Cupressus sempervirens

Ricard Garcia

Arxiu de la categoria: Castells de cartes

Gaspar Hernàndez escolta

Publicat el 27 de febrer de 2009 per ricardgarcia
Aquesta setmana he tingut l’ocasió, i això no és usual per a mi, de parlar amb l’autor d’un dels llibre que acabo de llegir. El cas és que, juntament amb la Laura Dalmau, vaig poder parlar amb en Gaspar Hernàndez que, amb la novel·la El silenci, acaba de guanyar el Premi Josep Pla 2009.

I més que no pas parlar de la novel·la -és millor que la llegiu que no pas el que jo us en pugui dir- tinc la temptació de parlar de les impressions que em va causar la trobada amb el seu autor, perquè no és habitual que algú s’exposi als seus lectors com en Gaspar Hernàndez ho va fer amb nosaltres.

Quan vaig rebre el correu en el qual em demanava de veure’ns i ho vaig comentar a casa, el meu fill em va dir “aquest tiu és molt atrevit…

Publicat dins de Castells de cartes | Deixa un comentari

Oriol Llavina, cuiner de l’any

Publicat el 23 de febrer de 2009 per ricardgarcia
Quan a començaments de mes vaig penjar el videoclip de l’Anna Roig
al bloc, ho feia pensant que les notícies d’antics d’alumnes que
triomfen per aquests mons de Déu perquè fan la feina ben feta, és el
que sovint em dóna forces per seguir dedicant esforços a aquesta
professió tan devaluada de l’ensenyament.
Aquest
cap de setmana he tingut un nova alegria proporcionada, també, per un
d’aquests antics alumnes que no només treballen perquè és el que toca
fer, sinó que ho fan amb l’empenta i el geni de millorar tot allò que
toquen. Potser per això i perquè sé que és…

Publicat dins de Castells de cartes | Deixa un comentari

Estos días azules y este sol de la infancia…

Publicat el 22 de febrer de 2009 per ricardgarcia
‘Estos días azules y este sol de la infancia…’ Des
de molt jove, quan guiat a l’Institut per la meva professora de
literatura castellana, l’Esperanza Alcón, vaig llegir per primer cop la
poesia d’Antonio Machado, aquest vers em va quedar gravat en algun racó indeleble de la memòria.

Des d’aquell primer moment he viatjat diverses vegades a Cotlliure volent
entendre les paraules del poeta i buscant sempre que és el que Machado
va veure en les seves últimes mirades. Mai no ho sabré, és clar, si he
vist el que ell va veure…

Publicat dins de Castells de cartes | Deixa un comentari

Impúdica

Publicat el 17 de febrer de 2009 per ricardgarcia
No fa gaire estona, una bona amiga i lectora em deia que la imatge dels ametllers florits li havia dut a la memòria l’adjectiu impúdica que jo havia fet servir en un poema referit a la florida d’aquests arbres. Febrer
és temps de mimoses, però també d’ametllers, i només cal alçar la vista
i mirar una mica enllà per veure com la seva blancor immaculada
esquitxa el paisatge. A mi, el vent em va arrencar la mimosa, però
els darrers dies he descobert…

Publicat dins de Castells de cartes | Deixa un comentari

Ara són les mimoses…

Publicat el 15 de febrer de 2009 per ricardgarcia

Normal
0
21

false
false
false

MicrosoftInternetExplorer4


Normal
0
21

false
false
false

MicrosoftInternetExplorer4


Aquest febrer, coincidint amb  l’espectacular florida que estan fent les mimoses, al diari El 3 de vuit del divendres 13 s’ha publicat una nova ressenya de De secreta vida, el meu segon llibre de poemes. L’autora és l’Anna Ruiz i Mestres, que en una altra ocasió ja va escriure sobre la meva poesia. A continuació hi transcric el que ara en diu i us convido, és clar, a llegir-ho…

Publicat dins de Castells de cartes | Deixa un comentari

El professor d’història

Publicat el 11 de febrer de 2009 per ricardgarcia
El vici de llegir fa que sovint tinguem la sort de topar-nos amb les
paraules sàvies i belles d’algú que, tot i que no el coneixem, sembla
escriure per nosaltres. Quan això em passa, no me’n puc estar de
recomanar allò que he llegit als lectors que tinc més a prop i la
sensibilitat dels quals reconec propera a la meva. És per això que
d’ençà que vaig acabar la lectura de El professor d’història, no he parat de recomanar la darrera novel·la de Joan Francesc Mira. En mig del desgavell immens…

Publicat dins de Castells de cartes | Deixa un comentari

Je t’aime, de l’Anna Roig i L’ombre…

Publicat el 3 de febrer de 2009 per ricardgarcia
De l’Anna Roig ja en vaig parlar en una altra ocasió,
quan la vaig retrobar convertida en cantant. Des de llavors, tot sovint
n’he anat sabent coses gràcies al correu electrònic, a alguna trobada
casual o gràcies al seu germà Xavier, que me’n dóna notícies quan passo
per casa seva a buscar vi i cava. I cada vegada que en sé alguna cosa nova…

Publicat dins de Castells de cartes | Deixa un comentari

Vam estar aquí, un dia érem vius…

Publicat el 25 de gener de 2009 per ricardgarcia
Gràcies a la recomanació del Martí he pogut llegir Marques, un petit llibre de 70 pàgines de Bernardo Atxaga que ha traduit al català en Josep Maria Fonalleras.
En aquest llibre, que comença amb l’evocació de les traces fetes per
algú fa set mil anys en un bloc de pedra, Atxaga rememora les marques
dels bombardejos de Guernika. I he de dir que de debò el recomano,
perquè pel que fa a les discusions i les polèmiques sobre la necessitat
de recuperar o no la memòria de la guerra civil espanyola -o de
qualsevol altra guerra- i els seus morts, aquest és probablement el
text més savi he llegit. Comença així…

Publicat dins de Castells de cartes | Deixa un comentari

Entre Judea i Ashkelon

Publicat el 9 de gener de 2009 per ricardgarcia
Tots aquests dies, mentre els rostres d’espant i desconcert dels nens
de Gaza se’m sobreposaven a les cares alegres i il·lusionades dels
nostres, en volia parlar, però les paraules se m’embolicaven com se
m’embolicaven també els pensaments. No em resulta gens fàcil entendre
aquesta guerra crònica entre àrabs i jueus mentre occident només es
pronuncia atenent a les seves pròpies estratègies i necessitats. Avui, però, les he trobades les paraules…

Publicat dins de Castells de cartes | Deixa un comentari

Al Club de Lectura

Publicat el 10 de desembre de 2008 per ricardgarcia

Normal
0
21

false
false
false

MicrosoftInternetExplorer4


Normal
0
21

false
false
false

MicrosoftInternetExplorer4


Jo, els Clubs de
Lectura els conec des de fora. Mai no n’he estat membre, però pel que sé penso
que estant fent una gran feina, des de les biblioteques, desmitificant el món
de la literatura i ajudant a lectors i lectores de tota mena a acostar-se als
llibres. Els qui hi estem més avesats a moure’ns entre llibres oblidem, sovint,
que aquest és un món del qual a vegades se’n té una imatge elitista i que hi ha
persones que no s’hi acosten perquè tenen la sensació que no estaran prou…

Publicat dins de Castells de cartes | Deixa un comentari

Si yo amaneciera otra vez

Publicat el 8 de desembre de 2008 per ricardgarcia
Remenava llibretes i he retrobat les anotacions que vaig fer quan vaig llegir el llibre que va publicar el 1997 Javier Marías amb el títol Si yo amaneciera otra vez. És un llibre molt ben editat que conté una dotzena de poemes de A Green Bough de William Faulkner, a més d’alguns textos del mateix Marías i de Manuel Rodríguez Rivero sobre
l’autor nord-americà. Els poemes hi són en la versió original i també
en la traducció castellana de Javier Marías. D’entre tots…

Publicat dins de Castells de cartes | Deixa un comentari

L’impuls de dir

Publicat el 30 de novembre de 2008 per ricardgarcia
En un comentari al Cupressus…, la Victòria
-a qui algun dia m’agradaria saludar de debò- em diu que no m’aturo. És
cert que no ho faig, però tot i que aquest invent d’internet i els
blogs convida a fer-ho, tampoc no vull córrer. Perquè el que a mi més
m’agrada d’aquest giny virtual, és l’anar teixint a poc a poc una xarxa
de coneixences i de paraules que ens abriguin prou quan el fred fa mal…

Publicat dins de Castells de cartes | Deixa un comentari