoneu el retard a publicar, però aquest any vaig una mica atabalada i potser no em donarà temps de publicar cada setmana. El que sí que prometo és publicar almenys cada 15 dies. Bé, dit això, avui us voldria parlar de terminologia. Tothom coneix paraules com histèria, però sabeu d’on ve? Ara ho veurem!

HISTÈRIA

Suposo que tots vosaltres heu sentit dir algun cop que només les dones poden posar-se histèriques, però sabeu per què? Doncs és perquè ve del grec hystéra, que vol dir ‘matriu’! I com que els homes no tenen matriu, per això es diu que les úniques que es poden posar histèriques són les dones. Quan en grec es va crear aquesta paraula, es considerava que la histèria era una malaltia que només afectava a les dones. Vet aquí perquè es considerava incorrecte dir, per exemple, En Joan s’ha posat histèric: perquè en Joan, si no s’ha fet un canvi de sexe, no té matriu. Tanmateix, hi ha hagut un canvi en el significat i avui ja no es considera només una malaltia femenina.

BIBLIOTECA

No cal que us expliqui què és una biblioteca perquè ja ho sabeu. Sabeu, però, què vol dir –teca? El sufix –teca ve del grec thḗkē, que vol dir ‘dipòsit’. Així, doncs, una biblioteca és ‘un dipòsit de llibres’, ja que biblio- ve del grec biblíon (que vol dir ‘llibre’).

ONICOFÀGIA

Algú de vosaltres té onicofàgia? Onico– vol dir ‘ungla’ i –fàgia vol dir ‘menjar’; per tant, si teniu la mania de menjar-vos les ungles, teniu onicofàgia.

TELÈFON – TELEVISIÓ

Tothom sap de què estic parlant, però sabeu què vol dir tele-? Tele– vol dir ‘a distància, lluny’ i -fon vol dir ‘so’. Per tant, telèfon vol dir ‘so a distància’. I televisió? Doncs seguint aquesta lògica, si tele– vol dir ‘a distància’, televisió vol dir ‘visió a distància’.

MIOPIA

Molts de nosaltres som miops, però sabeu com està formada aquesta paraula? Mio– vol dir ‘menor’ i –opia vol dir ‘visió’; per tant, la miopia és ‘la disminució de la visió de lluny’.

COR (de cantants)

Sabeu per què se li diu cor? Doncs es diu cor perquè cantaven al cor de l’església, que representava el cor de la persona.

RINOPLÀSTIA

Tots vosaltres heu sentit parlar de la rinoplàstia, però per què li diem així? Rino– ve del grec i vol dir ‘nas’, i –plàstia vol dir ‘reparació’. Per tant, rinoplàstia vol dir ‘reparació del nas’.

CISTOTOMIA

Segurament heu sentit algun cop aquesta paraula. Sabeu què vol dir? Cisto– vol dir bufeta i –tomia vol dir ‘tall, incisió’. Així, doncs, una cistotomia és una ‘incisió de la bufeta’.

MIRINGOTOMIA

Com que –tomia vol dir ‘incisió, tall’ i miringo– vol dir ‘membrana del timpà’, una miringotomia vol dir ‘incisió de la membrana del timpà’.

CEFALÀLGIA

Us sona aquesta paraula? Cefal– vol dir ‘cap’ i –àlgia vol dir ‘dolor’; per tant, la cefalàlgia és ‘mal de cap’. Tanmateix, per a dir ‘dolor’ també tenim un altre sufix: –dínia. Per exemple, esofagodínia vol dir ‘dolor a l’esòfag’.

TAQUICÀRDIA

OTITIS – APENDICITIS

Sabeu d’on vénen aquestes paraules? Ot– vol dir ‘orella’ i –itis vol dir ‘inflamació’. Per tant, quan tenim otitis, tenim l’orella inflamada. Així, doncs, quan tenim apendicitis, tenim l’apèndix inflamat.

PRESBIACÚSIA

Sabeu què és? Presbi– vol dir ‘vell’, per tant la presbiacúsia és la disminució de l’agudesa auditiva pròpia de la gent gran.

Bé, crec que potser ja n’hi ha prou per avui, de terminologia mèdica, que si no els hipocondríacs es posaran malalts! Gràcies per llegir-me i fins aviat!!

Bon dia a tothom!!!

Avui continuaré tractant les diferències entre certes paraules, paraules que normalment la gent confon i utilitza erròniament. En certa manera, aquest article és la continuació del que vaig titular AGULLETES O TIRETES. Som-hi doncs!

EMPROVAR – PROVAR – TASTAR

Aquests tres verbs signifiquen coses totalment diferents i no són intercanviables en cap cas. EMPROVAR s’utilitza quan ens posem una peça de roba en una botiga per veure si és de la nostra mida o si ens queda bé. Per exemple: Emprova’t aquest vestit, segur que et queda genial! PROVAR significa ‘utilitzar una cosa per a apreciar-ne el valor, si va bé o si és com cal’. Per exemple: No et va bé el boli? Prova aquest! o bé Si un mètode no et funciona, prova’n un altre. TASTAR, en canvi, vol dir ‘prendre una petita quantitat d’una beguda o d’un menjar per apreciar-ne el gust’. Per exemple: Tasta la sopa, que em sembla que no hi ha prou sal. També es pot fer servir en un sentit més figurat, per exemple: Ha tastat el poder i ja té molts fums. 

Així, doncs, en el cas de la fotografia, quin verb és el correcte? Tastar! És a dir, hi hauria de posar “Tasta les nostres especialitats”. A part d’aquest error, també cal dir que elaboració no porta ela geminada i que també hi manquen alguns accents.

ACLARIR – ACLARAR

Per exemple, si tinc un dubte, me l’han d’aclarir o aclarar? Què creieu? El verb *aclarar no existeix en català, és una castellanada. Així, doncs, si tenim dubte, haurem de dir al professor/a: em pot aclarir un dubte? 

Un altre cas problemàtic és quan volem dir que ‘no aconseguim entendre com una cosa funciona’. En aquest cas, molta gent diu *no m’hi aclaro. Aquesta frase també és una castellanada, en català hem de dir no m’hi entenc. Per exemple: Aquest mòbil que m’he comprat té tants botons que no m’hi entenc. Per a més informació, podeu consultar aquesta entrada de l’Optimot.

APUJAR – PUJAR

Si els productes s’encareixen, és perquè han pujat els preus o perquè han apujat els preus? Ambdós verbs existeixen en català, però s’utilitzen en casos diferents.

– PUJAR vol dir ‘anar de baix a dalt’; per exemple: He pujat al segon pis. També podem utilitzar aquest verb amb un complement directe, però en aquest cas significa ‘desplaçar de dalt a baix algú o alguna cosa’. Per exemple: Puja el nen al cotxe! O també podem pujar les escales, òbviament.

– APUJAR, en canvi, té un significat més figurat, no tan literal. Apujar vol dir ‘fer que una cosa sigui més alta, pujar-la a un nivell superior’. Per exemple: Els polítics han tornat a apujar els impostos!  o bé Quin fred! Apuja la calefacció, si us plau!  Més detalls en aquest enllaç.

ABOCAR – EVOCAR

Quina diferència hi ha entre aquests dos verbs? Doncs és ben senzill: ABOCAR vol dir ‘fer rajar el contingut d’un recipient i fer-lo passar d’aquest a un altre’. Per exemple: El lloc on s’aboquen les deixalles està ple. Per això el lloc destinat a ficar-hi les escombraries es diu abocador.

EVOCAR, en canvi, significa ‘cridar les ànimes dels morts a respondre’ o bé ‘portar alguna cosa a la memòria’. Per exemple: Ahir va evocar l’ànima de la seva germana. O amb l’altre significat: Aquest llibre m’evoca molts records.

ACOMPLIR – COMPLIR

ACOMPLIR només s’usa amb tasques. Per exemple: La comissió va acomplir els projectes que li havien encarregat. COMPLIR té diversos significats, però només esmentaré els més importants:

– Vol dir ‘realitzar una cosa que s’havia promès’. Per exemple: Va complir la seva promesa.

– També significa ‘fer anys’: Avui la Rosa compleix 5 anys.

– O bé quan ‘una predicció es fa realitat’: El que ens va dir la vident s’ha complert! 

– I també significa ‘fer el propi deure’. Per exemple: En Joan és un treballador que compleix.

COMPLET – COMPLERT

Aquestes dues paraules confonen bastant pel que es veu. Quina diferència hi ha? Doncs COMPLET vol dir que ‘està acabat, que té totes les parts’. Per exemple: Aquest joc de cartes no és complet, hi falten els vuits i els deus. O bé Les obres completes de Salvador Espriu.

COMPLERT, en canvi, si us hi heu fixat, és el participi del verb complir abans esmentat. Per exemple: El meu desig s’ha complert!

ACONDICIAR – CONDICIONAR – ACONDICIONAR

Quina diferència hi ha entre aquests tres verbs? Primer de tot, cal dir que el verb *acondicionar no existeix en català! Els altres dos són correctes, però s’utilitzen en casos diferents. Precisament per aquest motiu no és correcte dir *aire acondicionat, sinó que es diu aire condicionat. Vegem-ho!

– ACONDICIAR vol dir ‘arranjar minuciosament’. Per exemple: Has d’acondiciar la teva habitació, això sembla un femer!

– CONDICIONAR vol dir ‘posar condicions’ o bé ‘modificar el comportament d’algú’. Per exemple: La teva actitud em va condicionar molt.

AL·LUDIR – ELUDIR

La diferència entre aquests dos verbs és molt clara: AL·LUDIR vol dir ‘referir-se a alguna cosa o persona sense esmentar-la’. Per exemple: Em vaig donar per al·ludida. ELUDIR, en canvi, vol dir ‘evitar una dificultat o una obligació’. Per exemple: En Pere sempre eludeix les meves preguntes.

ANOMENAR – NOMENAR

ANOMENAR vol dir ‘donar nom’ o bé, si és pronominal (anomenar-se), ‘dir-se’. Per exemple: Com anomenarem aquest riu que acabem de descobrir? O també: Els animals que mengen carn s’anomenen carnívors. NOMENAR vol dir ‘designar algú per a un càrrec o una funció’: L’han nomenat tresorer.

ASSENYALAR – SENYALAR

ASSENYALAR vol dir ‘mostrar amb el dit o fent qualsevol altre senyal’. Per exemple: Marina, no assenyalis la senyora amb el dit, és de mala educació! SENYALAR significa ‘fer o posar un senyal en algun lloc’. Per exemple: Abans que el nen vagi a la llar d’infants, li hem de senyalar la roba. També vol dir ‘fer una ferida que deixi un senyal’, per exemple: Ha quedat senyalat per tota la vida.

Espero que les explicacions hagin estat clares i entenedores i que us hagi estat útil. Fins la propera!!!

Bon dia a tothom!

Avui em fa gràcia parlar de les cançons tradicionals catalanes de la nostra infància. La meva va ser durant els anys 80, així que aquest article inclourà les que en aquella època eren populars. M’agradaria proposar-vos un repte: Tot seguit, faré un recull de cançons i vosaltres haureu de completar la part de la lletra que falta, així veurem si les coneixeu bé! Som-hi, doncs!

EL GALL I LA GALLINA

El gall i la gallina estaven al balcó, la gallina dormia i el gall li fa un petó.

– Dolent, _____________________________?

– Que ________________________________ !

RALET

Ralet, ralet, ___________ !

JULIVERT MEU 

 Julivert meu, com t’has quedat, sense cap fulla, sense cap fulla,

Julivert meu, com t’has quedat, __________________________.

EN PINXO I EN PANXO

En Pinxo li va dir a en Panxo “vols que et punxi amb un punxó”

i el Panxo li va dir a en Pinxo “_________________________”.

UN CICLISTA

Una vegada un ciclista de pega, va fer un viatge i va caure dins del fang, PATAPLAM!

I es va fer __________________, i ____________________, i aquest _____________

__________________: Una vegada un ciclista de pega… (i torna a començar).

HOLA

MESTRE/A – Hola (nom de l’infant), digues, com estàs?

NEN/A – Molt bé!

MESTRE/A – I les teves amistats com van?

NEN/A – Molt bé!

MESTRE/A – ______________________. Hola (nom), digues, com estàs?

NEN/A – Molt bé!

SI VOLS AIGUA BEN FRESCA

Si vols aigua ben fresca, a la font has d’anar,

Si _________________, un _____________.

Ohhhh-laaaa-riiiii… Olará liria, olará cucut, cucut!

olará liria, olará cucut cucut!

EN JOAN PETIT

En Joan petit quan balla, balla, balla, balla

en Joan petit quan balla, balla amb el ____

__________________________________

__________________________________.

En Joan petit quan balla, balla, balla, balla,

en Joan petit quan balla, balla amb el ____

(i repetim amb diferents parts del cos). 

PATUFET

Patim, patam, patum, homes i dones _________,

Patim, patam, patum, _____________________.

(…)

– Patufet, on ets????

– ___________________, ______________!

SOL, SOLET

– Sol, solet, vine’m a veure, vine’m a veure,

sol, solet, vine’m a veure que tinc fred!

– ____________, __________________

_____________, ___________________!

LA LLUNA, LA PRUNA

La lluna, la pruna,  vestida de dol,

_____________ i _____________.

La lluna, la pruna, el sol mariner,

______________ i _____________.

PLOU I FA SOL

Plou i fa sol, les bruixes es pentinen,

_________, ___________________.

I a veure qui recorda les notes d’aquesta cançó, de quan la tocàvem al col·legi amb la flauta dolça!

SOL, MI, FA, SOL, _______________

______________________________.

Ara inclouré algunes cançons que també formen part de la nostra infància però que són del Club Super3 dels anys 80-90:

MI, FA, SOL

MI, FA, SOL,

_____________ MI, RE, SOL

MI, FA, SOL,

LA, FA, FA, FA, SOL, RE,

_____________________

LA, FA, MI, RE, DO, RE!

ELS BOBOBOBS

Visca, visca, som els bobobobs, 

els grans nautes del capità Bob,

hem de viatjar, sense mai parar,

i al planeta terra hem d’arribar!

________________________

________________________

amb la nostra nau, gran com un palau, 

sempre hi ha trifulgues i sarau:

– ____________ ! 

– ____________

– És molt eixerit!

– ___________

I així cada dia ens divertim!! Els Bobobobs, els Bobobobs, els Bobobobs!!

Bé, ara ha arribat l’hora de veure si us les sabíeu bé! La versió que es cantava a la meva zona de cada cançó és:

EL GALL I LA GALLINA: El gall i la gallina estaven al balcó, la gallina dormia i el gall li fa un petó. Dolent, dolent, dolent més que dolent, què dirà la gent? Que diguin el que vulguin que jo ja estic content!

RALET: ralet, ralet, paga un dineret!

JULIVERT MEU: Julivert meu, com t’has quedat, sense cap fulla, sense cap fulla… Julivert meu, com t’has quedat, sense cap fulla i el cap pelat!

EN PINXO I EN PANXO: En Pinxo li va dir a en Panxo “vols que et punxi amb un punxó” i el Panxo li va dir a en Pinxo “Punxa’m, però a la panxa no!”.

UN CICLISTA DE PEGA: Una vegada un ciclista de pega, va fer un viatge i va caure dins del fang, PATAPLAM! I es va fer un forat al culet, i es va posar un paper, i aquest paper deixa així: Una vegada un ciclista de pega… (i torna a començar).

HOLA:

MESTRE/A – Hola (nom de l’infant), digues, com estàs?

NEN/A – Molt bé!

MESTRE/A – I les teves amistats com van?

NEN/A – Molt bé!

MESTRE/A – Continuarem sent bons amics. Hola (nom), digues, com estàs?

NEN/A – Molt bé!

SI VOLS AIGUA BEN FRESCA: Si vols aigua ben fresca, a la font has d’anar, Si el que vols és fer gresca, un bon vi has de tastar. Ohhhh-laaaa-riiiii… Olará liria, olará cucut, cucut! Olará liria, olará cucut cucut!

EN JOAN PETIT QUAN BALLA: En Joan petit quan balla, balla balla balla, en Joan petit quan balla, balla amb el dit, amb el dit dit dit, ara balla en Joan petit! En Joan petit quan balla, balla, balla, balla, en Joan petit quan balla, balla amb el … (i repetim amb diferents parts del cos).

 PATUFET:  Patim, patam, patum, homes i dones del carrer, patim, patam, patum, no trepitgeu en Patufet. (…)

– Patufet, on ets????

– A la panxa del bou, que ni neva ni plou!

SOL, SOLET: 

– Sol, solet, vine’m a veure, vine’m a veure,

sol, solet, vine’m a veure que tinc fred!

– Si tens fred, posa’t la capa, posa’t la capa,

si tens fred, posa’t la capa de Sant Josep!

LA LLUNA, LA PRUNA:  La lluna, la pruna, vestida de dol, son pare la crida i sa mare no vol. La lluna, la pruna i el sol mariner, son pare la crida i sa mare també. 

PLOU I FA SOL: Plou i fa sol, les bruixes es pentinen. Plou i fa sol, les bruixes porten dol. 

SOL, MI, FA, SOL, LA FA FA FA MI RE SOL, SOL MI FA SOL, LA FA FA FA SOL MI. 

 MI FA SOL: MI, FA, SOL,

LA FA FA FA MI, RE, SOL

MI, FA, SOL,

LA, FA, FA, FA, SOL, RE,

LA SI DO DO SI LA SOL MI DO

LA, FA, MI, RE, DO, RE!

ELS BOBOBOBS: Visca, visca, som els bobobobs, els grans nautes del capità Bob, hem de viatjar, sense mai parar, i al planeta terra hem d’arribar! La nau vola, vola, i va per tot arreu, i amb nosaltres us divertireu, amb la nostra nau, gran com un palau, sempre hi ha trifulgues i sarau:

– Hola Capità! 

– Sempre ens manarà

– És molt eixerit!

– I molt decidit!

I així cada dia ens divertim!! Els Bobobobs, els Bobobobs, els Bobobobs!!

Espero que us ho hàgiu passat bé recordant vells temps, aquella època en què no paràvem de jugar i de cantar! Mai no oblideu el nen que teniu a dins!!! Fins aviat!

Benvinguts/des de nou!!

Avui no haurem de cercar Wally, haureu de cercar el/s error/s dels cartells que us mostraré en aquest article. Com que la majoria de la població no és conscient dels coneixements i de la feina que la traducció requereix, molta gent utilitza traductors automàtics com ara Google Translator en lloc de diccionaris bilingües i després, evidentment, ens trobem molts cartells amb traduccions vergonyoses com les que avui us mostraré. Però aquests no són els únics! Malauradament, n’hi ha molts més per tot arreu, d’errors garrafals. N’hi ha que són més evidents i d’altres que no tant… En fi, comencem per el de la imatge de l’article:

NO PASAR / NO PASSEU / NO TRESPASSING

En quina llengua hi ha l’error? En castellà, és correcte, ja que en aquesta llengua cal usar l’infinitiu en cartells dirigits a un interlocutor col·lectiu i indeterminat (explicació a la web de la RAE a l’últim paràgraf). Com ja he comentat a l’article Remeis per al catanyol, en català, en canvi, hem d’utilitzar la segona persona plural en aquests casos; per tant, també està ben escrit. Així, doncs, el problema ha de ser a la traducció a l’anglès. Doncs sí! En anglès, trespass vol dir ‘entrar en una propietat privada sense permís’. Per tant, en el cas de travessar la via del tren, direm “No crossing“. La foto següent és un exemple de l’ús correcte del verb trespass:

PROHIBIT FIXAR CARTELLS

Quin problema hi ha en aquest cas? Doncs el que passa és que el que volia dir la persona que ho va escriure era ‘no enganxeu cartells’; és a dir, “Prohibit AFIXAR cartells“. Afixar vol dir ‘enganxar o clavar un cartell sobre una paret o altra superfície’ i fixar, en canvi, vol dir ‘fer que una cosa no es mogui, que es mantingui fixa, immòbil’.

ATENCIÓN! ESPACIO RESERVADO / ATTENTION! SPACE RESERVED

Això és clarament una traducció de Google traductor: una de les primeres coses que s’aprenen quan s’estudia anglès és que els adjectius van DAVANT del nom. Així, doncs, s’hauria d’escriure “Reserved space“.

OFERTA FINS DE SETMANA

Bé, en aquest cas no estic segura si és culpa de Google Traductor o simplement culpa d’una persona que no sap prou català i que, tot i això, no comprova que sigui correcte allò que ha de posar en un cartell. Sigui com sigui, és un error que segur que la majoria de vosaltres ja heu notat: no és fins de setmana, sinó caps de setmana. Els fins (masculí plural) existeix en català, però vol dir ‘finalitats’. En canvi, la fi (femení) vol dir ‘el final’. Tanmateix, encara que en aquest cas ens referim al ‘final de la setmana’, no utilitzarem la fi de la setmana, perquè en català es diu cap de setmana.

PER TAL D’EVITAR ROBATORIS COM ELS SUCCEïTS ES PREGA NO OBRIR LA PORTA DEL CARRER A DESCONEGUTS / CON EL FIN DE EVITAR ROBOS COMO LOS SUCEDIDOS, SE RUEGA NO ABRIR LA PUERTA DE LA CALLE A DESCONOCIDOS.

Pel que fa a la versió catalana, primer de tot, cal posar una coma després de succeïts i, en segon lloc, es prega no obrir no és una estructura genuïna en català. En aquest cas, podríem dir si us plau, no obriu la porta… És com quan sentim dir “preguem disculpin les molèsties” pels altaveus de les estacions de Renfe. En aquest cas, podríem dir “preguem que disculpeu les molèsties”, però sona molt més natural dir “Si us plau, disculpeu les molèsties“.

COMPREM OR, AFANYS (EMPEÑOS) PER DÍES

Bé, crec que no cal ni dir que hi ha un error d’ortografia bàsica: díes, que en català no porta accent (dies). Evidentment, aquí han fet servir Google traductor, que ha traduït empeño (en el sentit de ‘constància, esforç’) per afany (en català, un afany vol dir ‘un esforç treballós’); per exemple: Ho ha aconseguit després de molts afanys. En aquest cas, aquest negoci es refereix al empeño de joyas, és a dir, a l’empenyorament de joies.

LET THE TABLE CLEAN

Què vol dir, en anglès, Let the table clean? Let vol dir ‘permetre’, és un sinònim de allow. Per tant, si diem Let the table clean, estem dient Deixeu que la taula netegi (o sigui, ‘no li impediu a la taula que es posi a netejar’). En aquest cas, allò que la persona que ho va escriure volia dir és ‘deixeu les taules netes’, ja que es tracta d’una escola. Per tant, el que cal dir és Leave the table clean.

WATCH YOUR STEP / ATTENZIONE SCALINO

Aquest cartell, com us podeu imaginar, el vaig veure a Itàlia i, per tant, la versió italiana és correcta. Quin problema hi ha en l’anglesa? Bé, doncs que oer a dir ‘compte amb l’esglaó!’ en anglès no es diu watch your step, es diu Mind the step. Els qui heu estat a Londres, segur que heu notat que al metro diuen “Mind the gap!” cada dos per tres i que, quan aneu a un bar o a un restaurant i hi ha un esglaó, hi ha un cartell que posa “Mind the step”. Mind s’usa per a dir vigilar en el sentit de ‘aneu amb compte!’. Watch, en canvi, s’utilitza per a dir vigilar en el sentit d’ ‘estar atent al que pot passar per prevenir un perill’; per exemple: Watch the pizza so that it doesn’t get burnt, I have to go to the toilet!

ARIA CONDIZIONATA / AIR CONDITIONED

En anglès, aire condicionat (NO aire acondicionat*!) es diu air conditioning! Aquest error és, òbviament, conseqüència d’una traducció literal de l’italià aria condizionata.

DEIXEU EL PAS LLIURE / DEJEN EL PASO LIBRE / LEAVE THE DOOR CLEAR

Com que cada cop que vaig a Londres em fixo en tots els cartells per veure com els nadius diuen les coses, recordo l’expressió que s’utilitza en un cas com aquest: Keep clear. Per tant, Leave the door clear no és correcte.

Bé, espero haver-vos ajudat, gràcies i fins la propera!!!

Com que ahir va ser Sant Jordi, crec que avui hauria de parlar de la nostra llengua i de la nostra cultura. Més concretament, voldria comentar uns quants refranys catalans i comparar-los amb la corresponent traducció al castellà. M’agradaria que us fixéssiu en allò que tenen en comú totes aquestes dites catalanes. Al final de l’article us diré la conclusió a la qual he arribat.

• QUI MATINA FA FARINA: Aquesta expressió vol dir que ‘qui es lleva aviat pot aprofitar el dia’. En castellà, seria A quien madruga Dios le ayuda.
• NO DIGUIS BLAT SI NO ÉS AL SAC I BEN LLIGAT: Aquesta expressió vol dir que ‘és millor no cantar victòria abans de saber si el resultat ha sigut positiu’, encara que creiem que la cosa en qüestió ens ha anat bé. Aquí, en castellà dirien Antes que acabes no te alabes o bé No hay que vender la piel del oso antes de haberlo cazado.
• ÉSSER PEIX AL COVE: Equival a dir bufar i fer ampolles. En castellà, podem dir está chupado, es pan comido o eso está hecho.
• ET CONEC, HERBETA, QUE ET DIUS MARDUIX: Utilitzem aquesta frase feta per a dir que ja sabem de quin peu calça aquella persona, que ja li hem vist el llautó. En castellà, seria Te conozco bacalao (aunque vengas disfrazado)!
• ÉS TARD I VOL PLOURE: Aquesta expressió s’usa per a dir a algú que s’espavili, que tenim pressa. En castellà, una possibilitat seria Andando que es gerundio!
• I VET AQUÍ UN GAT, I VET AQUÍ UN GOS, AQUEST CONTE JA S’HA FOS! Quan acabem d’explicar un conte, en català diem aquesta frase. En castellà, en canvi, seria Y colorín, colorado, este cuento se ha acabado!
• CANVIAR L’AIGUA A LES OLIVES / ANAR A FER UN RIU: Aquestes expressions, com ja sabeu, són eufemismes que s’utilitzen pera dir de manera educada que hem de pixar. En castellà, diuen hacer sus necesidades.
• PORTAR AIGUA AL SEU MOLÍ: Moltes vegades, cadascú intenta que les coses s’esdevinguin en profit propi. En aquest cas, és quan diríem aquesta expressió. En castellà, en canvi, diuen barrer hacia dentro.
• MUTS I A LA GÀBIA: Quan volem que algú calli, li diem muts i a la gàbia! En castellà, però, diuen A callar! o bé punto en boca!
• CARA DE POMES AGRES: Si algú fa cara de pomes agres, vol dir que ‘està enfadat’. En castellà, diuen que pone mala cara.
• ESTAR DE MALA LLUNA: Quan algú està de mal humor, diem que està de mala lluna. En castellà, en aquest cas diuen estar de mal humor.
• ENTRE NAPS I COLS: Aquesta vol dir ‘entre una cosa i l’altra’. En castellà, aquí dirien entre pitos y flautas.
• QUI NO TÉ UN ALL, TÉ UNA CEBA: Això vol dir que ‘tothom té un mal o altre’ o que ‘tothom té una preocupació o altra’. En castellà, es diu El que no cojea, renquea.
• NÉIXER AMB LA FLOR AL CUL: Si algú neix amb la flor al cul, vol dir que ‘sempre ha tingut molt bona sort’. En castellà, es diu nacer con buena estrella.
• GUANYAR-SE LES GARROFES: Si algú es guanya les garrofes, vol dir que ‘treballa per guanyar-se la vida’. En castellà, en aquest cas, diuen ganarse la vida.
• INVENTAR LA SOPA D’ALL: Segur que heu sentit dir, en castellà, que una persona se cree que ha descubierto América! Doncs, en català, diem que es pensa que ha descobert la sopa d’all!
• ARRIBAR I MOLDRE: Per a dir que hem aconseguit una cosa amb molta facilitat, podem dir que ha sigut arribar i moldre. En castellà, aquí dirien llegar y besar el santo.
• ENGEGAR A PASTAR FANG: Si engeguem algú a pastar fang, li estem dient que ‘se’n vagi a fer punyetes’, per dir-ho de la manera més fina possible. En castellà, diuen mandar a freír espárragos.
• I UN BE NEGRE (AMB POTES ROSSES)! Aquesta expressió s’usa per a dir que ‘sí home! ara hi corro!’; és a dir, per a dir que no a una demanda d’algú. En castellà, en aquesta situació dirien Na nai, naranjas de la China!
• FER FIGA: Fer figa vol dir ‘fallar, deixar de funcionar’. En castellà, no hi ha res que *haga higo (com van dir els nostres amics de la Trinca a la cançó Coses de l’idioma), sinó que flaquea, flojea, etc.
• FER-NE UN GRA MASSA: Si estem discutint amb algú i ens alterem massa i exagerem, l’altra persona ens dirà que n’estem fent un gra massa. En canvi, en castellà, diuen pasarse de rosca, per exemple.
• FER VOLAR COLOMS: Aquesta expressió vol dir ‘il·lusionar-se molt’. En castellà, diuen hacer castillos en el aire.
• SOL COM UN MUSSOL: Si estem sols, podem dir estic sol com un mussol. En castellà, en canvi, diuen estar más solo que la una. 
• ANAR A TANCAR ELS ÀNECS: Aquesta és una expressió que m’agrada molt i que faig servir, és com dir anar a fer nones; o sigui, ‘anar a dormir’. En castellà, en canvi, diuen irse al sobre o bé planchar la oreja.
• HAVER BEGUT OLI: Si algú ja ha begut oli, vol dir que ‘ja no pot escapar-se d’una cosa desagradable, que ja no hi ha remei’. En castellà, però, no *beven aceite, sinó que diuen ¡ya está perdido! o ¡ya no hay nada que hacer!
• NO PUC DIR NI FAVA: En català, diem que no podem dir ni fava si estem tan esgotats o tan tips que no podem ni parlar. En castellà, amb el sentit d’estar tip diuen estoy lleno i amb el significat d’estar esgotat diuen no puedo con mi alma.

Si us hi fixeu i compareu les expressions catalanes amb les castellanes, veureu que en català hi ha moltes més expressions que utilitzen paraules relacionades amb l’agricultura i el camp en general (només cal escoltar l’himne d’Els Segadors). Només volia observar que el català és una llengua molt agrícola, ja que fins fa poc era un país on l’agricultura era molt important. Com podeu veure, les llengües reflecteixen la cultura i la mentalitat de la gent. Així, doncs, si un país és molt agrícola, utilitzarà moltes expressions i vocabulari agrícoles. Això és precisament el que diu una hipòtesi lingüística anomenada Environmental hypothesis. Bàsicament, aquesta hipòtesi defensa que l’entorn en què vivim determina la nostra llengua (vocabulari, expressions…). De fet, és una mica el contrari de la Hipòtesi de Sapir-Whorf, de la qual vaig parlar a l’article Cada llengua és una visió diferent del món, que afirma que la nostra llengua materna determina la manera com interpretem el món. Jo opino que les dues hipòtesis tenen la seva part de raó, tal com hem pogut veure amb els exemples exposats en aquests dos articles. Gràcies per llegir-me i fins aviat!

Bon dia i bona hora!!

Com podeu veure, Endavant els idiomes no fa vacances per setmana santa! Avui m’agradaria aclarir alguns errors que sovint es cometen sia per culpa del castellà sia per culpa de l’homofonia. Sigui com sigui, crec que us pot ser útil per a diferenciar certs mots. Vegem-los tot seguit! (el * significa que aquella paraula no existeix en català o que aquell ús no és correcte.)

AGULLETES – TIRETES

Si fem esport, el dia següent tenim…? agulletes? tiretes? Cap de les dues! Agulletes* és un calc del castellà agujetas i les tiretes són aquells adhesius que ens enganxem a la pell quan ens fem un tall o una ferida. Si fem esport, el dia següent direm que tenim punxades, fiblades o que estem baldats, per exemple.

CANTERA – PEDRERA – PLANTER

És curiós perquè en el món dels esports, moltes vegades hem sentit dir els jugadors de la cantera… o bé els jugadors de la pedrera… I la veritat és que no sé d’on ho han tret. En català, la cantera són ‘les ganes de cantar’ o bé ‘una pedra grossa’, i la pedrera només és ‘el lloc d’on es treu la pedra’. Exemples:

– Les pedreres de Carrara són famoses pel seu marbre.

– Des que m’he llevat m’ha agafat cantera i encara ara taral·larejo!

En canvi, si ens referim al ‘conjunt dels equips inferiors d’un club integrat per diversos equips, que tenen com a objectiu proporcionar esportistes al primer equip’, hem de dir el planter. Exemple:

– Aquests dos jugadors són del planter.

MEDIR – MESURAR – AMIDAR

Què us semblen aquests tres verbs? Ull viu, medir* no és correcte en català! Els altres dos sí que ho són, però tenen significats diferents. Amidar vol dir ‘prendre les mides d’alguna cosa’ i mesurar, en canvi, té dos significats: 1 ‘determinar qualsevol dimensió d’una cosa’ o 2 ‘una cosa, tenir una determinada dimensió’. Exemples: 

– Hem d’amidar la taula per saber si ens cabrà al pis.

– L’armari mesura dos metres d’alçària (significat 2 de mesurar)

– Ja he mesurat la farina!

GUIXETA – TAQUILLA

Aquesta és una discussió que hi va haver fa temps. Abans es deia que taquilla no era correcte perquè és com el castellà taquilla i es creia que era un calc (hipercorrecció), que s’havia de dir guixeta; però no, més aviat al contrari. És a dir, taquilla no és un calc, existeix en català, i guixeta sí que és un calc, un calc del francès guichet!

Però compte! no confonguem la taquilla amb un armariet! En català taquilla vol dir ‘lloc on es compren entrades o bitllets’, per exemple la taquilla del teatre, del cinema, del tren, etc. En canvi, és incorrecte utilitzar taquilla* per a referir-se als armariets que hi ha a l’escola o al gimnàs per a guardar objectes personals!

EIXUGAR(-SE) – ASSECAR(-SE) – SECAR

Quina diferència hi ha entre aquestes tres paraules? Doncs bé, per començar secar* no existeix en català. Assecar i eixugar són correctes, però diferents: assecar vol dir ‘treure la humitat d’una cosa que en té per naturalesa’ o bé ‘treure la humitat d’una cosa sense passar-hi res per sobre’ i eixugar vol dir ‘treure la humitat d’una cosa mullada passant-hi quelcom que s’emporti la humitat’. Exemples:

– Estendré la tovallola perquè s’assequi. (no passem cap drap per assecar-la)

– Si continua fent tanta calor, els rius s‘assecaran.

– Eixuga’t les mans després de rentar-te-les. (passem una tovallola per treure’n la humitat)

DEPORT – ESPORT

Què és el deport? un calc del castellà deporte? No, senyor! En català, deport existeix i vol dir ‘recreació, esbarjo, comunament a l’aire lliure’. I esport ja sabeu què vol dir! Aquesta és una confusió que fan les àvies (almenys la meva!). Quan diuen que algú fa esport, diuen que fa molt deport*! En el cas de les àvies, fan aquest error per culpa de la influència que va tenir el castellà durant el franquisme.

AFIXAR – FIXAR

Aquest és un error molt comú. Moltes vegades veiem cartells on posa: Prohibit fixar* cartells. Aquesta frase és incorrecta! Hauria de ser Prohibit afixar cartells. Perquè? Doncs perquè afixar vol dir ‘clavar o posar (un anunci, un cartell, etc.), sobre una paret, un tauler, etc.’ o bé ‘adjuntar (un afix) a un radical o a un mot.’ En el cas de la prohibició que dèiem, ens referim al primer significat del verb afixar. Fixar, en canvi, simplement significa ‘fer que una cosa no es mogui d’un lloc determinat’. Exemples:

– La família va fixar la seva residència a Manresa. 

– Fixar un pal a terra

– Afixar el sufix -esa al radical de l’adjectiu pobre.

– No afixis cap paper a la meva paret!

ACCESSIBLE – ASSEQUIBLE

La diferència entre aquests dos mots potser és la més complicada d’explicar. Accessible vol dir ‘de fàcil accés’ o ‘persona de tracte fàcil’ i assequible vol dir ‘que es pot obtenir sense dificultat’. El significat d’aquests dos és molt pròxim i és normal que es confonguin, però es recomana limitar l’ús d’accessible a les persones. Exemples:

– El rècord dels cent metres lliures és assequible per a un atleta com ell.

– És un professor seriós, però molt accessible.

RENDIBLE – RENTABLE

Ara parlarem d’economia. En aquest sector, la renda (no pas la renta*) és ‘el profit periòdic, especialment en diner, que ret un actiu material o financer’ i el verb corresponent és rendir. Per tant, l’adjectiu corresponent és rendible, no pas rentable*! En economia, no és correcte l’ús dels mots rentabilitat* o rentabilitzar*, perquè en català no existeixen; direm rendibilitat i rendibilitzar.

Tanmateix, si estem parlant de neteja, llavors sí que hem d’utilitzar l’adjectiu rentable, perquè vol dir ‘que pot ser rentat’.

ASSENTAR – SENTAR – ASSEURE – SEURE

El verb sentar* en català no existeix. En català, tenim els verbs assentar, asseure i seure. Vegem quina diferència hi ha: assentar vol dir ‘establir els fonaments d’alguna cosa’ i se sol fer servir seguit de noms com ara bases, condicions, hipòtesi, precedent, premisses, principis, teoria, tesis… Seure vol dir ‘estar algú sobre un suport qualsevol de manera que el seu cos descansi sobre l’extremitat inferior del tronc, estar assegut’ i és un verb intransitiu (no té complement directe). Asseure (i asseure’s) es refereixen a una acció encara no acomplerta. Asseure vol dir ‘fer seure algú altre’ i necessita complement directe i asseure’s vol dir ‘començar a seure’. Exemples:

– On puc seure?

– Vaig asseure el nen al costat de la mare.

– Asseu-te, si us plau!

Espero que us hagi estat útil, un altre dia us en diré més! Fins aviat i bones vacances!

Benvinguts de nou!

Ahir vaig tenir la sort de poder participar al programa Sant Cugat a fons, d’Alba Triadó, on em van fer una entrevista sobre el blog i sobre el català. Si voleu sentir l’entrevista, només cal que cliqueu al següent enllaç: Sant Cugat a fons.

A més, voldria anunciar-vos que demà divendres a les 9:30h faré una presentació del blog al SLC de Sant Cugat (Servei Local de Català, Consorci per a la Normalització Lingüística), més concretament a la sala d’actes de la Casa de Cultura de Sant Cugat. Hi esteu tots convidats! Podeu trobar més informació a l’enllaç del CNL i a l’enllaç de l’emissora Cugat.cat

Us adjunto l’enllaç d’una entrevista que ha fet Vilaweb al filòleg Pau Vidal. Crec que és interessant perquè al cap i a la fi tots dos opinem igual pel que fa a la situació del català i ho explica molt bé.

Moltes gràcies i fins aviat!

Bon dia a tothom!! Avui he cregut convenient escriure un article sobre alguns detalls importants que, a la majoria dels catalans, ens passen desapercebuts i que, en realitat, són punts clau per a la supervivència de la nostra llengua i de la nostra cultura. Tot seguit us explicaré millor a què em refereixo.

Qui de vosaltres sabia que, en realitat, Palma de Mallorca és una castellanització del nom original català? Tal com explica Rosa Calafat en el seu llibre Per a un ús ètic del llenguatge, el nom original és Palma. Palma de Mallorca és una invenció moderna començada a difondre a partir de la reestructuració territorial de l’Estat en el segle passat: el decret de Javier de Burgos de 1883, que dividia Espanya en quaranta-nou províncies, instituïa la de Palma de Mallorca. En aquell moment, els nostres veïns espanyols es van trobar amb la necessitat de diferenciar entre Palma, Las Palmas i La Palma, tres noms amb els quals sempre s’han fet un embolic, i això va provocar l’esguerro Palma de Mallorca.

El professor de Psicologia de la Universitat de València Ferran Suay, en un article seu que parla de la intervenció psicològica sobre els hàbits lingüístics, fa unes reflexions realment importants: Suay parteix del fet que tot i tenir un context legal que despenalitza i oficialitza l’ús del català, els catalanoparlants no han arribat a fer les passes que calen perquè aquesta llengua sigui la d’ús normal al territori «I tanmateix, una majoria de la població no ho fa (parla directament en castellà), o hi renuncia amb una facilitat espaordidora (abandona el català davant el mínim senyal d’incomprensió o, fins i tot, de dubte).» Segons Suay, la causa d’aquesta actitud del parlant català prové del conjunt de creences, judicis i prejudicis que té acumulat en trobar-se amb un interlocutor que no li respon. El pas del català al castellà es dóna sovint no per raons de no entesa lingüística, sinó pel procés històric acumulat. Tot catalanoparlant, vell o jove, porta a l’esquena un cúmul de situacions comunicatives estressants: «No te entiendo, en castellano/español, por favor» és una frase que podem sentir en molts bars en demanar-hi un cafè, tot i que la distància lingüística del mot entre català i castellà és mínima.

Finalment Suay proposa les mesures següents: «Caldrà, d’entrada, que la persona identifiqui quines són les creences que actuen com a limitadors del seu comportament, per tal de substituir-los per altres de més satisfactoris. Es tracta d’aprendre a reduir la incomoditat que ens pot generar el manteniment del català. Per això cal aplicar la tècnica de l’assertivitat. La conducta assertiva consisteix a exercir els nostres drets lingüístics més que no a explicar-los o discutir-los.»

Dit això, us convido a reflexionar si us sentiu identificats amb allò que Suay descriu. Jo reconec que anys enrere ho feia, canviava al castellà, però fa uns quants anys em vaig adonar del que comporta aquest canvi, de les causes i de les conseqüències que implica. Si volem mantenir el català, haurem de fer un esforç per a no canviar de llengua amb tanta facilitat. Si nosaltres no parlem català, qui ho farà?

Informació extreta del llibre Per a un ús ètic del llenguatge, de Rosa Calafat.

Avui m’agradaria parlar del català que utilitzen els mitjans de comunicació, tant escrits com orals. És un català correcte? Heu observat mai algun error? Tot seguit us presentaré alguns exemples d’errors que he trobat.

1. La primera acció que desenvoluparà Condis amb el suport de la UOC per divulgar la Candidatura entre els seus clients és posar al seu abast un centenar de receptes de temporada de cuina tradicional catalana amb les que, combinades, es poden elaborar menús saludables i equilibrats.

La construcció preposició + article + que és incorrecta, en casos com aquest hem d’usar preposició + què o bé preposició + el qual/la qual. Així, doncs, en aquesta frase hauríem de dir receptes de temporada de cuina tradicional catalana amb les quals, combinades, es poden elaborar menús saludables i equilibrats. o bé receptes de temporada de cuina tradicional catalana amb què, combinades, es poden elaborar menús saludables i equilibrats. Per a més informació, podeu consultar aquest enllaç.

2. A més de difondre les receptes de la cuina tradicional catalana que ha estudiat la UOC, Condis també té previst col·locar a gran part dels seus establiments de Catalunya amb expositors i flyers que inclouran les receptes de temporada que proposa aquest receptari, informació sobre la Candidatura i sobre la forma d’adherir-se a la mateixa.

Mateix/a no és un pronom, sempre ha d’acompanyar un nom. Només hi ha un cas en què s’utilitza com a pronom, quan el mateix vol dir ‘la mateixa cosa’: Sempre fas el mateix! A part d’aquest cas, mateix no s’ha d’utilitzar com a pronom per a referir-se a una cosa anteriorment esmentada. Així, doncs, s’han d’evitar frases com la de l’exemple 2. En el següent enllaç trobareu més exemples.

3. El conveni que avui han signat la UOC, Condis i la FICCG, contempla tots aquests compromisos 

En català, els convenis no contemplen res perquè, que jo sàpiga, els convenis no tenen ulls. Contemplar vol dir ‘esguardar atentament (un objecte) absorbint-se en la seva vista’, per exemple contemplar els estels, contemplar el paisatge, contemplar una imatge. Quan parlem de lleis, podem utilitzar verbs com ara preveure: El conveni que avui han signat la UOC, Condis i la FICCG preveu tots aquests compromisos.

4. No obstant, el tuit original ja corria com la pólvora i acumulava crítiques a dojo.

En castellà, diuen no obstante, però en català no. En català, hem de dir això no obstant o bé no obstant això. Hem de pensar que no obstant = malgrat. Oi que no diríem Malgrat, el tuit original ja corria… Doncs no obstant és com malgrat, no poden anar sols, sempre han d’anar acompanyats d’algun sintagma nominal: Malgrat les pluges, els excursionistes van continuar. / No obstant les pluges, els excursionistes van continuar. Per a més informació, podeu consultar el següent enllaç: Optimot.

5. La xifra de parats registrats a les oficines dels serveis públics d’ocupació (antic Inem) es va situar al finalitzar el desembre del 2014 en 4,4 milions de persones.

En català, no hi ha parats perquè no tenim paro, tenim atur. Així, doncs, a Catalunya tenim aturats, no pas parats.

Finalment, avui m’agradaria destacar les paraules de Mònica Terribas quan encara era directora de TV3. En una entrevista a Crònica.cat del 6 de gener de 2010, quan se li va preguntar si el nivell de la llengua que reben els televidents de TV3 era suficientment correcte,  va respondre un rotund no i va afegir: Els nostres periodistes, els nostres professionals, els nostres artistes estan treballant molt més fora, estan parlant molt més en altres llengües, i no només en castellà, sinó també en francès, en anglès, i quan treballen en català, alguns d’ells fa temps que ja no hi treballaven. I d’altres diguem que el seu àmbit natural d’expressió i d’audició és el castellà. I això empobreix molt la qualitat de la nostra llengua. 

Què pretén dir amb això? Que parlar llengües estrangeres és una excusa vàlida per a no parlar català correctament? No hi ha periodistes capaços d’utilitzar un català correcte a Catalunya? Perquè, si n’hi ha, crec que són aquests els qui haurien de treballar a TV3, la televisió de Catalunya, no pas els qui no en són capaços. Amb aquestes paraules, Mònica Terribas està dient que les altres llengües que els periodistes parlen són més importants que el català; és a dir, per a ella és més important que els seus periodistes parlin bé l’anglès i el francès que no pas el català. I jo em pregunto: Als directors dels mitjans de comunicació francesos, també els és igual que els seus periodistes cometin errors en francès? I als directors de mitjans de comunicació anglesos, els és igual que els seus periodistes cometin errors en anglès?

Finalment, voldria afegir que, en aquesta entrevista, Mònica Terribas afirma que TV3 no pot ser la televisió dels Països Catalans, perquè no té ni l’estructura ni està creada per ser-ho. Què us sembla? Llavors, quina televisió ha de ser la nostra?

(Informació extreta del llibre Per a un ús ètic del llenguatge, de Rosa Calafat.)

Bon dia a tots/es!!

Avui m’agradaria centrar-me en mots que no són gaire comuns, sia perquè han caigut en desús amb el pas dels anys sia perquè s’utilitzen només en els llibres (cultismes) o només en una zona (dialectalismes). La qüestió és que són paraules que s’estan perdent, i per intentar que no es perdin del tot m’agradaria exposar-les aquí; perquè com més gent les conegui, més gent les utilitzarà. Vinga, som-hi!

QUI-SAP-LO

No sé vosaltres, però jo no l’he sentida mai. L’he estudiada, però no l’he sentida. Aquesta expressió canvia de gènere i nombre segons la frase en la qual es trobi, qui-sap-lo/a/os/es, i vol dir ‘gran quantitat’, per exemple: Ha tingut qui-sap-la sort! o bé Ha sigut una festa qui-sap-lo divertida!

LLETRA

Sí, ja sé que tots coneixeu aquesta paraula, però no em refereixo a les lletres de l’alfabet, sinó a una carta. Sí, lletra també vol dir ‘carta’, per exemple: Ahir vaig rebre una lletra de la Maria. Ho vaig llegir en una novel·la de principis del segle XX, no sé si vosaltres ho heu sentit mai amb aquest significat. Curiosament, aquesta paraula també vol dir ‘carta’ en anglès, en francès i en italià. A diferència del català, però, aquestes llengües no tenen cap altra paraula per a dir ‘carta’ i per tant sempre utilitzen letter (en anglès), lettre (en francès) o lettera (en italià). En canvi, el català i el castellà utilitzen carta. Curiós, no?

PLANETA

Sí, aquesta també la coneixeu, ho sé. Doncs no és el que creieu! Sabíeu que planeta també vol dir ‘destí’? Però compte! no és EL planeta, sinó LA! Jo fa uns anys ho vaig estudiar, però fins ara no ho havia ni sentit ni llegit mai i fa poc ho vaig llegir en una novel·la del 1906. Exemple: La planeta d’un poble.

MAGÍ

El magí és el ‘cap’. Però per què se li diu així? Doncs aquesta paraula ve del verb emmaginar (‘imaginar’); com que el cap és allò amb què imaginem, és el nostre magí. Per exemple: Treu-t’ho del magí, no ho aconseguiràs!

OMBREL·LA

Què és una ombrel·la? Compte! Els qui sabeu anglès no ho confongueu amb umbrella! És semblant a una umbrella, però no és exactament el mateix. La paraula anglesa vol dir ‘paraigua’, però ombrel·la vol dir ‘para-sol petit’. Exemple: Va agafar l’ombrel·la i va marxar.

HAVEM / HAVEU

Segurament les heu vistes, però no crec que les sentiu molt sovint. Havem és l’alternativa de hem, i haveu és l’altra manera de dir heu. Exemples: Ho haveu vist? o bé Havem anat a Barcelona d’excursió.

DAR

El verb dar és sinònim de donar, però almenys a la meva zona no s’utilitza (llibres a banda). Jo només ho he sentit a la cançó Què li darem, al noi de la mare? què li darem que li sàpiga bo? panses i figues i nous i olives, panses i figues i mel i mató.

BABO

Aquesta no és una paraula catalana, però voldria posar-la perquè m’ha semblat força interessant. Resulta que en aquesta novel·la que us comento he vist aquest mot uns quants cops, per exemple: És un amic íntim del babo, volent dir ‘papa’. En aquesta novel·la, s’hi inclouen molts castellanismes quan els personatges parlen per reflectir la societat real, però els castellanismes sempre estan en cursiva, perquè no són paraules correctes en català. El que em sorprèn és que aquesta paraula en concret no és un castellanisme, sinó que ve de l’italià! Per sort conec l’italià i ho sé; però si no el conegués, no sabria d’on ha sortit! El que passa és que en italià s’escriu amb dues b: babbo. Em sembla curiós, no sabia que a principis de segle XX la gent digués babo!

JUDICAR

Per a dir jutjar també podem dir judicar. A mi em recorda molt a l’italià giudicare, la veritat. Sincerament, jo no l’he sentit gaire, aquest verb. Per exemple, podríem dir: Si us plau, no em judiquis, estic passant per un mal moment!

LLUR / LLURS

Aquesta segurament l’heu estudiada a l’institut, tot i que dubto que l’hàgiu sentida o utilitzada mai; m’equivoco? Doncs vol dir ‘d’ells’ o ‘d’elles’, per exemple: No vull abusar de llur bondat! Molt probablement ho heu vist en algun llibre. A mi em recorda al francès leur, que també vol dir ‘d’ells/es’ i, curiosament, vénen del mateix mot llatí: illorum.

Espero que us hagi agradat i que algun dia utilitzeu alguna d’aquestes paraules. Gràcies i fins aviat!

Avui m’agradaria donar un cop d’ull a la música i la poesia catalanes. Com ja sabeu, hi ha un concepte que es diu llicència poètica. Això vol dir que els cantants i els escriptors, quan escriuen, poden trencar les normes de la llengua i de la mètrica. Això no obstant, això no vol dir que puguin escriure el que vulguin i que puguin fer trenta mil errors. Així, doncs, m’agradaria analitzar fins a quin punt es prenen llicències i si potser estan anant més enllà del que és la llicència poètica. Vegem-ho!

BOIG PER TU – SAU –

En aquesta cançó, hi ha dos errors: El primer és conseqüència de la confusió dels usos del verb ser amb el verb estar per culpa de la influència del castellà. Quan diu Com et puc estimar si de mi estàs tan lluny, hauria de dir si de mi ets tan lluny; ja que quan parlem d’on es troba una persona en un moment determinat, hem d’utilitzar el verb ser. Per exemple, hem de dir ara no sóc a casa, sóc a la universitat en lloc de dir ara no estic a casa, estic a la universitat. El que passa és que el castellà en aquests casos utilitza el verb estar (ahora no estoy en casa, estoy en la universidad) i llavors els catalans traduïm literalment del castellà i utilitzem erròniament estar en lloc de ser.

El segon error, i potser el més greu dels dos, és l’ús de la paraula reflexada a la frase però dins la meva copa veig reflexada la teva llum. Devien pensar que si el substantiu és reflex, el verb ha de ser reflexar; però no, les llengües no sempre són regulars: reflexar no existeix en català, el verb és reflectir. Per tant, en aquesta frase haurien de dir reflectida la teva llum.

LLENÇA’T – LAX’N’BUSTO

En aquesta cançó, l’error el tenim al títol! A veure, en català tenim dos verbs que sonen igual: el verb llençar i el verb llançar.

– LLENÇAR vol dir ‘tirar alguna cosa a les escombraries’. Per exemple: La fruita s’ha fet malbé, llença-la!

– LLANÇAR vol dir ‘deixar anar amb fort impuls una cosa de manera que recorri una distància en l’aire’, per exemple: Va llançar una pedra al mar. Si l’utilitzem en la forma pronominal, té el significat de ‘deixar-se anar amb violència en l’aire, contra algú, daltabaix, etc.’, per exemple: Es va llançar al mar o bé es va llançar a la persecució del lladre.

Per tant, en el context de la cançó, el que ens volien dir era llança’t (és a dir, atreveix-te!). Si diuen llença’t ens estan dient que ens llencem a nosaltres mateixos a les escombraries. Aquest és el significat genuí (autèntic) del verb llençar en català. Què ha passat després? Resulta que al final, com a vegades passa, l’Institut d’Estudis Catalans acaba cedint als errors de la gent i fa poc va incloure en el seu diccionari dins del verb llençar el significat del verb llançar com a segon possible significat. Així, doncs, l’ús del verb llençar en el sentit de llançar ja no es considera un error. Això no obstant, no és aconsellable utilitzar-lo amb aquest significat, ja que no és propi del català. Recordeu la diferència entre aquests dos verbs!

TREPITJA FORT – LAX’N’BUSTO

En aquesta cançó, el problema és l’ús dels pronoms febles. Ja sabem que els pronoms febles en català no són fàcils; però si ho intentem, ho aconseguirem. A veure, a la cançó diuen Dibuixa´ls-hi un somriure, que ningú et podrà dir no. Per què tenim 2 pronoms aquí? Un pronom sempre substitueix alguna cosa i aquí només hem de substituir 1 cosa: a ells. El pronom que correspon a a ells (complement indirecte) després d’un verb que acaba en vocal és ‘ls. Així, doncs, la frase hauria de ser Dibuixa’ls un somriure, que ningú (no) et podrà dir no.

Després hi ha un altre error de pronoms febles: En Roc és fort com el seu nom indica, no hi ha fita on no hi pugui arribar. Aquest hi sobra, ja que està fent la mateixa funció que fa el pronom relatiu on, i la frase hauria de ser no hi ha una fita on no pugui arribar. 

No entraré a corregir l’absència de la doble negació, que no es fa en moltes cançons (deixar-se el no a frases com ningú NO et podrà dir no), perquè és aconsellable però no obligatòria i si no s’utilitza, no ho podem considerar error, sobretot si no es tracta d’un text formal.

JUNTS – SOPA DE CABRA –

En aquesta cançó, justament en una de les meves frases preferides, hi ha un error important: La vida apreta, però no ens deixarem ofegar. El verb apretar no existeix en català. Segons el context, podrem fer servir verbs com ara prémer, pitjar, polsar, tocar, picar, collar, pressionar i obligar. En aquest cas, podríem utilitzar collar o pressionar: La vida pressiona, però no ens deixarem ofegar.

HOTEL PARÍS – VICENT ANDRÉS ESTELLÉS –

Hotel París és un poema del poeta valencià Vicent Andrés Estellés. Es un gran poeta, d’això no n’hi ha cap dubte, però en el següent fragment tenim un parell de barbarismes:

i hi ha el peó que es mata caent des d’un andami
i l’home que fa el pa i hi ha qui porta un metre
per saber el tamany escaient del taüt

En català, aquella construcció provisional que utilitzen els obrers per a construir o reparar un edifici no és un andami, és una bastida. De fet, la paraula andami (usat en plural) té un altre significat: Manera de caminar d’una persona, per exemple Té uns andamis que sembla un ànec. D’altra banda, tamany no existeix en català, la paraula correcta és mida.

Com podeu veure, els errors són comuns i els veiem a tot arreu, fins i tot en la música i la literatura. Jo entenc que existeix el concepte de llicència poètica i que si en un vers necessiten sis síl·labes, llavors tenen la llicència de no utilitzar la doble negació, però no crec que tinguin llicència per escriure paraules que no existeixen en la nostra llengua (barbarismes). És a dir, llicència, sí; però fins a un cert punt.

Avui m’agradaria parlar de les diverses varietats que existeixen dins d’una llengua. En el cas del català, tenim les següents:

– Varietat diatòpica/varietat geogràfica o dialecte: és el llenguatge propi d’una àrea geogràfica concreta que no té estatus de llengua per si mateix: català occidental, català central, valencià…

– Varietat social/sociolecte: és el llenguatge propi d’una classe social, per exemple el parlar de la classe alta o de la classe baixa. En català, no hi ha sociolectes establerts.

– Varietat històrica/diacrònica: és el llenguatge propi d’una època, per exemple el valencià del s. XV.

– Varietat generacional/sincrònica: és el llenguatge propi d’una generació, per exemple el parlar de l’àvia.

– Varietat funcional/registre: cadascuna de les varietats que el parlant fa servir segons el context en què es troba i la intenció. Per exemple, hi ha el registre formal, el registre col·loquial, el registre vulgar…

– Varietat estàndard: varietat lingüística que ha assolit un alt grau d’anivellació, codificació i acceptació en què han estat eliminades al màxim les diferències dialectals i que s’utilitza com a vehicle de comunicació entre parlants de diferents varietats geogràfiques.

Doncs avui parlaré de varietats diatòpiques i d’una varietat sincrònica. D’una banda, m’agradaria parlar de les diferències entre varietats diatòpiques. I, d’altra banda, m’agradaria parlar de les diferències entre dues varietats sincròniques: la dels joves-adults i la de les àvies.

Comencem per les varietats diatòpiques! Amb el temps m’he adonat que no tots els catalans parlem igual; és a dir, algun cop he dit una paraula que amics meus d’altres llocs no han entès o he sentit coses que no sabia que existissin perquè a Vilanova i la Geltrú no es diuen:

– La diferència que més m’ha impactat és que els parlants de Vilanova i la Geltrú som els únics (segons la meva mostra) que diem ploviscar (ploure poc). Tots els meus amics d’altres ciutats no ho diuen i m’he trobat fins i tot amb gent d’altres llocs que ni tan sols sabien què volia dir. En altres llocs diuen plou poc, plou una mica o plovisqueja. Em sembla molt curiós que no es conegui el verb ploviscar  fora de Vilanova i la Geltrú o del Garraf, ja que és al diccionari i jo sempre he sentit tant ploviscar com plovisquejar.

– Esgangalar: Quan els vilanovins rentem molt un jersei i al cap d’un cert temps es fa més gran, diem que aquest jersei se’ns ha esgangalat. Els meus amics d’altres ciutats no ho van entendre i quan els vaig dir el significat em van dir ah! que se t’ha donat el jersei! 

– Endimari: A Vilanova i la Geltrú quan parlem de coses que s’han de llençar, parlem d’endimaris. Pel que veig no es diu en altres llocs. La paraula endimari vol dir ‘andròmina’.

– Tencar/Tancar: A Vilanova i la Geltrú usem indistintament tenca la porta i tanca la porta, però en alguns llocs només fan servir tancar. Tencar no és exclusiu de Vilanova i la Geltrú, hi ha altres llocs on també s’utilitza; però és curiós que no es digui a tot arreu.

– Me mare/ma mare: A Vilanova i la Geltrú no diem me mare, diem ma mare (català estàndard). A la zona del Vallès i del Bages, però, diuen me mare, te germana, etc. Fins que no vaig tenir amics d’aquestes comarques no ho havia sentit mai.

– Casa meu/casa meva: he vist que a la zona de Granollers parlen de casa meu en lloc de parlar de casa meva, que seria l’estàndard. Curiós.

– Naltros, valtros: A la província de Tarragona es diu naltros i valtros en lloc de nosaltres i vosaltres. Com que Vilanova i la Geltrú i Cubelles són els últims pobles de la província de Barcelona i, per tant, estan tocant a la de Tarragona, tenim influència del parlar tarragoní i diem naltros i valtros.

Passem a les varietats generacionals i tot seguit us exposaré un seguit de paraules que les nostres àvies catalanes utilitzen i que nosaltres, en canvi, no diem. És una cosa que em sembla molt curiosa, a veure si us sonen!

Col·legit en lloc de col·legi, aiga en lloc d’aigua, baix a mart en lloc de platja (exclusiu de les àvies vilanovines), llenga en lloc de llengua, adiós/adéu-siau/passi-ho bé en lloc d’adéu, vacacions en lloc de vacances, círcul en lloc de circ, paraiga en lloc de paraigua, esberzínia en lloc d’albergínia. isglésia en lloc d’església, inglés en lloc d’anglès, debers en lloc de deures, telefanu en lloc de telèfon, cuartos en lloc de calés, llavores o llavorens en lloc de llavors i ensajar en lloc d’assajar.

Part d’aquest vocabulari que utilitza la gent gran ve d’una influència castellana (per exemple inglés o adiós) i una altra part no sé d’on ve, no té res a veure amb el castellà (per exemple aiga, llenga, llavorens). Aviso: Totes les paraules que destaco en negreta en aquest article no són estàndards; és a dir, no les poseu quan hàgiu de redactar un text escrit important com ara un treball o una carta a una empresa.

Finalment us desitjo un bon estiu, per si de cas hi ha algú que durant l’agost marxa de vacacions!