NOSAL3 en som + de tres

Agenda ludicombativa comentada.

Arxiu de la categoria: Bloc Jaume I de l'Alcúdia.

Noves activitats del Bloc Jaume I de l’Alcúdia: setembre i octubre 2009.

   Reprenem les activitats del Bloc Jaume I, i us remetem la carta amb la relació d’elles per al present mes de setembre i per al proper mes d’octubre… com veieu hi ha de tot, literatura, excursions, visites, Correllengua, Premis,… i encara falta concretar les pel·lícules que podrem gaudir a partir del mes d’ocubre. Només són apunts per a que aneu prenent nota, ja us anirem informant puntualment de cada activitat amb més detall. Dintre hi teniu ja la visita a la ciutat d’Alcora. Esperem veure-vos en alguna i si fos en totes millor encara!

   Bona vesprada!

 

 

                                                                       L’Alcúdia,
3 de setembre del 2009

 

 

Benvolgut soci / benvolguda sòcia:

 

Després de l’estiu, de les vacances, comencem de nou amb
les activitats que tenim programades i que ara 
vos recordem per  si voleu
acompanyar-nos.

 

SETEMBRE

 

            Dissabte
19
. Visita a la ciutat d’Alcora. Eixirem a les 8 del matí des de la
Casa de la Cultura. Com altres vegades cal que ens digueu si veniu per
encarregar el dinar. És urgent ja que ho hem de comunicar a l’Oficina de
Turisme, a la guia, i al restaurant.

 

Dijous 24. Reunió del Grup
de lectura
al Casal, a les 10 de la nit. Ens reunirem per comentar el
llibre ‘Cubaneta meua’’ amb el seu autor, Manel Joan Arinyó.

 

Dissabte 26. Celebrarem el Dia
de la Muntanya Neta
. Cal que porteu una bossa. Eixirem des de la Casa de la
Cultura a les 9 del matí. Porteu l’esmorzar, i a dinar a casa.

 

 

OCTUBRE

                       

                        Divendres 2. A les 20.30 h Correllengua i a les 22.15  Lliurament                       dels
XIV Premis Jaume I. El sopar, com
altres vegades, a la Sala                  Jucais.

 

                        Dissabte
17
. Visita guiada a la ciutat de d’Ibi. Eixida des de la                              Casa de la Cultura
a les 8 del matí.

 

                        Dissabte 24. VI caminada per la Senda dels Barrancs                                           (L’Alcúdia).
Eixirem a les 9 del matí des de la Plaça del País                                Valencià. A dinar a casa.

 

                        Dissabte 31. XVI  Marxa a Millars

 

Anirem informant-vos de totes les iniciatives. Estem
preparant les activitats per al 2010, si voleu fer-nos alguna proposta passeu
qualsevol dijous  des de les 20 a les 21
hores, pel Casal, o ens envieu un correu. Estem preparant el cicle de
pel·lícules, en una pròxima carta us donarem el programa.

 

Salutacions.

 

 

 

L’ALCORA

Dissabte, 26 de setembre

 

El primers pobladors de l’Alcora pertanyen al Bronze,
però sobretot és a partir dels ibers quan més jaciments s’hi troben. En l’època
romana existí un gran assentament rural. Però són sobretot els vestigis
musulmans els que encara hi tenen presència: el castell de l’Alcalatén, segles
X-XIII, a la part alta d’un penyal, a 370 metres d’altitud i a pocs
quilòmetres del nucli urbà, que serà per on començarem la visita. Al peu del
castell trobarem l’ermita, santuari fortificat o temple de reconquesta (romànic
tardà), que disposava de merlets i de muralles defensives exteriors. Una vegada
entrem a l’Alcora ens detindrem en l’església de Sant Francesc, segle XVII,
pertanyent al convent dels franciscans. Caminarem pel passeig de ‘Baix de la
Vila’ per veure la panoràmica del nucli antic, els portals medievals, la
fatxada renaixentista de l’església parroquial de l’Assumpció, i acabarem el
matí visitant el Museu de Ceràmica, on veurem la ceràmica artística alcorina,
des de la Reial Fàbrica del Comte d’Aranda, inaugurada l’any 1727, fins a
l’actualitat.

 

Resum de la reunió del Grup de Lectura. “Plagis” d’Urbà Lozano. (Finalment, el 23 de juny, afegim les fotos, cortesia de Lluís Llapissera..

Esperant que ens envien la foto (o fotos, no ho sabem) de la trobada amb Urbà Lozano, us enganxem el resum que n’hem fet. Quan ens envien la foto ja la penjarem. Què hi farem!
 A dintre hi teniu el text.

Grup de Lectura del Bloc
Jaume I de l’Alcúdia.

Reunió del 28 de maig de
2009.

Urbà Lozano ens parla de
“Plagis”.

 

         A les 22 hores, i després d’una breu
introducció feta pel soci Josep Lluís Millo, Urbà Lozano començà com han
començat gairebé tots als autors que han vingut i als quals hem pogut assistir,
dient que està molt satisfet de la novel·la, que s’està venent bastant bé, etc.
(és bastant normal que els autors comencen així la seua intervenció…). 

 

         La novel·la, va comentar, li va eixir
d’una tirada, no li va costar d’escriure, i tot i així, també va haver de fer
servir  molts artificis, la literatura (acumulada)
se li va anar vessant al text, va gastar molta “pólvora” escrivint-la.

         La mescla de gèneres, la successió de
capítols dialògics fa que la novel·la funcione a base de contrapesos. Cada
element que la compon té la seua contrapartida. Quan s’escriu és per dir alguna
cosa, si no tenim res a dir, no cal que ho fem.

 

         També ens digué que ha intentat que la història
tingués diverses lectures possibles, i que el motiu últim i menys “visible” és
la denuncia del sectarisme imperant en la nostra societat, en la nostra
política. Li han comentat, allà on ha anat a parlar de la novel·la que ataca a
tothom. Alguns li diuen que és molt política, tot i que ell en cap moment fa
cap menció a sigles de partits, doncs així i tot, alguns s’han vist reflectits
a l’obra: per què serà?. És el lector qui veu aquestes connexions que ell tan
sols esbossa, sense, com hem dit, anomenar a ningú. També ens continua parlant
de sectarisme social, de que la societat valenciana està bipolaritzada, que és
una de les poblacions més bipolaritzades de l’estat espanyol. Se’ns pretén
vendre que, o estem amb Camps o som antivalencians!.

 

         Com es centra l’autor per escriure?
Digué que s’ha de fer una narració, escriure una història per, primer de res
entretenir, i si algú no arriba a copsar les segones o terceres intencions, les
denúncies que es fan, almenys que s’ho passe bé llegint-la. No li interessava,
en escriure aquesta novel·la, fer una història d’intriga, i per això no estava
gaire content amb la portada i la ressenya de la contraportada, ja que dona
tota la impressió que és una novel·la de “lladres i serenos”. Li interessava
més l’estructura narrativa de “vides creuades”, d’agafar un personatge i en un
cert moment, abandonar-lo per un altre que es creua amb ell, i així anar
desenvolupant la trama.

         Fa temps, va dir, que no la llig (els
autors solen fer-ho diverses vegades després de publicar la seua novel·la, i
abans no diguem!). Quan la va llegir impresa per primera vegada, pel setembre
del 2008, diu que i va canviar molt la perspectiva i el resultat li va semblar
satisfactori. Totes les crítiques (i per primera vegada n’ha tingut moltes, no
així en anteriors treballs: “La màquina ronca” i “Femení singular”) han estat
positives i la seua petita part de vanitat s’ha vist satisfeta.

 

         Després ja passàrem a parlar del procés
de creació en general, comentant que alguns (la majoria) dels escriptors
s’estan de 5 a 6 anys per anar confegint una novel·la, amb diferents parts
escampades pels calaixos. La data de publicació no ens pot donar amb
fiabilitat, el temps que ha costat, o si es va acabar en eixa mateixa data,
potser només quedava repassar-la des de molt de temps enrere. Mentre l’obra
està entre les seues mans, li costa soltar-la, no és fàcil dir: ja està
acabada!. Sempre sembla que s’hi puguen fer retocs, sovint llevar alguna coma o
afegir un mot. Quant a “Plagis”, la seua “carcassa” (estructura) la tenia ja
escrita un any abans de presentar-la al concurs que guanyà, el Premi de
Narrativa en valencià Constantí Llombart València 2007. L’escriptura d’aquesta
obra l’ha ajudat a disciplinar-se com a escriptor. “T’autoimposes moltes coses
que no vas a poder fer” va dir parlant de l’acte de posar-se a escriure. La
primera novel·la, “La màquina ronca”, es pot considerar una espècie
d’autobiografia, els personatges secundaris de la qual van servir per escriure
el recull de contes “Femení singular”. A “Plagis” ha volgut utilitzar el recurs
de “vides creuades” que ja hem comentat, i això no és fàcil. El títol d’aquesta
obra és l’únic que ha posat ell directament. “La màquina ronca” es deia “Un
home de profit” títol que l’editor va descartar, i que després ens va comentar
que amb eixe títol, una autora catalana guanyà un premi… coses que passen!.
El recull de contes s’havia de dir “26 contes” i finalment va eixir publicat
com “Femení singular”.

 

         A la pregunta (que per cert, sempre sol
eixir en aquest tipus de reunions…) de què hi ha d’autobiogràfic a l’obra,
l’autor ens va dir que sempre hi ha alguna cosa de l’autobiografia d’un en allò
que escriu, i la principal raó que hi donà és que és molt còmode per a la
documentació. Si saps i coneixes d’allò de què vas a escriure, no et fa falta
anar a cercar-ho a altres llocs, i què vas a conéixer millor que la teua vida. 

         Un cúmul de casualitats li van aportar
la novel·la. Va fer un viatje a Sóller, amb els alumnes, i en pujar al tren (li
agraden molt els trens, el viatges fets amb ells) va veure que aquell tren hi
tenia un conte amagat. En tornar a casa, l’intenta escriure, i el tenia a
l’ordinador… i un dia es troba amb el conte de Santiago Rossinyol què és
exacte al seu! I de l’escriptura d’aquest conte fa cent anys!. El va escriure i
després el va passar a alguns amics per a que li donaren la seua opinió. “Massa
carrincló, antic, passat”, d’estil modernista (anacrònic), li deien.

 

         El registre mallorquí el va haver de
consultar amb una xica de mallorca, que per cert ballava en un grup de dansa
d’allà, i que després vingué a l’Alcúdia, a una Mostra de Dansa, i va exigir
que la protagonista es digués Xesca, com ella. Estiguérem parlant de les
casualitats de la vida, que moltes vegades, a les novel·les ens semblem massa
forçades i a la vida, de vegades ho són encara més.

 

         Encara parlàrem una bona estona més,
però com podeu suposar, un es cansa d’anar apuntant-ho tot, i també vol
participar-hi, i tot no potser. Haurem de fer-nos amb un gravador mp3 i engegar-lo,
per després anar transcrivint tranquil·lament, tot escoltant-ho una altra
vegada i així no tindrem tants problemes per entendre què hi hem escrit al
paper, o què es va dir exactament en aquell moment.

 

         Des d’ací agraïm, una vegada més a Urbà
Lozano, la seua bona predisposició a vindre a comentar-nos la seua obra.

 

Activitats del Bloc Jaume I de l’Alcúdia per al mes de juny i un dia de juliol.

Una vegada més, us remetem el correu que el Bloc Jaume I de l’Alcúdia envia als seus socis amb l’oferta d’activitats per al present mes de juny. Hi tenim des de recitals de poesia, cinema, una excursió a Manises, i el priemr dissabte de juliol, una altra excursió a l’illa de Tabarca. Esperem veure-vos en algun dels events…
i per hui ja n’hi ha prou.
Bon dia.

Afegim a les 14:19 una nova missiva del Bloc:
 

Bloc de Progrés Jaume I


Sant Jaume, 31
46250 L’ALCÚDIA
————————–
www.blocjaume.com
——————————
blocjaume@mesvilaweb.cat
—————————————-
Adreça Postal: Bloc de Progrés Jaume I
                   
 Apartat de Correus 111
                   
 46250 L’ALCÚDIA
———————————————————–
Telèfon del BLOC: 660519774
——————————————–
Els dijous, de 8 a 9 de la nit, es reuneix la junta al Casal

 

 

Benvolgudes sòcies / benvolguts
socis:

 

            Amb
el sopar i xerrada del proper divendres 5 de juny finalitza la programació dels
Sopars i Xerrades 2009. Es tracta d’un acte diferent i especial, que mai hem
fet, i per ser la primera vegada hem de comptar amb la vostra participació.
Cinc poetes, Yasmina Galan, Maria Fullana, Encarna Sant-Celoni, Begonya Pozo i
Isabel Garcia Canet, ens acompanyaran eixa nit. Com sempre, després de sopar, hi
haurà una taula redona on, clar està, es parlarà de poesia, i després hi haurà
un recital poètic on intervindran les cinc poetes

 

            Us
adjuntem un arxiu on teniu tot el programa dels Sopars i Xarrades 2009, i clar
està, informació de les cinc poetes que ens acompanyaran.

 

            Salutacions

 

 L’Alcúdia, 28 de maig del 2009

 

 

Estimat soci / estimada
sòcia:

 

Com sempre fem, i esperant
que no solament les activitats et siguen profitoses sinó que a més participes
en elles, et comuniquem les properes activitats que hem programat.

 

JUNY

 

Divendres 5,  a les 21.30 hores, Sopar, Taula redona i Recital de
Poesia
amb la intervenció de les poetes Yasmina Galan, Maria Fullana,
Encarna Sant-Celoni, Begonya Pozo i Isabel Garcia Canet. 
Porteu
solament l’entrepà. La beguda i les amanides van a càrrec de l’associació.

 

Dijous 11, a les 21.00 hores, Sopar i Cinema amb la
projecció de la pel·lícula ‘La pesadilla de Darwin’. Porteu solament
l’entrepà. La beguda i les amanides van a càrrec de l’associació.

SINOPSI

En la dècada
dels anys 60, en el cor d’Àfrica, una nova espècie animal fou introduïda en
el Llac Victòria com un petit experiment científic. La perca del Nil, resultà
ser un voraç depredador que arrasà amb totes les espècies autòctones d’aquest
gegantesc llac. El nou peix es multiplicà ràpidament, i hui en dia els seus
blancs filets segueixen sent exportats al voltant del món. Enormes avions de
càrrega de l’antiga Unió Soviètica arriben diàriament per a recollir les
últimes càrregues de pesca i, a canvi, descarreguen la seua mercanderia…
Kalashnikovs i munició per a les innombrables guerres que tenen lloc en la
part central del continent. Aquesta explosiva indústria multinacional de peixos
i armes ha creat una desoladora aliança globalitzada a la vora del llac
tropical més gran del món: un exèrcit de pescadores locals, executius financers
internacionals, xiquets sense casa, ministres africans, comissaris de la Unió
Europea, prostitutes tanzaneses i pilots russos.

 

Dissabte 13, a les 9.00 del matí eixirem des de la Casa de la
Cultura per visitar la ciutat de Manises. La visita serà amb guia. A
dinar a casa.

 

JULIOL

 

Dissabte 4, a les 8 del matí eixirem des de la Casa de la Cultura
per anar a Santa Pola per agafar el vaixell que ens portarà a l’Illa de
Tabarca.
Cal portar allò necessari per passar un dia a vora mar: banyador,
tovallola, crema solar, ulleres per fer submarinisme, etc. Els socis pagaran 37
€ (vaixell i dinar) i els no socis 40 €. Cal apuntar-se.

 

Salutacions.

 

Activitats del Bloc Jaume I per aquesta setmana. (Amb canvis afegits el 28 de maig)

Bloc de Progrés Jaume I
Sant Jaume, 31
46250 L’ALCÚDIA
————————–
www.blocjaume.com
——————————
blocjaume@mesvilaweb.cat
—————————————-
Adreça Postal: Bloc de Progrés Jaume I
                   
 Apartat de Correus 111
                   
 46250 L’ALCÚDIA
———————————————————–
Telèfon del BLOC: 660519774
——————————————–
Els dijous, de 8 a 9 de la nit, es reunix la junta al Casal

 

 
         Us
recordem les activitats que tenim previst per aquesta setmana:

 

Dimarts 26
 A les 19.00 hores, en el Casal,  cloenda del Taller de la Veu i de la Parla
 
Dijous 28
A les 20.00 hores, reunió de la Junta

A les 22.00 hores, reunió del Grup de Lectura amb Urbà Lozano, autor de la
publicació ‘Plagis’

 

Dissabte 30
A les 8.30 del matí en veurem en la Casa de la Cultura per fer l’excursió a les Penyes de Pedralbilla i a les mines de
galena
(Camp de Túria). Cal portar l’esmorzar i el dinar.

 

Us esperem

 Afegit el 28 de maig a les 15:26.-

L'EXCURSIÓ DEL DISSABTE L'EIXIDA ÉS A LES 8 DEL MATÍ NO A LES 8.30 HORES.
COM ALTRES ANYS, ENS ACOMPANYARÀ I ENS EXPLICARÀ FERRAN ZURRIAGA


ITINERARI DE LES PENYES DE PEDRALBILLA I LES MINES I DE GALENA DEL
SITIREDONDO. OLOCAU.





Les Penyes de Pedrabilla formen un dels conjunts mes representatius de la
Serra Calderona respecte als afloraments del juràssic, que davalla del nucli


central cap als plans del Campillo i Pla de Sanxis. L’itinerari va per la
vessant de la muntanya i ens mostra unes bones vistes del sector central de
la Serra amb les Penyes Altes, la Mata i la valleta de Pedralbilla.



També farem una parada en una de les mines més importants de les obertes en
la primera dècada del segle XIX, la del Sitiredondo. En aquell segle es va
desenvolupar un gran interès per les explotacions mineres a les Muntanyes
de Portaceli on es van declarar mes d’un centenar. A Olocau el 1842, es va
treballar en la mina *Julia *situada a la partida del Sitiredondo, era una
explotació de galena argentífera on es van trobar vetes de dos i tres
pulgades de galena. El mineral es feia servir per extraure la plata.



En les seues proximitats hi ha un aflorament de roques d’origen
volcànic, ofita
o diabasa, formada per cristalls de feldspats de forma allargada. Poden
correspondre a l’edat del triàsic, però fan referència a erupcions
volcàniques terciàries.



Ferran Zurriaga

 

Com podeu comprovar, hem fet que ens posaren una nova capçalera. La foto la férem nosal3 i l’hem hagut de retallar per ajustar-la, una llàstima! Abastava molt més… Mireu, anem a posar-la sencera a arxius, per a que la pugueu gaudir. I a més, us proposem un joc. Algú o alguna de vosal3 pot dir-nos on és?. El premi… el poseu vosal3 (amb coneixement, eh!).

Activitats per aquesta setmana del Bloc Jaume I de l’Alcúdia.

Us remetem les activitats per a aquesta setmana del Bloc Jaume I de l’Alcúdia.
Dintre hi teniu una fitxa del documental “Ser Joan Fuster”. Esperem veure-vos en alguna acte, encara que nosal3 no podrem assistir al del divendres (no podem partir-nos per la meitat) ja que anem a Otos, a Ca les Senyoretes, en un sopar per recpatar fons per a portar xiquets i xiquetes saharauis aquest estiu.

 

Us recordem les activitats que tenim previst per aquesta setmana:
 
Dimarts 12 i dimecres 13
 A les 19.00 hores, en el Casal,  sessió del Taller de la Veu i de la Parla
 
Dijous 14
A les 20.00 hores, reunió de la Junta
A les 21.00 hores, en el Casal Sopar i Cinema, projecció de la pel·lícula ‘Ser Joan Fuster’. Porteu l’entrepà.
 
Divendres 15
A les 21.30 hores, al Casal, Sopar i xarrada amb Carme Agulló que parlarà sobre ‘Les mestres valencianes republicanes’. Els socis no pagaran el sopar.
 

Qui és Carme Agulló

 

            És
llicenciada en psicologia i llicenciada i Doctora en Ciències de l’Educació per
la Universitat de València. És professora del departament

d’Educació Comparada i Història de l’Educació, on
exerceix la docència a la Facultat de Ciències de l’Educació i a l’Escola
Universitària de Magisteri.

            La
seua tasca investigadora segueix tres línies: la història de l’educació de les
dones, la història de l’educació al País Valencià, en especial durant la II
República i el franquisme, i la utilització de noves fonts en la investigació
històrica.

 

Us esperem !!! 

CICLE ‘SOPAR I CINEMA’ DEL BLOC DE PROGRÉS JAUME I DE L’ALCÚDIA

 

“Ser Joan Fuster”,

 

 

Un recorregut cronològic per la biografia de l’escriptor i assagista
valencià Joan Fuster.

El dijous 14 de maig, a les 9 de la nit, en el Casal del Bloc, carrer Sant
Jaume, 31, dins del cicle Sopar i Cinema,
projectem el
documental  Ser Joan Fuster”, una producció de l’any 2007 del Taller
d’Audiovisuals de la Universitat de València amb el patrocini de la Càtedra Joan
Fuster, dirigit per Llorenç Soler, que fa un recorregut cronològic per la
biografia de Joan Fuster (Sueca, la Marina Baixa, País Valencià, 1922-1992),
tot dividint-la en sis períodes marcats per fets assenyalats.

Alguns dels més cèlebres aforismes de Joan Fuster introdueixen els
“capítols” de la seva vida. Seguim la trajectòria d’un dels
intel·lectuals més importants que ha donat la cultura catalana al llarg del
segle XX a partir de l’arxiu literari i fotogràfic de l’escriptor i de moltes altres
fonts documentals, entre elles dues entrevistes televisives que ens mostren el
compromís de l’assagista amb el país, el seu afany de comprensió i coneixement
i el seu sentit de l’humor.

Tot escoltant les declaracions de més de trenta persones que el van conèixer,
aquesta pel·lícula construeix un retrat intel·lectual i humà de Joan Fuster,
autor d’un gran nombre de llibres, sobretot assagístics, i d’articles de premsa
i impulsor de la modernització del País Valencià en uns temps molt difícils,
des d’una perspectiva crítica i rigorosa.

Fitxa tècnica
Realització: Llorenç Soler
Producció executiva: Miquel Francés
Assessor de continguts: Francesc Pérez i Moragón
Guió: Nel·lo Pellisser, Fancesc Pérez i Moragón, Albert Montón
Fotografia: Ferran Casterà
Muntatge: Albert Montón
So directe: Alex Bordanova
Dibuixos d’Andreu Alfaro
Música: “Criatura Dolcíssima” (Lluís Llach, Joan Fuster);
“Campanades a morts” (Lluís Llach); “Diguem no” (Raimon);
“D’un temps, d’un país” (Raimon); “Muixeranga” (Xirimiters
de Castelló); “On vas” (Lluís Llach)

Imatges d’arxiu: Àngel Domínguez Peiro, Enrique Cerezo PC, IVAC – Filmoteca
Valenciana, Llorenç Soler, NODO, Televisió de Catalunya, RTVE i RTVV

Fotografies d’arxiu: Arxiu Casa Fuster, Arxiu familiar d’Emili Giralt, Ateneu
Mercantil de València, “El Temps”, Barceló, Blanco, Boldún, Castillo,
Grollo, Jesús Ciscar, Jordi Vicent, La Roca, Lázaro, López Egea, Ramon Dimas,
Valentín Pla

Arxius documentals: Arxiu de l’Institut d’Estudis Catalans, Arxiu d’Òmnium
Cultural, Biblioteca de Catalunya, Arxiu Casa Fuster, Hemeroteca Municipal de
València.

Hi intervenen: Lluís Llach (cantautor), Pere Maria Orts (historiador i heraldista),
Rafael Matoses (exalcalde de Sueca), Josep Lluís Bausset (professor i activista
cultural), Francesc de P. Burguera (periodista i polític), Antoni Seva
(filòleg), Júlia Blasco (professora de Filologia), Lola Badia (filòloga), Adolf
Bertran (periodista i escriptor), Joaquim Maluquer (executiu i naturalista),
Josep Fontana (historiador), Doro Balaguer (pintor, escriptor i polític), Josep
Iborra (professor i escriptor), Vícent Pitarch (filòleg i sociolingüista),
Josep Garcia Richart (funcionari), Max Cahner (editor i filòleg), Albert Manent
(escriptor), Jordi Pujol (expresident de la Generalitat de Catalunya), Josep
Maria Castellet (editor i crític literari), Eliseu Climent (editor), Manuel
Alcaraz (professor de Dret Constitucional i exdiputat), Eulàlia Duran
(historiadora), Raimon (cantautor), Jaume Lloret (metge), Ricard Pérez Casado
(exalcalde de València), Manuel Boix (pintor), Antoni Domingo (mestre), Maria
Ruiz (empleada domèstica), Enric Sòria (escriptor i periodista), Antoni
Ferrando (filòleg), Ramon Lapiedra (rector Universitat de València).

Demà 9 de maig, tothom a la manifestació!!!!

Suposem que ja deureu saber-ho, però pensem que no està malament fer un recordatori per aquells i aquelles més despistats.

   Demà anem a demostrar-los que NOSAL3 som + de tres.

   QUE ES VEJA LA NOSTRA FORÇA!

   Us rebotem la carta del Bloc Jaume I de l’Alcúdia convocant-nos.

 

Bloc de Progrés Jaume I

Sant Jaume, 31

46250 L’ALCÚDIA

————————–

www.blocjaume.com

——————————

blocjaume@mesvilaweb.cat

—————————————-

Adreça Postal: Bloc de Progrés Jaume I

                    
Apartat de Correus 111

                    
46250 L’ALCÚDIA

———————————————————–

Telèfon del BLOC: 660519774

——————————————–

Els dijous, de 8 a 9 de la nit, es reuneix la junta al
Casal

 

Cal fer córrer aquesta carta

 

Benvolguts, benvolgudes

               Com
sabeu aviat arribarà la TDT que permetrà la recepció de més canals de
televisió. Curiosament, l’arribada d’aquesta tècnica en lloc de proporcionar que les principals
televisions en català es vegin a tot el territori lingüístic farà que cada cop
quedin més empetitides i sense possibilitat d’anar més lluny de l’àmbit
autonòmic o local.

 

               En
efecte, ja sabem que la reciprocitat en la recepció de canals entre Catalunya i el País Valencià és
gairebé impossible en aquests moments.A la Catalunya del Nord tallen les
televisions del Principat. Els acords entre Catalunya i les Balears seran
de mínims i de la Franja de Ponent no se n’ocupa gairebé ningú.

 

               Davant
d’aquest panorama cal reaccionar ràpidament. En els pròxims mesos ens hi juguem molt. Necessitem
un espai televisiu propi en català si no volem ser un poble i una llengua
residual.

 

               És
per això que XARXA DE CONSUMIDORS AMB LLENGUA engega aquesta campanya, tot
esperant la vostra col·laboració. Es tracta d’enviar una carta al ministre d’Indústria,
Turisme i Comerç d’Espanya perquè ell en té la clau tècnica. D’altra banda,
creiem que l’Estat no pot rentar-se les mans com si no tingués cap
responsabilitat en aquest tema de les televisions en català, sinó que ha de
col.laborar en l’esforç de les autonomies.

 

Si us plau entreu a:

http://www.indexcat.cat/somdeumilions/campanya.htm

 

PER UNA TELEVISIÓ SENSE FRONTERES. PER TV3 AL PAÍS
VALENCIÀ

 

El dissabte que ve, 9 de maig, com altres anys, el
Bloc de Progrés Jaume I de l’Alcúdia se sumarà a la manifestació que tindrà
lloc a València.

A les 16.30 hores, des de la Casa de la Cultura, ens
vorem per anar a València. El lloc d’encontre, en la cantonada de la
Cafeteria Valiente que es troba al carrer de Xàtiva, al costat  de la plaça de Sant Agustí, d’on comença la manifestació. Portarem pancarta. Ens vegem,
o bé en la Casa de la Cultura o en el carrer de Xàtiva.

 

*Si penses anar ens ho dius*

 

Xerrada amb Isabel Morant: “El prestigi i el desprestigi de la política”

                Divendres
4 d’abril teníem tres propostes, de les quals acudirem a dues: la presentació
del llibre de Santi Vallés “Acció valenciana: 1930-1931, la consciència desvetlada”
a les huit a la Casa de la Cultura de l’Alcúdia, i després, al local del Bloc
Jaume I de l’Alcúdia, sopar xerrada amb Isabel Morant.




                La presentació del llibre de Santi Vallés va ser un
èxit d’assistència de públic (algunes persones es quedaren dempeus, sense lloc
per asseure’s), i en ella vam poder escoltar, a més de l’autor, que es va fer
una molt interessant dissertació sobre la motivació de l’escriptura del llibre
i el seu desenvolupament, al regidor de cultura de l’Alcúdia, a l’alcalde i a
la presidenta del Consell Valencià de Cultura, que ponderaren l’autor i el seu
treball. El llibre ja el llegirem i us el comentarem més endavant.

                Quant al sopar xerrada amb Isabel Morant, deixeu-nos
que mirem els apunts…recordem que el títol era “El prestigi i el desprestigi
de la política”.

                Va començar Isabel Morant dient que ella ha fet
política, però que no n’ha fet d’això una professió. Tothom hem de fer política
per a poder solucionar els problemes que es puguen presentar. Aquells que diuen
que són apolítics, no tenen cabuda en una democràcia com cal. Tothom ha de
participar i poder fer escoltar la seua veu, sempre que els motius siguen
raonables i de justícia.

                Com a dona, la desesperen els pensaments
conservadors, la seua manera d’entendre i diferenciar allò privat d’allò
públic. Les societats tradicionals solen ser més jeràrquiques. No hi ha
individualitats, les hem d’anar guanyant. Fan una teoria en la que la llibertat
només es pot donar en l’espai privat, l’espai públic ha d’estar regulat,
constrenyit, subjecte a lleis. Esperanza Aguirre va ser posada com a exemple de
la subversió que han fet del llenguatge els “liberals” (ai, si alçaren el cap
els qui donaren aquesta denominació a aquest moviment polític i econòmic!).

                Tot açò començà (i ací va fer un salt en el temps)
amb la Il·lustració, on l’espai privat es va obrir als amics i convidats. Es
tractava, si més no, de lluitar contra el poder eclesiàstic. Les dones han anat
alliberant-se amb lluites i reivindicacions mai no aconseguides del tot. Amb el
matrimoni laic i el divorci a França, des de la revolució burgesa, s’encetà una
nova manera d’entendre les relacions familiars. El matrimoni es “desacralitzà”.

                Tornà a parlar del liberalisme clàssic, el del segle
XVIII, un liberalisme polític i econòmic on les relacions comercials i la
producció de béns havien estat regulats per l’estat, i es va produir un
“alliberament”, d’ací “liberalisme”. Eren liberals en allò econòmic, no en allò
privat. Als estat moderns, la democràcia dóna garanties a les llibertats personals
i restriccions a les públiques.

                La nostra transició connectà amb la República i amb
el del segle XVIII. Ara torna el liberalisme, ara que estem pendents de
l’aprovació de més llibertats personals, per exemple, es fan campanyes contra
l’avortament, contra les cures pal·liatives, contra la eutanàsia…

                S’ha produït un desplaçament ideològic que ens separa
de la tradició progressista, on l’església, que no hi deuria, dicta els seus
atacs dogmàtics contra tota llibertat personal. L’església no ha d’intervindre
en allò públic, sobretot si parlem de política. Les condicions que han afavorit
l’aparició de tot açò són:

                Primer: Problemes amb les llibertats personals,
provocats per qui ja sabem.

                Segon: Reaparició del liberalisme. Millor dit del
liberal-catolicisme.

                Llança finalment les preguntes: què ha passat que no
s’ha fet cap pas per “moralitzar” la política?. Per què la relació amb els
polítics és de desconfiança? Per què, a més, els electors no poden o simplement
no li exigeixen als polítics responsabilitats? Per què, des de l’esquerra no
fem prou esforç per mostrar la diferència de pensament? No hem sabut comunicar
les nos3 tradicions ideològiques, els nos3 valors. I el més lamentable és que
la majoria de la ciutadania pensa: “Els polítics?: Són tots iguals!”      

                Falta, es troba a faltar la
reacció de la societat civil, de l’esquerra. Caldria un canvi
d’infraestructures dintre dels partits. Les ideologies estan
desprestigiades. Front a la uniformitat que pretenen els conservadors liberals:
pluralitat.

                Cal “moralitzar” la política. Ací nosal3 proposàrem
canviar la moral per l’ètica. No es poden donar classes d’ètica amb lliçons de
moral. La moral contempla un “bé” i un “mal”, i podem preguntar-nos: “Quin és
quin?”. Caldrà donar-li una dimensió ètica a la política, on cada persona siga
responsable (i açò no vol dir “culpable”, una altra perversió del llenguatge)
de les tasques encomanades, on els electors tinguen una participació més activa
i dinàmica en la societat i el seu desenvolupament futur.

                A partir d’ací parlàrem llarg i distés, però ja ens
preocupava més participar-hi que prendre apunts. I si vulguéreu saber més, a la
propera veniu i participeu!.

Hui: sopar-xerrada amb Isabel Morant.

Us recordem de nou el sopar xerrada que hui ens portarà a Isabel Morant a parlar-nos de “El prestigi i el desprestigi de la política”.

   Serà a les 21:30 hores al casal del Bloc Jaume I de l’Alcúdia, i esperem que us interesse i es passeu per a comentar aquest tema proposat.

   Com que no tenim cap fotografia d’Isabel Morant, us adjuntem les fotos de la darrera excursió a la Senda de l’Avenc, per veure si us motiva i us decidiu a participar-hi.

   Dins teniu més informació del sopar i de la convidada Isabel Morant.

Bloc de Progrés Jaume I
Sant Jaume, 31
46250 L’ALCÚDIA
————————–
www.blocjaume.com
——————————
blocjaume@mesvilaweb.cat
—————————————-
Adreça Postal: Bloc de Progrés Jaume I
                     Apartat de Correus 111
                     46250 L’ALCÚDIA
———————————————————–
Telèfon del BLOC: 660519774
——————————————–
Els dijous, de 8 a 9 de la nit, es reunix la junta al Casal
 
 
 

    Benvolgudes sòcies / benvolguts socis:
 
Us recordem que hui divendres, a les 21.30 hores, al Casal
tindrem el Sopar i Xerrada amb Isabel Morant que parlarà sobre ‘El
prestigi i desprestigi de la política’.
La vostra assistència és important, necessària, ja que la persona
que ve si veu gent es trobarà no solament més satisfeta sinó també més
a gust ja que comprovarà que
ha valgut la pena vindre a l’Alcúdia convidada per l’associació. 

 ISABEL MORANT 

 

Va
nàixer a Almoines l’any 1947. Doctora i professora d’Història Moderna
en la Universitat de València. De 1984 a 1990 fou vicerrectora de la
Universitat de València. Va estar directora de la Universitat d’Estiu
de Gandia. És membre del Consell Valencià de Cultura des de l’any 2004.
Ha publicat Economía y Sociedad en un señorío del País Valenciano: el Ducado de Gandía (siglos XVIII-XIX); El declive de señorío; Mme. du Châtelet: Discurso sobre la felicidad y correspondenciaL; y Discursos de la vida buena. Matrimonio, mujer y sexualidad en la literatura humanista. A més és directora de la col·lecció Feminismos de la editorial Cátedra. Ha estat directora dels quatre volums sobre La Historia de las Mujeres en España y América Latina.
Va estar premiada l’any 2007 per la Fundación por la Ciencia y la
Tecnología del Ministerio de Ciencia e Innovación per la seua llavor
acadèmica, per la difusió del saber i per la seua contribució a
l’establiment de les bases científiques del pensament feminista, i per
ser una referència en el panorama internacional.

Bloc Jaume I de l’Alcúdia – Activitats mes d’abril. (Corregides i augmentades)

Les activitats del Bloc Jaume I de l’Alcúdia omplen el mes d’abril de debats, aprenentatges, cinema, excursions i reivindicacions.
   Per començar, el proper divendres 3, Isabel Morant ens parlarà als sopars-xerrades de “El prestigi i el desprestigi de la política.
   El dijous 16, projecció del documental “Llach, la revolta permanent”.
 
   Modificació:

Dijous 16, no farem cine, ho deixem per al dijous 
següent, dia 23, ja que aquest dia hi ha teatre a la
Casa de la Cultura

   El dimarts 21 començarà el Taller d’educació de la veu i la parla.
   El divendres 24 commemorarem el 25 d’abril.
   Finalment, el dissabte 25, Excursió per la muntanya de l’Alta Vinalopó.
   Dimarts 28, segona classe del Taller d’educació de la veu i la parla.
   Més informació, dins.


Bloc de Progrés Jaume I
Sant Jaume, 31
46250 L’ALCÚDIA
————————–
www.blocjaume.com
——————————
blocjaume@mesvilaweb.cat
—————————————-
Adreça Postal: Bloc de Progrés Jaume I
                   
 Apartat de Correus 111
                   
 46250 L’ALCÚDIA
———————————————————–
Telèfon del BLOC: 660519774
——————————————–
Els dijous, de 8 a 9 de la nit, es reunix la junta al Casal

 

 

ACTIVITATS PER AL MES D’ABRIL

 

Divendres 3, a les 21.30 hores, en el Casal, Sopar i xarrada amb Isabel Morant, professora
d’Història Moderna de la Universitat de València, que parlarà sobre ‘El prestigi i el desprestigi de la política’.

 

Dijous 16, a les 21.00 hores, en el Casal, Sopar i Cinema, projectarem la pel·lícula ‘Llach, la revolta permanent’. Porteu solament
l’entrepà.

Dijous 16, no farem cine, ho deixem per al dijous següent, dia 23, ja que
aquest dia hi ha teatre a la Casa de la Cultura


Dimarts 21, a les 19.00 hores, en el Casal, Taller
d’educació de la veu i de la parla.

 

Divendres 24, a les 20.30 hores, en la plaça Tirant lo
Blanc, commemoració del 25 d’Abril,
actuacions de la Colla La Rosca (Tabal i
dolçaina), Grup de Dansa, El Bolero, els Cabuts,
els Tornejants, els Negrets i els Dimonis Enroscats.
A l’acabar,
inauguració del Casal (carrer Sant Jaume 31) on hi haurà picadeta de salats i
de dolços.

 

Dissabte 25, a les 8.00 hores, des de la Casa de la Cultura,
excursió per la muntanya de l’Alt Vinalopó’.


Dimarts 28, segona classe del Taller d’educació de la veu i la parla.

Properes excursions-Bloc Jaume I de l’Alcúdia.-Xúquer Viu-

Us remetem les properes excursions del Bloc Jaume I de l’Alcúdia, per als dies 19, a la Serra d’Agullent, i 21 a la Covalta.

   També la trobada a la muntanyeta del Sants de la Pedra a Sueca, per celebrar el dia mundial de l’aigua, organitzat per Xúquer Viu, i de la mateixa plataforma, i per al dia 28 de març, nova passejada en bicicleta pel Xúquer, que eixirà i acabarà a Gavarda, passant per: Antella, Sumacàrcer, Cotes, Càrcer, Alcàntera i Beneixida.

   Hem hagut d’acumular perquè si no, publicant una cosa cada dia, no ens dóna temps a afegir algun comentari, que prometem per a demà i que parlarà de la novel·la “2666” de Roberto Bolaño.

   Bo. més dintre…

Benvolguts socis /benvolgudes
sòcies.

 

Us adjuntem fotos de l’excursió que
fèrem el dissabte passat al barranc de l’Infern, i us convidem a les pròximes
excursions.

 

ACTIVITATS DE LA SETMANA

 

Excursions a la Serra
d’Agullent

 

Dijous 19 de març

 A les 8.30 hores, eixida des
de la Casa de la Cultura per fer l’excursió a la Cova de les Finestres

 Recorregut: 13.80 Km

Ruta circular. S’inicia i s’acaba en
el mateix poble, en la Font Jordana.

Cal portar esmorzar i dinar

 

Dissabte 21 de març

A les 8.30 hores, eixida des de la
Casa de la Cultura per fer l’excursió a Covalta

 Recorregut: 16.80 Km

Ruta circular. S’inicia i s’acaba en
el mateix poble, en la Font Jordana.

Cal portar esmorzar i dinar


 

DIUMENGE
22 DE MARÇ

DIA
MUNDIAL DE L’AIGUA

11:00
MUNTANYETA DELS SANTS DE SUECA

 

Xúquer Viu celebra el
Dia Mundial de l’Aigua a la Muntanyeta dels Sants de Sueca visitant els Ullals
dels Sants i de Baldoví

 

A les 11:00 parlarem de
la Nova Cultura de l’Aigua i del nou Pla de Conca.

A continuació farem una
curta excursió visitant els Ullals dels Sants i de Baldoví.

 

En acabar els que
vulguen dinar a la Muntanyeta hauran d’ingressar 12 € fins el 16 de març al
compte de Xúquer Viu 3096 0001 92 2009174224 (caldrà dur-se taula i cadires)

 

Sobre el Dia Mundial de l’Aigua: http://www.unwater.org/worldwaterday/index_es.html 

Sobre els Ullals:

http://www.cma.gva.es/comunes_asp/documentos/agenda/val/tripticovalenciano.pdf

 

Us
esperem!!

 

XÚQUER VIU

 

PEL
XÚQUER EN BICI

Ciclorutes pels paisatges
del Xúquer

 

 

Dissabte 28 de març

 

10:00 GAVARDA VELL

junt a l’església

 

 

Gavarda
– Antella – Sumacàrcer – Cotes – Càrcer – Alcàntera – Beneixida – Gavarda

 

24 km aproximadament

 

Ruta i horari aproximat: Gavarda Vell 10:00, Antella 10:50, Sumacàrcer 11:10 (Avituallament i
lectura del manifest), Cotes 12:00, Càrcer 12:05, Alcàntera del Xúquer
12:15,  Església de Beneixida 12:45, Gavarda Pont: 13:00 (Avituallament
final i lectura del manifest)

 

Enllaç més pròxim en tren. Renfe: Estació de la Pobla
Llarga (11 km), Metrovalencia: Estació de Castelló de la Ribera (7 km).

 

COL·LABOREN:

 

AJUNTAMENTS DE GAVARDA I SUMACÀRCER

 

ORGANITZEN: XÚQUER VIU I
LA RIBERA EN BICI

 

·        Tothom
participa baix la seua responsabilitat.

·       Se circularà a velocitat
de passeig
.

·       Rutes suaus, recomanables
a partir dels 10 anys.

·       Els menors han de
vindre acompanyats d’algun major responsable.

·       En cas necessari, els
organitzadors poden canviar algun itinerari.

·       El casc és obligatori en carretera.

 

DEFENSA EL XÚQUER
PEDALEJANT AMB NOSALTRES

 

 

 

 

 

“El mal negoci de l’anticatalanisme” Resum xerrada 6 de març 2009 amb Josep Vicent Boira.

Tenim molta feina, però intentem portar-la a cap, amb alguns retards, pels quals demanem perdó. Aquest comentari se centra en els apunts que agafarem el passat dia 6 de març al Casal del Bloc Jaume I de l’Alcúdia, on Josep Vicent Boira ens va parlar de la necessitat de la creació d’un corredor mediterrani, i de moltes més coses… passeu i llegiu… i si voleu, comenteu-ho.

 

 

 

 

 

 

Bloc Jaume I de
l’Alcúdia.

6 de març 2009.

Sopar-xerrada amb Josep
Vicent Boira:

“El mal negoci de
l’anticatalanisme”.

 

                Puga semblar que aquest títol porta enganyifa, però
Josep Vicent Boira ens ho va deixar bastant clar.

                Ens començà explicant per què l’anticatalanisme és un
tema d’actualitat, i per què s’ha convertit en la llosa que ens impedeix
créixer econòmicament. És un tema que interessa i ens interessa, i que es
centra al voltant de l’anomenat corredor mediterrani i del qual encara no s’ha
parlat almenys institucionalment, no s’ha fet cap passa endavant per aquest
costat.

 

                Sembla que no ens adonem que per anar a Europa, ens
cal passar per Barcelona, i açò és molt important per a les empreses radicades
al País Valencià. El 2002 va publicar “Euroregió 2010. La via europea”  assaig sobre la necessitat d’adoptar una nova
perspectiva econòmica, geogràfica i empresarial per a fer front als reptes del
segle XXI, on contempla els territoris de parla catalana i ens explica com
conformen una realitat geoeconòmica i territorial de primera magnitud. Aquest
assaig va ser premiat als Premis Octubre d’aquell any. Aleshores, ningú no es
plantejava la necessitat d’aquest corredor mediterrani. També va comentar que
ara, en arribar al 2010, caldrà revisar aquest assaig i veure què s’ha
acomplert (de segur ben poca cosa) i què no, i fins i tot plantejar noves propostes
que abans no es podien copsar.

 

                Cal normalitzar les relacions entre el País Valencià
i Catalunya, tal i com va publicar en un article el 2000 o 2001 (no ho
recordava exactament) a la revista “L’Espill”
i que en el seu dia va passar inadvertit, i on parlava que calia (i encara ens cal)
fer un esforç per redreçar el País Valencià. Volia contribuir oferint propostes
a la societat catalana i valenciana. La societat catalana va respondre
positivament, no així la valenciana. Ho va poder explicar als polítics
catalans, els valencians no van voler saber res…

 

                Com es pensava, en aquest article, vertebrar els
territoris que podem anomenar corredor mediterrani? Construint infraestructures
de comunicació potents i creant unes relacions econòmiques que contemplen la
realitat: el nostre client més fort, a qui més venem, és Catalunya, i el seu
client més fort, a qui més vénen, és el País Valencià. I això molts polítics no
ho volen veure, sent una realitat empírica.

 

                Per posar un exemple, ens va parlar de com es començà
a formar la Unió Europea: posant en comú l’extracció i distribució del carbó i
la producció d’acer. Així s’inicia una relació entre països diferents, amb
coses materials, i no amb idees,cultura, etc. que poden i deuen venir després,
per suposat. Açò pot sonar una mica “materialista” i a alguns no ens va agradar
gaire, però pensant-ho bé, és la realitat. Les coses materials, les relacions
comercials són les que cohesionen les societats.

               

                L’anticatalanisme, ho tornem a dir, és una llosa que
frena tot açò. L’exemple que tenim més a prop és el d’Almussafes que presenta
problemes per no tenir una bona connexió per tren amb Europa per a distribuir
el cotxes que produeix. Ho fa mitjançant camions, amb el que això pressuposa de
riscos d’accidents, costos afegits de peatges, etc.

 

                D’ací ve la necessitat de crear el corredor
mediterrani, una reivindicació que sembla nova, però que ja es començava a
demanar a la dècada dels anys 20 del segle passat. El substrat empresarial sembla
que estiga adonant-se i ve demanant-ho, però no amb la suficient fermesa. Els
polítics que manen ací (el P.P., caldrà dir-ho?), embarcats en el l’anticatalanisme,
han fet molt de mal a la nostra economia. Aquest enfrontament ha amagat la
realitat sota una lluita estèril i poc profitosa (econòmicament parlant, a l’hora
de les eleccions li treuen profit a bastament).

 

                Les economies catalana i valenciana són similars, i
cal posar-les en comú, com es va fer a Europa. La relació fins ara amb
Catalunya s’ha centrat més en la llengua, la cultura, els trets comuns
idiosincràtics, i ha deixat de banda l’economia i les infraestructures. Cal
donar-li la volta a aquestes relacions, desmobilitzant les guerres culturals. Les
dinàmiques polítiques s’han de centrar en els esforços de la Universitat, les
associacions empresarials i econòmiques i fins i tot el poder civil per crear
unes infraestructures que ens treguin de l’aïllament que patim. Aquestes forces
no deuen posar-se en mans dels polítics, ja que a aquests, com podem comprovar
cada vegada més, només es centren a guanyar les eleccions i poca cosa més.

 

                Açò és, més o menys, el que vam poder agafar en
apunts i que ara us transcrivim per a que reflexioneu, i si us sembla, deixar
un comentari de què en penseu al voltant del tema. Sabem que sembla una mica
difícil d’empassar i que la nostra transcripció pot quedar confusa. Nosal3
abans de començar la xerrada teníem els nos3 dubtes, ja que el títol ens
semblava una mica enrevessat, però les explicacions de Josep Vicent Boira ens
van aclarir aquests dubtes i ens va convèncer amb la seua al·locució.

 

                Salut i fins al proper comentari.

 

Sopar-xerrada amb Josep Vicent Boira: “El mal negoci de l’anticatalanisme”

Per a aquest divendres, 6 de març, ens visitarà Josep Vicent Boira per parlar-nos de “El mal negoci de l’anticatalanisme”. Dintre hi teniu la carta i multitud d’enllaços per saber qui és, què ha fet i què fa aquest convidat.

   Us esperem!

 

 

Benvolguts socis / benvolgudes sòcies.

 

El pròxim divendres, 6 de març, a les 21.30 hores, en el Casal (Sant Jaume,
31, carrer paral·lel a la carretera que va a Carlet) tindrà lloc el sopar i xarrada amb Josep Vicent Boira que ens
parlarà sobre ‘El mal negoci de l’anticatalanisme’.

 

Com sempre us diguem,la vostra presència és important, necessària, ja que
el conferenciant es trobarà més a gust i més satisfet quan més gent assistisga.
Anar a la muntanya amb la colla s’Amics i Amigues de la Muntanya està molt bé,
però a la muntanya li dona igual que vagen 10 que 20.

 

¿Qui és Josep Vicent Boira?

 

Josep Vicent Boira i Maiques (Canyamelar, València, 1963) és un geògraf valencià. Es
llicencià en geografia i història el 1985 i ha estat professor des del 1994 i
després catedràtic de
geografia urbana de
la
Universitat de València i des del
2002 president de l’
Institut Ignasi
Villalonga d’Economia i Empresa
. Ha estat ponent en congressos
sobre protecció del
medi ambient i
participació ciutadana i processos de planificació urbana i és autor de més
d’una trentena d’articles científics sobre el tema de la percepció i l’espai
urbà, literatura i geografia, el binomi planificació urbana i rehabilitació de
centres històrics, el port de València i l’economia i els processos
territorials en les regions de l’arc mediterrani. Guanyà
premi Joan Fuster d’assaig dels premis Octubre del 2002.

 

Obres

  • La
    comarca de l’Horta. Area Metropolitana de València
    (1988)
  • Introducción
    al Estudio de la Percepción Espacial
    (1991)
  • El Grau
    de València. La construcció d’un espai urbà
    (1994)
  • Geografia
    del País Valencià
    (1995)
  • Arquitectura
    i control del territori: la defensa del litoral de la
    Marina Alta al
    segle XVI
    (1996)
  • Euram 2010.
    La via europea
    (2002) assaig sobre la necessitat d’adoptar una
    nova perspectiva econòmica, geogràfica i fins i tot empresarial per a fer
    front als reptes del segle XXI. El
    País Valencià, Catalunya i les Illes Balears, amb
    les prolongacions cap a
    Andorra i la Catalunya del Nord i
    també cap
    Aragó i el Llenguadoc, conformen
    una realitat geoeconòmica i territorial de primera magnitud.
  • Les euroregions (2004)

 


 

 

Resum xerrada amb Alfons Esteve: “Els drets lingüístics dels valencians”

El passat dia 20 de febrer, a la seu del Bloc Jaume I de l’Alcúdia, tinguèrem l’oportunitat de poder sopar i parlar després amb Alfons Esteve dels drets lingüístics que tenim i que sovint no reclamem.

     Aquesta xerrada està basada en la Guia que us posàrem com a il·lustració en l’apunt del 18 de febrer, on us convocàvem a la xerrada. En aquesta guia hi ha un recull de sol·licituds-tipus per a demanar qualsevol acció de les que us proposem. També dir que fa dos anys vam fer el curset de drets lingüístics, proposat pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València per al Voluntariat Lingüístic, impartit també per Alfons Esteve, només que aquell estava especialment referit als drets lingüístics dels universitaris a la Universitat de València.

    Finalment, us adjuntem un enllaç al web de la Plataforma de la Llengua que ens remet al llibret titulat “Què faig si…?” on ens dóna bons consells davant de situacions que se’ns podem presentar, com per exemple, “Sóc professor i un alumne del programa Erasmus em demana que faça les classes en castellà?”.

 

     Alfons Esteve va començar dient que solem queixar-nos que tenim pocs drets lingüístics, i que a més, no ens esforcem per fer-los valdre. Aquesta situació cal capgirar-la i per a això cal ser conscients que tenim un règim lingüístic discriminatori, i que tenim més drets dels que ens pensem.

     El principi fonamental és aquell que diu que tenim tot el dret a viure sempre en la nostra llengua al nostre país. Si coneguem els nos3 drets podem exercir-los amb coherència i naturalitat. Cal entendre que per exercir els nos3 drets hem de conéixer els tràmits per sentir-nos més protegits.

     Passà a fer una enumeració dels drets lingüístics bàsics que són:

     1.- Llengua oficial: plena validesa de les comunicacions de les administracions, de les institucions. El valencià ha de ser un vehicle normal de comunicació entre els ciutadans i l’administració i entre l’administració i els ciutadans. Podem usar-la en qualsevol situació, davant qualsevol persona.

     2.- Llengua pròpia dels valencians. El castellà és la llengua de l’Estat Espanyol. El valencià ha de ser la llengua d’ús normal de les administracions, del sistema educatiu i dels mitjans de comunicació públics.

     3.- L’administració té el deure d’atendre’ns en català, no és deure del funcionari que ens atén, però si de l’administració. Si la persona que ens atén diu que no ens entén, podem (i devem) demanar-li que ens atenga algú en valencià, estem en el nostre dret.

     4.- No se’ns pot demanar traducció dels nos3 actes, escrits o declaracions en la nostra llengua, i tindran efectes jurídics plens. 

    
     5.- No hi ha cap deure constitucional d’usar el castellà. La Constitució obliga a conéixer-lo, no a usar-lo.

     6.- L’oficialitat implica totes les administracions públiques al País Valencià i als territoris on el català és oficial: Ajuntaments, Diputacions Provincials, Generalitat, Hospitals, Escoles, Instituts, Estat Central, Administració de Justícia…

     7.- Les comunicacions han de ser íntegrament en català. Si ens arriba una multa o sanció en castellà podem (i devem) refusar-la.

     8.- Valencià i català, dues denominacions equivalents i plenament legals. Entre el Tribunal Constitucional, el Tribunal Suprem i el Tribunal Superior de Justícia de València hi ha 21 (sí, sí… 21!) sentències que així ho confirmen.

     9.- El nom del país: País Valencià. Allò de “Comunitat” és un terme purament administratiu i no històric, molt recent i creat artificialment pels polítics per salvar les discrepàncies entre altres noms. Per donar un exemple, al nostre passaport hi diu “Reino de España” i ningú s’arrenca els cabells per dir-li “España” sense més. El nom País Valencià apareix en el nom d’una gran quantitat de partits, associacions, i sindicats, que representen una part importantíssima de la societat valenciana.

     Actuacions que podem escometre:

     1.- Petició de relació en català amb les administracions. – Les adiministracions haurien de ser les primeres valedores del respecte dels drets lingüístics, però com que l’experiència ens demostra que no sempre és així, podem exigir a les diferents administracions que ens atenguen a català, i que quan es relacionen amb nosal3 ho faça també en la mateixa llengua. A quines administracions podem adreçar les nos3 instàncies? (a totes seria de bojos, així que farem una llista de les que normalment tenen més relació amb nosal3):

     a) A l’Administració de l’Estat: a la Delegació del Govern espanyol al País Valencià.

     b) Administració Autonòmica: a la Presidència de la Generalitat Valenciana.

     c) Administració Local: a l’Ajuntament on estem empadronats, o amb els quals tinguem relació (propietats…).

     d) L’Administració de Justícia: Jutjats i Tribunals.

     e) Altres tipus d’Administracions: Universitats, Mancomunitats, Ministeri d’Afers Socials i de Treball, Institut Nacional de la Seguretat Social…

     f) Un cas especial és el de les administracions internacionals, especialment a la Unió Europea. Tot i no estar reconeguda la llengua catalana, sí que ens podem adreçar a determinats òrgans de l’administració europea en català (al síndic de greuges-defensor del ciutadà; a l’oficina de Marques, amb seu a Alacant…).

     Una vegada feta la petició, podem refusar tots aquells documents que se’ns remetin que no estiguen en la nostra llengua (multes i sancions també). També podem posar-hi objeccions als rebuts, impostos o taxes, serveis com el fem, l’aigua, l’electricitat…

     2.- Nom, cognoms i documents identificadors.- Podem posar-nos el nom en català, a nosal3 o als nos3 fills en català a qualsevol part del territori de l’Estat Espanyol. Ens podem adaptar el nostre nom al català. Podem també canviar-nos el nom, si no ens agrada per qualsevol altre de diferent. Tenim la possibilitat de normalitzar cognoms deformats (Chornet, Chiner…), inserir la “i” copulativa entre els cognoms, adaptar i traduir al català de cognoms no catalans (Herrero…), canviar l’ordre dels cognoms. I cal tenir present que cap d’aquests canvis no causen problemes legals d’identitat.
     Els documents a què es refereix aquest apartat són: Document d’identitat, permís de conduir, llibre de família, passaport.

      3.- Documents públics en català.- Podem fer els documents en què farem constar un acte, o un negoci jurídic, testament, etc en català. No ens poden imposar un notari, podem triar qui ens farà aquests documents.

     4.- El català en els registres públics.- Els assentaments en els registres públics, les còpies, certificacions les podem demanar en català. Així els registres on podem exigir-ho són: el Registre Civil, el Mercantil, el de la Propietat… i ens basem en allò dictaminat per la L.U.E.V. i el Tribunal Constitucional.

    Com ja us hem dit, açò és un resum de la “Guia pràctica de drets lingüístics al País Valencià” publicat per Acció Cultutral del País Valencià i escrit per Alfons Esteve i Francesc Esteve. I seguidament, l’enllaç al document “Què faig si…?” que en mostrar-li-lo a Alfons Esteve a la xerrada ens va dir que també era una bona ferramenta per fer-los valer (els nos3 drets lingüístics):
 

     http://www.plataforma-llengua.cat/doc/guia_quefaigsi_pv.pdf

Sopar-Xerrada amb Alfons Esteve: “Els drets lingüístics dels valencians”

Novament, el Bloc Jaume I de l’Alcúdia, al seu nou local del carrer Sant jaume, 31, ens proposa tenir una trobada amb Alfons Esteve, que ens parlarà dels “Drets Lingüístics dels Valencians”. Dintre hi teniu la fitxa completa.

   Us esperem, ja que el nou local és bastant més espaiós i cabrem tothom els qui anem, no com abans, que algú es quedava al carrer.

   Bo…

Bloc de Progrés Jaume I
Sant Jaume, 31
46250 L’ALCÚDIA

————————–
www.blocjaume.com
——————————
blocjaume@mesvilaweb.cat
—————————————-
Adreça Postal: Bloc de Progrés Jaume I
                     Apartat de Correus 111
                     46250 L’ALCÚDIA
———————————————————–
Telèfon del BLOC: 660519774
——————————————–
Els dijous, de 8 a 9 de la nit, es reunix la junta al Casal

 
 
Benvolguts socis /benvolgudes sòcies:
 
   El proper divendres 20 de febrer, a les 21.30 hores, tindrà lloc al Casal del Bloc (carrer Sant Jaume, 31, carrer paral·lel a la carretera que va a Carlet) el sopar i xarrada amb Alfons Esteve que ens parlarà d”Els drets lingüístics dels valencians’ Alfons Esteve i Gómez
(Xàtiva, la Costera, 1968), és llicenciat en Dret per la Universitat de
València.

   Ha treballat com a tècnic lingüístic en la Generalitat
Valenciana i en la Universitat de València i ha estat tècnic jurídic de
la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat
Valenciana.

   Actualment és el cap tècnic del Servei de Política
Lingüística de la Universitat de València. És membre de la Comissió
d’Experts de l’Observatori de la Llengua Catalana i membre de la Secció
de Política Lingüística d’Acció Cultural del País Valencià. Així
mateix, és autor diversos articles especialitzats sobre drets
lingüístics i política lingüística. És coautor de l'”Informe de la
Fundació Ausiàs March al Consell Valencià de Cultura per a l’elaboració
del dictamen sobre qüestions lingüístiques”; coautor del llibre
publicat el 2005, El nom, la unitat i la normalitat. Informe sobre el reconeixement del català com a llengua oficial i pròpia del País Valencià; coautor, amb Francesc Esteve, de la Guia pràctica de drets lingüístics al País Valencià, en el 2006; del llibre  Drets cap a la normalitat. Propostes per a una política lingüística eficaç i factible, d’abril del 2007; i finalment, del llibre publicat en febrer de 2008, Català, per què? Legislació i sentències que avalen el català al País Valencià.

 

 


Excursió al Barranc del Borró per al dissabte 14 de febrer.

La propera excursió proposada pel Bloc Jaume I de l’Alcúdia ens tornarà a portar al barranc del Borró. Més informació dins…















Benvolguts socis / benvolgudes sòcies::

Continuant amb el programa d'excursions a la muntanya, el proper dissabte
14 de febrer anirem a la població de Rótova, la Safor, per pujar al
castell de Borró. Excursió que ens va acompanyar, fa uns anys, Joan Pellicer
i Bataller

Eixirem a les 8 del matí des de la Casa de la Cultura. Cal portar
l'esmorzar, ja que si fa bon temps farem una paella casera -no de
restaurant- en la platja de
Miramar.

L'excursió no és complicada i la duració no aplega a tres hores.

Si teniu interés cal que ho diga-ho per la paella, si no voleu quedar-vos
baix taula.

Salutacions


PD. Podeu telefonar al 660519774