SALVADOR BALCELLS

El centenari de Joan Sales que commemorem avui m’ha fet recordar un fet lamentable que va succeir l’any 1972 al Prat de Llobregat, on jo exercia de llibreter. Aquell any s’havien publicat tres llibres d’autors locals: ‘Les generacions pratenques’, de Jaume Codina, ‘Lar urnas’, de Pere Baltà i ‘Com neixen els catalans’, de Ramona Via, aquest darrer publicat pel Club Editor, l’editorial d’en Sales.

Amb aquest motiu, l’associació Amics del Prat i la meva llibreria, Xarxa, van organitzar un sopar de presentació al restaurant Casas.
Hi van assistir més de cent persones entre les que hi havia Joan Sales i la seva dona, Núria Folch.
Durant els parlaments, Pere Baltà va voler justificar el fet d’haver escrit el seu llibre en castellà tot dient que d’aquesta manera s’integraven els nouvinguts, aleshores majoritàriament d’orígen espanyol. En sentir-lo, Joan Sales va intervenir dient, tot exaltat, que d’aquesta manera no s’integrava ningú, només ens desintegràvem nosaltres.
El rebombori fou majúscul: un sector molt cridaner dels assistents van començar a imprecar Sales amb insults i crits de “fora!”, “imbècil!”…
Ofesos, el matrimoni Sales va abandonar el sopar. Quan marxaven, encara es van sentir algunes rialles, aplaudiments i crits com ara “això, que se’n vagin!”.
Sempre m’ha quedat la recança que, els que no estàvem d’acord amb aquest comportament vergonyós d’una colla de pratencs, no vàrem reaccionar com calia.
 

El motiu principal del nostre recent viatge al Japó ha estat la cerimònia del casament del nostre fill Albert. Hem aprofitat per visitar alguns llocs emblemàtics que encara no coneixiem, com ara els jardins del palau imperial de Tokio, Hakone, Kanazawa i Shirakawa-go. També hem estat un cop més a Kamakura, Osaka i, naturalment, Sendai, on tingué lloc el casament de l’Albert i la Yuko. Fou una cerimònia molt a la japonesa, començant amb el ritual shintoista i acabant amb un sopar informal i l’inevitable karaoke. Entre mig, canvis de vestimenta, banquet, fotografies, vídeos, regals i discursos, tot perfectament organitzat per l’eficient personal del centre de casaments de Sendai.
Aquí en teniu algunes fotografies:

   Un moment de la cerimònia shintoista 
 
 
El segon vestit de la núvia

 
Paraules de la Maite adreçades als nuvis

 
Saludant els convidats

La Maite i jo 

Escric aquestes paraules des de Tokio, assegut davant de l’ordinador de l’Albert i la Yuko, al seu pis del barri d’Ogicubo, poc abans de marxar tots cap a Sendai, on es casaran seguint els costums japonesos. Ahir vam ser a Kamakura, on la Maite va fer-me aquesta foto davant del Gran Buda.
Serem per aqui fins el dia 9 i una de les visites programades es als Alps japonesos, coberts de neu.
Esperem que terratremols, sunamis, nuclears i Corea del Nord ens deixin passar uns dies tranquils.
No escric gran cosa mes perque resulta complicat fer-ho amb un teclat sense accents i amb tot de caracters japonesos.
Prometo un reportatge complert, escrit i visual, quan tornem a Barcelona.

A les sis de la tarda del mateix dissabte, viatge fins al Priorat i allotjament a la fonda Toldrà, d’Ulldemolins. Sopar i dormir.

 Ermita al Montsant

 Cingleres del Montsant

Durada de l’excursió: 4,00 h. (14 km).

Desnivell: 620 m.

Dificultat: Mitjana.

El camí és, en general, irregular i pedregós, amb trams força aixaragallats, pendents o fangosos. El desnivell és bastant marcat, encara que es fa bé.

A mitja tarda, acomiadaments al bar del poble i tornada cap a casa.

“Vivim en un món, segons els coneixedors del tema (i fins i tot els tertulians de radio), en que volem viure sense cap risc. Precisament la muntanya, encara que sigui al nostre nivell, té riscos. Podem caure de cul en trepitjar una pedra, o cansar-nos caminant, però tot això es compensa amb la bellesa del paisatge, o l’aturada per descansar amb els ganyips compartits, o el dinar amb les carmanyoles vertiginoses i els entrepans de disseny, o amb el cafè o tallat amb pastetes al bar del poble al final de l’excursió”.

(Paraules de Víctor Lluch, de la colla Amics del GR, organitzador de l’excursió)