estereofònicx

No ho he pogut evitar, no sé com, un dia d’aquests em vaig recordar dels Tokyo Blade, un grup del qual només en tenia una cinta que m’havia arribat a les mans per casualitat i del que no en sabia res més que les cançons que contenia aquell "cassette" que durant molt temps era la cinta principal dels meus "Walkmans" (abans es deia així, ara es diu reproductor mp3 i no se de quantes formes més), fins i tot em pensava que eren japonesos que cantaven en anglès! Gràcies a internet m’ha sigut molt fàcil trobar que no són japonesos sinó que els Tokyo Blade són anglesos.

Doncs això, quan em vaig recordar d’ells ràpidament vaig vaig demanar-li unes quantes cançons d’aquesta banda a un amic que tinc molt animal (una mula per ser concrets) però que és molt efectiu. I un cop escoltades algunes cançons no he pogut evitar emocionar-me, gairebé em cau una llàgrima :-p, i recordar aquells temps en que als meus "Walkmans" només hi havia un "cassette", el dels Tokyo Blade.

La cinta era el disc "Midnight Rendezvous", i "If Heaven Is Hell" és una gran cançó amb gran solo d’aquest disc.

If Heaven Is Hell

Quan ell o ella et deixa. Quan tu el o la deixes. Quan el que hi ha és un "adéu".

"I don’t expect anything"

Quiet

To Build A Home

There is a house built out of stone
Wooden floors, walls and window sills

Tables and chairs worn by all of the dust
This is a place where I don’t
feel alone
This is a place where I feel at home

Cause, I built a home

for you
for me

Until it disappeared
from me
from you


And now it’s time to leave and turn to dust

Out in the garden
where we planted the seeds
There is a tree as old as me
Branches were
sewn by the color of green
Ground had arose and passed its knees

By
the cracks of the skin I climbed to the top
I climbed the tree to see the
world
When the gusts came around to blow me down
I held on as tightly as
you held onto me
I held on as tightly as you held onto me

Cause, I
built a home
for you
for me

Until it disappeared
from me

from you

And now it’s time to leave and turn to dust

"Nuncas luches contra monstruos, conviertete en uno más.

Si miras fijamente al abismo su mirada te deborará."


Mirando al abismo – Vomito

En las montañas de la locura

Alguna cosa en el camí. Sempre hi ha alguna cosa en el camí. Sempre hi ha alguna fotuda cosa en el camí.

Something In The Way

Underneath the bridge
The tarp has sprung a leak
And the animals I’ve
trapped
Have all become my pets
And I’m living off of grass
And the
drippings from the ceiling
It’s okay to eat fish
‘Cause they don’t have
any feelings’

Something in the way, mmm
Something in the way,
yeah, mmm

Underneath the bridge
The tarp has sprung a leak
And the
animals I’ve trapped
Have all become my pets
And I’m living off of
grass
And the drippings from the ceiling
It’s okay to eat fish
‘Cause
they don’t have any feelings’

Something in the way,
mmm
Something in the way, yeah, mmm

Atenció, en Jens Lekman ens visita! A Vilanova i la Geltrú. Entre d’altres, dintre del festival Faraday.

At the department of forgotten songs

At the department of forgotten songs

There is a crying girl

She’s lonely

She’s just sixteen

Or forty-five

She’s been abandoned for almost all her life

She can remember the boy who kissed her

But it was meant for her evil B-side sister

Sant Joan no m’entusiasma gaire, ara bé, aquesta cançó em recorda la nit de Sant Joan quan era petit, llavors era una nit màgica.

"La nit de Sant Joan és nit d’alegria.
Estrellat de flors, l’estiu ens arriba
de mans d’un follet que li fa de guia."

Nit de Sant Joan

La nit de Sant Joan és nit d’alegria.
Estrellat de flors, l’estiu ens arriba
de mans d’un follet que li fa de guia.
Primavera mor, l’hivern es retira.
Si arribés l’amor, mai més moriria.

Les flames del foc, la nit tornen dia.
Si arribés l’amor, que dolç que seria.
La nit de Sant Joan és una frontissa.
La porta de l’any, tan grinyoladissa,
comença a tancar-se. Doneu-me xampany!
Que és la nit més curta i el dia més gran.
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!

Imitarem el sol amb grans fogates.
Llevem-nos el calçat damunt les brases.
Al cel van de «verbena» ocells i astres.
I augmenten les virtuts d’herbes i aigües.
Com la terra que gira al voltant del sol. (Bis)
Farem lentes rodones encerclant el foc. (Bis)

La nit de Sant Joan és nit d’alegria.
Estrellat de flors, l’estiu ens arriba
de mans d’un follet que li fa de guia.
Qui és aquest follet? Qui el coneixeria?
Al bell mig del foc té la seva fira.

Follet de la nit, rei de l’enganyifa.
Cada any per Sant Joan ens fa una visita.
?Adormo els infants i faig que somniïn.
Enamoro els grans o faig que s’odiïn.?
Destapa secrets, escampa misteris.
Fa anar del revés els somnis eteris.
?Provoco adulteris, records, enyorances,
petons i venjances, ensenyo encanteris.?
A les jovenetes els porta perfums
dels altres planetes.

Si mireu les flames del foc de Sant Joan
li veureu les banyes, el barret i els guants. (Bis)

Quan vol és tan alt com la catedral.
Quan vol és petit com l’ungla d’un dit.
No és home ni dona, ni àngel ni infant.
Per passar l’estona pot ser un comediant.
És jove i no ho és, geniüt i immoral.
Astut. I què més?

?Sóc immortal.?

Si mireu les flames… (4 vegades)

Una cançó d’amor de La Polla:

"Tengo celos de la muerte

Que nos separará

Tengo miedo de perderte

Y no temo a nada más

Por eso yo

Necesito estar aquí
­
Yo, entenderte sin hablar



¡Y que se vayan a la mierda todos!"

Ciervos, Corzos y Gacelas

Una cançó, tres versions:

Itoiz

L’original.

Umpah-Pah

EH Sukarra

Hemen gaude

ta poztutzen naiz

ta ziur zure aita ere bai;

ta zer ondo… zelan dijua

zure bufanda txuria.



Lau teilatu gainian

ilargia erdian eta zu

goruntz begira,

zure keia eskuetan

putzara batekin… putz!

Neregana etorriko da

ta berriz izango gara

zoriontsu

edozein herriko jaixetan.



Goxo goxo

kanta egin nazu

Benitoren Maria Solt.

Negarrik ez,

txuri zaude ta malkoak

zure kolorea kentzen dute.



Lau teilatu gainian…



Felix, Felix bihar

berriz egongo gara

txanpain apur batekin;

diru gabe baina

izarrak gurekin daude,

piano baten soinuaz.



Lau teilatu gainian…

Ever Changing Mood

it’s no good to carry it around
you’ve got to go and let it out
and you can’t hide from all your friends
without help it won’t end

sometimes i can’t recognize your face
your mind is off some place
i can tell when you want to die
your face it says goodbye

it’s hard to see you this way
i’m not sure how long i’ll stay
i’m afraid you’ll be gone for good
when you can’t control your ever changing
moods

Big Star

I dont want to be another big star

Picking at your cars

Stealing at your clothes

Finding out what you dont know

You dont know

I dont want to be your big star

Picking your calls; saying I dont know

I dont want to be your suitor

Lacking at your feet

Trying to love the things you need

And you know Ive heard this before

And you know Ive heard it some more

Wont you give me a chance

To break down your door

But I sit

Oh oh

I still sit here

I dont want to be a tailor

Pricking at your thumb

Washing all the tears away

Some words

Oh no I believe they dont feel you

Picking up your dirt

Washing all your dreams away

Santana

I trontollaran les torres i els pilars de la terra.

Pura força d’aquesta banda de Sant Feliu de Guíxols, no us perdeu un directe seu.

Pisa’s Tower

Mai és un mal moment per escoltar aquesta cançó però avui potser és un dia especial per fer-ho.

Lladres

Lladres que entreu per Almansa
no sou lladres de saqueig,
que ens poseu la cova en casa
i des d’ella governeu.

Governeu de lladrocini
i rapinyeu governant;
sou fartons de vida llarga
que mai voleu acabar.

El nostre plat cada dia
ens el torneu a llevar;
l’aparteu amb elegància
com si no tinguérem fam.

I amb rabosera elegància
ens heu forçat a oblidar
que si sentim buit el ventre
és per manca de menjar.

No s’ensenya en les escoles
com va esclafar un país,
perquè d’aquella sembrada
continuen collint fruits.

Hi ha un licor en la resina
dels antics oliverars
que fa tendra la memòria
i aclareix la veritat.

Lladres que entreu per Almansa
no sou lladres de saqueig,
que ens poseu la cova en casa
i des d’ella governeu.

"Encara queda molt camí per recòrrer."

James Dean Bradfield, líder dels Manic Street Preachers, en el seu disc en solitari ens diu això.

You’re falling through the night and giving in to bad dreams,

where nothing is as it seems.



There’s still a long way to go.



And the fading glorious night,

never seems to bring you home.

You think that this is your road.



There’s still a long way to go.



I can’t give you an A to Z,
there’s some things I just can’t show.

Just try to disbelieve your eyes;

For this I surely know.
There’s a long way to go.



Like laughing in the dark, to keep the dogs at bay;

No matter what you might see, there’s still a long way to go.



Cold comfort in the dawn, the dawn that brings you round, a pale light that you found, there’s still a long way to go.



I can’t give you an A to Z, there’s some things I just can’t show.

Just try to disbelieve your eyes;

For this I surely know – there’s a long way to go.



You’re falling through the night and giving in to bad dreams, where nothing is as it seems.



There’s still a long way to go