Travar el timó i estirar-se a coberta,
confondre la silueta dels fars,
allunyar-se dels perfils de la terra,
sentir la fiblada del vent a les cordes…
Normal
0
21
false
false
false
MicrosoftInternetExplorer4
st1:*{behavior:url(#ieooui) }
<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Taula normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
Normal
0
21
false
false
false
MicrosoftInternetExplorer4
st1:*{behavior:url(#ieooui) }
<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Taula normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
Has viscut al camp tota la primera meitat de
la teva vida i portes les marques indelebles d’un munt de vivències que tenen
molt a veure amb el paisatge on et vas fer. Tot i això mai no has fet de pagès,
però quan estudiaves vas passar bona part dels estius collint fruita. Alguns
anys, a finals de maig començaves a collir cireres, però n’hi havia d’altres
que t’incorporaves a la feina per anar a collir préssecs. La collita de
préssecs durava ben bé tot el juny i el juliol i afluixava en començar l’agost.
Aleshores hi havia una aturada que aprofitaves per fer de cambrer a les Festes
Majors de Sant Llorenç, de Gelida i de La Beguda. I
al setembre –els cursos començaven llavors molt tard- encara aprofitaves per
tornar al camp, ara a collir raïm, pomes i ametlles.
Normal
0
21
false
false
false
MicrosoftInternetExplorer4
<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Taula normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
Collir cireres i raïms eren les feines que a
tu se’t feien més feixugues. La primera perquè encara anaves a classe i perquè
mai no s’acabava d’omplir aquell cabàs negre que fèieu servir. L’altra perquè
les vinyes no eren emparrades com ara i els primers dies et feia força mal
l’esquena. Però encara pitjor que el mal a la ronyonada, era haver de collir
quan havia plogut. La humitat t’entumia els dits de les mans i els peus i
avançar amb la senalla plena…
Normal
0
21
false
false
false
MicrosoftInternetExplorer4
<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Taula normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
Quan al seu
comentari al post anterior a aquest, el Jordi em va suggerir el poema Dies
al camp, vaig córrer a rellegir-lo. I com sempre que llegeixo la poesia de Joan
Vinyoli, una altra vegada em va sorprendre la força de les imatges amb què
construí la seva poesia. Són imatges que es caracteritzen sempre per la seva
netedat, perfectament diàfanes i envoltades de noblesa. Per entendre que vull
dir, només cal llegir -i mirar, també- aquest poema i sentir l’antiga força
de la mà de l’home que ha brandat l’aixada…
Normal
0
21
false
false
false
MicrosoftInternetExplorer4
<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Taula normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
Normal
0
21
false
false
false
MicrosoftInternetExplorer4
<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Taula normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
Les tardes d’estiu
baixàvem a l’hort a regar. D’horts, el teu avi n’ha tingut uns quants, però jo
en recordo sobretot dos, un d’urbà i un altre molt més rústec, potser una mica feréstec.
El primer era un dels horts de Cal Sanjust, al mig del poble, i es caracteritzava
perquè estava organitzat en terrasses. Des de les finestres de casa, es podia
veure a vol d’ocell la perfecta alineació dels solcs i els cavallons, la mesura
mil·limètrica amb què s’havien anant plantant les successives mates d’albergínies,
de pebroteres, de mongeteres o de tomaqueres i com aquestes s’enfilaven per les
estructures de canya. Més enllà, s’hi veien en perfecta formació les cebes o els
enciams. I sempre en un extrem, les meloneres o les carbasseres que creixien entapissant
el terra i desafiant l’ordre de les hortalisses. Des de llavors sempre he
pensat que els hortolans tenen una vocació innata…
Normal
0
21
false
false
false
MicrosoftInternetExplorer4
st1:*{behavior:url(#ieooui) }
<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Taula normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
La Vanguardia d’avui
publica, a les pàgines d’opinió, un article del Jordi Llavina titulat Algunos libros buenos. L’article conté
una colla de recomanacions de lectura entre les quals hi ha, també, la invitació
a llegir De secreta vida…
Normal
0
21
false
false
false
MicrosoftInternetExplorer4
st1:*{behavior:url(#ieooui) }
<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Taula normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
Escolto, mentre escric això, la
veu de la Cinta Massip
recitant versos de la
Maria-Mercè Marçal i la guitarra del Toti Soler que els
encoixina. Avui, que fa deu anys que la Marçal va morir, he tornat a recuperar, com
tantes i tantes tardes, els seus poemes, la seva poesia tan perdurable, tan
plena, tan viva. La llegeixo o l’escolto i em sento millor. La poesia de la Maria-Mercè Marçal
té la virtut que només tenen algunes pintures i algunes músiques, també alguns
paisatges, té la virtut de…
Normal
0
21
false
false
false
MicrosoftInternetExplorer4
<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Taula normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
El passat mes de febrer es van fer a Vilafranca del Penedès
les I Jornades El Lector de l’Odissea entorn a La literatura catalana
després de Frankfurt. De les tres taules que es van fer, només vaig poder
assistir a la dels escriptors. Ara, però, ja es poden llegir totes les
intervencions perquè ahir a la tarda es va presentar, en forma de llibre, tot
el que els dies 8 i 9 de febrer es va dir a l’auditori del Vinseum. El llibre
conté les intervencions de…
Normal
0
21
false
false
false
MicrosoftInternetExplorer4
<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Taula normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
Normal
0
21
false
false
false
MicrosoftInternetExplorer4
<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Taula normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
Ben bé, si per alguna cosa m’ha
servit haver de patir les demostracions de testosterona rància i d’eufòria
patriotera d’aquests darrers dies, ha estat per confirmar que jo no hi tinc res
a veure amb aquest món de rojigualdas, toros i pollastres que ha envaït
els carrers presumint de mala educació. L’acudit d’avui d’en Forges ho expressa
molt i molt bé. No sé si n’hi ha per plorar, però és ben trist…
Durant
els quinze dies que no he actualitzat el blog, n’han passat un munt de coses
que no he tingut temps d’explicar i que ara ja són aigua passada. Però perquè
no em torni a passar el mateix, aprofito aquest post per donar les gràcies a
tota una colla de gent que aquests darrers dies s’han recorda’t de mi. En
primer lloc a les bibliotecàries de…
Avui fa
una setmana que vam presentar Ningú
ha escombrat les fulles, el llibre de contes del Jordi Llavina, a la biblioteca
de Sant Sadurní. A mi em va agradar molt que el Jordi em demanés de fer-ho,
ja que m’ho havia passat molt bé llegint els divuit relats del llibre. Això que
segueix és –aproximadament- el que vaig explicar:
Ja hi havia a Diari
d’un setembrista la voluntat de travessar la primera capa d’allò
que veiem per anar més enllà, per arribar a les veritats que ens configuren. En
el poema ‘El símbol’ d’aquest llibre de poemes ja es veu el que dic quan algú
observa algú altre menjar-se una poma “fins a deixar-la reduïda / a una mica
de fibra / que aguantes per la cua / i que conté una càpsula / amb les llavors
guardades.”
Això també hi és a Ningú
ha escombrat les fulles, que comença, de forma curiosa, amb
un punt i a part quan el narrador engega amb “Fa dos dies va descongelar la
nevera…” Aquesta imatge, la de la nevera, i altres que ens anirem
trobant, no només tenen una forta càrrega simbòlica, sinó que també serveixen
per donar unitat estructural al llibre. A ‘El rascle’, el primer dels contes,
es parla de “La consciència –aquesta mena de congelador-“, mentre que al
darrer, ‘Mig dia i una nit a Limeuil’, hi trobem que hi diu “en el cementiri
de la memòria destaquen amb una llum de foc i celebren el temps de la nostra
vida”. I ja som al cap del carrer, perquè al mateix temps que es basteix
l’estructura del llibre, també es parla del tema central i fonamental d’aquesta
obra: La memòria de la vida viscuda i el pòsit que deixen a “la rebotiga del
temps…
Potser era encara massa jove i
per això la de Juan
Ramón Jiménez no em resultava una poesia fàcil. Però va arribar el moment
que algun ressort va saltar dins meu i, de cop i volta, els seus versos se’m
van aparèixer clars i diàfans com una evidència absoluta. Avui 29 de maig, quan
fa
50 anys que va morir a Puerto Rico, puc recordar encara les hores que vaig
passar a la biblioteca de l’edifici central de la
Universitat de Barcelona,
cabussant-me com un nedador solitari en el mar de Juan Ramón.
Si d’una banda m’era difícil d’explicar el goig d’aquells moments de descoberta
i d’iniciació, en canvi sí que vaig saber de seguida que a partir de llavors Juan Ramón Jiménez es convertiria per a
mi…
Potser perquè ja ho han fet, i molt bé, un munt dels
companys i companyes, no n’he parlat de la presentació de fa una setmana de La
catosfera literària 08. Però el que sí que vull, abans no passin
més dies i més enllà dels fets concrets, és expressar com m’hi vaig sentir de
bé. Va ser molt agradable per a mi –tot i que mai abans no ens havíem vist en
persona- ésser reconegut a la primera ullada tant pel Jesús M. Tibau com pel Toni Ibáñez, que anava i venia
atenent tothom i vigilant que tot anés a l’hora.
Després dels parlaments i de la lectura d’alguns fragments
del que es pot trobar al llibre, va arribar el moment de trobar-nos els uns als
altres i reconèixer els cossos que contenen aquelles ànimes que se’ns han anat
fent tan familiars a través dels blogs que seguim. I mentre mirava aquí i allà
a veure si reconeixia algú, pensava que m’hauria agradat trobar-me…
Tot i que tots els dies –i ja no
recordo des de quan- ho són de llibres, aquests darrers ho han estat
especialment. Si a finals d’abril es
va presentar el meu segon llibre de poesia, De secreta
vida, dissabte passat es va fer la presentació a
Vallromanes del llibre col·lectiu La catosfera
literària 08. Primera antologia de blogs en català, en el qual
també hi he participat amb una de les entrades d’aquest blog.
D’una altra banda, ahir vaig rebre el darrer
llibre de Josep Porcar, Els
estius. L’havia llegit
a la xarxa, però ara el rellegiré encara amb més atenció i amb el temps
pausat que vol la bona poesia. Us recomano que no us el perdeu i que llegiu el
que no fa gaire en deia
Sam Abrams.
I encara una altra petita
meravella que…
Els seus pares, padrins i una llarga
tirallonga de tietes i tiets –fins a un centenar, també aquest que escriu-
en podem estar ben cofois de la publicació de La
Catosfera literària 08. Primera antologia de blogs en català,
i per això ho celebrarem, aquest dissabte
17,
a Vallromanes.
Durant les Jornades de la
Catosfera de Granollers, es va llançar la
idea de tirar endavant una antologia de blogs literaris en català, i després de
tota una colla de mesos que fa que se’n parla, ara ja té cos i la podem tocar,
tenir a les mans, fullejar i llegir més enllà de les pantalles. Ha estat,
doncs, un procés curiós aquest de passar del món virtual al món físic mentre se
sent a parlar del futur del llibre tal i com fins ara l’hem conegut. Una vegada més cal insistir, potser, que en aquest cas no
és l’hàbit el que fa al monjo…