Cupressus sempervirens

Ricard Garcia

Arxiu de la categoria: Castells de cartes

Tot t’és estrany…

Publicat el 14 de gener de 2007 per ricardgarcia
Tot t’és estrany, com aquest fals hivern que estem vivint, d’ençà que ha
començat l’any. Aspre com el llom de la pedra, l’aire sec ha tornat a
colpejar la fragilitat d’aquest castell de cartes que t’entestes a preservar. I és que, tot i que era una mort anunciada, et
va sorprendre com hi havia sentiments que t’havies esforçat a oblidar i
que ara, imparables com…

Publicat dins de Castells de cartes | Deixa un comentari

Triunfo

Publicat el 27 de novembre de 2006 per ricardgarcia
L’havia vist a vegades entre les carpetes de la M., la meva professora
d’història a l’institut, o a les mans del R. i del R., dos amics més
grans que jo. Però aquell dia, era el 16 d’abril de 1977, la curiositat
va poder més que res i em vaig gastar les 50 pessetes que costava per
comprar-me-la al quiosc de l’estació de Martorell. Estaven passant masses coses, encara no feia ni una setmana que havia complert els 15 anys i s’acabava de legalitzar el Partit Comunista…

Publicat dins de Castells de cartes | Deixa un comentari

Teatre Nacional?

Publicat el 26 de novembre de 2006 per ricardgarcia
M’ho havien advertit. Però tot i així, ahir al vespre vaig cometre la imprudència d’anar al Nacional a veure En Pólvora.
I la veritat és que vaig sortir-ne més escaldat encara del que, després
d’haver llegit les crítiques als diaris i d’haver escoltat l’opinió
d’alguns amics, em pensava.

A banda del Jordi Banacolocha,
que coneix el seu ofici, la resta d’actors i actrius sembla que no
hagin entès pas què és un drama. L’Anna Sahun, el Julio Manrique, el
Santi Ricart i el Marc Rodríguez es passen l’hora i tres quarts que
dura l’obra corrent accelerats per l’escenari i cridant, sense matisos,
el text d’Àngel Guimerà. Sobreactuen  de tal manera que…

Publicat dins de Castells de cartes | Deixa un comentari

Tardor robada

Publicat el 29 d'octubre de 2006 per ricardgarcia
La placidesa de l’aula, que era plena de silenci i d’un sol amable d’octubre mentre els alumnes s’afanyaven a resoldre l’examen, s’ha trencat de cop i volta. Del carrer ha començat a arribar un soroll persistent i prou molest per esvair la concentració de tothom.

Quan he tret el cap per la finestra, el primer que he vist han estat les branques de les moreres del carrer de sobre de l’escola que anaven caien una darrera l’altra de l’arbre al terra. De seguida he vist, també, una colla de treballadors de la brigada municipal que, armats d’un compressor i tisores pneumàtiques, envestien els arbres fins a deixar-los ben despullats. Després aplegaven a tota presa les branques i les trituraven dins d’un remolc que s’enduia les restes de manera que, al cap d’una estona, al carrer no hi quedava cap rastre de les mutilacions. Res a dir si no fos perquè…

Publicat dins de Castells de cartes | Deixa un comentari

La vida dorment

Publicat el 1 d'octubre de 2006 per ricardgarcia

Llegit a Sorres blanques:

"De fet, aquell hivern vaig veure per primera vegada els turons, el rierol i la foscor profunda del bosc que es tancava al fons com uns éssers vius que se’ns imposaven. I era astorador adonar-se de la mirada ingènua que fins aleshores havia determinat la meva relació amb la natura. No veia més que pedres, troncs, fulles, aigua impetuosa que corria entre els arbres… De sobte, en la vida dorment descobria…

Publicat dins de Castells de cartes | Deixa un comentari