SALVADOR BALCELLS

El bloc del Doctor Livingston

Arxiu de la categoria: CALAIX DE SASTRE

DEL JAPÓ ESTANT

Escric aquestes paraules des de Tokio, assegut davant de l’ordinador de l’Albert i la Yuko, al seu pis del barri d’Ogicubo, poc abans de marxar tots cap a Sendai, on es casaran seguint els costums japonesos. Ahir vam ser a Kamakura, on la Maite va fer-me aquesta foto davant del Gran Buda.
Serem per aqui fins el dia 9 i una de les visites programades es als Alps japonesos, coberts de neu.
Esperem que terratremols, sunamis, nuclears i Corea del Nord ens deixin passar uns dies tranquils.
No escric gran cosa mes perque resulta complicat fer-ho amb un teclat sense accents i amb tot de caracters japonesos.
Prometo un reportatge complert, escrit i visual, quan tornem a Barcelona.

 

17 I 18 DE MARÇ, UN CAP DE SETMANA ESPECIAL

El dissabte al matí, prendre el sol tot passejant per les platges de la franja costanera de Barcelona, de la Barceloneta fins la Mar Bella o una mica més enllà.

 Interior de la Negra i Criminal

  De tornada a la Barceloneta, a les 13 h., degustació de musclos, vi i cava en la presentació del meu llibre DUR DE PAIR, a la llibreria Negra y Criminal, del carrer de la Sal, núm. 5. La presentació a càrrec de Xavier Graset.
 
 Els musclos dels dissabtes

Públic al Carrer de la Sal

Un cop acabat l’acte, dinar una bona paella en un dels molts restaurants de la zona.

A les sis de la tarda del mateix dissabte, viatge fins al Priorat i allotjament a la fonda Toldrà, d’Ulldemolins. Sopar i dormir.

El diumenge, excursió circular fins al cim més alt de la serra del Montsant, per un grau fàcil de pujar i amb una vista panoràmica molt extensa. El retorn és per una ermita molt bonica i polida, arraulida al peu de la muntanya. Dinar de carmanyola.

 Ermita al Montsant

 Cingleres del Montsant

Durada de l’excursió: 4,00 h. (14 km).

Desnivell: 620 m.

Dificultat: Mitjana.

El camí és, en general, irregular i pedregós, amb trams força aixaragallats, pendents o fangosos. El desnivell és bastant marcat, encara que es fa bé.

A mitja tarda, acomiadaments al bar del poble i tornada cap a casa.

“Vivim en un món, segons els coneixedors del tema (i fins i tot els tertulians de radio), en que volem viure sense cap risc. Precisament la muntanya, encara que sigui al nostre nivell, té riscos. Podem caure de cul en trepitjar una pedra, o cansar-nos caminant, però tot això es compensa amb la bellesa del paisatge, o l’aturada per descansar amb els ganyips compartits, o el dinar amb les carmanyoles vertiginoses i els entrepans de disseny, o amb el cafè o tallat amb pastetes al bar del poble al final de l’excursió”.

(Paraules de Víctor Lluch, de la colla Amics del GR, organitzador de l’excursió)