Cupressus sempervirens

Ricard Garcia

Arxiu de la categoria: Castells de cartes

‘L’últim nord’ de Vicenç Llorca

Divendres, l’endemà de Sant Jordi, vaig conèixer en Vicenç Llorca. La Teresa Costa-Gramunt ens havia convidat a llegir poemes nostres al Museu del Ferrocarril
de Vilanova i la Geltrú i allà ens trobàrem. Tot i que era la primera
vegada que ens vèiem i que mai abans havíem parlat l’un amb l’altre, de
seguida vam descobrir punts de contacte, des de la curiosa relació que
mantenim amb els trens i amb els sons amb què assenyalen el flux de la
vida -tots dos vivim a tocar de les vies-, fins a la fascinació
que ens causen alguns paisatges…

‘Rebel·lió de la sal’, premi de la crítica 2009

Després que ahir es fessin públics els Premis de la Crítica 2009, ho vull celebrar. Primer perquè els dos llibres guanyadors en llengua catalana, El professor d’història de Joan F. Mira i Rebel·lió de la sal de Teresa Pascual, havien estat recomanats des d’aquest blog. I en segon lloc perquè des de fa temps penso que
l’obra que de manera pausada i silenciosa escriu la Teresa Pascual,
conforma un corpus poètic importantíssim.

Jo vaig arribar a la seva poesia a través de El temps en ordre (2002), i només després vaig poder llegir la seva poesia anterior.
El cas és que quan vaig llegir-la per primera vegada, ja hi vaig
descobrir grans afinitats en la manera de pensar la poesia i això va
propiciar un recital conjunt a la Kinzena Poetika -el 2003, jo encara inèdit- que vam titular Els contorns del temps.

Quan la tardor passada vaig rebre el llibre ara premiat, Rebel·lió de la sal,
el vaig llegir ràpidament, però de seguida van venir noves lectures
molt més pausades en adonar-me que…

Desmorir

Fa uns dies vaig
tenir, entre viatge i viatge, l’oportunitat de llegir -a la vinateria Vins i
Divins d’El Masnou- els meus poemes a un públic nou, cosa que em va fer feliç ja
que oferir els meus versos a oïdors que mai abans no m’havien escoltat podia
resultar compromès, però passats els primers minuts de tempteig vaig poder
comprovar que el públic i jo ens enteníem i que les meves paraules feien
l’efecte desitjat.

L’endemà vam marxar
a fer unes petites vacances que ens devíem de feia temps. No calia anar molt
lluny, però si fer un salt per escapar de la quotidianitat. La destinació, un
lloc conegut que no requerís cap esforç d’adaptació i prou despoblat per oblidar
el brogit que sense que calgui fem els humans quan falsament omplim els nostres
buits amb soroll. Buscàvem quietud i silenci i els hem trobat. Mentre era en
aquest tros de món que em serveix sovint de refugi…

L’amistat

Quan passem moltes hores plegats amb altres persones, els sentiments es posen a prova i es poden aguditzar de tal manera que es facin prou sòlids com per influir en les nostres vides. Si bé algunes vegades són les desavinences que prenen cos i es tornen irresolubles, per fortuna per a mi aquests darrers dies ha estat l’amistat i l’estimació cap als meus companys i companyes de viatge el que ha crescut. Hem hagut de compartir moltes hores de feina i també alguna estona de nervis, però sovint també hem pogut gaudir de llargues estones de bona conversa i de bona companyia mentre érem lluny de casa.

Durant el vol de tornada, mentre em preguntava quins deuen ser els mecanismes que fan que flueixi i es treni o no l’amistat…

<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:CA;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

Agenda

Mai he amagat que poder llegir la
meva poesia en públic m’agrada molt, sobretot perquè em permet arribar
a qui ja coneix els meus llibres o a possibles nous lectors d’una forma
molt més càlida que no pas a través del paper. També perquè n’aprenc
molt d’escoltar el que aquestes persones m’aporten cada vegada que he
fet una lectura. I en tercer lloc, perquè la paraula dita és la matèria
que li és més pròpia a la poesia.
El cas és que en pocs dies he rebut cinc propostes per fer lectures dels meus poemes. La primera de totes serà a El Masnou

100è joc literari a Can Tibau!

Avui, el bloc Tens un racó dalt del món arriba al Joc Literari número 100. Si hi participeu, podreu obtenir punts per al sorteig mensual que, en aquest cas, és un lot de llibres de Cossetània Edicions. I a més, qui encerti més fragments inicials aconseguirà, sense sortejos, un dels llibres del Jesús M. Tibau dedicat. Les instruccions detallades per participar…

Recordatoris i recomanacions

El primer recordatori és perquè aquesta setmana l’amic Tibau ens proposarà el seu Joc Literari número
100. Castells de cartes i molts altres blocs que anireu descobrint hi participaran.
Ara no puc dir-vos res més, només que estigueu al cas el proper
dimecres 18 de març. Hi haurà, com sempre, premis.

El segon recordatori és pel proper dissabte, 21 de març, i té a veure amb el cartell que il·lustra el post. El cas és que aprofitant que és el Dia Mundial de la Poesia,
ens trobarem a Vilafranca del Penedès una bona colla de poetes per
explicar la nostra experiència a Internet i per llegir-vos, també,
alguns dels nostres poemes. La trobada s’anomena Poems&Blogs. Poetes a la xarxa…

‘Veus al celobert’ de Marta Espinach

De la pintura de la Marta Espinach
se’n poden dir moltes coses, però el que a mi sempre m’ha interessat és
que m’inquieta i m’empeny a fer una passa més. Amb la seva pintura, la
Marta accentua els elements més enigmàtics de la quotidianitat de
manera precisa i fins i tot colpidora. Allà on la resta no hi veiem res
d’estrany, ella hi troba l’escletxa que permet…