Ulisses20

Anit vam fer a Llíria una nova reunió organitzativa del concert de la Banda Primitiva i Al Tall. L’esdeveniment representa més que no un concert, perquè som en un moment clau, els valencians, tres-cents anys després d’Almansa, quinze dies després d’aquell diuemnge funest. El 29 de juny farà tres-cents anys també del decret de Nova Planta, i cal tornar a manifestar-nos, amb dues formacions musicals emblema, compromeses del país que hi ha darrere mateix d’unes eleccions que mostren com la voluntat majoritària arrossega tòpics gairebé ancestrals, uniformadors com a poc.
El concert del 30 de juny, al gran teatre de la Primitiva de Llíria, abasta més que no un fet comarcal, una realitat cabdal que afecta el país sencer. Més enllà de València, tanmateix. Per això fóra tan important una resposta massiva en tots els sentits. De suport i ajut als organitzadors (hi ha entrades i bons d’ajut), així com d’assistència i presència per continuar guanyant espais de dignitat de la pròpia societat civil.
Contra els imponderables, cal continuar treballant de valent i aplegar esforços i col·lectius sensibles a la cultura, a la identitat i a un estil que també vol ser exitós, capaç de grans encontres i esdeveniments, per cantar qui som i què som.
En el segon assaig presencial de totes dues bandes, amb la incorporació de Pep Escandell, el director que finalment se’n farà càrrec de la direcció, ja sonaven dolçaines i fagots, i timbales i guitarrons i llaüts a favor d’un vent contra decrets i prohibicions. Des de Llíria, València torna al clam, amb el vostre suport necessari i la força d’una comarca que s’ha enrocat a la contra. Quan el mal ve d’Almansa? Per València encara.

Bétera: l’esquerra a la seua, sense compromís, amb la pretensió que cadascú, pel seu cantó, arribarà més lluny que mai, ai. Encara després de veure els números, alguns dubten si han guanyat res. Hem fracassat tots. Perquè no n’hi ha terme mig: el pp guanya, l’esquerra no pinta (el bloc i esquerra unida en trauen un) i para de comptar. No tenim resultats ni per agranar el cementeri. Així que caldrà acceptar, si som realistes, que hem perdut, tots sense excepció. I ja va bé de victimisme i de creure’s els reis del mambo: ser exclusivament a l’oposició amb un únic representant no és gairebé res de res, perquè no pintem ni una mona. Res de res. Malgrat els acudits i les burles entre iguals. Que ja és ben curiosa, aquesta lliçó que veiem passar en alguns pobles, fins i tot a nivell de país, i al si d’aquests blocs: com l’esquerra és de fraticida, i s’acarnissa entre ella mateixa: esquerra i nacionalisme, com si no tinguérem prou enemic on és veritablement l’enemic.
Conclusió. Sols no fem res, o fem el fava, que és pitjor encara. Per tant, trobem-nos, il·lusionem-nos de nou, perquè d’ací a deu mesos torna a haver-hi eleccions, i aquesta vegada, malgrat que no ens juguem València, o potser sí, segons com es mire, caldrà ser tots plegats una sola força, un front comú d’unitat. No li val a badar, que això del Camp de Túria fa feredat: Llíria, Bétera, Vilamarxant, Casinos, Benaguasil, Benissanó, Riba-roja, la Pobla de Vallbona, Nàquera?
Si realment volem alguna garantia, convidem-nos a participar per competir d’igual a igual, perquè ells no faran vacances, que ja han començat la campanya.

Al Tall i la Banda Primitiva cantaran Quan el mal ve d?Almansa el 30 de juny, a l?auditori que la banda té a Llíria. Si el tossal de Sant Miquel va ser un dels cims del projecte Ací Estem, ara el poble acollirà un dels actes de tancament commemoratiu dels fets d?Almansa.

A Consolat de Mar, la Junta de l?Institut d?Estudis Comarcals del Camp de Túria perfila els detalls del que serà aquest esdeveniment, que tancarà el programa d?actes del 25 d?abril, 300 anys després de la desfeta. Programa que els uns i els altres, unitàriament, per barris i col·lectius diversos, han organitzat enguany als pobles.

El 29 de juny de 1707 es va signar el Decret de Nova Planta, que abolia els Furs, els drets i la llengua a València. El 30 de juny de 2007, Al Tall i la Banda Primitiva de Llíria faran un concert especial per explicar que Som perquè hem sigut, Serem perquè som. Més que mai, resistim per reivindicar-nos, per il·lusionar els habitants de la comarca, abans els senyals d?identitat no queden completament esborrats.

L?Institut fa una crida a socis, amics, institucions, ajuntaments, casals, associacions culturals, comerços, cooperatives, bandes de música, escoles, mitjans de comunicació i particulars, que com més serem més ajudarem perquè l?acte final siga celebrat i d?un èxit espaterrant, com mereix la fita que volem commemorar.

Homenatge a tanta gent dels nostres pobles que aquell 1707, segons que explica l?opuscle editat pel mateix institut, va patir persecució i mort per les tropes borbòniques. Cal l?esforç i l?ànim de tothom, la mobilització general de la comarca perquè Llíria siga un clam maulet, el 30 de juny. En pocs dies comencem la feina de veritat. Al Tall i la banda ja assagen partitures. Comencem per escampar la nova. Passeu-ho, i benvinguts al treball de tornar a cantar llibertat.