Amir Taheri, un veterà periodista del règim del xa d’Iran exiliat als EUA, va escriure abans d’ahir un article al Gatestone Institute que trobo encertat: “Common Causes of Three Crises in Three Continnets”, al qual vull fer alguns afegitons. Enguany, tres estats de tres continents diferents: Veneçuela, Iran i Algèria viuen crisis profundes que responen
Xavier Montanyà publicà ahir a Vilaweb aqueix punyent article: “Tibet: un genocidi permès per la comunitat internacional“, quan el 10 de març vinent farà de l’ocupació xinesa. Poques veus s’alcen públicament denunciant el caràcter totalitari i expansionista del comunisme xinès i demanant solidaritat amb el poble tibetà víctima de genocidi cultural i d’assimilació forçada a
El Balutxistan és una nació partida per tres estats, l’Iran, Afganistan i Pakistan, que neguen la seva identitat i contra els quals el moviment d’alliberament nacional balutxi malda per sobreviure inspirant-se en l’independentisme kurd, poble amb el qual té punts d’afinitat. La seva és una causa nacional poc coneguda més enllà del seu àmbit territorial
Tres dies abans de les eleccions del proppassat dilluns, Seda Hakobyan i Alexandre Solano publicaven a Vilaweb aqueix report premonitori: “L’independentisme quebequès, entre la regeneració i la desfeta a les urnes”. I, efectivament, el Parti Quebequois ha passat a tenir només 9 diputats, però la victòria espectacular de la Coalition Avenir Quebec amb 74 escons
El proppassat 14 d’agost Andy Chan, líder de l’Hong Kong National Party (fundat al 2016) va tenir el valor de pronunciar una conferència al club dels corresponsals de premsa estrangers titulada: “Hong Kong Nationalism: A Politically Incorrect Guide to Hong Kong under Chinese rule” en el decurs de la qual va reclamar la independència del
Abans d’ahir va ser una jornada històrica per la nació coreana en el seu conjunt ja que la cimera de Singapur entre el president de la RPDK i el dels EUA és l’inici del final de la guerra de Corea i la desnuclearització del règim comunista. He pogut seguir els prolegòmens de Corea estant, un
La Col·lectivitat Territorial de Nova Caledònia ha aprovat per 38 vots contra 14 convocar pel 4 de novembre vinent el referèndum d’autodeterminació previst en els acords de Matignon d’ara fa trenta anys. Els termes concrets de la pregunta s’han d’acordar amb el govern francès el 27 d’aqueix mes. Certament, es tracta d’un cas clar de
Avui hi ha eleccions presidencials a la Federació Russa que guanyarà ineludiblement Vladimir Putin, l’autòcrata postsoviètic que va camí d’esdevenir el primer tsar del segle XXI. Assassinat Boris Nemtsov, i inhabilitat com a candidat Aleksei Navalny, el dissident més notori és Gary Kasparov que aqueixa vegada no es presenta,el triomf -amb frau electoral assegurat- serà
Hélène Carrère d’Encausse, especialista francesa en història russa, va publicar l’any 1978 un llibre impactant a l’època, “L’empire éclaté. La révolte des nations en URSS”, on previa l’eclosió de l’imperi soviètic i parava especial atenció a les diverses poblacions musulmanes que mantenien un subsistema de valors i formes de vida que el règim comunista va
Mitjançant patriotes gallecs amics me’n assabento del naixement a la darreria de l’any passat de l’Assambleia Nacional Galega, una iniciativa socio-política que aspira a revitalitzar el nacionalisme gallec estancat de fa anys. Com en el cas de l’Asamblea Nacional Andaluza, el seu referent és l’ANC, tot i que no s’hi refereiexin específicament ja que en
He seguit l’evolució del nacionalisme cors tot el que he pogut, visitant l’illa, llegint (recomano l’assaig de Catalina Maroselli-Mateoli, “La identitat corsa, una realitat dins d’Europa”, Pagès Editors, 2000) fent-hi amics per això m’atreveixo a fer algunes reflexions sobre l’esclatant victòria dels candidats nacionalistes a les eleccions constituents de l’assemblea de Còrsega d’aqueix desembre. El
De fa un cert temps, segueixo l’evolució del nacionalisme andalús que sembla ressorgir amb diverses entitats que malden per reprendre el camí que la fallida del Partido Andalucista va estroncar fa gairebé vint anys. Davant la reacció espanyolista del PSOE i del PP contra el procés independentista català hi ha hagut significatives manifestacions de solidaritat
Avui, Vilaweb recorda el gest efímer i a la llarga irrellevant políticament, del general De Gaulle cridant “Vive le Quebec libre” des del balcó de l’ajuntament de Montreal. De la polèmica que aquell crit va desfermar fa cinquanta anys ben poca cosa en queda a la França d’avui, en declivi, sense cap espai rellevant als
Aleksei Navalny, el líder del Partit del Progrés i capdavanter de l’oposició al règim autocràtic comandat per Vladimir Putin ha estat detingut avui amb centenars d’altres manifestants quan denunciaven la corrupció i l’autoritarisme de la Rússia post-soviètica. La notícia als mitjans catalans, com el diari Ara, passa relativament en segon pla quan d’altres d’europeus com
El proppassat 24 d’aqueix mes es va signar la Carta per l’ocupació local de Còrsega promoguda per l’Assemblea i entitats sindicals i empresarials per tal d’afavorir la creació de llocs de treball per a la població autòctona. Aqueixa mesura ha aixecat una controvèrsia política i jurídica sobre la seva compatibilitat amb els principis que regeixen