Abril de 1954. Victoria. “Cuando la bruma del tiempo va ocultando un hecho histórico las generaciones futuras son prestas a olvidarlo, o por lo menos a considerarlo solamente con mezquindad manifiesta, un suceso más o menos trascendente (…) Pero nosotros españoles no olvidamos. Nosotros nos dimos cuenta del verdadero significado de aquel lacónico Parte de
Març de 1954. Figueres (Alt Empordà). Neix CANIGÓ “revista literaria, cultural y deportiva”, escrit així, en espanyol. Llengua única de l’època –la llengua catalana i les altres, d’allò més prohibides (…) El sumari del número 1 conté, entre altres, col·laboracions –que traduïm: El Museu de l’Empordà, per en Ramon Reig. Velázquez, de l’A. Pla. Figueres,
Ep, escolteu, que us semblaria si entrevistés en Salvador Dalí? Demana en Xavier Dalfó, figuerenc, dinou anys, a la colla d’amics. Mil nou-cents cinquanta dos. Estiu a pleret (…) Els ganàpies, tots ells, s’estan a Roses, l’Alt Empordà. La majoria, tret d’un, són barcelonins de casa bona. No fa pas gaire que han coronat una
“Què en queda, de ‘Canigó’? En queda, la visió global de país: la Catalunya completa que proclamava mestre Joan Fuster; inclinació clara i neta cap a l’esquerra; independència de criteri i aposta independentista – de la que fou precursora entre les revistes no partidistes” (…) Entrevista http://twitter.com/perermerono CANIGÓ, setmanari independent dels Països
“Su catalanismo combativo, su independentismo, incomodaron al nuevo gobierno de CiU que lo quería todo atado y bien atado. Por eso le cerró el grifo de la publicidad institucional y las subvenciones. Canigó estorbaba a la nueva instauración políticoinstitucional catalanista” (…) Entrevista de Ramon Texidó, del Diari del Maresme http://twitter.com/perermerono CANIGÓ, setmanari
“El seu catalanisme combatiu, el seu independentisme, incomodaren el nou govern de CiU que ho volia tot lligat i ben lligat. És per això que li tancà l’aixeta de la publicitat institucional i les subvencions. ‘Canigó’, doncs, féu nosa al nou establiment políticoinstitucional catalanista” (…) Entrevista a Pere Meroño http://twitter.com/perermerono CANIGÓ, setmanari
Pregunta: Fer un llibre sobre una revista pot semblar una cosa de lectura feixuga. Contesta: El llibre, de bon principi, defuig l’aridesa, l’erudició, no és un llibre adreçat a periodistes i comunicadors, sinó divulgatiu, que apunta cap a públics amplis; és una proposta, doncs, que es pretén llegidora, de lectura interessant; fet i fet, es
Ens ha deixat un fotògraf compromès, autor d’una imprescindible memòria gràfica de la lluita independentista. Una memòria que caldrà preservar, junt a la memòria d’aquest excel.lent fotoperiodista. Albert Ramis va aportar centenars de fotografies de mobilitzacions i va plasmar de forma gràfica la repressió política i la lluita per les llibertats. Entre el seu llegat
“La revista acabó siendo semanal y escrita toda en catalán. Fue un hito en la revuelta contra el franquismo. Sus portadas son la memoria viva del final del franquismo y de los albores de la democracia” (…) http://twitter.com/perermerono CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans PD. La informació es troba en la darrera plana del pdf.
Del 3 al 28 de novembre de 2011. Exposició organitzada per la Universitat d’Alacant. Inauguració el dia 9 de novembre a les 11h. Taula rodona amb la participació de (…) . Xavier Dalfó . Isabel-Clara Simó . Josep Massot i Muntaner . Francesc Pérez Moragón A la Sala Aifos http://twitter.com/perermerono
“Pocs es pensaven l’any 1954 que una nova revista mensual d’àmbit local nascuda a Figueres es convertiria en un referent local i, més endavant, en un setmanari de referència a nivell català. I encara menys que tindria una vida editorial de quasi bé 30 anys. No s’ho imaginaven els seus impulsors, com tampoc els seus
“Canigó, revista de Figueres” s’afegeix a la voluntat de recuperar i portar a l’actualitat el paper destacat que va tenir aquesta publicació –primer mensual, després, setmanal- en la defensa del progressisme i el catalanisme en temps de la dictadura franquista (…) El primer pas en aquest exercici de justícia històrica el va fer la Demarcació
El Museu del Joguet de Figueres recorda el pes històric de la revista ‘Canigó’ i reivindica la figura del seu director, Xavier Dalfó, en una exposició. La mostra és coorganitzada pel Col·legi de Periodistes (…) Notícia CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans
“… La revista Canigó necessitava ampliar els límits locals, quan ja s’havia catalanitzat gairebé del tot, el 1971 havia passat de ser una revista mensual a ser un setmanari d’informació general, i el 1973 decidim fer el salt a Barcelona per esdevenir una revista d’àmbit nacional, sense renunciar a les arrels. Les dificultats que havíem
Catalunya viu sota la dictadura franquista. Enmig d’un gran vessament d’hemoglobina, un petit aplec de ciutadans de Figueres decideix, acollint-se a la legislació vigent, d’editar un setmanari local. La revista, però, anirà creixent i creixent (…) Primer esdevindrà comarcal, després nacional de la nació completa. I, a més, d’esquerres. I independentista. Aquesta és la història