cançons

dolor

10 d'octubre de 2007

El meu dolor és com una gran casa.És com un cec que en recorre les cambresa les palpentes. I amb el tacte endevina,pausadament, el rostre imperceptibledels éssers purs que un dia hi varen viure. És també el meu dolor com un amplíssimmur que separa els espais invisiblesde tots els mons. Un mur entre les videsque

Llegir més

remor

9 d'octubre de 2007

a la Neus Carbonell És la remor de l’aigua dins les pedresendutes pel rial ja sense esforç.És la remor llunyana de la pluja,que es filtra a les entranyes del record.És la remor del vent sobre les fulles,la remor de la nit sense el teu cos.Són totes les remors. Tot el silencidel teu cor apagant-se en

Llegir més

it might be her

8 d'octubre de 2007

"Però hi ha tantes dones rosses que sembleniguals i tenen moviments tan diferents!" Dale Collins An passat tantes coses. El silencideliciós del seu cos entre els meus braços.El globus cel amunt que s’escapavad’un nen que plora. La remor secretade l’aigua que sorprèn les clavegueres.Els lladrucs llunyaníssims d’invisiblesgossos perduts. El trontoll de la terraquan el tren

Llegir més

vitralls

7 d'octubre de 2007

a la Neus Carbonell Com si fossis aquí encara,jo vull omplir la meva casa amb el teu so,amb l’olor que he guardatincrustada en els rajols. Quan els finestronseren d’orsi tu els obries perquè entrés, ardent, l’amor.Quan el temps no fou temps,sinó un cos embolcallat pel teu cos. Com si fossis aquí encara,jo pensaré la meva

Llegir més

branques del somni

6 d'octubre de 2007

a l’Ure Comas Arbre aturat en la boira del món. Mires com creixenaltes les branques del meu somnii no t’asseus en cap. Per qui són els meus fruits?Per qui són els meus boscos?El meu recer, per qui? S’han acabat els rius. També sóc aturat davant la teva boira:aturat al teu cos, aturat als teus somnis,mentre

Llegir més

no em deixis ara, amor

5 d'octubre de 2007

No em deixis ara, amor, ara que l’aiguas’emporta el meu Esperit amb els timbals.No em deixis ara, amor, ara que l’airem’acull complet en els turons germans.No em deixis ara, amor, ara que els arbresfan néixer el meu Esperit en els sembrats.No em deixis, ara, amor. No em deixis ara.Ara que ja de mi sols queda

Llegir més

el gorg negre

4 d'octubre de 2007

a l’Ure Comas Lenta cançó de l’aigua a les perdudesarcades lluminoses de l’Esperit.Tot s’ha aturat. I entre el silenci es tibael meu sexe en el cel pur del matí.Perquè arrenques de mi saba i metzina,també un Sol nou arrencava el meu crit.Sents? Aquest ritme de la veu de l’aiguai la teva aigua que flueix en

Llegir més

ofrena

3 d'octubre de 2007

A les pedres secretes de la sanghe marcat el teu nom. A les més altesvoltes de la claror del coshe deixat una veu, he deixat una vida. Com si tots els camins del sofrimenti els lentíssims ocells que ja se’n vanper l’infinit desig del celportessin el teu ritme,portessin el teu so. A les branques profundes

Llegir més

retorn a la pluja

2 d'octubre de 2007

mentre anem preparant noves poesies, noves cançons i nous projectes, iniciem avui un repàs a tot el material sonor i visual que relk ha anat produint des del seu inici retorn a la pluja a la Viki Puigventós, sota la pluja d’Euskadi Ve com sempre la plujasobre la pau dels arbres;aquella pluja lenta,tendríssima, petita,de la

Llegir més