El clot de les Ànimes

Heus ací una dotzena de brins de llengua d’aquesta quinzena:

1. De què ens planyem, si sempre ens lamentem?

Més mots que perillen perquè no s'assemblen a cap de castellà
—abstenir-se de ESTAR-SE DE
—adequat ADIENT
—brillant LLUENT
—encongir ARRONSAR
—fila RENGLE
—hàbil, habilitat TRAÇUT, TRAÇA
—lamentar SABER GREU
—lamentar-se PLÀNYER-SE
—maquinalment D'ESMA
—trampa PARANY
—xocar TOPAR

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) October 8, 2018

2. Més estris i no tants utensilis

[1/3]
3a tongada de mots que perillen perquè no s’assemblen a cap de castellà:

almenys SI MÉS NO
anar de pressa PASSAR VIA
bebè NADÓ
flotar SURAR
llaga NAFRA
oci LLEURE
parentesc PARENTIU
plata ARGENT
sortidor BROLLADOR
tirants ELÀSTICS
utensili ESTRI
verdader VERITABLE

⬇️

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) October 16, 2018

La 1a tongada era aquesta:https://t.co/yHwfXzVEIS

⬇️

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) October 16, 2018

I la 2a, aquesta:https://t.co/bLVtZGpvBC

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) October 16, 2018

3. Perquè la llengua no se’n vagi en orris

Això de ⛔️«fer saltar pels aires» devora tot d'expressions que havíem dit sempre:
—ANAR-SE'N EN ORRI(S)
—FER MIQUES
—FER XIXINES
—FER POLS
—FER CENDRES
—ENGEGAR A CAN PISTRAUS
—ENGEGAR A DIDA
—ENGEGAR A RODAR
—ENVIAR A FER LA MÀ
—ENGEGAR A FER PUNYETES
—ENVIAR A LA QUINTA FORCA

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) October 15, 2018

4. El «lo» ens desballesta la llengua

Vejam: «lo» = «el»? No pas sempre
⛔️Ho fèiem e̶l̶ ̶m̶i̶l̶l̶o̶r̶ que podíem✅TAN BÉ COM
⛔️E̶l̶ ̶c̶e̶r̶t̶ és que✅LA VERITAT ÉS QUE
⛔️A̶m̶b̶ ̶e̶l̶ ̶q̶u̶e̶ m’agrada comprar✅TANT QUE M’AGRADA
⛔️Vine e̶l̶ ̶m̶é̶s̶ ̶a̶v̶i̶a̶t̶ ̶q̶u̶e̶ puguis✅TAN AVIAT COM

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) October 12, 2018

5. Tornem-hi de nou altra vegada

«De nou» s’ho vol cruspir tot:
—Néixer de nou▶️TORNAR A néixer
—De nou, amb més fe▶️UNA ALTRA VEGADA…
—És, de nou, el més ben situat▶️UNA ALTRA VOLTA…
—Ets aquí, de nou?▶️ALTRA VEGADA

Però es perd en aquests usos:
—Això em VE DE NOU (= em sorprèn)
—Pintat DE NOU (o DE POC) pic.twitter.com/juKs48j1Ak

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) October 17, 2018

6. Sense manies!

[1/2 ] Quin orgull, aquesta llengua! Ara expliqueu-me per què cal dir «No tallar-se ni un pèl»:

1) 'Atrevir-se'
—NO TENIR MANIES/MIRAMENTS
—NO MIRAR PRIM
—TENIR PEBROTS/GÀNGUILS/RONYONS/BIGOTIS

2) 'Actuar desvergonyidament':
—TENIR PENQUES/BARRA/GALTES

⬇️

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) October 10, 2018

[2/2]
3) 'Dir sense subterfugis':
—PARLAR CLAR/CLAR I CATALÀ/SENSE EMBUTS/CLAR I NET/DE LLIS/DE NET A NET/A BOCA PLENA/AMB TOTA LA BOCA
—ENGEGAR-HO (o ABOCAR-HO) PEL BROC GROS
—NO TENIR PÈLS A LA LLENGUA
—DIR LES COSES PEL SEU NOM/TAL COM SÓN/SENSE MOSSEGAR-SE LA LLENGUA

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) October 10, 2018

7. La filòloga Alemany atonyina la llengua

La diputada @Elisendalamany (llicenciada en filologia catalana) diu al #FAQScabraTV3 que el govern no pot ⛔️«matxacar» la població.
Podia haver dit ✅MASEGAR, TRINXAR, MATXUCAR, EMMATXUCAR, ESTOMACAR, ATONYINAR, ESTOSSINAR, ATACONAR, BASTONEJAR, GARROTEJAR, ATUPAR, ESTOVAR…

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) October 13, 2018

8. Ja n’hi ha prou de tan «suficient»

Molt bé, @Virgili7. Si m'ho permeteu, tampoc no hem d’abusar de «suficient»:
—Hi ha indicis suficients, proves suficients…▶️Hi ha PROU INDICIS…
—Aquella informació no era suficient▶️AMB aquella informació NO N’HI HAVIA PROU
—Per tu no és mai suficient▶️NO EN TENS MAI PROU https://t.co/hY9D1oqsDF

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) October 11, 2018

9. Càsum dena, quina llengua tan precisa…

1/2
El meu amic Jem Cabanes (@jemc0) em diu: «És una pena que s'hagin perdut els doblets ‘cony’/’coi’, ‘collons’/’cordops’-’cordills’, ‘òstia’/’ospa’, ‘redéu’/’redena’-’redés’, ‘mecàgum’/’mecàsum’, etc. S'ha perdut molta expressivitat.»

Té tota la raó. I hi podem afegir:
⬇️

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) October 18, 2018

2/2
—‘mecàgum Déu’ / ‘mecàsum dena’ – ‘mecàsum des’ – ‘mecàsum l’ou’ – ‘mecàsum l’olla’ – ‘mecà’
—‘fotre’/’fúmer’-’fumbre’
—‘ospedrer’
—'qui el va matricular’-‘parracar'

I encara tenim allò de 'fer el riu' o 'canviar el suc de les olives' i 'anar de ventre' o 'anar de cos'…

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) October 18, 2018

10. Partits que fan el préssec

Com ho diríem?
ÉSSER LA RIOTA
FER EL PAPERINA / EL GEGANT / EL PALLASSO / EL NINOT / EL PRÉSSEC / LA MONA
FER UN PA COM UNES HÒSTIES
COBRIR-SE DE GLÒRIA / DE ME
FER UN ESPECTACLE
PER A LLOGAR-HI CADIRES
FER RIURE
FER UN PAPER D'ESTRASSA
FER TANT DE PAPER COM EN PALOU A SA POBLA pic.twitter.com/NbiP2DoQkt

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) October 9, 2018

11. Tavelles, fesols i bajoques

Ara quan tornava de caminar, aquella veïna jove explicava que aniria a comprar «mongetes verdes». He tingut una alegria. Em pensava que ja passàvem per l'estadi de «jueves verdes»#salvemlamongetatendra #salvemelfesoltendre

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) October 9, 2018

12. S’han cagat a les calces

Com ho definiríem?
—ACOVARDIR-SE
—ESPORUGUIR-SE
—AGAFAR POR
—ESPANTAR-SE
—ACOLLONIR-SE
—ACOQUINAR-SE
—CAGAR-SE A LES CALCES
—TENIR CAGALLÓ
—TENIR EL COR COM UNA LLENTILLA
—TENIR CUCS
—AGAFAR CAGARINES
—ARRONSAR-SE-LI EL MELIC/LLOMBRÍGOL
—ABAIXAR LA CRESTAhttps://t.co/VxuSZDrjO5

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) October 19, 2018

Si voleu veure tots els «brins», cliqueu ací.

Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Però és molt probable que la tramesa falli. Aleshores, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.

Vet ací els brins de llengua d’aquesta quinzena:

1. Salvar mots

1/2 Hi ha tot de paraules i construccions correctes que, com que s’assemblen a les castellanes, n’han bandejat unes altres:
gratis DE FRANC
barat BÉ DE PREU
atrevir-se VEURE’S AMB COR
boda CASAMENT, NOCES
com a mínim PEL CAP BAIX, SI MÉS NO
necessitar HAVER DE MENESTER
⬇️⬇️

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) September 28, 2018

2/2
alinear ARRENGLERAR
descansar REPOSAR
desfogar-se ESBRAVAR-SE
deslligar DESFERMAR
invertir ESMERÇAR
manta FLASSADA
a cegues A ULLS CLUCS
ocellet MOIXÓ
per exemple COM (ÉS) ARA
retrocedir RECULAR
preguntar DEMANAR
tallar el pa LLESCAR#salvemelsmots

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) September 28, 2018

2. Un president sensible a la llengua

MHP @QuimTorraiPla, us he escoltat una estona i us volia dir això:
⛔️L̶l̶ò̶g̶i̶c̶✅LÒGIC
⛔️T̶e̶n̶i̶a̶ ̶q̶u̶e̶ dir-li✅HAVIA DE
⛔️Allà e̶s̶t̶a̶r̶e̶m̶✅HI SEREM
⛔️V̶à̶r̶i̶e̶s̶ vies✅UNES QUANTES/DIVERSES
⛔️Tal i q̶u̶a̶l̶✅TAL I TAL
⛔️Un n̶ú̶m̶e̶r̶o̶ de vots✅UN NOMBRE

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) September 25, 2018

Gràcies. Estic especialment horroritzat d’aquest “tenia que…”, imperdonable.

— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) September 25, 2018

3. Pla, ara fa cent anys, el primer d’octubre

Fa cent anys, en Josep Pla escrivia «1er. d'octubre» (i no pas «1 d'octubre»). No parlem de Ramon Llull, parlem del jove Josep Pla, que el 1918 tenia vint-i-un any.
Avui, com ara fa cent anys, PRIMER D'OCTUBRE. pic.twitter.com/iFxgz9cPhx

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) October 1, 2018

4. Laura Rosel ja no diu «què tal»

Benvolguda @laura_rosel: aquest vespre has començat el #FAQSforojuecesTV3 dient «Com va?» i no pas «*Què tal?» No sé si havies llegit això o ha estat una benaurada casualitat.
Sigui com sigui, per molts anys!https://t.co/tA3XkIBiCO

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) September 22, 2018

5. «No puc amb ell»? No ho suporto

«No poder amb»?

⛔️No puc amb els crits
✅NO SUPORTO/TOLERO

⛔️No puc amb ella
✅NO LA PUC SOFRIR/ENCOBEIR

⛔️No poden amb els violents
✅NO PODEN VÈNCER/DOMINAR/FER RES CONTRA

⛔️No puc amb tot
✅NO HO PUC FER TOT
✅NO DONO L'ABAST
✅NO TINC PROU MANS
✅NO DONO RECAPTE A TOT

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) October 4, 2018

6. Té raó o no?

—Tenia o no raó?
—Una entre cent dones
—Ni aquest ni cap altre tribunal
—Hi insisteix una i altra vegada
—Són una o dues llengües?

Sempre ho havíem endreçat d'una altra manera, això:
✅TENIA RAÓ O NO?
✅UNA DONA ENTRE CENT
✅NI AQUEST TRIBUNAL NI CAP ALTRE
etc.

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) September 26, 2018

7. La llengua es mereix una seguda

Assentada?
L'anglicisme «sit-in» es manté en francès i en italià, però en castellà es diu «sentada».
En català NO en podem dir ni «s̶e̶n̶t̶a̶d̶a̶» ni «a̶s̶s̶e̶n̶t̶a̶d̶a̶». El diccionari proposa SEGUDA (que ve de «seure»), però també trobem ASSEGUDA (d'«asseure's»). https://t.co/3n52ptITr9

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) September 26, 2018

8. Per què coi ens hem de conjurar?

Ara tothom «es conjura». Conjurar-se és fer una mena de ritual esotèric. I, figuradament, conspirar per capgirar l’ordre d’un estat («Conjurar-se per assassinar el president»).
Val més:
✅COMPROMETRE’S
✅OBLIGAR-SE
✅ENGATJAR-SE
✅EXIGIR-SE
✅IMPOSAR-SE
✅RESPONSABILITZAR-SE

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) October 3, 2018

9. No deixem la llengua a l’estacada

Compte amb el verb «tirar» [1/2]
⛔️Tirar papers a terra✅LLENÇAR/LLANÇAR (segons la parla)
⛔️Tirar els diners✅MALGASTAR, BALAFIAR…
⛔️Tirar aigua✅ABOCAR, VESSAR
⛔️Tirar dels estalvis✅RECÓRRER A, FER ÚS

⬇️⬇️

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) September 24, 2018

⛔️Compte amb el verb «tirar» [2/2]
⛔️Deixar tirat✅A L’ESTACADA
⛔️El porter es va tirar, Tirar la cadena✅ESTIRAR
⛔️Tirar del carro✅PORTAR EL TIMÓ, PORTAR EL PES
⛔️El temps se’m tira a sobre✅VAIG JUST/ESCANYAT DE TEMPS, FAIG TARD
⛔️Tirar-se un any a fora✅PASSAR

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) September 24, 2018

10. La «mateixa» cançó de l’enfadós

Això de «más de lo mismo» és una plaga [1/2]:

⛔️El temps que tindrem demà és més del mateix
✅ÉS EL MATEIX [QUE AVUI]

⛔️He sentit el discurs i és més del mateix
✅ÉS LA CANÇÓ DE L’ENFADÓS

⛔️Sempre surt amb més del mateix
✅AMB LA MATEIXA CANÇÓ.

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) October 2, 2018

Això de «más de lo mismo» és una plaga [2/2]:

⛔️Esperàvem un canvi, però hem trobat més del mateix
✅PERÒ SANT TORNEM-HI

⛔️—Què t'ha semblat el discurs del nou president? —Més del mateix
✅COM SEMPRE, IGUAL, SI FA NO FA IGUAL.

Cap barbarisme sense resposta!

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) October 2, 2018

11. En cerca de les busques

A @tv3cat sento «en busca d'urnes». Obro l’Alcover-Moll: «busca» té 10 definicions i 5 locucions, però cap amb aquest significat que sento a la TV.
Obro el DIEC. Tampoc.
Llavors per què no diuen EN CERCA DE, A LA PERCAÇA DE, EN PERSECUCIÓ DE, A LA SAGA DE, A LA DESCOBERTA DE…? pic.twitter.com/qpLcu4laWk

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) October 5, 2018

12. Eixuguem amb l’assecador?

Si la roba i els cabells els EIXUGUEM, per què les màquines que fan aquesta funció es diuen «assecadora» i «assecador»?
No en podem dir EIXUGADORA (o MÀQUINA D’EIXUGAR) i EIXUGADOR (o EIXUGACABELLS, com l’it. «asciugacapelli»)?

Mireu les definicions primàries de l’Alcover-Moll: pic.twitter.com/NhG9yPm1AO

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) September 27, 2018

13. En Coromines «no tenia per què» dir mentides

Coses que s'aprenen llegint cartes d'en Joan Coromines («Llengua i Pàtria», Ara Llibres):
⛔️No tinc per què fer tal cosa
✅NO VEIG PER QUÈ HE DE…
✅NO EM CAL…
✅NO HI HA CAP RAÓ PER A…

Hi ha tanta gent que encimbella Coromines sense haver-lo llegit… pic.twitter.com/TtsE0KYVTA

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) October 1, 2018

Si voleu veure tots els «brins», cliqueu ací.

Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Però és molt probable que la tramesa falli. Aleshores, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.

Heus ací la dotzena llarga de brins de llengua d’aquesta quinzena:

1. Què tal, Laura?

[1/2] Cada dissabte, na @laura_rosel comença el @FAQSTV3 amb un ⛔️«Què tal?», que va repetint cada vegada que entra un convidat.
En català es diu així:
✅COM VA?
✅COM ANEM?
✅QUÈ FEM?
✅COM VA AIXÒ?
✅COM VA LA VIDA?
✅BON VESPRE
✅BONA NIT

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) September 17, 2018

[2/2] I quan introduïm una frase:
⛔️Què tal et trobes avui?
✅COM et trobes avui?

⛔️Què tal t’ha semblat?
✅QUÈ t’ha semblat?

Cap barbarisme sense resposta!

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) September 17, 2018

2. «Filòlegues», se us ha girat feina

Una oferta de feina per a un filòleg o «filòlega» a Palma «de Mallorca».
Que s'hi presenti algú, per l'amor de Déu! pic.twitter.com/S8ojSaKRkd

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) September 10, 2018

3. De pals, bastons i garrotades

«Pal»?
⛔️Pal d’escombra✅MÀNEC
⛔️De caminar✅BASTÓ
⛔️Matar a pals✅GARROTADES, BASTONADES, BUSCALLADES
⛔️Pegar amb un pal✅TRONC, FUSTA, BRANCA
⛔️De cartes ✅COLL
⛔️El llibre és un pal✅MURGA, PLOM
⛔️Em fa pal caminar ✅MANDRA, PERESA
⛔️Em fa pal dir-li-ho✅COSA

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) September 18, 2018

4. Com no dir «un pronto»?

Podem mirar de no dir «un pronto»?

⛔️Aquest xicot té un pronto…
✅TÉ UN MAL GENI…
✅ ÉS TAN RAMPELLUT…
✅ÉS TAN GENIÜT…
✅ÉS TAN ARRAUXAT…

⛔️De tant en tant té uns prontos…
✅TÉ UNS RAMPELLS…
✅TÉ UNS COPS DE GENI…

Demà 👉«a bote pronto»?

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) September 12, 2018

5. Feliç diada?

Oi que no diem pas «Feliç Nadal»? Doncs tampoc no hauríem de dir «Feliç Diada», sinó BONA DIADA

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) September 11, 2018

Quina mania amb el coi de «feliç Diada», tu. Doncs feliç cop de falç! https://t.co/AWtk9gPCyQ

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) September 11, 2018

6. Que vèstia!

Que vèstia! pic.twitter.com/elgYjoiSCd

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) September 16, 2018

7. Com no dir «a bote pronto»?

Evitem «a bote pronto»?

⛔️Podria dir-te’n cinc motius, així a bote pronto
✅SENSE PENSAR-M’HI
✅A COP CALENT
✅SENSE ENGALTAR
✅IMPROVISADAMENT
✅A RAJAPLOMA
✅TAL COM SURT/CAU/RAJA
✅D’IMPROVÍS
✅PEL BROC GROS

⛔️Va xutar a bote pronto
✅DE SOBREBOT
✅AL BOT

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) September 13, 2018

8. No esborrem la llengua

A @tv3 diuen que en una universitat de no sé on han fet un 😱«esborrat» de dades.
I com que ho diuen a TV3 algú podria pensar que és correcte.

No: en català es diu ✅ESBORRAMENT o SUPRESSIÓ.

Què calia fer per a saber-ho?
Res: consultar el diccionari o el TERMCAT, per exemple. pic.twitter.com/CLuslecuDh

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) September 14, 2018

9. Amb anys o sense?

⛔️Es pot tenir parella amb 12 anys?
⛔️Tornar a casa amb 40 anys
⛔️Va fugir de la guerra amb 4 anys

Què ho fa, que s'hagi escampat tant, això? Sempre havíem dit:
✅Es pot tenir parella A 12 anys?
✅Tornar a casa A L'EDAT DE 40 anys
✅Va fugir de la guerra QUAN TENIA 4 anys pic.twitter.com/TI8t9Pj9yM

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) September 19, 2018

10. Enfarfegats de possessius

Els possessius enfarfeguen [1/3]
⛔️Han presentat la seva dimissió ✅Han presentat la dimissió
⛔️Qui pagarà el seu cost? ✅Qui EN pagarà el cost?
⛔️Ha fracassat poc després de la seva entrada en vigor✅després D’ENTRAR en vigor

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) September 20, 2018

Els possessius enfarfeguen [2/3]
⛔️Ha anunciat la seva voluntat de votar-lo✅Ha anunciat QUE VOL votar-lo
⛔️la fi del sistema en el seu conjunt✅la fi DE TOT EL sistema
⛔️Va fer molts llibres, però no se sap el seu nombre exacte✅però no se sap QUANTS EXACTAMENT

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) September 20, 2018

Els possessius enfarfeguen [3/3]:
⛔️Si poguessin votar els joves augmentaria la seva implicació✅S’HI IMPLICARIEN MÉS
⛔️Quina és la vostra opinió?✅QUÈ EN PENSEU?
⛔️És impecable en la seva argumentació✅FA UNA ARGUMENTACIÓ IMPECABLE

Ací, més ⬇️https://t.co/fk3keSDHcT

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) September 20, 2018

11. Si volen guerra, en tindran

⛔️Si volen guerra, la tindran✅EN tindran [compl. indeterminat]
⛔️No ho dubteu gens✅EN dubteu [és «dubtar DE»]
⛔️Ho parlaré amb la Mercè✅EN parlaré [és «parlar D’una cosa»]
⛔️No hi entenc, d'art✅EN art [es correspon amb el pronom «hi». Diem «És un entès EN art», oi?]

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) September 21, 2018

12. El català «light», contra els llibres

Xavier Pericay, cap de llista de Ciutadans al parlament balear, demana que s’investigui si els llibres catalans «adoctrinadors» també es fan servir a les Illes Balears.
Vull recordar que aquest individu és el promotor del #catalight, inspirador del model de llengua de TV3. I més. https://t.co/qBbUWggD1W

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) September 18, 2018

13. Com s’ha de cridar independència?

He sentit «in in-de in-de-pen-dèn-cia ja». No, no, les síl·labes se separen així: «in in-de in-de-pen-dèn-CI-A»

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) September 11, 2018

Si voleu veure tots els brins, cliqueu ací.

Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Però és molt probable que la tramesa falli. Aleshores, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.

Els brins d’aquesta quinzena:

1. Tenim una llengua infinita

Tenim una llengua infinita
Què fa el gos? 🐶
[1/2]
—LLADRA o JAUPA (lladruc: crit fort, com un esclat)
—BORDA (quan amenaça)
—CLAPEIX o GLAPEIX (clapit o glapit: crit agut, quan troba la caça)
—GRINYOLA (grinyol: quan s’exclama)

👇

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) September 6, 2018

Què fa el gos? 🐶
[2/2]
—CARINA (crida de manera estrident, quan pren mal)
—GRUNY o RONDINA (grunyit o gruny)
—UDOLA, GANYOLA o ULULA (udol o ganyol: crit llarg, de plany)#unallenguaquenotelacabesmai

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) September 6, 2018

2. Carod-Rovira, contra el catanyol que ara es parla

Gran article de @CarodRoviraJLl a @elpuntavui. Una autèntica lliçó, carregada de raons. En prendran nota els polítics, periodistes, tertulians…? Que hi ha ningú?https://t.co/1vtZxoQeML

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) September 2, 2018

«Tonto», «xulo», «barco», «nòvia»… Molts barbarismes que @CarodRoviraJLl denuncia en aquest article són admesos per @esAdir de @tv3, el llarg catàleg de mots «no recollits al DIEC» (2.502 registres: https://t.co/D5bFK3Grm9)

Ningú no hi pot fer res?https://t.co/1vtZxoQeML

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) September 4, 2018

3. Badem més, però no badem

Has BADAT i t’han fet un gol/ No val a BADAR
BADA la boca i acluca els ulls/ BADA la bossa, si us plau/ BADA, però no BADIS!
La sabata BADA de la punta/ La porta BADA dos pams
BADA la finestra, que entri aire
La flor ES BADAVA / La ferida S'HA BADAT
Que no s'acabi, això de BADAR

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) September 3, 2018

4. Fer un Tortosa i fer un Alella

Proposo a la Secció Filològica del @iec que sancioni dues locucions noves: «fer un Tortosa» i «fer un Alella».

👇 pic.twitter.com/fOsSZ3b6cE

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) September 5, 2018

5. A l’Abacus esmolen la borra

Ho haveu vist?😳😳
Amics d'@AbacusCoop: ara ja no podem dir ni MAQUINETA DE FER PUNTA? De debò que n'hem de dir «afilallapis»? I això d'«afilaborra», què recoi és? Una màquina d'esmolar la borra?
Rectifiqueu-ho, si us plau! pic.twitter.com/GRIC34Jwoh

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) September 1, 2018

L’encarregat de xarxes socials d’@AbacusCoop troba graciós i divertit això d’«afilallapis» i «afilaborra» (que deu servir per a «borrar»).
Pares i mestres, si us plau, digueu-ne com sempre: MAQUINETA (DE FER PUNTA) i MAQUINETA AMB GOMA.
I torno a demanar a Abacus que rectifiqui. https://t.co/hlNsIAxa1c

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) September 1, 2018

[1/3] Sembla que això d'«afilallapis» ve del @termcat. Copiant el castellà ha volgut donar nom a aquella mena de ferradura amb tallant que anomenàvem «puntax». I els d'@AbacusCoop ho han confós amb la MAQUINETA. pic.twitter.com/qRhSKE5Yeb

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) September 2, 2018

[1/3] Sembla que això d'«afilallapis» ve del @termcat. Copiant el castellà ha volgut donar nom a aquella mena de ferradura amb tallant que anomenàvem «puntax». I els d'@AbacusCoop ho han confós amb la MAQUINETA. pic.twitter.com/qRhSKE5Yeb

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) September 2, 2018

[3/3] En català, els noms més populars són MAQUINETA DE FER PUNTA i TREMPALLAPIS (com l'it. «temperamatite»). Després hi ha tot de noms locals (molt locals, @mariusserra: vaig estudiar BUP i COU amb suriencs i artesencs i tots en deien «maquineta»).
I el «puntax»? Pensem-hi…

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) September 2, 2018

6. De plaça o de «plazo»?

«Emplaçar» ve de «plaça» i vol dir 'situar en un lloc'.
En canvi, el castellà «emplazar» ve de «plazo»: 'donar un termini (a algú) perquè faci alguna cosa’.
Com ho hem de dir? INSTAR, RECLAMAR, DEMANAR, FER UNA CRIDA…
Ho explica molt bé @dellengua ací:https://t.co/CzCsMXvYKE

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) August 28, 2018

7. La por, multiplicada

Disculpeu, però no entenc per què ara diem ⛔️«les pors». Sempre havíem dit ✅«la por (de tal cosa o de tal altra)».
Si una dona coratjosa té MOLT CORATGE i una criatura sensible té MOLTA SENSIBILITAT, un home poruc sembla que ha de tenir MOLTA POR (i no pas «moltes pors»).
Fa?

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) August 30, 2018

8. La senyora Heredia els té ben posats

En honor de na Lídia Herèdia, expressions de 💪💪CORATGE (o BRAÓ, COR, AUDÀCIA, ARDIDESA, GALLARDIA…):

—ELS TÉ BEN POSATS
—NO L’ESPANTA VENT NI AIGUA
—TÉ RONYONS
—TÉ COR DE LLEÓ
—TÉ BIGOTIS (o BIGOTS)
—TÉ GÀNGUILS
—ÉS UNA DONA DE PIT
—ÉS DE RONYÓ CLOS

En sabeu més, amics? pic.twitter.com/0YRp8kQtv3

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) September 7, 2018

9. No tallis curt

[1/2]
«Quedar-se curt»?
⛔️He comprat pa, però m’he quedat curt✅HE FET CURT
⛔️És extraordinari, i em quedo curt✅I TALLO CURT
⛔️L’aparcament ja s’ha quedat curt✅S’HA FET PETIT, NO BASTA
⛔️Les mesures del govern es queden curtes✅AMB LES MESURES… NO N’HI HA PROU

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) August 27, 2018

[2/2]
⛔️Has fet una bona cursa, però ell no s’ha pas quedat curt✅DÉU N’HI DO,TAMBÉ S’HI HA LLUÏT
⛔️A l’hora de comprar, veig que no et quedes curta✅NO T’ESTÀS DE RES
⛔️Quan va engegar els retrets, no es va quedar curt✅NO ES VA MOSSEGAR LA LLENGUA

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) August 27, 2018

10. És clar o no és clar?

Fa poc, si demanava «Que em pots ajudar?» em responien «I tant!». Ara tot sovint em diuen «És clar!» (com en castellà, casualment).
[Parlant d’això: canviar ✅«és clar» per ⛔️«esclar» va contra la normativa (i contra la unitat de la llengua). 👇] https://t.co/3Wr0fVuStW

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) August 31, 2018

11. Ens menystenen sense ignorar-nos

«La policia espanyola, ⛔️*ignorant que la competència de seguretat és dels Mossos, ha detingut un home»
Ho ignoraven? No, ho sabien prou bé.
Ací «ignorar» és un anglicisme. Cal dir ✅PASSAR PER ALT, NO TENIR EN COMPTE, MENYSTENIR…?
Més informació⬇️https://t.co/Sptzu0W7SK

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) August 29, 2018

Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Però és molt probable que la tramesa falli. Aleshores, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.

1. Espígol o lavanda? Heus ací el drama

Hi ha una planta que es diu ESPÍGOL en tots els parlars catalans.
El diccionari també admet el sinònim «lavanda», que popularment no fa servir ningú (si no és que parla catanyol). Coromines ni tan sols es molesta a explicar-ne l’origen…
Quin mot creieu que fa servir TV3? pic.twitter.com/egh28bdBsm

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) August 13, 2018

2. Què hi hem guanyat amb la nova ortografia?

Amb Fabra sabies que si el prefix per a formar contraris era i-, la consonant següent es duplicava («il·legal», «irreverent»), però que si era a-, no («arítmic», «asimètric»). Amb l’ortografia del @iec ja no ho saps: escriurem «asimètric», però «arrítmic».
Què hi hem guanyat?

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) August 23, 2018

3. Arribarem a les mans…

⛔️«Bronca» no és català. Segons què vulguem dir:
✅BATUSSA, RENYINA, RAONS, BARALLA / ARRIBAR A LES MANS, PICAR-SE LES CRESTES…
✅RENY, ARRAMBATGE, REPRIMENDA / ESTIRAR LES ORELLES, CLAVAR CRITS, DEIXAR ESCALDAT…
✅ESCRIDASSADA, XIULADA, ESCÀNDOL…

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) August 16, 2018

4. Amunt i a baix…

Potser direu que és exagerat, però ho sento com més va més:
⛔️ Puja més a dalt, vés més a baix ✅Puja més AMUNT, vés més AVALL
⛔️Mou els braços cap a dalt / cap a baix ✅Mou els braços (cap) AMUNT/AVALL
⛔️Des d’ací cap a dalt / cap a baix ✅D’ACÍ EN AMUNT / EN AVALL

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) August 14, 2018

5. Bossa, vol?

Els caixers de l'@AbacusCoop, @bonpreuesclat, @laSirena…:
⛔️—Bossa, vol?

No és pas la pèrdua del pronom i prou: és l'ensulsiada—i el desgavell— de la sintaxi pròpia.

Un parlant no interferit diria, p. ex.:
✅—QUE VOLEU BOSSA?
✅—QUE VOLEU CAP BOSSA?
✅—DE BOSSA, EN VOLEU?

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) August 15, 2018

6. Com no dir «creuar-se els cables»?

Com no dir «creuar-se els cables»?
⛔️«Se li van creuar els cables i va començar a insultar-lo»
✅SE’N VA ANAR DEL CAP, VA PERDRE EL CAP/EL SENY/EL SENDERI/LA XAVETA/ELS ESTREPS, ES TORNÀ CARABASSA/GÀBIA, LI VA FER UN TOMB EL CAP, VA TRABUCAR-SE-LI L’ENTENIMENT…
(Demà més)

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) August 21, 2018

Com no dir «creuar-se els cables»? (II)
⛔️«Se m’han creuat els cables i he demanat una aspirina "fluorescent”»
✅M’HE CONFÓS, HE DIT UNA COSA PER ALTRA, M’HE TRABUCAT
⛔️«L’examen li ha anat malament i està creuat»
✅DE MORROS, DE MALA LLUNA, DE FUTRIS, EMMURRIAT, EMPRENYAT

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) August 22, 2018

7. Una regidora que indaga en el peveter

També podríeu indagar al diccionari i veuríeu que s'escriu PEVETER. És un mot català que prové de PEVET (<PEUET). El castellà el va copiar del català i hi va canviar la V per una B. https://t.co/hrcs5tkDwZ

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) August 23, 2018

8. La gent s’aboca a bolcar nadons

«Tot el poble s’ha bolcat a organitzar el festival», «Vic es bolca a donar suport a…».
Això no és català. No hi ha cap exemple d'aquest *bolcar-se a l'Alcover-Moll. Sempre s’havia dit ABOCAR-SE.
Incomprensiblement, i innecessàriament, l’@iec registra aquest calc del castellà. pic.twitter.com/gB7WlDskHH

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) August 20, 2018

9. S’hi acosta o hi va?

Estic una mica tip de sentir que la gent, en compte d’anar a un lloc, ⛔️«s’hi acosta» (o ⛔️«s’hi apropa»!).
No podem dir ✅ANAR, ACUDIR, ASSISTIR, FER CAP…?
O, si hem de precisar, ✅PRESENTAR-SE, COMPARÈIXER, VISITAR, TREURE EL CAP, TREURE EL NAS, DEIXAR-SE VEURE…? pic.twitter.com/kE04fgW1y6

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) August 24, 2018

10. Fins a vint-i-dos ferits

«Han caigut fins a 50 litres», «Hi ha hagut fins a 22 ferits»…
Cada vegada que sento aquest «fins a» em demano per què el diem. I també em demano si el diríem en cas que en castellà no es fes servir «hasta» en aquestes mateixes frases…

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) August 17, 2018

11. Coromines s’adreça als barcinocèntrics

Als barcelonocèntrics els convé de llegir aquest paràgraf tan simple i tan clar de Joan Coromines pic.twitter.com/krQXkPDRlU

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) August 11, 2018

Si voleu veure tots els brins, els trobareu ací.

Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Si la tramesa falla, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.

1. Ni tranques ni barranques

Sap greu de sentir gent a la televisió que diu, com aquell qui res, ⛔️«a tranques i barranques».
Com ho ha de dir?:
✅A EMPENTES I RODOLONS; AMB PENES I TREBALLS; A MALES PENES; AMB PROU FEINES; ACÍ CAIC I ALLÀ M’ALCE; ARA CAIC, ARA M’AIXEC…
Cap barbarisme sense resposta!

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) August 6, 2018

2. «Conèixer», un verb invasor

No el trobeu estrany el verb «conèixer» ací?:
—Quan es va conèixer la notícia…
—Fa poc que s’ha conegut que el traslladarien…
—Avui hem conegut la mort de…
—Demà coneixerem el nom del guanyador…

Distingim «conèixer» de SABER!
No ens deixem arrossegar pel castellà!

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 30, 2018

3. TV3, intubada

[1/2] Es veu que @tv3cat vol fer un programa titulat ⛔️«TV3 per un tub»😩
Senyor Sanchis, us suggereixo una vintena llarga d’alternatives:

TV3 D’ALLÒ MÉS, TV3 A CARRETADES, TV3 FORA MIDA, TV3 A PALADES, TV3 A MUNTS, TV3 A DOLLS, TV3 A BETZEF, TV3 A GAVADALS, TV3 A DESDIR
⬇️

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 28, 2018

[2/2] TV3 A GRAPATS, TV3 A RAIG FET, TV3 A RAIG, TV3 A PALADES, TV3 A CABASSOS, TV3 DE NO DIR, TV3 A L’ENGRÒS, TV3 A CARAMULLS, TV3 A LA PLENA, TV3 A TOT DRAP, TV3 SOBRE MANERA, TV3 A BALQUENA, TV3 A TENTIPOTENTI, TV3 A TOT PAST, TV3 A TROMPONS

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 28, 2018

4. Traginar el temps

⛔️«En el que portem d’any»
⛔️«En el que portem de mes»
⛔️«En el que va d’estiu»… 
Cap d’aquestes frases no és catalana.
I com s’han de dir? Com s'havien dit sempre:
✅ENGUANY, D’ENÇÀ DE COMENÇAMENT D’ANY
✅AQUEST MES, DURANT AQUEST MES
✅D’ENÇÀ QUE VA COMENÇAR L’ESTIU…

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 31, 2018

5. Joan Coromines i la venjança contra el franquisme

Joan Coromines va escriure un report per demostrar que l'expulsió d'espanyols en massa cap a Catalunya era una operació de Franco per destruir-nos.
La millor venjança contra aquest doble crim seria que llurs descendents fessin del català la llengua de comunicació preferent. pic.twitter.com/UZN6e9A9V7

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) August 1, 2018

6. L’aigua «de boca» no és la saliva?

Qui em pot explicar d’on coi ha sortit, això d’«aigua de boca»? Què vol dir?
L’«aigua de boca» no és la saliva?
Si diem, per exemple, «aigua de regar» i «aigua de rentar», no en podríem dir AIGUA DE BEURE, que potser és tal com ho hem dit sempre? pic.twitter.com/Jkoi8G16Kl

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) August 8, 2018

7. La vergonya és meva i prou

Això de «vergonya aliena» no ho veig clar. Una situació, una acció, un comentari… em fan sentir VERGONYA i prou. I si cal ja en diré la causa (VERGONYA PER ALGÚ/ALGUNA COSA, ESPECTACLE VERGONYÓS…).
Vosaltres que en sabeu més: en les altres llengües es diu «vergonya aliena»?

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) August 2, 2018

Justa la fusta! No pas «sento vergonya aliena» (> «siento vergüenza ajena»), sinó EM FA PASSAR VERGONYA.

Mercès! https://t.co/A5tLxSopCH

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) August 3, 2018

8. «Parrandes» forasteres

Home, gent d'@elnacionalcat . No ho podem dir d'una altra manera, això? Per exemple, ESBARGIR-SE, DIVERTIR-SE, XALAR, ESPLAIAR-SE, ANAR A FER BORINA, ANAR A FER TABOLA…
Per vosaltres, el català no és apte per al llenguatge col·loquial? pic.twitter.com/BywxH7Ea6a

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) August 4, 2018

9. Les coses són com són

[1/2] Fa anys a TV3 es feia befa del catanyol. Recordo un personatge que se solia acomiadar cada setmana dient: «Això és ho què hi ha.» I tothom reia.
Amb un xic de maquillatge, aquella carallada ja és català comú: ⛔️«Això és el que hi ha» s'ha escampat com una taca d'oli
⬇️

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) August 7, 2018

[2/2] Potser paga la pena que recordem què dèiem abans de la plaga de «Això és el que hi ha».
Trieu i remeneu (segons què vulgueu dir exactament):
✅LES COSES SÓN COM SÓN, QUÈ HI FAREM, VA COM VA, ENS HO HEM D’AGAFAR TAL COM VE, PACIÈNCIA, PRENGUEM PACIÈNCIA…

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) August 7, 2018

10. Mossegar-se la llengua i no tallar-se-la

⛔️No tallar-se ni un pèl?
—Parlar directament: ✅NO MOSSEGAR-SE LA LLENGUA, PARLAR CLAR/SENSE EMBUTS, NO TENIR PÈLS A LA LLENGUA, CANTAR LES VERITATS, DIR TOT EL QUE FA AL CAS…
—Atrevir-se: ✅NO MIRAR PRIM, TENIR LA CARA GRUIXUDA/LES PENQUES/LA BARRA (de fer alguna cosa)

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) August 1, 2018

11. Freguem massa

Freguem massa.
Un dels significats de «fregar» és ‘tocar superficialment en passar’. En castellà es diu «rozar». Però no tots els usos de «rozar» valen per a «fregar»:
VOREJAR els 40 graus / VOREJAR un perill
La població S’ACOSTA als onze milions
Ell ja RANEJA la cinquantena

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) August 4, 2018

12. Fora tasques!

⛔️El vent complica les tasques d’extinció del foc ✅El vent complica L'EXTINCIÓ del foc
⛔️les tasques de salvament / de trasllat / de desenrunament… ✅EL SALVAMENT, EL TRASLLAT, EL DESENRUNAMENT…
Si volem una llengua natural, fora «tasques» («labores»)#catalàdeplàstic

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) August 9, 2018

13. Créixer sense «anar a més»

⛔️Els ruixats aniran a més✅CREIXERAN, AUGMENTARAN
⛔️Els incidents aniran a més✅N’HI HAURÀ COM MÉS ANIRÀ MÉS
⛔️La calor anirà a més✅FARÀ CADA VEGADA MÉS CALOR
⛔️Es preveu que les tempestes vagin a menys✅ANIRAN MINVANT

Més informació⬇️⬇️https://t.co/pKc1HCkm3m

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 27, 2018

14. Meteoròlegs: aprenguem geografia!

Estic tip de sentir els homes del temps de @tv3cat dient «comarques de Castelló». 😤
De N a S i d'O a E són: els Ports, el Baix Maestrat, l'Alt Maestrat, la Plana Alta, l'Alcalatén, l'Alt Millars, la Plana Baixa i l'Alt Palància.
Voleu practicar amb un mapa interactiu?
⬇️⬇️ pic.twitter.com/Ejm8OId3IA

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) August 5, 2018

15. «Tocayo», no: cada llengua fa sa guerra

—Com es diu «tocayo» en català?
—HOMÒNIM.
—Però «tocayo» és col·loquial i «homònim», formal.
—Sí, el català (i l’italià i el francès) no té cap col·loquialisme per a aquest concepte. Cada llengua fa sa guerra. Un exemple semblant: el castellà, com diferencia «fúmer» de «fotre»? pic.twitter.com/U6cDOwNNrE

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) August 5, 2018

Si voleu veure tots els brins, els trobareu ací.

Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Si la tramesa falla, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.

Els divuit brins d’aquesta darrera quinzena:

1. Si no és el vostre rei, per què en dieu «el rei»?

Si no sou espanyols, per què dieu «el rei» i no «el rei d'Espanya» o bé «el rei espanyol»? Que quan parleu del rei dels belgues també dieu «el rei» i prou?
I per què «el Tribunal Constitucional» i prou? Quan parleu del Tribunal Constitucional alemany no ho dieu, que és alemany?

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 15, 2018

2. Com que «Què has dinat?»

Ep, guaiteu això!
⛔️Què has dinat?✅Què has menjat per dinar?
⛔️Esmorza pa amb oli✅Per esmorzar, menja pa amb oli
⛔️He berenat poc✅He menjat poc, a l'hora de berenar.
⛔️Va sopar bledes✅Al vespre va menjar bledes / Va sopar de bledes

Cap barbarisme sense resposta!

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 14, 2018

3. Poseu-vos les botes quan hi hagi mullena i prou

I aquesta mania de ⛔️«posar-se les botes»… De debò, jo no sé què té a veure calçar-se amb:
✅ATIPAR-SE COM UN LLADRE, AFARTAR-SE COM UN PORC, FER UNA FARTANERA
✅FER EL SEU AGOST, FER-SE D’OR, FER L’HAVANA
✅APROFITAR-SE’N DE VALENT
Cap barbarisme sense resposta!

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 17, 2018

4. No acotem el cap

Sabeu com es diu «ACOTAR EL CAP» en castellà? ▶️«Bajar los brazos».
I això què vol dir?: que «levantar los brazos» és «ANAR AMB EL CAP DRET».

Allà on el català parla de dignitat («cap dret»), el castellà parla de força, de violència.

Les llengües defineixen els pobles pic.twitter.com/4uvNxdGCDm

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 19, 2018

5. Més logopedes, si us plau

Honorables @JosepBargallo i @LauraBorras. Potser fóra bona idea que hi hagués més logopedes que ensenyessin als mestres a parlar bé perquè poguessin ensenyar a la mainada a parlar bé. Que no passi com ara que hi ha filolegs que diuen 'iengua'.
Mercès

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 14, 2018

6. No ens avesem a «normalitzar»

No n’esteu una mica tips, que tot lo dia parlem de «normalitzar»?
⛔️«No ho podem normalitzar»
✅«No ens hi podem ACOSTUMAR»
✅«No ens hi podem AVESAR»
✅«No ho podem TROBAR NORMAL»
✅«No podem FER COM AQUELL QUI RES / COM SI RES / COM SI NO PASSÉS RES»…

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 18, 2018

7. Conferència de premsa en totes les llengües (tret d’una)

CONFERÉNCIA de prensa (oc.)
CONFÉRENCE de presse (fr.)
CONFERENZA stampa (it.)
CONFERINȚĂ de presă (ro.)
presse CONFERENCE (an.)
presseKONFERENZ (al.)
persCONFERENTIE (ne.)
Alguns no entenem per què els mitjans de comunicació diuen «roda de premsa» (ni per què ho accepta el DIEC)

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 21, 2018

8. «No n’hi ha suficient»? Ja n’hi ha prou!

Quan sentiu que algú diu «No n'hi ha suficient», us en podeu estar d'explicar-li que es diu «No n'hi ha prou»?
Jo no.

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 17, 2018

9. Res de «quant abans»

Compte:
⛔️Quant abans ✅COM MÉS AVIAT (o PREST o PROMPTE) MILLOR
⛔️Quant més hi penso menys m'agrada ✅COM més hi penso més poc m'agrada
⛔️Quantes més millor ✅COM més millor

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 24, 2018

10. Croada contra el «pilla-pilla»

Ara que vénen vacances…:
⛔️jugar a l’escondite ✅JUGAR A FET A AMAGAR, A CONILLETS A AMAGAR, A AMAGAR-SE
⛔️jugar a pilla-pilla ✅JUGAR A L’ACUIT, A ATRAPAR, A TOCAR I PARAR, A CONILLETS A CÓRRER, A FET A CÓRRER
⛔️t’he pillat ✅T’HE ATRAPAT
⛔️la pilles tu ✅PARES TU

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 26, 2018

11. «No més burilles al terra»??

😤
⛔️Caure al terra, seure al terra, fregar el terra… ✅caure, seure, fregar A TERRA
⛔️Recollir papers del terra✅COLLIR PAPERS DE TERRA
⛔️Tenir els peus en el terra✅TOCAR DE PEUS A TERRA

😤😤
⛔️No més burilles al terra ✅PROU BURILLES A TERRA

⬇️⬇️ pic.twitter.com/E8b7fkmk12

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 25, 2018

12. «En entredit» no vol dir res

No, no, «en entredit» no vol dir res. El mot «entredit» significava antigament 'prohibició' i avui 'censura canònica'.
Hem de dir EN DUBTE, EN QÜESTIÓ o QÜESTIONAT, per exemple. pic.twitter.com/86D660HrVm

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 20, 2018

13. Totes les maneres de no dir «de totes, totes»

No diguem ⛔️«de totes totes», que no és català:
Vol que hi anem A/DE TOTES PASSADES
Evita-ho SIGUI COM SIGUI
Dic que sí A ULLS CLUCS
A FE DE MÓN que és cert
Serà l'entrenador PETI QUI PETI
Pensava que guanyaria A COP SEGUR
Hi anirà TANT SÍ COM NO
SENS DUBTE, mereixíem guanyar

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 13, 2018

14. Cada «maestrillo» per allà on l’enfila

Atenció:
⛔️«Cada maestrillo tiene su librillo»
✅TANTS CAPS TANTS BARRETS / TANTS D'HOMES, TANTS DE PARERS / CADASCÚ PER ALLÀ ON L'ENFILA / CADA BOIG TÉ SA DÈRIA / SEGONS EL CAP, EL BARRET
✅CADA TERRA FA SA GUERRA / TANTES TERRES, TANTS COSTUMS / CADA CASA ÉS UN MÓN

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 15, 2018

15. Tip de mascotes

Quasi totes les llengües diferencien «mascota» (‘persona, animal o cosa que porta sort’) d’ANIMAL DE COMPANYIA (o DOMÈSTIC):
animal de estimaçao (po.)
animal de companhia (oc.)
animal de compagnie (fr.)
animale da compagnia (it.)
animal de companie (ro.)

Per què TV3 no ho fa? pic.twitter.com/0DhN6MbLm4

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 23, 2018

I no solament TV3. Vegeu com fou traduït el film «The secret life of pets» (2016):
—Comme des bêtes (fr.)
—Pets – Vita da animali (it.)
—A vida secreta dos nossos bichos (po.)
—Mascotas (es.)
—Mascotes (ca.)

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 24, 2018

16. Fem un sondatge de les llengües de l’entorn

L’occità «sondatge», el francès «sondage» i l’italià «sondaggio» denominen les exploracions mèdica, marítima, geològica, atmosfèrica i sociològica (d’opinió). El castellà separa «sondeo» (sobretot d’opinió) de «sondaje» (la resta).
Vejam si endevineu quina línia segueix el DIEC: pic.twitter.com/UxPPFlSODy

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 16, 2018

17. Repertori de renecs i insults

Renecs i insults, en un article (de fa tres anys) que parla dels homes i les dones. I de l'avi Pujol.https://t.co/pCAmCzGVlC

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 22, 2018

18. Si vols un matalàs hauràs de dur un coixí

«I a més porta't un coixí»!!
On s'és vist que per a comprar un matalàs hagis de dur un coixí? pic.twitter.com/oCTwRN4TWD

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 27, 2018

Si voleu veure tots els brins, els trobareu ací.

Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Si la tramesa falla, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.

1. Coses que diu la meva mare

La meva mare (92 anys) diu molt poques vegades «des de». Potser mai.
Com ho fa? Així:
—DE dissabte fins avui
—D'allà ESTANT ho veuràs
—D'ara ENDAVANT
—D'ENÇÀ d'aquell dia
—D'ADÉS QUE és aquí, no ha parat

Ai… Que no es perdi tot això, amics!

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 12, 2018

2. Tips de «posar en valor»

Tip de sentir això de «posar en valor»
⛔️X posa en valor el producte. Posem en valor els encerts. Vol posar en valor que ha començat el canvi
✅Trieu i remeneu: FER VALER, DONAR VALOR, VALORAR, REVALORAR, REIVINDICAR, AFAVORIR, TREURE PROFIT, REMARCAR, ENALTIR, REALÇAR…

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 9, 2018

3. Com que «un flac favor»?

No us fa mal d'orelles, això de ⛔️«flac favor»?
Segons el grau de perjudici, podem dir:
✅MÉS MAL QUE BÉ
✅MAL FAVOR, FAVOR PÈSSIM
✅MALA JUGADA, MALA PASSADA
✅AIXAFAR LA GUITARRA, ESGUERRAR LA FESTA, FER LA GUITZA, FER LA TRAVETA, POSAR BASTONS A LES RODES…

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 10, 2018

4. Barbarismes que destrempen

[1/2]
Escolteu això (minut 5.40). El presentador (@Francesc_Soria), intrigat per l'excitació de Dalí en veient les infidelitats de Gala, diu:
—Això ⛔️«li posava»?
😩
⬇️⬇️https://t.co/K63PshGdKd

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 7, 2018

[2/2]
Sense la interferència de l’espanyol, hauria dit:
✅L’ESCALFAVA, EL FEIA TREMPAR, EL FEIA ANAR CALENT, LI CALFAVA LA TAFARRA, L’ENCENIA, EL FEIA ANAR ARMAT, L’ENFIGAVA, EL FEIA ANAR ENXONAT…

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 7, 2018

5. TV3: no homologuem els homònims

Suara he sentit al telenotícies de @tv3cat que el vice-president català s'entrevistaria amb la vice-presidenta espanyola. «La seva homònima», han dit.
Doncs no sabia que també es digués Aragonès. Quina casualitat, no?

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 10, 2018

6. «Perillar» perilla

[1/2]
PERILLAR perilla! 🙏 Salvem-lo!
—Aquell ball *corre perill de desaparèixer
—La collita *corre perill per la secada
—La cosa *corria perill d’embolicar-se
—Els drets bàsics corren perill.
*En les frases anteriors podem canviar perfectament «córrer perill» per PERILLAR

⬇️

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 11, 2018

[2/2]
I, sobretot, quan parlem de la vida:
—La seva vida *corre perill ▶️LI PERILLA la vida

I encara dos usos exclusius:
—Si no t’amagues, PERILLA que et trobin (='hi ha el perill')
—Dius que arribarà d’hora? JA EN PERILLA! (sentit irònic)

PERILLAR perilla! 🙏 Salvem-lo!

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 11, 2018

7. Alamany: una filòloga despronominalitzada

A la Viquipèdia diu que @Elisendalamany és llicenciada en filologia catalana. Doncs encara sort! pic.twitter.com/C6HDl2QApb

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 10, 2018

8. Pobra desgraciada, l’àvia Mercè

L'àvia Mercè, que tenia una peixateria, amb prou feines si sabia castellà. Les primeres andaluses que hi anaren a comprar no s’hi entenien.
Sabia una llengua i prou, pobra desgraciada. Com tanta gent que viu a Londres, a Berlín, a Washington, a Pequín… i a Madrid, ve-t’ho aquí.

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 13, 2018

9. Emocionar-se amb una concordança verbal

'He exigit que m'ho DEIXESSIN fer'. Una frase gairebé impossible de llegir enlloc (el jovent diu, indefectiblement, 'He exigit que m'ho deixin fer'). És fàcil d'emocionar-se amb la bona llengua de «Permagel». Gràcies, @mariabohigassal

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 6, 2018

10. Halògens que no són al·lògens

Quina malícia que un text tan bo com el del «Permagel», d’Eva Baltasar, sigui esquitxat de faltes com aquesta. Expliquem-ho:
—AL·LOGEN vol dir ‘originat en un altre lloc’
—HALOGEN és un element químic que serveix per a fer els LLUMS HALÒGENS

Per tant, «Vam fer posar HALÒGENS» pic.twitter.com/JzNf2R1pSd

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 10, 2018

11. Negació del dret, del revés i… sense negar

a) Mai havia estat tan feliç. / b) Mai NO havia estat tan feliç
Hem d’escriure a) o b)? Fins i tot el @iec diu que formalment la bona és la b). Però, compte: la solució natural genuïna (que esvaeix el 90% dels dubtes) és la frase endreçada: ✅NO HAVIA ESTAT MAI TAN FELIÇ

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 8, 2018

Si voleu veure tots els brins, els trobareu ací.

Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Si la tramesa falla, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.

Tornem amb més brins. Heus-los ací:

1. Se’ns morirà o la matarem, la llengua?

Els de #catalight diuen i rediuen que la llengua evoluciona al carrer i que si no ho entenem se'ns morirà.
Ens engalipen: la matarem (ja l'anem matant) si confonem l'evolució amb la invasió aclaparadora i incessant del castellà.

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 5, 2018

2. Mori el «mal rotllo»! Visca la mala maror!

[1/2]
Provem de liquidar el «mal rotllo»?
—Un lloc, una cosa, una persona que ⛔️dóna mal rotllo✅FA COSA, FA BASARDA, FA VENIR MAL DE VENTRE, FA MALES VIBRACIONS, FA ESGARRIFAR, FA ESBORRONAR, FA MALA ESPINA
—A la feina hi ha ⛔️mal rotllo✅MALA MAROR, HI BALLA EL DIABLE
⬇️

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 4, 2018

[2/2]
—Si l’aparell s’encalla, ⛔️mal rotllo✅MALA PEÇA AL TELER, MALAMENT RAI, MAL NEGOCI
—L’han despatxat de la feina: quin ⛔️mal rotllo!✅QUINA MÈ, VATUA L’OLLA, VATUA DENA, MAL VIATGE, LLAMPS I TRONS, LA MARE QUE EM VA…, MALEÏT SIGA, QUINA MALA SORT, QUINA MALA PASSADA

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 4, 2018

3. Maleïts pronoms masclistes!

⛔️«Escriu-les», no, @omnium !
«Escriure» pot dur un compl. directe («una novel·la») i un d'indirecte («a ell», «a elles»). El pronom del CD té gènere («escriu-LO», «escriu-LA»), però el pronom del CI, no: «escriu-LI» («a ell» o «a ella»), ✅«escriu-LOS» («a ells», «a elles») pic.twitter.com/pu20IV53zH

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 5, 2018

4. Retratar-se amb la boca closa

«Lluííííís!» Aquesta era l'exclamació que fèiem sempre quan ens retrataven. La «í» allargada et feia somriure i en solien eixir imatges divertides.

Ara, havent adoptat la «patata» espanyola, hem passat del somriure a la cara de badoc.

L'espanyol s'escola pertot arreu.

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 30, 2018

5. Barbarismes? Ni un pas enrere!

«Fer marxa enrere» s'ha cruspit tot de mots i expressions, amb significats matisos ben rics:
—DESDIR-SE, FER-SE ENRERE, DESCOMPROMETRE’S, RETIRAR LA PARAULA, TRENCAR LA PARAULA, DESEMPARAULAR-SE (i FER DE LA BOCA CUL😳)
—RECULAR, ANAR DE CUL ARRERE, GIRAR CUA, FER-SE ENRERE

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 1, 2018

6. Sort n’hi ha, que tenim recursos per a donar i per a vendre!

[1/2] Canviar ⛔️«menos mal» per ⛔️«menys mal» és anar de l'espanyol al catanyol.

Solucions? No us les acabareu, no…:

—Va ensopegar, però ⛔️menys mal que no va caure✅ENCARA RAI QUE, ENCARA SORT QUE, ENCARA BO QUE, SORT QUE…

⬇️⬇️

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 2, 2018

[2/2]
— ⛔️I menys mal que tot ha acabat bé✅I ENCARA GRÀCIES QUE, I BO QUE
—Ja ha arribat? ⛔️Menys mal!✅ENCARA SORT, GRÀCIES A DÉU, EN BONA HORA, PER SORT, PER FORTUNA
—Van jugar malament, però van empatar. ⛔️Menys mal!✅ENCARA RAI, EN BONA HORA, BON GOIG

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 2, 2018

7. Una supervisió DE les preposicions, si us plau

Parlem de preposicions?

⛔️Cal trobar una solució al problema✅SOLUCIÓ DEL
⛔️No ha fet esment a la seva dimissió✅HA FET ESMENT DE
⛔️Espera la supervisió a tot el local✅LA SUPERVISIÓ DE
⛔️Fem un repàs a la cartellera✅UN REPÀS DE

El castellà s’escola pertot arreu!

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 29, 2018

8. Ostentacions excessives

Em fa gràcia això de ⛔️«ostentar» un càrrec o un títol. Si n'hi ha de gent, que ho diu…
Que no sabem què vol dir «ostentar»? Justa!: «Mostrar, especialment amb afectació.»
Un càrrec podem ✅OCUPAR-LO, EXERCIR-LO…
I un títol, ✅POSSEIR-LO, TENIR-LO (o DETENIR-LO)…

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) July 3, 2018

9. Polítics: parlar molt i no dir res

El conseller ha dit 'contemplar' i 'sinèrgia' dotzenes de vegades. I ha etzibat una frase tan concreta, clara, precisa i concisa com aquesta: «Estem generant les condicions objectives per disposar d'una altra finestra d'oportunitat» #FAQSmesborronaTV3 (m'esborrona de cap a peus) https://t.co/phl89J1yGp

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 30, 2018

Si voleu veure tots els brins, els trobareu ací.

Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Si la tramesa falla, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.

Aquesta setmana, nou brins de llengua.

1. Traguem-nos la son de les orelles!

[1/2] No entenc com ningú pot dir que ⛔️«es posa les piles». Que som robots? Això sempre s'havia dit: ✅TREURE'S LA SON DE LES ORELLES
En voleu més?
✅DEIXONDIR-SE, EIXORIVIR-SE, FER L'ULL VIU, FEL EL CAP VIU, ANAR ULLS ESPOLSATS, DESVETLLAR-SE…
O bé…⬇️

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 28, 2018

[2/2] …amb un altre significat:
✅AFANYAR-SE, ANAR PER FEINA, DONAR-SE ÀNSIA, DONAR-SE BRASA, FER VIA, PASSAR VIA, PASSAR CAMÍ, CUITAR CAMÍ, CUITAR, ACUITAR-SE…

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 28, 2018

2. Plou o està plovent?

Si dic que plou, com hem dit tota la vida, s'entén? O he de dir que està plovent? pic.twitter.com/GXouFvB34m

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 28, 2018

3. Això no va de res

No us cansa «això va de»?
⛔️Això va de democràcia✅ÉS UNA QÜESTIÓ de democràcia
⛔️No va de partits✅No TÉ A VEURE amb els partits
⛔️Això no va de mi, va de vosaltres✅LA QÜESTIÓ NO SÓC JO, sou vosaltres
⛔️Ara això va de resistir✅Ara CAL resistir, CONVÉ resistir

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 25, 2018

4. Desitjar un molt bon dia és una molt mala idea

Quina plaga, renoi!😤: «un molt bon equip», «una molt bona resposta», «una molt bona llei» / «una molt bona feina», «un molt bon dia»
—Canviem-hi l'ordre: ⛔️un molt bon equip ✅UN EQUIP MOLT BO…
—Eliminem-hi l'article: ⛔️Té una molt bona feina ✅TÉ MOLT BONA FEINA…

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 24, 2018

5. Més claus i no tants «polvos»

[1/2] Teniu tota la raó: no cal dir ⛔️«polvo» si es pot dir CLAU (o PARDALADA, CARDADA, BARRINADA, BOIXADA, COP DE CUA, CUCADA, ENFILADA, ENVESTIDA, PERDIUADA, PIUADA, ROSTOLLADA, SUCADA…)
[continua]⬇️ https://t.co/aB86vTh8CT

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 23, 2018

[2/2] I així mateix podem evitar ⛔️«fotre un polvo» dient ✅CARDAR (o FOTRE UN CLAU, BOIXAR, FOTRE, FLICAR, ENTRAR L'EINA, SUCAR EL MELINDRO, SUCAR L'API, BARRINAR, CLAVAR EL PARDAL, PEGAR UN PINYOL, COLGAR-SE o GITAR-SE AMB ALGÚ…)

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 23, 2018

6. Ni molt menys? Ca, ni de bon tros!

Sentim tantes vegades ⛔️«ni molt menys» a @tv3cat que al final ens pensarem que és correcte. No, no: les formes correctes són:

✅NI DE BON TROS, NI DE MOLT (i també les construccions dialectals NI PROP FER-HI i NI DE NOVES).

És correcte «ni molt menys»? Ca, ni de bon tros!

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 27, 2018

[2/2] …amb un altre significat:
✅AFANYAR-SE, ANAR PER FEINA, DONAR-SE ÀNSIA, DONAR-SE BRASA, FER VIA, PASSAR VIA, PASSAR CAMÍ, CUITAR CAMÍ, CUITAR, ACUITAR-SE…

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 28, 2018

7. Qui s’apropia impròpiament les preposicions?

Compte: el verb APROPIAR-SE no va seguit de la preposició «de».
⛔️S'ha apropiat dels diners de la caixa✅S'ha apropiat ELS diners de la caixa
⛔️Es volien apropiar del vehicle✅Es volien apropiar EL vehicle
⛔️Ens apropiarem d'aquesta terra✅Ens apropiarem AQUESTA terra

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 26, 2018

Hi ha gent que troba estrany que el DIEC accepti «apropiar-se DE».
No era al Fabra, no és al diccionari de l'Enciclopèdia, no era al DIEC1 i (atenció) no és al DIEC2 en paper (2007). El @iec hauria d'explicar per què es dedica a castellanitzar la llengua en compte de depurar-la pic.twitter.com/xN9obFvLCR

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 27, 2018

8. No tant menys i més més poc

Vegeu com «menys» ens priva de tot de recursos genuïns:

És llest, però menys que ell▶️ NO PAS TANT COM
Se n'ha parlat molt menys▶️NO SE N'HA PARLAT DE BON TROS TANT
És la 1 menys 5 ▶️FALTEN 5 MINUTS PER A
Menys parlar i més treballar▶️NO PARLEU TANT I TREBALLEU MÉS
⬇️

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 29, 2018

Hi ha menys feina▶️HI HA MÉS POCA feina
Rondina menys!▶️NO RONDINIS TANT!
Hi és tothom menys ell▶️…TRET (o FORA o LLEVAT) D'ell
Fa menys d'un any▶️NO FA NI un any
Hi caben menys de cinquanta nens▶️…ENCARA NO cinquanta nens

En voleu més?⬇️https://t.co/msh7YVkhqX

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 29, 2018

9. Un documentari ben documentat

Ahir TV3 va emetre un documentari sobre els fets del 20 de setembre de l'any passat. «Documentari»? Per què?

Per aquestes raons ⬇️https://t.co/XU12EChPvk

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 29, 2018

Si voleu veure tots els brins, els trobareu ací.

Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Si la tramesa falla, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.

Aquesta setmana han eixit aquests tretze brins de llengua:

1. Ignorar els parlars és deixar-nos furtar un tresor

Un de Maó diu: «POSEM-HI AIXÒ EN TOST D'ALLÒ?» I un d'Inca: «HAS LLENEGAT I NO ME N'HAVIA TEMUT.» I un d'Alcoi: «QUAN EIXIA, VA CAURE UN BAC. A LA PRIMERA CULLERADA, MOSCA!» I la de Flix crida: «XEIC!»…

Ignorar els nostres parlars és deixar-nos furtar un tresor que ens pertany

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 21, 2018

2. Ens en sortirem, amb els que «no poden amb tot»?

Ep!
⛔️No puc amb aquesta cançó✅NO PUC SOFRIR o SUPORTAR
⛔️No poden amb Trump✅NO SE'N SURTEN, NO PODEN FER RES CONTRA
⛔️He pogut amb la classe✅HE DOMINAT
⛔️Vols dir que podrà amb el cabàs?✅PODRÀ AIXECAR o PORTAR
⛔️Podràs amb les feines de casa?✅SERÀS CAPAÇ DE FER

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 21, 2018

3. Un prec als mestres: sigueu justs amb les preposicions!

Mestres, si encara no heu redactat el full de les notes dels alumnes, us vull demanar una cosa: no escrigueu ⛔️«Felicito *a la Maria», sinó ✅«Felicito la Maria»
Molt agraït.

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 21, 2018

4. Em demano una birra. Vols una?

⛔️—Què et demanes? —m’ha dit quan ens hem assegut a la cadira del cafè.
—Jo sovint em demano si ens en sortirem. I ara em demano d'on coi surten tants pronoms inútils.
✅—D’acord, d’acord. Volia dir QUÈ DEMANES?, QUÈ VOLS?

Cap barbarisme sense resposta!

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 19, 2018

5. I si fem catxes i deixem estar els «farols»?

Avui el #FAQSvallekasTV3 comença fent difusió d'un castellanisme: ⛔️«farol».

En català correcte és ✅CATXA.

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 16, 2018

Ho veieu? No és cap invent dels diccionaris, no. Ací, un expert amb molta feina de camp ⬇️ https://t.co/FcMbfHOsg7

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 16, 2018

6. Què té «què tal» que no tingui «com anem»?

✅COM VA?, COM VA AIXÒ?, COM ANEM?, QUÈ FEM?, QUÈ FEU?, EI!…
Creieu, amb el cor a la mà, que ⛔️«què tal» és insubstituïble?

I quan introdueix una frase?
⛔️Què tal t’has trobat? ✅COM t’has trobat?
⛔️Què tal la nova vida?✅COM PROVA…?

Cap barbarisme sense resposta!

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 16, 2018

7. Aneu a comprar amb carro? Caram, sí que sou moderns…

El 'vehicle' del mig, a quin s'assembla més?
Exactament, al de la dreta.
Doncs si s'assembla a un ✅CARRETÓ, per què en diem ⛔️«carro»?
Ah, i el que fem servir per a anar a plaça és el ✅CARRETÓ D’ANAR A COMPRAR i no el ⛔️«carro de la compra»
Cap barbarisme sense resposta! pic.twitter.com/kcgX7Bh9kS

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 17, 2018

8. Per què mirem cap a un altre costat si ens podem aclucar d’ulls?

Com és que els jornalistes i polítics tenen aquesta mania de dir ⛔️«mirar cap a un altre costat» (o 😱⛔️«posar-se de perfil») si sempre n’havíem dit ✅ACLUCAR-SE D’ULLS, RENTAR-SE’N LES MANS, FER EL DESENTÈS, FER L’ORNI, FER EL SORD, FER COM QUI SENT PLOURE (continua)⬇️

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 18, 2018

FER EL PAPEROT, FER EL PAGÈS, FUGIR D’ESTUDI, FER EL PAPER DEL BORINOT, FER EL PAPER DEL MET, AMAGAR EL CAP SOTA L’ALA, FER EL DISTRET, ESCOLTAR AMB ORELLES DE RUC, ESPOLSAR-SE LES PUCES, POSAR-SE DE PANXA AL SOL, TAPAR-SE LES ORELLES, TOMBAR-SE D’ESQUENA, PASSAR DE LLARG

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 18, 2018

9. Prenguem posició contra el «posicionament»

«Posicionar-se»? No!
⛔️S'ha posicionat a favor dels veïns✅S'HA DECANTAT, HA PRES POSICIÓ, S'HA MANIFESTAT
⛔️La junta no es posiciona sobre els fets ✅NO ES DEFINEIX
⛔️No es vol posicionar sobre el referèndum✅PRONUNCIAR

I també PRENDRE PARTIT, SER PARTIDARI…
⬇️

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 20, 2018

I «posicionament»?
⛔️El posicionament dels mandataris en la conferència✅PRESA DE POSICIÓ
⛔️Ajornen el posicionament sobre la reforma de la llei✅DECISIÓ, POSICIÓ
⛔️És un posicionament que incomoda els companys de grup ✅ACTITUD

Cap barbarisme sense resposta!

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 20, 2018

10. A la mar, ni «pateres» ni pasteres

Té raó el doctor @bibiloni:
Quina vergonya sentir a @tv3cat, tota l'estona, el castellanisme ⛔️«patera». Compte, no en diguem tampoc ⛔️«pastera», que és massa petita i fràgil per a dur tanta gent. Diguem-ne, simplement,✅ BARCA.
Més informació:⬇️https://t.co/cylYlFaIFg

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 17, 2018

11. Si el mallorquí és una llengua, també ho és el sevillà?

Segons la presentadora de @tv3cat Raquel Sans, en @valtonyc ha enregistrat 'Bella ciao' en mallorquí i castellà. Que encara hi mana el PP, a TV3?

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 21, 2018

12. La dura batalla dels diacrítics

Encara sobre els diacrítics, tres exemples de resistència, caçats al vol: una portada recent del setmanari «El Temps», la contraportada d’una revista d’Abacus (amb milers d’exemplars repartits) i un fragment d’un llibre d’èxit («Permagel», d’Eva Baltasar, Club Editor, 2018). ⬇️ pic.twitter.com/rEZLLE7yDy

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 20, 2018

Per això alguns encara demanem: calia? https://t.co/3NLEWXqZ8S

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 20, 2018

13. Pronoms que ens fan ballar el paraigua:

«ens N’ha tornat a donar el seu»???
Que no, que no, que el pronom (N’) no hi va! Que «el seu» ja inclou «reconeixement», perquè ací no és pas determinant, sinó pronom (i un pronom, de tota la vida, supleix un nom o un SN).
La cosa és: això s’ho ha mirat un filòleg? I ha cobrat? pic.twitter.com/tOvL4jfPjK

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 22, 2018

Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Si la tramesa falla, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.

Aquesta setmana han sortit deu brins de llengua, amb tirada cap a la llengua col·loquial, que ens hauria de preocupar més.

1. No «t’ho curris» tant i escarrassa-t’hi més

Tip de sentir a @tv3cat «s’ho ha currat»:
⛔️S'ha currat molt l'examen ✅S'HA PREPARAT
⛔️Una música molt currada✅BEN PARIDA
⛔️El guionista no s'ho ha currat gens ✅NO S’HI HA ESCARRASSAT…

I les altres llengües?▶️ https://t.co/6D9rvCmfkN

Salvem el català col·loquial!

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 13, 2018

2. «Sí o sí»? No i no!

Això de «sí o sí», que és importat, té un problema greu: que ens mata les expressions de sempre:

TANT SI ES VOL COM SI NO (ES VOL), COSTI QUÈ COSTI, CAIGUI QUI CAIGUI, PASSI QUÈ PASSI, VULGUES NO VULGUES, TANT SI PLOU COM SI FA SOL, SI LI COSTA O SI LI PLAU, PETI QUI PETI…

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 11, 2018

3. Tu rai, que totes et ponen

He demanat a un que hi entén si podia traduir aquesta frase al castellà: «Tu, rai, que totes et ponen.»
Encara ara hi barrina.
Cada llengua fa sa guerra. Que no perdem la nostra!
Més informació⬇️https://t.co/8n4oq5zxsl

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 15, 2018

4. Registrem errades i escorcollem diacrítics

Que no és «registre», que és ESCORCOLL, home…

El dia que uns quants vam decidir que no eliminaríem diacrítics ens van dir els mil penjaments, però @tv3cat cada dia fa el que li rota i el @iec encara és hora que badi boca, tu.https://t.co/qqfwdQUmcv https://t.co/BepTCuGyB5

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 12, 2018

5. Cantera vol dir ganes de cantar, és clar

Deixem-ho clar:
CANTERA▶️'ganes de cantar' («Quina cantera que tens!»)
PEDRERA▶️'lloc d'on extreuen pedres' («Treballar a la pedrera és dur»)
PLANTER▶️'lloc on crien plantes' i, figuradament, 'grup de joves amb possibilitats de destacar-se' («El planter del FC Barcelona»)

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 12, 2018

6. A TV3 diuen que pensen «amb la polla»

Suara, a @tv3cat, aquest home ha dit: «Deixa de pensar amb la polla!».
Jo hauria dit «No pensis més amb la CIGALA» (o PIU, TITOLA, TITA, VERGA, PIXA, PARDAL, TROMPA, CARALL, QUIRRA, SEMALER, PASTANAGA, FLABIOL, MÀNEC, MELINDRO…). Per a triar i remenar.

SOS català col·loquial! pic.twitter.com/5vKITzV419

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 14, 2018

7. Ho faré en cinc minuts i ho tindràs d’ací a una estona

⛔️«En uns minuts» NO, @cupnacional
Ho faré EN cinc minuts▶️L'acció DURARÀ cinc minuts
Ho faré D'ACÍ A cinc minuts▶️L'acció S'ESDEVINDRÀ AL CAP DE cinc minuts
Pujaré a Sant Jeroni EN una hora [DURADA] / Pujaré a Sant Jeroni D'ACÍ A una hora [MOMENT CONCRET]
M'explico? https://t.co/kFl0UEmF6S

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 15, 2018

8. I ca!

Ei, @tv3cat, no podem recuperar✅«I ca!» i foragitar⛔️«Què va»?
✅En voleu més? AU, BAH!; PERÒ QUÈ DIUS?; SÍ, HOME; AU, HOME, AU; NI (DE) NOVES; CA, BARRET!; I UN BE NEGRE AMB POTES ROSSES; I UN COLLÓ DE MICO; NI PARLAR-NE; DE CAP MANERA; NI (PER) PENSAMENT; ON S'ÉS VIST…

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 14, 2018

9. Per què «postular-se»?

D’on ha sortit, «postular-se»?
⛔️X es postula per encapçalar el partit✅ASPIRA A / TÉ INTENCIÓ DE
⛔️X es postula per foragitar Y ✅ES PROPOSA DE
⛔️X es postularà com a cap de llista✅ES PRESENTARÀ
«Postular» (no reflexiu): «Demanar AMB INSISTÈNCIA un privilegi o un càrrec»

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 9, 2018

10. Girs devoratombs

Les coses sempre havien fet ✅TOMBS. Com és que ara fan ⛔️girs? Calla, que no sigui perquè el castellà…
Ho diu el DIEC i tot: «TOMB: Canvi que experimenta en la seva marxa alguna cosa».
A @tv3 diuen *girs, sí, però potser algun dia rectificaran. La vida fa molts tombs… pic.twitter.com/FVR44Ffxft

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 10, 2018

Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Si la tramesa falla, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.

Potser us interessarà:

• Rèquiem pel català col·loquial? (Sobre la ‘irlandització’ del català, 4)

Us presento els brins de llengua d’aquesta setmana:

1. Que no sabeu com es diu «dicharachero»?

Com es diu «dicharachero»? Al diccionari hi surt BROMISTA, FACECIÓS
✅Més expressiu ▶️GRACIÓS, BURLETA, JOCÓS, MURRI, VIU COM UNA ESPURNA (COM UNA CENTELLA)…
✅Locucions ▶️ÉS DE LA BROMA, FA EL PLAGA, ÉS DE LA PELL D'EN CARNESTOLTES, ES RIU DEL MORT I DEL QUI EL VETLLA…

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 30, 2018

2. Acomiadem-nos com Déu mana d’en Rajoy

Frases fetes del dia ▶️ S'HA ACABAT EL BRÒQUIL; TURURUT SANT PERE; FER LA FI DEL CAGAELÀSTICS; NO SE'N CANTARÀ NI GALL NI GALLINA

Comiats genuïns ▶️BON VENT I BARCA NOVA, BON VENT ET PEGUE AL CUL I EN POPA QUE NO S'ENCALLE; BON VENT I QUE NO TORNI

I SANTA BONA MARIA pic.twitter.com/aPAe8dYWKG

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 1, 2018

3. No «la liem» més, si us plau

Per què hem de ⛔️«liar-la» si podem
✅FER-LA GROSSA, FER MERDER/ MULLADER, ARMAR ESCÀNDOL/ ENRENOU/ GRESCA, MOURE UN SAGRAMENTAL, CERCAR SOROLL, AIXECAR POLSEGUERA…
o
✅CERCAR BREGUES, ENCENDRE EL VESPER, MOURE RAONS/ BARALLES, AFEGIR LLENYA AL FOC, POSAR LA ZITZÀNIA…?

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 31, 2018

4. No us deixeu manipular: què diu el Manifest Koiné?

No us deixeu manipular. Què diu el Manifest Koiné?
«Manifestem la necessitat que s’incorpori al procés constituent la voluntat d’articular la llengua catalana com a eix integrador de la nostra ciutadania en un marc d’assumpció pública del multilingüisme»https://t.co/xN3PhRs7EU

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 30, 2018

5. Com que «a l’igual»?

⛔️«A l'igual»? Cap barbarisme sense resposta
✅Exclamació: BAH, HOME, BAH!; QUÈ DIUS, ARA?; CREU-T'HO; JA POTS ANAR ESPERANT; SÍ, HOME!; NI PER PENSAMENT…
✅Amb una oració: «A l'igual ho faré!»▶️«NO PENSO PAS fer-ho»
✅Comparació: «A l'igual que ell»▶️«IGUAL QUE ell»

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 29, 2018

6. Podem fer res perquè el «papi» i la «mami» desapareguin?

Em sap greu, però, a mi, això de «papi» i «mami» em fa mal d'orelles. Perquè és una moda importada, però sobretot perquè ho trobo carrincló i xaró. Posats a restaurar una llengua sense interferències, per què no ensenyem a la mainada a dir «pare» i «mare», com s'havia dit sempre?

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 28, 2018

7. «Tanto monta, monta tanto»

⛔️«Tanto monta, monta tanto»
✅TANT SE VAL; SI FA NO FA, TANT ÉS L'UN COM L'ALTRE; DIGUES-LI ATXA; TANT SE ME'N DÓNA CUIT COM CRU; DIGUES-LI NAPS, DIGUES-LI COLS; POC ENÇÀ POC ENLLÀ… pic.twitter.com/ioNU8jscdj

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 31, 2018

8. «Àlgid»? «Enervar»? Parlem amb propietat!

No entenc per què la gent diu ⛔️«punt àlgid» quan vol dir ✅PUNT CULMINANT o ✅PUNT DE MÀXIMA INTENSITAT (ni sé per què el @iec ho accepta).
L'«algidesa» és un 'estat patològic amb refredament del cos'. Què hi té a veure?👇

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 1, 2018

Tampoc no entenc per què hi ha qui diu ⛔️«això m'enerva» quan es posa molt nerviós. Si el significat d'«enervar» és el contrari! ('fer perdre el nervi, l'energia, el vigor'.)
En comptes d'«enervar», podem dir tot això👇https://t.co/sfwVU2wPPc

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) June 1, 2018

Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Si la tramesa falla, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.

Ací teniu els brins de llengua d’aquesta setmana:

1. Què és i què no és un pols?

Cap barbarisme sense resposta. Què és i què no és UN POLS?
—✅batec del cor («El pols li va de pressa»).
—⛔️prova de força amb els braços: TORCEBRAÇ
—⛔️oposició en una negociació: ESTIRA-I-ARRONSA, ESTIRA-I-AMOLLA, PUGNA, TORCEBRAÇ…

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 25, 2018

2. «Sóc dels que no què???»

[1/3]
«SÓC DELS QUE NO QUÈ???»
Senyors del Banc de Sabadell: en aquest anunci hi ha un problema gros: no s'entén el missatge.
I el @iec us «permet» de fer una excepció👇 pic.twitter.com/ZDL73CDnl5

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 21, 2018

[2/3]
A l'«Ortografia catalana» del IEC (p. 99), hi diu això: pic.twitter.com/P7HIpW8svW

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 21, 2018

[3/3]
Ara, amics del @iec: això és un galimaties. Ací calia posar l'accent de 'VÉNEN', però si hagués estat del verb «vendre» hauria calgut posar-hi l'accent a l'inrevés («VÈNEN»).
Em sap greu, però crec que les normes clares no s'han de tocar:https://t.co/N1ATlX4XP5

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 21, 2018

3. Testimonis i girafes amb membre

[1/2] Dir 'una membre' és incorrecte. També ho hauria d'ésser 'una testimoni', però el DIEC, incomprensiblement, ho admet. És molt clar: 'membre' i 'testimoni' són mots masculins. I això no pot ofendre ningú. Perquè, vejam…

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 23, 2018

[2/2] …quan diem que un actor és 'UNA estrella de Hollywood', o que aquell metge és 'UNA eminència', o que un animal amb penis és 'UNA girafa', s'ofèn ningú?

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 23, 2018

4. Abans de registrar-me em van escorcollar

Avui escau de repetir que en català «registrar» no vol dir «ESCORCOLLAR». Hi ha llengües que tenen una sola paraula per a aquests dos conceptes. Nosaltres, sortosament, en tenim dues.https://t.co/qqfwdQUmcv

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 24, 2018

5. «Veuen i gaudeix»: escopir damunt la llengua

«Veuen i gaudeix». No ho enteneu, oi?

Algú ha pensat la frase en castellà («Ven i disfruta»), l'ha escrita en una màquina de traduir, n'ha agafat la traducció i l'ha enclastada en un cartell.

Això és escopir damunt la llengua.

Indignant. Insultant. pic.twitter.com/DJBJEPkEao

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 26, 2018

6. Sort que no «hem anat» a eleccions!

«Si cal anar a eleccions, hi anem», «Seria un desastre anar a eleccions», «Què passa si anem a eleccions?»…
Per quins set sous diem «anar a eleccions» i no, com sempre, FER (UNES) ELECCIONS o REPETIR LES ELECCIONS?

Calla, com ho diuen en castellà?… pic.twitter.com/2JEAxM4Sov

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 19, 2018

7. Que no, que no

Cap barbarisme sense resposta. En tots aquests casos, canvieu «que no» per NO PAS i tindreu frases catalanes:
—És bon xicot, *que no* babau
—Feia humor fàcil, *que no* absurd
—És un home llest, *que no* intel·ligent
—Volia que fos eficaç, *que no* ràpida

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 22, 2018

8. El català dels bilingües

Quan sents de quina manera trinxa la llengua aquest individu, ho veus ben clar: als bilingüistes, el català tant els fot. Volen que desapareguem. Ras i curt.https://t.co/aBfx5o321C

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 23, 2018

9. Chicco sona ‘Quicco’

Justa la fusta: la marca Chicco no és pas espanyola, sinó italiana. Per això no ha de sonar «txico» sinó «QUICCO». Escolteu-ho, escolteu-ho: https://t.co/rSmhv0XKDD

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 20, 2018

10. Un dubte assistencial

Ara digueu-me supremacista i «senófobo», però una dona que confon un dubte existencial amb un dubte assistencial té un problema.

Si més no, un problema lingüístic. pic.twitter.com/vNEbkS8vyp

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 21, 2018

Vegeu també:

• Zasca no, si us plau!

Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Si la tramesa falla, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.

Us deixo els brins espigolats aquesta setmana:

1. Tres piulets d’urgència sobre el català del president

(1) El català del candidat @QuimTorraiPla és prou bo. No sé si us n'heu adonat, que ha dit tota l'estona «primer d'octubre», per exemple, tal com s'ha de dir (vegeu aquest article d'en @bibiloni):https://t.co/1rtoOzmwoR

Però…

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 12, 2018

(2) Hauria de corregir algunes errades fonètiques, com ara
—'ostaTXe'
—'trepiTXat'
—'basE' (ha d'ésser neutra)
—'tranCiSió' (van a l'inrevés)
—preSSa de decisions, rigideSSa

I també…

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 12, 2018

(3)
—'Ho repetirem TOTES LES VEGADES QUE calgui' ('…TANTES VEGADES COM…)
—'la mà ESTESA' ('la mà OBERTA')
—'colze a colze' ('braç a braç')
—que involucri A tota la CIUTADANIA ('que involucri tots els CIUTADANS', o '…TOTHOM')

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 12, 2018

2. Un «chiringuito» als isquiotibials

Quan et diguin que 'guingueta' no s'entén, que no ho fa servir ningú, i que s'ha de dir 'chiringuito', recorda què vas sentir el primer dia que el presentador va parlar de 'sobrecàrrega als isquiotibials'

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 13, 2018

3. N’hi ha que contemplen sense miraments:

I aquesta mania de dir «contemplar» quan no toca: «La llei contempla tres menes de centres» (PREVEU) / «El president va contemplar la possibilitat de dimitir» (CONSIDERAR) / «La norma contempla tres opcions» (INCLOU).

Parlem clar: «contemplar» és mirar atentament

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 14, 2018

4. I si procuréssim de mirar de provar de no intentar tant?

Ep! No permetem que el verb «intentar» ens ho empastifi tot: «Hauríem de MIRAR DE fer-ho de pressa i bé» // «PROCUREM ser una mica criatures» (Sagarra) // «Per què no PROVES d'agafar-ho per aquí?» // «Tots MALDEN PER obtenir-ne el màxim profit».

Per exemple.

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 15, 2018

5. Què fèiem quan no «implementàvem»?

Què fèiem quan no «implementàvem»?

ESTABLÍEM estratègies, APLICÀVEM nous sistemes, s'IMPLANTAVEN règims democràtics, EXECUTÀVEM lleis, ACOMPLÍEM mandats, POSÀVEM EN PRÀCTICA preceptes, somniàvem que FARÍEM EFECTIVA la República (com ara)…

i teníem un vocabulari més precís

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 16, 2018

6. «Zasca», no, si us plau!

No en digueu «zasca», si us plau. Digueu-ne BUFETADA, GALTADA, BUFA, CLECA, CLATELLOT, BESCOLLADA, CLATELLADA, CALBOT, PINYA, BOLET, PLANTOFADA, MASTEGOT, VENTALLOT, CASTANYA, GALETA, MOC, MIQUEL… pic.twitter.com/hmyGokm8Zy

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 16, 2018

7. Determinants, «a presó»

la imminent entrada «a presó», la jutgessa l'envia «a presó», un home ingressa «a presó», el Suprem espanyol els manté «a presó»…
No entenc per què diem «a presó» si sempre havíem dit A LA PRESÓ.
Calla, ves que no sigui perquè en castellà…

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 17, 2018

8. A tot arreu tenen BeC les oques

Oi que voleu saber com es diu, en català, «en todas partes cuecen habas»? Doncs així:
— A tot arreu se’n fan, de bolets, quan plou.
— De Joans, Joseps i ases, n’hi ha per totes les cases.
— A tot arreu tenen bec les oques
I:
—Si vols que diguin bé de tu, no diguis mal de ningú pic.twitter.com/sNV4zwalOG

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 17, 2018

9. No «em foteu dels nervis» que se m’encén la sang

[1/2] Us ho diré clar: sentir «em posa dels nervis»: M'ENCÉN LA SANG, EM TREU DE POLLEGUERA, EM FA POSAR NERVIÓS, EM FA POSAR ELS NERVIS DE PUNTA, M'ALTERA, EM FA BULLIR LA SANG, EM FA EIXIR DE FOGÓ, EM FA ENFILAR PER LES PARETS, EM FA PUJAR LA SANG AL CAP,👇

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 18, 2018

[2/2] , EM FA PERDRE ELS ESTREPS, TREC FOC PELS QUEIXALS, TENC EL DIMONI DINS ES COS, TENC ES DIABLE AS COS, M'EMPRENYO COM UNA MONA, M'ENFILO COM UNA CARABASSERA, ESTIC QUE BUFO, EM TREU DE BOTADOR, ALÇ ES CUL, ESTIC MÉS COENT QUE UN PEBRE…

— Jordi Badia i Pujol (@jbadia16) May 18, 2018

Si teniu suggeriments, podeu deixar un comentari més avall. Si la tramesa falla, us suggereixo que me l’envieu a jbadia16@xtec.cat i indiqueu si voleu que el publiqui. Si voleu rebre un avís cada vegada que hi hagi novetats al bloc, digueu-m’ho també per correu.