Tot i que avui no m’esperen al despatx i sí que ens esperen, en canvi, a l’A. i a mi els plàcids paisatges de la Toscana abans d’enfilar cap al camp d’aviació no m’estic de fer la meva passejada matinera de cada dia per la xarxa. Hi trobo l’estimat Doctor que signa “Un tio normal” -un dels Blocs que jo llegeixo-
Durant la passada nit aquest Bloc ha arribat a les 200.000 visites des que el juliol de fa dos anys Vilaweb va posar a disposició de cada usuari les estadístiques de la seva pàgina. És una xifra que estic segur que molts altres Blocs superen amb escreix però que no puc amagar que contemplo amb satisfacció i alegria. Una xifra que
Dies enrere al Tanatori de Les Corts vaig coincidir amb en V., un company -informàtic d’ofici- que durant molts anys va treballar en el mateix Departament que jo. Fins i tot durant una època bastant llarga els nostres respectius despatxos eren a tocar l’un de l’altre en el pis principal d’un vetust edifici de veïns de la
L’amic Tòfol de Reus m’envia un correu. Situem-nos abans: si aquest Bloc fos una empresa jo no dubtaria ni un instant a nomenar en Tòfol director de màrqueting i promoció. No el conec personalment però, pels indicis que generosament em mostra, des de fa tres anys segueix puntualment aquestes Totxanes i no s’està d’enviar-me de tant en tant missatges plens d’amabilitat i
En Salvador Sorrosal és un antic company de feina que fa un parell d’anys es va jubilar. Amb el cor encara jove, un bon estat de salut i el cervell bullint d’idees un bon dia va entrar en contacte amb el món dels Blocs i s’hi va afegir. M’ho va anunciar en un correu a
Cada vegada que passejo per la blogosfera m’agrada dedicar una estona llarga al que explica l’autor del Bloc “Un tio normal” (vegeu-lo aquí). Ja en vaig parlar en aquestes Totxanes (vegeu aquí) quan a mitjans de juny el vaig descobrir i em va encantar, d’una banda, com el seu autor es plantejava l’aventura de començar a escriure un Bloc i, de l’altra, la deliciosa
Llegint "Tirant al cap", el sempre recomanable Bloc de l’amic Joan Carles Girbes, m’assabento dels resultats d’una iniciativa d’Òmnium Cultural de la qual tenia vagues informacions prèvies: la llista dels "200 noms de la catosfera" en la qual aquestes Totxanes han tingut la bona fortuna de ser-hi incloses (vegeu-la aquí). (n’hi ha més) Desconec quanta gent ha participat en la
"El mar dissipa", solia dir ma mare per explicar el deixondiment i les ganes de no fer res que ens solien quedar, de petits, a mon germà i a mi després d’un dia de calor a la platja. Doncs així, una mica "dissipat", em sentia avui quan he tornat a casa. Amb sensació de son endarrerida i sense ganes de
Quina delícia de lectors que tinc! No havien passat dues hores des que vaig penjar el meu apunt d’ahir sobre els 50 anys del Nou Camp que ja tenia un correu de la Pepita N. en el que em deia que esperava amb interès la meva crònica sobre la inauguració de l’estadi i que, parlant d’esdeveniments en els quals
Des de fa tres dies tinc damunt la taula un llibre llargament esperat. Es tracta de “Nació.cat”, un estimulant i detallat treball del periodista i il·lustre coblocaire Saül Gordillo en el qual se’ns descriu per primera vegada amb pèls i senyals tot el complex i delicat procés que aviat farà dos anys (vegeu aquí) va culminar amb l’acceptació per
Entre les nombroses mostres de simpatia que estic rebent aquests dies per correu electrònic arran dels tres anys d’existència d’aquestes Totxanes (vegeu aquí) m’ha cridat l’atenció el que em diu en Marc V. que, després de definir-se com a seguidor fidel de tot el que escric aquí em renya perquè troba molt "cutre" (ho diu exactament així) que tingui tots els meus apunts impresos en
(n’hi ha més) Les tres espelmetes pengen també del You Tube: * "We love you", dels Stones. Una declaració d’amor que avui més que cap altre dia faig meva. La veureu i escoltareu fent clic aquí. * "Toulouse", de Claude Nougaro. Un cantant francès injustament desconegut entre nosaltres canta a la seva ciutat. La veureu i
Amb una certa freqüència rebo en la meva bústia de correu electrònic missatges de gent, la majoria de les vegades desconeguda, que té l’amabilitat de fer-me saber que ha obert una pàgina web o un dietari personal a la xarxa i que m’invita a entrar-hi i, si en tinc ganes, a dir-li què m’ha semblat tot plegat. (n’hi ha més) Segons com vaig de
Fa onze mesos -més concretament el dia 6 de juliol de 2006- la gent de Vilaweb posava en marxa una versió dels seus Blocs més avançada de la que fins aquell moment portava una mica més de dos anys funcionant. Des del punt de vista del lector el canvi més important era que la nova versió incorporava una varietat més àmplia de
Sé de sobres que el que avui explicaré no té cap interès per a ningú i que els nombrosos companys blocaires que són més llegits que jo es faran un tip de riure amb la meva ingenuïtat però tot i això no vull dissimular gens la il·lusió que em fa deixar constància ara i aquí que en algun moment d’ahir el meu apunt de recomanacions de llibres per